RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 25 de gener del 2018


    Resum de l’últim partit entre els jugadors blaugrana i els blanc-i-blaus.

    a) La formació de paraules: la composició

    Hem repassat alguns casos especials a partir d’aquest exercici:

    Hi ha expressions lexicalitzades que estan formades per una preposició i un substantiu. Aquestes expressions s’escriuen aglutinades quan formen un sintagma que és el complement d’un nom elidit o sobreentès. Aquests sintagmes preposicionals funcionen com un nom. Per exemple:

    una contrarellotge (‘cursa contra rellotge’) [variable com a nom: tres contrarellotges; invariable com a adjectiu: tres curses contrarellotge]
    un forabord (‘motor fora bord’)
    un sensepapers (‘persona sense papers en regla’)
    un sensesostre (‘persona sense una llar pròpia’)
    un sensefeina (‘persona desocupada, que no troba feina’).

    Expressions lexicalitzades com sensepaperssensesostre i sensefeina s’havien escrit separadament (sense guionet) fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016. Són invariables: el sensesostre / els sensesostre.
    [Optimot, fitxa 7686/3]

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    DEURES:

    • Consulteu aquests enllaços per trobar més arguments per desenvolupar la vostra intervenció i prepareu un esborrany del guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    • Completeu els buits de l’activitat 9 amb perquè, per quèper a què.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme