RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 15 de febrer del 2018


    Un vídeo de quan érem feliços (i, tanmateix/així mateix, vivíem enganyats).

    a) Els connectors

    Hem revisat l’ús de les conjuncions perquè i però en l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Ens hem adonat que en alguns casos en les podem estalviar sense canviar el sentit de l’oració.

    Els connectors són elements lèxics que fan de nexe entre altres elements lèxics, sintagmes o oracions. Es diferencien dos tipus de connectors: les conjuncions i els connectors parentètics. La distinció entre les dues classes de connectors es pot constatar a partir dels dos exemples següents, en què s’usen, respectivament, la conjunció però i els connector parentètic amb tot:

    • Feia mal temps, però van anar d’excursió.
    • Quan es van llevar, van veure que feia mal temps. Amb tot, van anar d’excursió.

    Em ambdós casos, però i amb tot estableixen un contrast o oposició entre el que indica la primera oració i el que es diu en la segona. Malgrat la proximitat semàntica dels dos connectors, la relació que s’estableix en cada cas és diferent. En el primer exemple, la conjunció però enllaça sintàcticament dues oracions i el conjunt forma una oració composta. En el segon, en canvi, el connector parentètic, que ocupa una posició perifèrica a l’inici de la darrera oració i que se sol marcar en l’escrit amb els signes de puntuació adients (amb un punt i una coma, en l’exemple anterior), no manifesta cap vinculació sintàctica entre les dues oracions, que són independents.

    [Referència: IEC, Gramàtica catalana]

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    b) L’exposició oral

    DEURES:

    Reviseu els connectors que hi ha en negreta. [Unitat 2, activitat 3]

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme