Els cadarns de març fan mal de curar
a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió
Elements lingüístics:
- Connectors metatextuals
- Pronoms personals de 1a persona
- Mots i expressions valoratius
- Preguntes retòriques
- Connectors lògics
- Perífrasis d’obligació
- Construccions impersonals i passives reflexes
Exemple: En primer lloc, [1] a mi [2] em sembla [3] increïble. [3] I a vosaltres? [4] Per tant, [5] caldria [6] denunciar-ho. [7]
Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.
1. Estructura
- Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
- Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
- Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.
2. Tipus d’arguments
- argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
- argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
- argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”
3. Elements lingüístics
- connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
- pronoms personals de 1a persona: ens situa
- mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
- preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
- connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot
b) La sinonímia: els mots jòquer
L’ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecte, element, problemàtica, qüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuar, realitzar i, especialment,fer o fotre (entre els verbs).
Els comodins, amb tot, no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d’això). L’ús de formes comodí, d’altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple.
[Enric Serra: “Comodins“, blog Aprendre llengües]
[Unitat 2, activitat 10]
DEURES:
- Feu aquests exercicis sobre determinants.
Fins dimarts!
Cap comentari