a) Revisió i correcció de textos
Hem revisat el text “Escapada Castanyer d’en Cuch“.
- Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms dels municipis i dels nuclis de població (ciutats, viles, pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïna actual i d’acord amb la documentació més antiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per a determinar la forma correcta, sobretot en els casos de neutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideix amb la forma viva, però, quan l’evolució ha allunyat el nom del seu origen (és a dir, que hi ha hagut
canvis en el nom que no corresponen a vacil·lacions gràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual. (Generalitat de Catalunya, Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal) - En els noms de lloc s’escriu amb minúscula la denominació genèrica que els acompanya. (Generalitat de Catalunya, Majúscules i minúscules)
Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:
b) Els neologismes
Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.
Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.
Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.
DEURES:
- Sabeu quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost? Per trobar-lo podeu consultar l’Optimot.
- Llegiu aquesta ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.
Fins dimarts!
Cap comentari