RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 22 de març del 2018

    Resultat d'imatges de hilo

    Mirarem de seguir el fil.

    a) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició semàntica:
      Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat:
      L’argumentació està malament
    8. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser:
      La unitat mòbil és a Granollers
      Aquí tenim el nostre convidat d’avui
    9. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu:
      El partit està a punt de començar
      Estan en contra de la proposta
      El palau no estava a la venda
      El catàleg està a disposició de tothom
      Estarem en contacte
      Estan en el bon camí
      Hi esteu a favor?
      Aquests preus estan a l’abast de qualsevol
      Estan de mal humor
      Estan de baixa
      Estan al corrent dels plans
      L’empresa estava en mans d’inexperts
      Per fi, està en llibertat
      Està en llibertat condicional
      Està sota sospita
      No estem per a bromes
      No està ni amb els uns ni amb els altres
      La inflació està al 2,9%
      El dòlar estava a 180 pessetes
      En quina fase està la requalificació dels terrenys?
      Estava fora de joc
      Va tornar a demostrar que pot estar al nivell dels millors
    10. Per indicar una estada amb la durada s’utilitza el verb estar:
      Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
      Va estar un any a la presó
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o conviure amb una persona:
      Ara la Rosa està / s’està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)
      L’Antoni està a Catalunya Ràdio
      Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç
    12. S’utilitza el verb estar quan el complement de lloc no fa referència a un espai físic real:
      La CUP està a l’oposició
      Estem en grups de treball diferents

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme