Són morts i estan vius? Estan morts i són vius?
a) Usos dels verbs ser i estar
En la llengua antiga, l’auxiliar de perfet per als verbs inacusatius era ésser, com ocorre en altres llengües romàniques com el francès o l’italià, i és viu encara en alguerès i en septentrional: On és aquell qui és nat? (‘ha nascut’); És eixit de casa (‘ha eixit’); Tot ço que li era esdevingut (‘havia esdevingut’). També es troba en alguna expressió estereotipada, com On s’és vist?, amb què s’expressa enuig o sorpresa. [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]
La ultracorrecció s’assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s’encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes. La sospita (justificada) que pesa sobre l’ús d’estar fa que canviem estar per ser quan no toca. [Albert Pla Nualart]
b) L’adjectiu: gènere i nombre
[Unitat 3, activitat 7]
DEURES:
- Feu els exercicis 4, 5 i 6 de la fotocòpia. Feu servir el diccionari per resoldre els dubtes que tingueu.
Fins dijous!
Cap comentari