MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]
MANEL
Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
Fon.: mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
Intens.: Manelet; Manelic; Maneló.
[Diccionari Català-Valencià-Balear]
a) Les enumeracions
[Unitat 4, activitat 7]
b) Revisió i correcció de textos
[Unitat 4, activitat 9]
Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudor, fortor, ferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).
No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor o mala olor (de), que són les formes estàndards.
[Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]
DEURES:
- Tria un d’aquests supòsits i redacta un informe (entre 200 i 300 paraules). Aprofita la informació dels annexos. [Unitat 4, tasca final]
Fins dijous!
Cap comentari