A partir del curs que ve, s’hauran acabat les excuses per no venir a classe els dies de pluja.
a) Els complements verbals
És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició en, com ara complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, consistir, basar(-se) interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar-se o capficar-se, entre moltes altres, mantinguin aquesta preposició o bé la canviïn per a quan es troben davant d’infinitiu.
Això no obstant, en registres formals la preposició preferible és a.
Així mateix, és habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar–se, comptar, avenir-se, estar d’acord, ser compatible o trobar-se, mantinguin la preposició amb o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu.
Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són a o de.
La preposició en s’usa davant d’un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l’adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)
Malgrat que en els registres formals generalment s’ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d’oracions en tots els registres. Per exemple:
Al sortir de classe vam anar al cinema.
b) Els dialectes catalans
c) Els pronoms febles
DEURES:
- Recomaneu un llibre als companys de classe. Feu-ne la sinopsi i una breu valoració crítica. La intervenció ha de durar al voltant d’un minut i mig.
Fins dimarts!
Cap comentari