RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dilluns, 18 de març del 2019

    Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya

    a) Els relatius

    En oracions relatives es pot fer servir l’adverbi on per fer referència a llocs. Per exemple:

    Vam agafar el mateix camí per on havíem passat.
    Ho havia deixat on ja m’imaginava.

    Ara bé, aquest adverbi no se sol usar quan el lloc a què es refereix és metafòric o figurat, ni tampoc amb valor temporal. En aquests casos, els pronoms relatius més habituals són en què en el qual (la qualels qualsles quals). Per exemple:

    Hi ha situacions en què / en les quals els nens pateixen molt (millor que on els nens pateixen molt).
    Si els camions fossin més lleugers, la velocitat a la qual podrien arribar no seria la mateixa (millor que on podrien arribar no seria la mateixa).
    Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana (millor que on la gent passava gana).

    [Optimot, fitxa 7817/1]

    De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare ha mort, la qual cosa ha estat un cop molt dur per a ell, el pronom relatiu la qual cosa fa referència al fet que la mare hagi mort (és a dir, a tota la frase anterior); per tant, l’antecedent no és la seva mare, sinó tota l’oració: la seva mare ha mort.

    En aquest tipus d’oracions, es poden fer servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. Per exemple:

    La casa era molt freda, la qual cosa els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.  
    Van haver d’esperar que parés de ploure, cosa que va endarrerir l
    excursió.  
    Les flames es van estendre fins al poble, fet que va obligar a desallotjar algunes cases.

    El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. En aquests casos, si la preposició és àtona (adeperen amb), a més del pronom relatiu neutre la qual cosa, també es pot fer servir el relatiu tònic què. Per exemple:

    Va suspendre lexamen, amb la qual cosa / amb què ha perdut loportunitat daccedir a la universitat.
    Va suspendre l
    examen perquè no va estudiar gens, de la qual cosa / de què es penedeix molt ara.

    Les formes el que i el qual no s’han de fer servir com a equivalents de la qual cosa en aquest tipus d’oracions. Per exemple, en comptes de:

    No vol participar en els jocs dequip, el que (o el qualdificulta la cohesió del grup

    cal dir:

    No vol participar en els jocs dequip, la qual cosa / cosa que dificulta la cohesió del grup

    Hi ha altres maneres de construir aquestes oracions. Per exemple, es pot fer servir el connector i això:

    La casa era molt freda, i això els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.
    Van haver d
    esperar que parés de ploure, i això va endarrerir lexcursió. 
    Les flames es van estendre fins al poble, i això va obligar a desallotjar algunes cases.

    També es pot introduir un nom que faci la funció dantecedent, que equivalgui a tota loració i que no sigui ni cosa ni fet. Per exemple:

    Va decidir estudiar naturopatia, decisió que en el futur li va obrir moltes portes.

    Aquestes oracions amb relatiu neutre sempre són explicatives, és a dir, s’han de separar amb una coma de loració precedent.

    [Optimot, fitxa 7381/4]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, activitat 2]

    Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans.

    A Catalunya hi ha diversos milers de masies, moltes amb un valor històric i cultural molt significatiu. En molts casos, el nom de les masies ha estat pres d’antropònims (prenoms o cognoms) d’alguns dels seus habitants, generalment en períodes reculats històricament. Encara que originàriament el nom provingués d’un nom propi de persona o d’un cognom, avui, però, ja han esdevingut veritables topònims,
    és a dir, referències geogràfiques que tenen un ús social general. Així ho podem comprovar en el fet que en la majoria de casos els masos conserven el mateix nom encara que hi hagi hagut un canvi –i a vegades molts canvis– dels seus propietaris o habitants, de manera que avui la majoria de masos porten noms que no coincideixen amb el cognom de la família que ara els habita.

    [Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal]

    DEURES:

    • Reviseu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets.

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme