Fauna abissal
a) Els complements verbals
Un predicatiu és un predicat no verbal que afegeix una segona predicació a la predicació primària expressada per un verb. Per exemple, en La nina dorm ben acotxada, el predicat principal de l’oració és dormir, el qual predica una acció de la nina, però l’oració expressa una segona predicació: la propietat de ben acotxada que s’assigna al subjecte. Així, aquesta frase equival a la suma d’una oració predicativa (La nina dorm) i una oració copulativa (La nina està ben acotxada).
El predicatiu pot correspondre a un sintagma adjectival, un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Quan és un sintagma adjectival o un sintagma nominal, concorda en gènere i nombre amb el sintagma del qual predica una propietat. Així, en Les nines dormien ben acotxades el sintagma adjectival ben acotxades concorda amb el sintagma nominal les nines i en Han nomenat en Carles secretari de la comissió el sintagma nominal secretari de la comissió és masculí singular com el sintagma nominal en Carles.
Hi ha dos tipus de predicatius: els obligatoris i els optatius. Els predicatius obligatoris resulten imprescindibles per a la bona formació de l’oració i els predicatius optatius actuen normalment com un adjunt al predicat; d’aquí prové el seu caràcter optatiu. Ambdós tipus de predicatius poden tenir com a subjecte semàntic el subjecte del verb principal (predicatiu orientat cap al subjecte) o el complement directe del verb principal (predicatiu orientat cap al complement directe).
[IEC, Gramàtica essencial de la llengua catalana]
b) La formació de mots: la derivació
Hem fet un dictat per posar en pràctica la nostra habilitat a l’hora d’identificar paraules derivades amb la mateixa arrel.
DEURES:
- Llegiu el conte “Avís” i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.
Fins dimecres!
Cap comentari