a) Per què, per a què, perquè [Unitat 1, activitat 9]
Hem comentat si el títol de la conferència d’Ada Castells era coherent amb el contingut del text tenint en compte el valor final de “per a què” i el sentit dels arguments de l’autora.
|
Per què |
Perquè |
Per a què |
|
1) Pronom interrogatiu per què = per quina causa Resposta: causa / finalitat? 2) Pronom relatiu per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on |
1) Conjunció causal perquè = ja que Verb: indicatiu 2) Conjunció final perquè = a fi que Verb: subjuntiu 3) Substantiu perquè = motiu Amb article |
1) Pronom interrogatiu per a què = per a quina finalitat Resposta: finalitat Amb verbs servir, utilitzar… 2) Pronom relatiu per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals |
RECORDEU:
- Per què has deixat la cadira allà?
- Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]
En el cas de les oracions interrogatives hem vist que a vegades ens costa identificar les indirectes.
En les oracions interrogatives el parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.
Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?).
Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.
| Classes | Característiques | Exemples |
| Interrogativa total |
|
Perquè és la més fàcil? |
| Interrogativa parcial |
|
Per què no veniu aquest cap de setmana? |
| Interrogativa directa |
|
Per què estàs tan content? |
| Interrogativa indirecta |
|
No he sabut mai per què va marxar del poble. |
[Quadre adaptat del blog Aula de català]
b)La formació de paraules: la composició
Els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.
S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:
- Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
- Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
- Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.
S’escriuen amb guionet els compostos següents:
- els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
- els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
- els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
- els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
- els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència, els no-violents;
- els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
- els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
- els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama.
La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:
- els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
- els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic
Fixeu-vos en alguns casos especials:
- En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
- També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
- S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
- Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.
DEURES:
- Repasseu l’ús del guionet en els compostos.
- Ordeneu els paràgrafs d’aquesta notícia:
Cap comentari