a) Els connectors
[Unitat 2, activitat 2]
- Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
- La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
- La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
- De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosa, cosa que, fet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo que, lo qual com a relatius neutres.
- La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, que, atès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
- Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
- L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
- És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són a o de.
- No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
- En general, les preposicions febles a, de, en i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
- L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.
[Unitat 2, activitat 3]
La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:
Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.
[Optimot, fitxa 6311/5]
L’expressió arran de significa ‘gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell’. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir ‘com a conseqüència de’. No s’accepten les expressions arrel de o a rel de.
[Optimot, fitxa 6864/3]
L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbit, en el terreny, en el camp, segons el context.
[Optimot, fitxa 37/5]
La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:
L’estil no està en relació amb l’assumpte.
Posar una persona en relació amb una altra.
Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:
Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.
[Optimot, fitxa 138/4]
b) La nota de premsa
Si voleu més informació sobre com redactar una nota de premsa, podeu llegir “Vuit claus per elaborar i fer eficaç una nota de premsa“.
Hem escrit la nota de premsa per presentar els premis Francesc Candel.
DEURES:
- Llegiu l’apunt “Precisió al discurs” de blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
Fins dijous!
Cap comentari