RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Dimecres, 10 d’abril del 2019

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de les ressenyes.

    b) Els determinants

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    Modismes (per evitar l’ús de l’article neutre)

    És incorrecte fer servir l’adjectiu varivària com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents). [Optimot, fitxa 6717/2]

    S’ha de vigilar de fer servir correctament l’indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural.

    En plural s’ha de mirar si hi ha determinació o no n’hi ha i, d’acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n’hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent d’Han comprat llibres, sense determinar gens; en aquest darrer cas no podem dir *Han comprat uns llibres):

    • Aneu a comprar iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns bastonets].
    • En aquest bar és corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas unes olives i unes patates fregides].

    [Servei Lingüístic de la UOC]

    Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:

    1. En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
    2. En oracions interrogatives.
    3. En oracions condicionals.

    En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. (Ha de tenir una extensiió d’unes tres-centes paraules.) [Tasca final]

    Ens retrobem el dia 24.

    Article complet

  • Dilluns, 8 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de puñetazo gif animado

    a) Els registres

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic del vídeo d’en Rai:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciar trekking.]
    • nivell de formalitat: baix, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Era un vídeo que havia tingut molt poca difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    Aquestes són algunes de les propostes que hem fet a en Rai perquè pugui col·laborar en un espai de viatges d’un programa de viatges i aventures en una cadena generalista , tenint en compte que el nivell de formalitat ha de ser més alt i que el text ha de ser més objectiu:

    • Prepara una mica de guió del que vols explicar perquè el text estigui més ben estructurat i estigui més cohesionat.
    • Fixa’t més en l’entorn i no tant en les seves sensacions.
    • Ves amb compte amb les interferències: glaciars > glaceres3.000 i pico metres > més de 3.000 metres [És més adequat que 3.000 metres i escaig.]; legendari > llegendaricaminata > caminadatrekking o tresc [És més adequat l’ús del manlleu no adaptat?].
    • Evita els mots crossa, com ara bueno.
    • Fes servir estructures correctes i genuïnes:  lo més important > la cosa més importanthan hagut > hi ha hagut; Què tal? > Com va?.
    • No utilitzis expressions pròpies del llenguatge col·loquial que puguin ser malsonants (Hòstia!) o poc generals (Que guai!). Pots fer servir expressions col·loquials adequades a la situació, per exemple, està a petar.
    • Pronuncia correctament totes les paraules: ca[s]a, fí[s]icament] > ca[z]a, fí[z]icament.

    b) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantarL’/Li encanten les novel·les de Jesús Moncada. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • estranyarNo sé per què l’/li estranya. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • repugnarElla diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte).

    [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    DEURES:

    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia dels determinants.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 3 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de mr wonderful frases català

    Gràcies pels adjectius meravellosos que m’heu dedicat…

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    [Unitat 3, actvitat 7]

    b) La variació lingüística: els registres

    Els textos orals són diferents dels textos escrits. En aquest quadre hi trobareu alguns trets característics dels textos orals. Com més espontani és el text, més en trobem.

    c) Connectors

    Hem completat el text següent amb la paraula o la paraula adequades:

    DEURES:

    • Analitzeu els factors que determinen que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo (fins al minut 2:25):
    • Quins consells li donaríeu a en Rai si li proposessin de col·laborar en un programa de viatges del Canal 33?

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 1 d’abril del 2019

    La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat la ressenya del restaurant Blanc.

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    També hem revisat l’entrada sobre Quito del blog Volant he vist.

    El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l’adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa ‘molt’. Aquest mot té dues formes de plural: gaires gaire. Generalment s’usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:

    No té gaire gana i ha menjat poc.
    Fa gaire estona que t’esperes?
    Si dinem gaire tard, no tindrem temps d’anar al cinema a la tarda.
    La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.

    En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:

    No té molta gana i ha menjat poc.

    En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa ‘en excés’. Per exemple:

    Si t’hi acostes gaire cauràs.
    Si t’hi acostes massa cauràs.

    El quantificador gaire també forma part de l’expressió gaire res, que significa ‘poca cosa’. Per exemple:

    Tenia terres, però no valien gaire res.
    —Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.

    [Optimot: fitxa 2742/4]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 27 de març del 2019

    Resultat d'imatges de yoyo gif animado

    a) Usos dels verbs ser i estar

    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.

    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé. / La Joana està malament. / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.

    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa serJa sóc aquí. / Les claus són al calaix. / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa. [Hem d’anar amb compte de no fer servir el verb estar: *Les claus estan al calaix.]

    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estarEl palau no està a la venda. / Està en el bon camí. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc. [Hem d’anar amb compte amb les ultracorreccions: *És en coma.]

    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu. / Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial. / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda. Si la durada no és llarga, també es pot fer servir el verb ser: Seré a casa tota la tarda.

    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament. / En Jaume té dotze anys i ja està a l’institut. / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.

    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. / Nosaltres estem en un altre grup de treball. / Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida. [Hem d’anar amb compte amb les ultracorreccions: *El PP és a l’oposició.]

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    b) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Compareu-les amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    DEURES:

    • Llegiu la ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 25 de març del 2019

    Hi heu trobat alguna ultracorrecció?

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments dels articles d’opinió que m’heu enviat.

    b) Els signes de puntuació

    Hem repassat el tercer text sobre Quito.

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Reviseu el quart text de la fotocòpia amb articles sobre Quito.

    Fins dimecres.

    Article complet

  • Dimecres, 20 de març del 2019


    Les bones cançons, com els bons whiskys, milloren amb el temps.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, activitat 3]

    Hem revisat l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch”.

    El complement de règim amb valor locatiu (estàtic o de destinació) té caràcter obligatori i, per això, o bé apareix el complement expressat d’una manera plena o bé apareix pronominalitzat: No hi podré anar, a la conferència; Ara el trobaràs a Manacor: hi passa tot l’agost. Amb tot, el locatiu no sol expressar-se quan s’identifica amb el lloc on és (o era o serà) almenys un dels participants de l’acte de parla.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    Els noms d’arbres monumentals o simbòlics s’escriuen amb majúscula inicial: el Pi de les Tres Branques.

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    b) Tipologia textual

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.

    [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Hem comentat els dos primers textos de la fotocòpia.

    c) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Poseu els signes de puntuació que falten en el tercer text de la fotocòpia.
    • Llegiu l’article “El català i els neologismes” de Neus Faura.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 18 de març del 2019

    Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya

    a) Els relatius

    En oracions relatives es pot fer servir l’adverbi on per fer referència a llocs. Per exemple:

    Vam agafar el mateix camí per on havíem passat.
    Ho havia deixat on ja m’imaginava.

    Ara bé, aquest adverbi no se sol usar quan el lloc a què es refereix és metafòric o figurat, ni tampoc amb valor temporal. En aquests casos, els pronoms relatius més habituals són en què en el qual (la qualels qualsles quals). Per exemple:

    Hi ha situacions en què / en les quals els nens pateixen molt (millor que on els nens pateixen molt).
    Si els camions fossin més lleugers, la velocitat a la qual podrien arribar no seria la mateixa (millor que on podrien arribar no seria la mateixa).
    Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana (millor que on la gent passava gana).

    [Optimot, fitxa 7817/1]

    De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare ha mort, la qual cosa ha estat un cop molt dur per a ell, el pronom relatiu la qual cosa fa referència al fet que la mare hagi mort (és a dir, a tota la frase anterior); per tant, l’antecedent no és la seva mare, sinó tota l’oració: la seva mare ha mort.

    En aquest tipus d’oracions, es poden fer servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. Per exemple:

    La casa era molt freda, la qual cosa els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.  
    Van haver d’esperar que parés de ploure, cosa que va endarrerir l
    excursió.  
    Les flames es van estendre fins al poble, fet que va obligar a desallotjar algunes cases.

    El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. En aquests casos, si la preposició és àtona (adeperen amb), a més del pronom relatiu neutre la qual cosa, també es pot fer servir el relatiu tònic què. Per exemple:

    Va suspendre lexamen, amb la qual cosa / amb què ha perdut loportunitat daccedir a la universitat.
    Va suspendre l
    examen perquè no va estudiar gens, de la qual cosa / de què es penedeix molt ara.

    Les formes el que i el qual no s’han de fer servir com a equivalents de la qual cosa en aquest tipus d’oracions. Per exemple, en comptes de:

    No vol participar en els jocs dequip, el que (o el qualdificulta la cohesió del grup

    cal dir:

    No vol participar en els jocs dequip, la qual cosa / cosa que dificulta la cohesió del grup

    Hi ha altres maneres de construir aquestes oracions. Per exemple, es pot fer servir el connector i això:

    La casa era molt freda, i això els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.
    Van haver d
    esperar que parés de ploure, i això va endarrerir lexcursió. 
    Les flames es van estendre fins al poble, i això va obligar a desallotjar algunes cases.

    També es pot introduir un nom que faci la funció dantecedent, que equivalgui a tota loració i que no sigui ni cosa ni fet. Per exemple:

    Va decidir estudiar naturopatia, decisió que en el futur li va obrir moltes portes.

    Aquestes oracions amb relatiu neutre sempre són explicatives, és a dir, s’han de separar amb una coma de loració precedent.

    [Optimot, fitxa 7381/4]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, activitat 2]

    Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans.

    A Catalunya hi ha diversos milers de masies, moltes amb un valor històric i cultural molt significatiu. En molts casos, el nom de les masies ha estat pres d’antropònims (prenoms o cognoms) d’alguns dels seus habitants, generalment en períodes reculats històricament. Encara que originàriament el nom provingués d’un nom propi de persona o d’un cognom, avui, però, ja han esdevingut veritables topònims,
    és a dir, referències geogràfiques que tenen un ús social general. Així ho podem comprovar en el fet que en la majoria de casos els masos conserven el mateix nom encara que hi hagi hagut un canvi –i a vegades molts canvis– dels seus propietaris o habitants, de manera que avui la majoria de masos porten noms que no coincideixen amb el cognom de la família que ara els habita.

    [Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal]

    DEURES:

    • Reviseu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets.

     

    Article complet

  • Dimecres, 13 de març del 2019

    Castanyer de can Cuc.jpg

    a) Els signes de puntuació

    Hem comentat l’exercici de la fotocòpia.

    b) La tipologia textual

    c) Els relatius

    Els relatius són pronoms, adverbis o determinants que poden introduir una subordinada que modifica un nom o un sintagma nominal d’una manera semblant a com ho fa un adjectiu. Formen un paradigma reduït d’elements que inclou els pronoms quequiquè i el relatiu compost el qual (que en certs casos també funciona com a determinant) i els adverbis onquan i com.

    El relatiu desenvolupa tres funcions diferents: en primer lloc, fa una funció de connector, paral·lela a la que realitzen les conjuncions de subordinació, que permet que la relativa funcioni com a oració subordinada; en segon lloc, estableix una relació anafòrica amb l’antecedent i, finalment, assumeix una funció sintàctica determinada dins de l’oració de relatiu o d’un constituent de la relativa. En La persona amb qui has de parlar és la Marta, el relatiu qui introdueix la subordinada, substitueix l’antecedent persona i és el nucli del sintagma preposicional que fa de complement de règim de has de parlar.

    [Referència: IEC, Gramàtica essencial de la llengua]

    DEURES:

    • Puntueu aquesta notícia i compareu la vostra puntuació amb la del text original:

    • Completeu l’explicació del funcionament d’un molí.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 2 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 11 de març de 2019

    Tot molt femení…

    a) Els signes de puntuació

    Hem vist com hem de resoldre alguns contactes entre signes de puntuació.

    b) La tipologia textual: el text descriptiu

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets  i observeu de quin tipus de text es tracta. [Unitat 3, activitat 1]
    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la teva opinió sobre la seva vigència. [Unitat 2, tasca final]

    Fins dimecres!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme