RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Expressió escrita’

  • Edats en transició

    Llegiu el text següent i feu-ne un resum d’unes 100 paraules:

    Edats en transició

    No sabem gaire com definir la societat actual. Alguns en diuen societat postindustrial, d’altres, postfordista o fins i tot postmoderna. El cert és que som en un interregne ple d’interrogants. El que potser és més constatable és que els entramats conceptuals amb els quals havíem caracteritzat les pautes bàsiques de funcionament econòmic i social ja no ens serveixen com abans. Però ens és més fàcil fer servir el mòbil o buscar un concepte a la Viquipèdia que canviar les nostres rutines mentals a l’hora de parlar d’edats o de pautes de diferenciació entre homes i dones.

    Seguim fent servir criteris de diferenciació d’edats en els quals distingim les persones com a nens, joves, adults i gent gran. I, en canvi, cada vegada resulta més difícil definir amb precisió cada etapa. La lògica de diferenciació entre edats tenia una vinculació directa amb les necessitats del sistema econòmic, i per tant responia a les exigències productives i a l’estructura de classes pròpies de la societat industrial. Un deixava de ser jove quan s’incorporava al món laboral, i començava a ser vell quan deixava de ser útil productivament parlant. S’ha dit moltes vegades que la primera vegada que es va fixar l’edat de jubilació en la mítica xifra de 65 anys ho va fer el canceller Bismarck a la Prússia de finals del segle XIX. Pel que sembla, l’esperança de vida allà fregava els 45 anys i a casa nostra no arribava als 40. Ara, a Catalunya, els homes i dones tenen una esperança de vida que supera àmpliament els 80 anys.

    Som en plena fase de transició entre un sistema que ha entrat en declivi definitiu i una nova manera de produir, relacionar-se i viure que només despunta, i de la qual encara no tenim dades definitives. En aquesta fase de transició, les fites vitals que ens eren útils s’adapten ara malament a les noves circumstàncies, i les anem movent sense ordre ni concert. L’educació obligatòria comença als 6 anys, però per a molts l’escolarització comença als 0. Utilitzem els 18 anys com a entrada en la fase adulta, però ho anem movent quan ens convé per raons electorals o penals o per decidir quan acaben els estudis obligatoris. En alguns llocs es considera joves els que tenen 35 anys si es tracta d’ofertes d’habitatge protegit, però la joventut pot arribar als 45 anys si es tracta d’agricultors que busquen ajudes per posar en marxa certes explotacions. La crisi econòmica i productiva, i la dràstica reforma del mercat de treball, amb molts incentius per avançar la jubilació, estan provocant una reducció de la fase adulta. I als 55 o 60 comença per a molts una llarga trajectòria marcada, en molts casos, per la falta d’un sentit clar sobre què esperen ells de la vida o què espera la societat d’ells.

    En el fons, aquest conjunt de variacions, canvis i diversificacions demostren que no és fàcil per a les administracions públiques, encotillades en rutines procedimentals i amb lògiques normatives molt homogeneïtzadores, recollir la complexitat d’un tema, com és el cicle vital, ple d’alteracions provocades pel canvi d’època que vivim. Aquest dimecres a Barcelona comença un important Congrés de Gerontologia, on caldrà encarar el fet que la gent gran no poden ser només un objecte de gestió, sinó que també poden ser subjectes i protagonistes de les polítiques que els afecten. No podem seguir imaginant que participar és anar a reunions, parlar i debatre. Molta gent, i no tan sols la gent gran, perparticipar entén fer coses. Fer coses que serveixin per a alguna cosa, sentint-se útils i actius, i no només espectadors.

    Joan Subirats, Ara, 19 de maig de 2014 (text adaptat)

    Article complet

  • Aliments de quilòmetre zero

    Escriviu una carta al director d’unes 200 paraules per a un mitjà d’àmplia difusió en què valoreu críticament la tesi que es desprèn de la citació. Per fer-ho, exposeu la vostra opinió amb arguments sòlids i exemples rellevants.

    Carlo Petrini, president de la fundació Slow Food, explica que els consumidors tenen la responsabilitat individual que el seu entorn sigui saludable; per això, han de consumir els aliments naturals, i comprar-los directament als productors.

    Article complet

  • Internet reinventa la tele

    Escriviu una carta al director d’unes 200 paraules per a un mitjà d’àmplia difusió en què valoreu críticament la tesi que es desprèn de la citació. Per fer-ho, exposeu la vostra opinió amb arguments sòlids i exemples rellevants.

    “A veure què fan a la tele”. Aquesta frase, habitual en l’espectador passiu del segle XX, està obsoleta. La irrupció d’internet en el dia a dia ha canviat la manera de veure, sentir i consumir l’entreteniment.

    Article complet

  • La varietat estàndard de la llengua

    Llegiu aquest article sobre l’estàndard i feu-ne un resum de 150 paraules.

    Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera (text adaptat)

    L’estàndard és una varietat lingüística que serveix per superar la diversitat formal que qualsevol llengua presenta. El sistema escolar permet que els parlants puguin aprendre aquesta varietat i, per consegüent, que estigui disponible per utilitzar-la en les situacions requerides. L’estàndard és necessari en una societat moderna; de fet, difícilment una llengua de cultura podrà sobreviure sense.

    L’estàndard conté trets lingüístics —fonètics, ortogràfics, gramaticals o lèxics—que es consideren no marcats amb cap tipus de connotació. El conjunt d’aquestes formes no s’ha triat amb els mateixos criteris en totes les llengües. N’hi ha que han escollit com a base una varietat geogràfica determinada per crear un estàndard de tipus unitarista. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol o de l’italià, que han decidit convertir en estàndard bàsicament els dialectes castellà i toscà. Altres vegades, s’ha cregut convenient crear una varietat estàndard de caire composicional en la qual s’han sumat trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus. Per acabar, una llengua pot funcionar amb més d’una varietat estàndard. Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans. En aquest darrer cas, parlem d’estàndards autònoms.

    En el cas del català, l’estàndard és essencialment de caràcter composicional, sobretot pel que al mode escrit. En canvi, si ens referim a l’estàndard oral, és més adequat considerar que hi ha un model també de tipus composicional, però proveït d’una certa flexibilitat, de manera que permet la convivència de diversos models estàndard més o menys autònoms.

    Així doncs, és totalment admissible que un parlant, quan es dirigeix a la totalitat del domini de la llengua o a una àrea que no sigui lingüísticament la seva pròpia, pugui continuar emprant determinats trets originaris de la seva modalitat dialectal, que són admesos com a formes estàndard.

    L’estàndard sol associar-se a contextos formals o neutres, sobretot de caràcter públic, tant orals com escrits. Així, és normal que es desplegui en l’àmbit acadèmic en general, en els mitjans de comunicació, en el discurs oral amb desconeguts o en les relacions impersonals o no subjectives com ara una consulta mèdica o una entrevista de feina, per exemple.

    Malgrat això, la proposta de l’estàndard català en general mira de distingir entre formes pròpies de registres formals i les de registres informals. Així, s’admet que hi hagi trets lingüístics estàndard que són més adients a àmbits informals com ara determinats diàlegs presents en els mitjans de comunicació.

    Article complet

  • La variació lingüística: els registres

    Defineix què són els registres i explica els factors que els caracteritzen.

    El text ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules.

    A continuació tens uns gràfics que t’ajudaran a documentar-te. També pots aprofitar la informació del llibre (pàg. 176-178).

    registres 2

     

    Article complet

  • Premi Salt d’Aigua d’assaig

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, redacteu les bases del Premi Salt d’Aigua d’assaig.

    Article complet

  • Un dia… a Girona

    A partir de la pluja d’idees de l’exercici 3 de la pàgina 52 del llibre, redacteu una petita ressenya de la ciutat de Girona per a un fullet turístic. Ha de ser un text engrescador per convèncer els lectors que visitin Girona. Podeu prendre com a model les propostes de Turisme de Catalunya.

    (El text ha de tenir unes 150 paraules.)

     

    Article complet

  • Un dia a Cambrils

    S’acosten un parell de caps de setmana llargs.

    Escriu un correu electrònic a un amic o una amiga per proposar-li d’anar un d’aquests dies a Cambrils.

    Explica-li quan hi vols anar, per què hi  vols anar i què hi podreu fer.

    Aprofita la informació del web Catalunya.com.

    El text ha de tenir una extensió màxima de 150-175 paraules.

    Article complet

  • Temps de crisi, temps de futbol?

    Quina setmana: Llevant-Barça, Chelsea-Barça, Barça-Madrid, Barça-Chelsea…

    Us interessa el futbol? Què en penseu, de la presència constant del futbol en la programació televisiva? Les cadenes públiques han de participar en el negoci del futbol? El futbol serveix per amagar altres temes més importants?

    Escriu un article adreçat a una publicació local comentant la teva opinió sobre la presència del futbol en els mitjans de comunicació.

    Article complet

  • Ell mai no ho faria

    Pots continuar la introducció d’aquest article de Narcís Genís sobre l’abandonament d’animals?

    L’abandonament d’animals (especialment gossos), és una història que es repeteix periòdicament. Aquest fenomen que es produeix sobretot en èpoques de vacances…

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme