RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Diari del curs’

  • Dilluns, 3 de juny del 2019

    Resultat d'imatges de miedo gif animado

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat els articles d’opinió que vau escriure dimecres.

    b) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Completeu el text de la fotocòpia amb els connectors que hi falten.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 27 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de gif cuenta atras dias

    a) Els pronoms febles

    En aquest document hi trobareu algunes recomanacions pràctiques per enfrontar-se a la combinació de pronoms febles.

    b) Connectors

    Hem completat la ressenya de la novel·la L’últim abat de Martí Gironell.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia de combinacions pronominals.
    • Llegiu l’article “Benzina: elogi de la revisió”

    Article complet

  • Dimecres, 22 de maig del 2019

    Manuel baixauli- Diada de Sant Jordi 2014 a Barcelona (9).JPG

    a) Els complements verbals

    Hem analitzat la funció sintàctica dels elements subratllats.

    b) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Completeu les oracions de la fotocòpia amb els pronoms que hi falten

     

    Article complet

  • Dilluns, 20 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de fauna abisal

    Fauna abissal

    a) Els complements verbals

    Un predicatiu és un predicat no verbal que afegeix una segona predicació a la predicació primària expressada per un verb. Per exemple, en La nina dorm ben acotxada, el predicat principal de l’oració és dormir, el qual predica una acció de la nina, però l’oració expressa una segona predicació: la propietat de ben acotxada que s’assigna al subjecte. Així, aquesta frase equival a la suma d’una oració predicativa (La nina dorm) i una oració copulativa (La nina està ben acotxada).

    El predicatiu pot correspondre a un sintagma adjectival, un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Quan és un sintagma adjectival o un sintagma nominal, concorda en gènere i nombre amb el sintagma del qual predica una propietat. Així, en Les nines dormien ben acotxades el sintagma adjectival ben acotxades concorda amb el sintagma nominal les nines i en Han nomenat en Carles secretari de la comissió el sintagma nominal secretari de la comissió és masculí singular com el sintagma nominal en Carles.

    Hi ha dos tipus de predicatius: els obligatoris i els optatius. Els predicatius obligatoris resulten imprescindibles per a la bona formació de l’oració i els predicatius optatius actuen normalment com un adjunt al predicat; d’aquí prové el seu caràcter optatiu. Ambdós tipus de predicatius poden tenir com a subjecte semàntic el subjecte del verb principal (predicatiu orientat cap al subjecte) o el complement directe del verb principal (predicatiu orientat cap al complement directe).

    [IEC, Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    b) La formació de mots: la derivació

    Hem fet un dictat per posar en pràctica la nostra habilitat a l’hora d’identificar paraules derivades amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    • Llegiu el conte “Avís” i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 15 de maig del 2019

    Dos exemples de com acostar-se (o no) a l’oient.

    a) L’informe

    Hem acabat de revisar l’informe model.

    No obstant és una locució adverbial que es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:

    Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
    No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
    Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.

    En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (ellaelsles), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:

    No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
    L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
    No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

    Fins a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC de l’any 2016, la locució adverbial concessiva no obstant no era acceptada per la normativa.

    [Optimot, fitxa 6761/6]
    b) Derivats
    Hem fet un exercici amb derivats de pa, foc i paper.
    DEURES:
    • El menjador escolar no reuneix les condicions adequades. La direcció del centre us demana un informe sobre l’estat de la instal·lació. Per fer l’informe aprofiteu la informació següent d’aquest document. [Unitat 4, tasca final]
    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 13 de maig del 2019

    El que experimenta un gironí quan sent parlar de Temps de Flors…

    Resultat d'imatges de estornudo gif animado

    a) Estilística

    Hem acabat de revisar les oracions de la fotocòpia.

    b) Els numerals

    En un text general, els nombres s’escriuen en xifres acompanyats del símbol d’una unitat física o monetària. Si es fa servir la paraula corresponent a la unitat, la xifra s’escriu amb lletres.

    • El preu per assistir a les conferències és de 40 €.
    • El parc tecnològic té un espai total de 38 ha de terreny i comparteix aquest entorn amb el campus acadèmic de Castelldefels.
    • El campus disposa de deu hectàrees, ocupades per diversos centres.

    c) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja s’ha pres.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, el pot encapçalar la preposició a.

    • En Pere portarà el vi. [Aquesta vegada en Pere no vindrà sense res.]
    • El vi el portarà en Pere. [No patiu: hi haurà vi.]
    • En Pere portarà l’avi. [En Pere vindrà acompanyat.]
    • A l’avi / L’avi el portarà en Pere. [Aquesta vegada l’avi no es quedarà sol a casa.]

    DEURES:

    • Reviseu l’informe model de manera que sigui més adequat a la situació comunicativa.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 8 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de giro 360 gif

    Això sí que és fer un gir de 360 graus!

    a) Estilística

    Hem revisat algunes oracions més de la fotocòpia.

    b)

    a) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou o al nou i amb xifres a partir del 20 o del 10 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubrel’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:
     
    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.
    Però:
    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)
    [Optimot, fitxa 7499/1]

    Els cardinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Els cronometratges de les competicions esportives:
     
    La corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.

    2. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:

    Ha votat el 67 % de la població.

    En canvi, l’expressió al cent per cent s’escriu amb lletres:

    L’ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.

    3. Els números decimals:

    L’increment de l’IPC ha estat de 2,5 punts.

    4. Nombres seguits d’unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):

    49 m2  10,5 km 37 cm

    5. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000

    6. Els resultats esportius:

    Real Madrid 2 – FC Barcelona 6

    7. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:

    l’autopista AP-7
    la carretera C-17

    8. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats… Per exemple:

    fricandó de vedella

    1 kg de vedella
    50 gr de moixernons secs
    2 cebes trinxades
    2 tomàquets trinxats
    1 got de vi blanc
    farina
    oli d’oliva
    sal
    aigua

    [Optimot, fitxa 7501/2]

    Els ordinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló

    2. El número dels volums anuals de revistes (en xifres romanes):

    He trobat la informació al volum II de la Gramàtica del català contemporani.

    3. Els números d’ordre de pàgines, apartats, nivells, etc.:

    la pàgina 5
    el capítol 2 (o el capítol II)
    el nivell 2 d’anglès (o el nivell II d’anglès)

    4. El número de pis i de porta en les adreces: carrer de les Acàcies, 23, 1r 5a

    5. Els nombres que acompanyen els noms de reis i papes (amb xifres romanes): Martí I (no Martí Primer), Joan Pau II (no Joan Pau Segon).

    6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:3r Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    Tot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:

    III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
    Tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    [Optimot, fitxa 7502/4]

    S’escriuen amb lletres els ordinals següents
    1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.

    2. Els intervals musicals: dues octaves 

    3. Les divisions horàries romanes: primatèrciasextanona.

    4. Les paraules següents:

    quinto (lleva)
    octava (estrofa)
    novena (pregària)
    dècim (de loteria)

    5. Assemblees, guerres…: la Tercera Internacionalla Segona Guerra Mundial.

    [Optimot, fitxa 7500/1]

    Quan s’escriu la data sencera o bé s’esmenta un any, sovint es dubta de si s’ha de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, es pot dubtar entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són adequades, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, en lloc de dir de l’any 1994, s’omet el mot any i es fa la contracció del 1994. Ara bé, cal tenir en compte que quan l’any apareix abreujat no es pot ometre l’article. Així, 20 d’abril de 2017 (o del 2017), però 20 d’abril del 17.

    [Optimot, fitxa 3831/3]

    DEURES:

    • Reviseu les oracions de la fotocòpia.

    Fins dilluns!

     

    Article complet

  • Dilluns, 6 de maig del 2019

    a) Les enumeracions

    Hem revisat les enumeracions de l’informe model.

    RECORDEU: Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de fer una enumeració és que la frase introductòria es correspongui amb tots i cadascun dels elements de l’enumeració.

    b) Estilística

    DEURES:

    [Unitat 4, tasca intermèdia] 

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 29 d’abril del 2019

    a) L’informe

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de subjectivització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que

    Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial:en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

    RECORDEU:

    Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servirsenyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/MistressEl senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC. [Societat Catalana de Biologia, Què cal saber?]

    b) Els quantitatius

    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    DEURES:

    • Reviseu les enumeracions de l’informe que fem servir de model.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 24 d’abril del 2019


    interessar 
    2 tr. [LC] Suscitar interès (a algú). Aquesta lectura l’ha interessat molt. És una cosa que no l’interessa gens ni mica. Això no interessa l’auditori. 
    intr. [LC] Aquesta lectura li ha interessat molt. És una cosa que no li interessa gens ni mica. Això no interessa a l’auditori. 

    a) El verb: sintaxi

    1. Els juvenils s’entrenen al pavelló i els infantils al camp de futbol. [entrenar intr. pron. Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament.]
    2. Encara entrenes als els juvenils o ja no entrenes? [entrenar v. tr. Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial.  Dirigir l’entrenament (d’un esportista).]
    3. Quan arriba el bon temps, baixa el preu del butà i s’apuja el de la gasolina. [baixar intr. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. / apujar v. tr. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.]
    4. Va amagar-li tota la vida que ell no era el seu pare. Aquests secrets no es poden callar. [callar tr.Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir.]
    5. Si et caus de la cadira, t’estarà bé! [caure intr. Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.]
    6. Podràs passar-te de fer comentaris grollers a taula? [passar intr. pron. passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.]
    7. Durant la guerra va deixar els rojos i es va passar als nacionals. [passar intr. Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre.]
    8. No et riguis dels professors perquè et faran fora de classe. [riure intr. pron. riure’s d’algú Burlar-se’n.]
    9. El cremallera s’ha sortit de la via i ha descarrilat. [sortir v. intr. Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.]
    10. M’imagino que ja deus saber què ha passat. [imaginar tr. pron. Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar.]
    11. Es pensa que és molt espavilat, però algun dia l’enxamparan. [pensar tr. pron. Ésser de l’opinió, tenir com a cert.]
    12. En Joan ha plegat. Ha dimitit el càrrec de conseller delegat. [dimitir v. tr. Renunciar (un càrrec). intr. dimitir d’un càrrec Dimitir-lo.]
    13. Els guàrdies civils li van cridar l’alto, ell no va frenar i el li van disparar. [disparar v. tr. Fer que (una arma) llanci el projectil.]
    14. Quan el gerent ens va dir que érem una colla de ganduls, no em vaig poder estar de replicar-lo. [estar intr. pron. estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la.]
    15. M’ha preguntat quan faria vacances  i ja li l’he respost. [respondre  v. tr.  Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació).]

    b) L’informe

    L’informe és un text expositiu i argumentatiu gràcies al qual es pot transmetre una informació; l’informe permet exposar unes dades adreçades a un destinatari que normalment haurà de prendre una decisió en referència al tema del text. Hi ha diferents tipus d’informe; normalment se sol parlar dels informes tècnics, administratius i acadèmics.

    L’objectiu de l’informe tècnic és presentar de forma clara i detallada un treball científic o tècnic d’investigació o desenvolupament, o descriure en quin estat o situació es troben un objecte o una persona molt concrets (per exemple, un edifici que pot caure, un pacient hospitalitzat, etc.). Els informes tècnics també poden considerar-se com un tipus de text bàsic de transferència de coneixements.

    L’informe administratiu té com a destinatària l’Administració, que és qui ha de prendre una decisió respecte de la situació que es descriu detalladament en l’informe que elabora un tècnic. L’informe en sí no és massa diferent d’un informe tècnic, encara que el redactor ha de manifestar aquí quina és la seva opinió professional o experta en relació a aquell problema o situació concrets, ja que de fet és l’Administració qui el requereix perquè exposi quina és aquesta situació i quines possibles solucions té.

    L’informe acadèmic és un text que s’elabora quan finalitza un projece d’investigació en l’àmbit universitari, encara que hi poden haver altres tipus d’informe en aquest context. En qualsevo cas, la seva finalitat és valorar els resultats del projecte, de la beca, de l’experimient o fins i tot de l’aprenentatge d’algú (les notes acadèmiques no són altra cosa que una mena d’informes).

    Atenent a la seva extensió, al tema o al suport, els informes poden ser de tipus variat: breus o extensos, de caràcter més o menys formal, orals o escrits (encara que els orals solen tenir com a base un informe escrit) i de diferent temàtica científica o tècnica (branques pures i interdisciplinars).

    [UPF]

    DEURES:

    • Analitzeu l’estructura de l’informe que fem servir de model. Marqueu tots aquells elements que assenyalen la presència o l’absència de l’autor.

    Fins dilluns!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme