RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Octubre, 2011

  • Dijous, 27 d’octubre de 2011

    Màrius, quin aigat! (com diuen els de Santa Pau)

    a) La neutralització

    Hem vist que en els mots compostos hi ha dos accents: el principal (o primari) i el secundari. En la transcripció fonètica, el principal el representem com un accent tancat [´] i el secundari com un d’obert [`].

    RECORDEU: El fenomen de la neutralització ens permet distingir alegrament d’alegrement.

    EXERCICIS: primer i tercer exercicis de la fotocòpia

    b) Vocalisme

    La distribució de les vocals mitjanes (e, o) no és del tot homogènia en el conjunt del domini lingüístic, i en certs casos es constaten vacil·lacions o pronúncies diferents, sobretot en les vocals de la sèrie anterior ([e] i [ɛ]).  Una part important d’aquestes divergències són motivades pels factors següents:

    • L’evolució de la vocal [e] del llatí vulgar en els dos grans blocs dialectals. A causa d’aquesta evolució, hi ha tota una sèrie de mots que es pronuncien amb [e] en nordoccidental i en valencià, amb [ɛ] en central i en determinats parlars baleàrics, i amb [ə] en la resta del baleàric. Es tracta de mots com ara cadena, cera, francès o merèixer. Un nombre més reduït de mots, entre els quals es troben pèl i vel, tenen [ə] en parlars baleàrics i [ɛ] en la resta del català. En tots aquests casos són igualment acceptables les diferents pronúncies tradicionals, independentment que quedin reflectides o no a través de l’accentuació gràfica.
    • L’adaptació de certs mots cultes. En aquest tipus de mots és fàcil d’observar un predomini de les vocals mitjanes baixes ([ɛ] i [ɔ]) en la pronúncia més genuïna. Aquest predomini, tanmateix, no és exempt de vacil·lacions o de diferències entre els parlars. Per exemple, els mots cultes en –ecte,  –ecta,  –epte i  –epta (defecte,  provecta,  precepte, inepte/inepta) tenen [ɛ] en valencià i en baleàric, però [e] en altres parlars. En canvi, els mots cultes acabats en  –ema (morfema,  problema,  teorema) i en –ense (castrense,  forense) tenen [ɛ] en central i [e] en altres parlars. En aquests casos de vacil·lació, són igualment acceptables les diferents pronúncies. Amb tot, no és acceptable la tendència a generalitzar les vocals mitjanes altes ([e] i [o]) que es constata sobretot en determinats parlars de sectors urbans a causa, sens dubte, de la imitació de la pronúncia castellana.
    • La tendència a convertir la [o] en [ɔ] en síl·laba inicial (o en monosíl·labs). A causa d’aquesta tendència, en la major part dels parlars, s’ha produït el canvi de [o] en [ɔ] en mots com ara com, crosta, flor, hora, nom, olla, plor, roig, soca, sol i sostre, i presenten vacil·lació en la pronúncia uns quants mots amb el diftong  ou (jou,  pou,  tou) i diversos mots cultes (corts, mot, vot, zona). En aquests casos, són acceptables les diferents pronúncies. No han seguit, però, aquesta tendència els parlars centrals de transició al septentrional, que mantenen la [o] en tots els casos, ni el septentrional, on tota [o] esdevingué [u] en l’antic. El septentrional, a més, presenta una altra peculiaritat, ja que la [ɔ], que en certs parlars s’ha convertit en [o], ha esdevingut [u] en síl·laba travada amb nasal: font, pont. És recomanable d’evitar aquesta darrera pronúncia en els registres formals.

    [Versió electrònica de l’esborrany de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]

    EXERCICIS: 6 i 8 (pàg. 59)

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Observeu les principals característiques del rossellonès i feu l’exercici 2 de la fotocòpia.
    • Per repassar el fenomen de la neutralització i l’obertura de les vocals tòniques,  feu l’exercici 10 de la pàgina 59 i el segon exercici de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’octubre de 2011

    S’acosten les fires de Girona…

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU: El diccionari ens pot servir per confirmar si un adjectiu és invariable (d’una terminació) o no  (de dues terminacions). Vegeu-ne un parell d’exemples:

    d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror .
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    EXERCICIS:  15, 16, 17 i 18 (pàg. 25-26)

    b) L’oració

    Hem vist que podem utilitzar la veu passiva quan no sabem qui és el que ha de fer l’acció:

    • DEMANO: Que se m’expedeixi l’esmentat certificat.
    • SOL·LICITO: Que em sigui lliurat un certificat d’obligacions fiscals.

    Hem d’anar amb compte a l’hora d’utilitzar la veu passiva perquè podem perdre informació:

    • Ben aviat distribuirem els nous catàlegs entre els nostres clients. (Nosaltres fem l’acció.)
    • Ben aviat seran distribuïts els nous catàlegs entre els nostres clients. (Qui fa l’acció?)

    En sintaxi, s’entén per oració impersonal aquella que ni té ni pot tenir subjecte sintàctic; això és:

    • cap element dels quals estan presents, explícits, en la oració pot ser subjecte;
    • no se li pot suposar tampoc un subjecte implícit (= omès, el·líptic, elidit, tàcit).

    Per exemple: en l’oració en aquesta casa es menja malament, (1) d’entrada, ni el sintagma preposicional en aquesta casa, ni l’adverbi mal, ni la paraula es en poden ser subjectes; (2) no obstant això, podria ocórrer que tingués un subjecte implícit; però, si se li afegeix, es pot veure que tampoc l’accepta: *en aquesta casa ell / ella es menja malament. En conclusió, es pot dir que és una oració impersonal.

    La impersonalitat sintàctica ha de distingir-se de la impersonalitat semàntica; en una oració com aviat es coneixeran les notícies és fàcil observar la presència d’un subjecte gramatical o sintàctic, això és, un sintagma o paraula que concorda en nombre amb el verb: si el verb fos es coneixerà, el subjecte hauria de ser la notícia. En aquest sentit, es tracta d’una oració no-impersonal. No obstant això, des del punt de vista semàntic, es tracta d’una oració impersonal ja que no conté cap subjecte en el sentit de ‘agent de l’acció’, això és, no s’assenyala ‘qui / qui’ coneixeran aquestes notícies.

    Tipus d’oracions impersonals

    • les formades amb verbs meteorològics i de fenòmens naturals: ploure, tronar, relampaguear, escampar, pedregar, nevar, vesprejar, fosquejar, clarejar… Òbviament, els usos metafòrics d’aquests verbs anul·len la impersonalitat: li van ploure un munt de crítiques (on el subjecte seria un munt de crítiques)
    • les formades amb el verb haver-hi en qualsevol de les formes de la seva conjugació: hi havia moltes persones en l’estadihi ha nens en la carretera
    • les formades amb el verb fer i una referència de tipus climatològica o temporal: fa fredfa vint anys que no et veigva fer molt vent
    • oracions del tipus de n’hi ha prou amb això
    • les formades amb el verb ser amb un valor temporal: és tard, és de dia
    • oracions amb infinitiu amb subjecte tàcit no referencial
    • oracions amb verb en primera persona de plural i segona persona de singular amb lectura genèrica…
    • oracions copulatives del tipus de és de dia; sembla que plou; està ennuvolat

    EXERCICIS: 24 i 25 (pàg. 30)

    c) La neutralització

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals ae en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classecine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    DEURES:

    Feu el primer i el tercer exercici de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 20 d’octubre de 2011

    Dia de grans titulars: Gaddafi, ETA, la Masia, Carreras…

    a) El substantiu: nombre

    RECORDEU:  tenallatisora i tovalla canvien de significat en plural.

    EXERCICIS: 19 (pàg. 26) i 21 (pàg. 27)

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Hem vist que a vegades ens costa saber si ens trobem davant un adjectiu variable o invariable.

    RECORDEU:

    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • oblic; conspicu, inconspicu, perspicu, proficu, promiscu, vacu

    EXERCICI: 20 (pàg. 26)

    c) Sintaxi: l’oració

    Hem comentat alguns conceptes bàsics per començar a introduir-nos en el món de la sintaxi: categoria gramatical, sintagma i oració.

    Per repassar-los -si ho necessiteu-, podeu fer les activitats de sintaxi dels Itineraris d’aprenentatge.

    Hem analitzat una de les funcions de la veu passiva (destacar el CD de les oracions en veu activa) i com podem aconseguir el mateix efecte amb la duplicació del CD.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 15, 16 i 17 de la pàgina 25. Si teniu dubtes sobre la forma d’algun nom o d’algun adjectiu, podeu fer servir el diccionari: allà hi trobareu informació morfològica.
    • Jugueu amb la veu passiva i la veu activa amb els exercicis 24 i 25 de la pàgina 30.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 18 d’octubre de 2011

    S’acosta la tardor…

    a) Propietats textuals: l’adequació

    Hem de pensar en els lectors a l’hora de triar les paraules que utilitzarem en els nostres textos.

    A veure si trobeu l’expressió desig genèsic en aquest fragment d’Els matins de TV3. Us sembla adequada aquesta expressió en el context en què apareix? Com ho haguéssiu dit vosaltres?

    b) Fonètica

    Hem corregit les activitats de la fotocòpia. Si voleu repassar l’AFI, podeu fer aquests exercicis (solucionari).

    c) El substantiu: gènere i nombre

    Hem vist que crisma no té el mateix significat en masculí i en femení. Art i mar, sí, però hem d’anar amb compte que en algunes expressions només utilitzem un gènere en concret.

    RECORDEU:

    • ajudant,-a; tinent, -a; fabricant, representant, gerent.
    • En aquest document hi trobareu una relació de les formes femenina i masculina, en singular i en plural, de les professions, càrrecs i condicions més habituals en els textos de l’Administració pública. [Referència: Secretaria de Política Lingüística i Institut Català de la Dona, Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua]
    • alacrà, carlà, catamarà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant
    • Els substantius acabats en –sc-st, –xt-ig tenen doble forma de plural. La forma habitual és el plural -os. No cal que ens esgargamallem intentant marcar el plural de discssss.
    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19 i 21 de les pagines 26 i 27.
    • Comproveu en el diccionari si tisores, tenalles i tovalles es poden utilitzar en singular.
    • Llegiu l’apartat dedicat a l’oració del llibre de classe (pàg. 27-29).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Adequació

    L’entitat Joves Voluntaris per la Tercera Edat vol demanar una subvenció a l’Ajuntament. Entre els documents que ha de presentar, però, li falta un certificat de la Tresoreria General de la Seguretat Social. El president de l’entitat, Joan Serra i Puig, decideix escriure una carta per demanar que li enviïn aquest certificat que necessiten. Teniu la carta en aquesta fotocòpia.

    Convertiu la carta en una sol·licitud, que és el tipus de text adequat a la situació.

    Article complet

  • Dijous, 13 d’octubre de 2011

    Després de la desfilada, hi tornem.

    a) L’alfabet fonètic

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 15-16) i 1 (fotocòpia)

    b) El substantiu: gènere

    L’alternança entre la forma masculina i la femenina d’alguns mots no sempre implica un canvi de significat:

    • Un grapat de mots tenen formes masculines i femenines amb el mateix significat. Es tracta, doncs, de sinònims, l’ús del qual té, normalment, una distribució geogràfica: teulat-teulada, ratpenat-ratapenada, gep-gepa, garrofer-garrofera, rajol-rajola, cistell-cistella
    • Un altre grup de parelles presenta significats semblants. Hi ha casos en què el femení sol tenir caràcter augmentatiu: plat-plata, sac-saca, ganivet-ganiveta, perol-perola; en altres, hi ha algun punt en comú en el significat dels dos mots: cuc-cuca, cargol-cargola, anell-anella, gerro-gerra, crit-crida, full-fulla, pas-passa
    • N’hi ha que tenen significats completament diferents: temple-templa, regne-regna, cove-cova, bot-bóta
    • Finalment, hi ha un grup de mots homòfons, això és, que sonen igual, però que tenen gènere i significat diferent: delta, coma, pudor, salut, canal, llum

    [Text adaptat del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera]

    RECORDEU:

    • Segons el DIEC2, grip és un substantiu femení.
    • gla (f.) / aglà (m. i f.)
    • Llagost és sinònim de llagosta quan és un insecte.

     

     

    c) Propietats textuals:

    EXERCICIS: 4 i 5 de la fotocòpia

    1. dissabte a la matinada > el dia 22 d’agost de 2009 a les 2.15 hores
    2. fotre’s de cap > ferit en un accident de trànsit
    3. Pep > el senyor Josep Ferrer
    4. anava trompa > amb mostres evident d’intoxicació etílica
    5. operar > ser intervingut quirúrgicament
    6. perquè > a causa de
    7. braç trencat > fractura amb desplaçament de cúbit

    DEURES:

    1. És veritat que els substantius artcrisma mar admeten tant la forma masculina com la femenina?
    2. Quin és el nom del mascle i de la femella dels animals següents?: tigre, merla, abella, fura, àguila, guatlla, cabra, gall dindi, paó
    3. Acabeu de fer les activitats de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 d’octubre de 2011

    Tarda de ferruginosa calor volcànica…

    a) Fonètica i ortografia

    Després de repassar la transcripció fonètica de les sigles, hem comentat la classificació dels sons consonàntics. Com que el quadre de la pàgina 16 no segueix la descripció teòrica de la classificació dels sons, podeu fer servir aquest altre quadre.

    Pel que fa a la pronunciació dels grups ps- i pn– inicials, el web ésadir afirma que “en la pronúncia habitual només es manté la segona consonant de les paraules que comencen amb el grup ps-. Considerem secundària la pronunciació amb [ps], que desaconsellem especialment en els contextos informals.” Així mateix, la p del grup pn– no es pronuncia mai.

    ACTIVITATS: 7, 8 (pàg. 17) i 12 (pàg. 18)

    b) Propietats textuals: l’adequació

    RECORDEU que, quan escrivim una carta o un correu electrònic, cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació que s’expressi en el cos de la carta. A més, cal que hi hagi una correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat.

    ACTIVITATS: 1, 2 i 3 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Amb el quadre de classificació dels sons consonàntics a davant, feu els exercicis 9 (pàg. 17) i 10 (pàg.18).
    • Llegiu els textos de l’exercici 4 de la fotocòpia i completeu el quadre de l’exercici 5.

    Fins dijous,

    Article complet

  • Recte ús de les lletres

    Llegiu aquest text de Pompeu Fabra sobre les relacions entre els sons i les lletres.

    Després, indiqueu si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F).

    1. Tots els sons poden escriure’s de dues o més maneres diferents: V / F
    2. Sona i zona s’han de pronunciar igual: V / F
    3. A principi de paraula s’escriu x per representar el so de ix de caixa: V / F
    4. Totes les lletres representen un so: V / F
    5. La lectura ajuda a l’aprenentatge de l’ortografia: V / F

    (Clau de l’exercici: 1: F; 2: F; 3: V; 4: F; 5: V)

    Article complet

  • Dijous, 6 d’octubre de 2011

    Després de l’escalfament de dimarts avui hem començat la primera unitat.

    a) Fonètica

    Hem fet una activitat per començar a endinsar-nos en l’alfabet fonètic internacional. Conèixer l’alfabet fonètic ens servirà tant per treballar la fonètica i l’ortografia com per estudiar els dialectes geogràfics.

    RECORDEU que en l’alfabet fonètic cada grafia representa un so i que cada so només es pot representar amb una grafia.

    b) Propietats del text

    Les propietats del text són els requisits que ha de complir qualsevol expressió verbal perquè la puguem considerar un text. Les propietats textuals són tres: l’adequació, la coherència i la cohesió.

    L’adequació és el grau d’adaptació del text a la situació comunicativa, al context. Per exemple, segons el context, utilitzem unes determinades paraules, fem servir recursos no lingüístics (gestos, il·lustracions…) o ens adrecem de tu o de vostè al nostre intelocutor. A l’hora de decidir si un text és adequat o no hem de tenir en compte els elements següents: el tema, el canal, el grau de formalitat i la intenció comunicativa.

    La coherència fa referència a l’organització del text, és a dir, a la rellevància i l’ordre del contingut.

    Un text és rellevant si el contingut:

    • respon a l’objectiu pel qual es produeix:
    • conté només la informació necessària;
    • expressa les idees de forma clara i comprensible, sense ambigüitats;
    • no inclou idees contradictòries.

    La cohesió es refereix a les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs) i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia. La cohesió és la característica interna que relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts del text.

    DEURES:

    Repasseu el quadre de les pàgines 14 i 15  i el de la pàgina 16 i feu els exercicis 7 i 8 (pàg. 17).

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme