RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per novembre, 2011

  • Dimarts, 29 de novembre de 2011

    Vigília de Sant Andreu: demà mireu el temps.

    a) Els pronoms relatius

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    EXERCICIS: 18 (pàg. 118), 13 i 14 (pàg. 116)

    b) Resum d’un text antic

    Hem llegit la primera part de l'”Exemple d’un pagès i un picaplet de Mallorca” (pàg. 98). Ens hem fixat en algunes característiques de la llengua medieval:

    • ús del passat simple: rebé
    • col·locació final de l’auxiliar en el temps compostos: oït he
    • col·locació dels pronoms febles darrere del verb: dix-li
    • e > i
    • ab > amb
    • ho > sí

    DEURES:

    • Feu l’exercici 17 de la pàgina 117.
    • Resumiu en quatre o cinc línies el text que hem comentat a classe.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Els Stones

    Resumiu  l’article següent. (Extensió màxima: 100 paraules)

    Els Stones

    Pedro Martínez de la Rosa serà pilot de l’equip HRT F1 a partir de gener i durant les dues properes temporades. Després del seu llarg periple per diverses escuderies (Jordan, Arrows, Jaguar, McLaren, Sauber, i un altre cop McLaren) aquest veterà corredor s’ha guanyat un prestigi reconegut a nivell internacional.

    Quan sorgeix una jove promesa que destaca pel seu talent (en el seu dia Alonso, Vettel, Hamilton, Alguersuari, etc.) s’explota ràpidament. Però no neixen genis cada dia i acaben sent moltes les apostes frustrades. Per aquest motiu hi ha moltes escuderies que allarguen la vida professional de pilots molt bregats per mantenir un equilibri a dins de l’equip.

    Cal recordar que l’experiència en aquest esport també és un grau i resulta imprescindible per a poder treballar correctament en l’evolució dels monoplaces i per motivar tot un equip al voltant de la figura del pilot. El jove inexpert amb talent suficient que triomfa damunt del veterà és una cosa que es ven de primera, però les escuderies necessiten resultats segurs per guanyar els seus patrocinadors, i els jovenents no sempre són una garantia d’èxit en tots els camps.

    La mitjana d’edat de la graella de l’F-1 de la temporada que ve augmentarà evidentment amb la incorporació de De La Rosa i els seus 41 anys (els celebrarà abans de la primera cursa). Al costat de Michael Schumacher (43 anys), Rubens Barrichello (38), Jarno Trulli (37) i Mark Weber (35), ens semblarà veure el retorn dels Rolling Stones, però en el nostre cas a les pistes en lloc dels escenaris.

    Vist com van les coses, ara mateix ja corren dos rumors: el baixista Bill Wyman podria tornar amb els Stones i a la F-1 és molt probable que Niki Lauda sigui la novetat per a la propera temporada.

    Toni Clapés, La Vanguardia (27 de novembre de 2011)

    Article complet

  • Dijous, 24 de novembre de 2011

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les qualsque El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, aspecte que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    RECORDEU: La llengua oral espontània unifica sovint les oracions de relatiu amb la fórmula que + pronom feble.

    • Són nens que els agrada jugar.
    • És un llibre que ja se n’ha parlat molt.
    • Avui parlem d’un tema que habitualment no se’n parla gaire.

    Es tracta d’un ús propi de la llengua col·loquial, no admès en la llengua formal.

    • Són nens a qui agrada jugar.
    • És un llibre del qual se n’ha parlat molt.
    • Avui parlem d’un tema del qual habitualment no se‘n parla gaire.

    EXERCICI: 15 (pàg. 117)

    b) L’alguerès

    EXERCICI: 32 b) (pàg. 132)

    DEURES:

    • Repasseu els pronoms relatius i feu l’exercici 13 de la pàgina 116 i l’exercici 18 de la pàgina 118.
    • Fixeu-vos en les principals característiques del català nord-occidental.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 22 de novembre de 2011

    Sembla que se’n van les pluges…

    a) Les oracions de relatiu

    Avui hem introduït el tema dels relatius.

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els qualsles quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    RECORDEU: La forma del pronom relatiu la determina la funció que fa en l’oració de relatiu.

    EXERCICI: Hem identificat les oracions i els pronoms de relatiu , i l’antecedent dels pronoms de l’exercici 12 (pàg.  115).

    b) L’alguerès

    Hem escoltat un text en alguerès. Trobareu el text sencer aquí.

    DEURES:

    • Identifiqueu la funció i l’antecedent dels pronoms relatius de l’exercici 15 de la pàgina 117.
    • Llegiu el text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132 i identifiqueu-hi els principals trets característics de l’alguerès.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 17 de novembre de 2011

    Última classe abans del 20-N…

    a) Els quantificadors

    Hem comentat que l’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastantabastantes.

    El terme català miliard fa referència a un conjunt de mil milions d’unitats i equival al terme anglès nord-americà billion. Hem d’anar amb compte, doncs, a no confondre billion amb el terme català bilió, que fa referència a un conjunt d’un milió de milions d’unitats.

    L’adjectiu tot esdevé invariable i pren el valor d’adverbi quan va davant d’un nom de ciutat, de regió… no precedit d’article: La major cobertura rural a tot Espanya.

    RECORDEU: biennal (‘cada dos anys’, ‘que dura dos anys’) vs. bianual (‘dues vegades l’any’); bastant (‘quantitat regular’) vs. prou (‘quantitat suficient’); hendecasíl·lab; mil·lenni; quinquagenari

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El balear

    Hem repassat les principals característiques del balear i dels seus subdialectes:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na

    RECORDEU: En mallorquí pronunciem llengo; en menorquí, llengu, i en eivissenc, llengua.

    EXERCICI:

    Text a): menorquí

    • neutralització de la o àtona
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • pèrdua de la iod en posició intervocàlica: vea

    Text b): eivissenc

    • neutralització de la o àtona
    • emmudiment de la consonant final del grup -LT: mol
    • presència de la –n– etimològica en el plural: àsens

    Text c): mallorquí

    • pronunciació de la o en posició àtona: homo
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • iodització: veia
    • monoftongació en o del diftong ua: gordar

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73.
    • Repasseu les principals característiques dels dialectes del català oriental i feu l’exercici 37 de la pàgina 93.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de novembre de 2011

    Una de matemàtiques: si “van matar nou comerciants, vuit turcs i un grec”, quantes persones van matar?

    a) L’article lo neutre

    [Del bloc de Carmina Ribés Falcó, de la Universitat Jaume I]

    Aquest document és una fitxa sobre l’article neutre elaborada per Carmina Ribés Falcó. Inclou una llista de modismes amb l’article neutre.

    EXERCICI: 17 (pàg. 27)

    b) L’absència d’article

    Hem comentat l’absència d’article davant els dies de la setmana quan s’usen com a adverbis (normalment tenen aquest valor si fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla). L’article (en singular o en plural) davant els dies de la setmana expressa periodicitat. També fem servir l’article si indiquem la data.

    • Dimecres aniré a veure l’estrena de Terra i disbauxa.
    • El/Els dimarts i el/els dijous vaig a classe de català. (*Tots els dimarts i els dijous vaig a classe de català.)
    • L’examen serà el dimarts 3 de juny.

    Així mateix, poden portar article quan són complementats d’alguna altra manera (passat, proppassat, vinent, que ve…):

    • El congrés es va celebrar (el) diumenge passat.
    • La inauguració serà (el) dilluns que ve.

    Fixeu-vos que, quan l’aposició de la data és explicativa, no utilitzem l’article o utilitzem un demostratiu:

    • El curs començarà el dilluns 21 de novembre. [ús especificatiu]
    • El curs començarà dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]
    • El curs començarà aquest dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]

     

     

    c) Els numerals

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines

    Ús de la coma per expressar fraccions decimals

    Cal escriure una coma (i no pas un apòstrof) entre els números enters i les fraccions decimals de les xifres que en duen. Per tant, a diferència del que es fa per exemple en anglès, en català no és correcte utilitzar un punt per separar els enters dels decimals, com tampoc no ho és utilitzar una coma per separar els milers de les centenes.

    el 10,5% dels estudiants [i no pas “el 10’5%”]; el resultat és de 1.439,54 unitats mensuals [i no pas “de 1,439.54 unitats”]

    Ús del punt en les quantitats expressades amb xifres

    En les xifres que representen magnituds, s’utilitza el punt per separar els milers de les centenes. En canvi, en les quantitats que representen números dins una sèrie —com per exemple els anys, els codis postals, els dècims de loteria, els números de pàgina d’una obra o els números amb què es designen lleis i decrets— no hi ha d’haver punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. Són un cas especial les indicacions horàries, en què s’utilitza un punt per separar les hores dels minuts, i els números de telèfon i de fax, els grups de xifres dels quals se separen amb un espai.

    2.315.000 habitants; 344.789 persones; 1.500.000 eurosPerò: l’any 1996; el codi postal 08002; el Decret 1220/1996; aquest programa s’emet diàriament entre les 11.00 i les 14.30 hores; el número de telèfon 542 20 00

    Escrivim amb lletres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per tres mots, com a màxim: cinc-centes lliures, dues mil vuitanta persones. Tingueu en compte que en les formes que duen guionet cada element es compta com una paraula (excepte la conjunció i).
    2. L’edat de les persones i dels animals i la durada de les coses: divuit anys, quaranta dies.
    3. Les quantitats aproximades: Hi havia unes dues-centes cinquanta mil persones.
    4. Les quantitats que apareixen en alguns documents (xecs, escriptures…) per confirmar la quantitat en xifres.
    5. Les quantitats que, dins d’un text, són al principi d’un paràgraf o després de punt. És preferible, però, desplaçar la quantitat a un altre lloc de la frase.
    6. Els tants per cent i els tants per mil si escrivim l’operació amb lletres: tretze per mil.
    7. En general, els nombres que apareixen en els versos, en les cançons i en les locucions i les frases fetes: el conte de les mil i una nits.

    [Del Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    Escrivim amb xifres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per més de tres mots: 533 persones.
    2. Les quantitats que precedeixen una unitat física o monetària: 3 euros.
    3. Els cronometratges de les competicions esportives: 9,3 segons.
    4. Els resultats de les votacions: 68 vots a favor
    5. Les xifres estadístiques.
    6. Els nombres que porten fracció decimal: 455,25
    7. Els tants per cent i els tants per mil, quan els segueix el símbol: 15 %.
    8. Les coordenades geogràfiques, astronòmiques…
    9. Els termes de les proporcions i escales.
    10. Els resultats esportius en els resums dels diaris.
    11. Els nombres que es fan servir en les enumeracions d’objectes, ingredients…
    12. Els compassos musicals.
    13. Qualsevol quantitat que, pel fet d’aparèixer entremig d’altres, sigui més fàcilment comparable o intel·ligible.

    [Text adaptat del Manual d’estil de Josep M. Mestres et al.]

    DEURES:

    • Repasseu els numerals i feu els exercicis 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Llegiu els textos de la fotocòpiai classifiqueu-los tenint en compte les principals característiques dels subdialectes balears.

    Fins dijous!

    Article complet

  • El resum

    1. Llegeix l’article següent:

    CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA FEINA

    Sovint s’utilitza l’expressió dona treballadora per indicar la dona que fa un treball retribuït, sigui per compte propi o aliè. La frase és un xic injusta per a tantes i tantes dones que han treballat i treballen molt a casa seva, cuidant els fills i la família; són les anomenades mestresses de casa. Aquesta dedicació a la família, anys enrere més nombrosa que ara, ha suposat exercir un gran nombre de feines que avui ja han esdevingut una professió: cuinar, rentar la roba, planxar, netejar la casa, cuidar els nens, els avis, els malalts, etc. La gran diferència és que la mestressa de casa no percep cap retribució per aquestes feines.

    Aquesta dedicació exclusiva a la família té diversos inconvenients: la dona no rep retribució, ni cap renda monetària directa, ni cotitza a la Seguretat Social, cosa que la fa dependre econòmicament del marit; si aquest desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense recursos i el dia de demà no tindrà pensió de jubilació. A més, la dona que no treballa fora de casa també pot quedar desvinculada més fàcilment del món extern, del seu entramat cultural i associatiu, de la seva evolució tecnològica, del batec diari…

    Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famílies ja es plantegen que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva pròpia professió i ofici. La progressiva incorporació de la dona al món del treball és un signe de modernització i de progrés. Els països més desenvolupats són aquells en què hi ha una major proporció de dones que treballen (Suècia, EUA, Holanda, Canadà, Dinamarca, etc.), és a dir, els que tècnicament tenen la major taxa de població ocupada femenina. La taxa mitjana d’ocupació femenina europea és del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%. S’observa que per arribar a la mitjana europea, més elevada, encara hem de fer un esforç notable.

    La incorporació de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema que permeti un repartiment equilibrat de responsabilitats entre la vida professional i la vida privada; amb aquesta finalitat es va crear la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, amb participació de sindicats i associacions empresarials. Les recomanacions plantejades per aquest òrgan s’agrupen en tres blocs: a) prestacions en temps, per exemple maternitat, excedències dels pares i flexibilitat d’horaris laborals, comercials i escolars; b) prestacions en serveis, com ara l’atenció a les famílies amb persones dependents; c) prestacions econòmiques, entre d’altres, subsidis familiars i desgravacions fiscals.

    2. Tria el millor resum:

    Text 1

    El text ens parla de la incorporació de la dona al món laboral. Durant molts anys les dones han estat treballant a casa sense rebre un salari i sense cotitzar a la Seguretat Social. Són dones que depenen dels seus marits, i si aquest l’abandona o es queda sense feina, no tenen ingressos. A més a més, les tasques que aquestes mestresses de casa realitzen, han esdevingut feines, com són cuinar, rentar la roba, cuidar els avis, etc. Però aquestes dones realitzen les feines sense rebre cap benefici.

    A molts països ja s’està produint un canvi, les dones s’estan integrant al món laboral. Els països on hi ha major proporció de dones treballadores són el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, entre d’altres. Països amb un gran potencial econòmic. A Europa hi ha un 40,1 % de dones treballadores, a Catalunya un 35,3 %. Encara queda bastant per millorar. Però ja s’ha creat una comissió que ha dut a terme una sèrie de recomanacions: a) prestacions en temps, b) prestacions en serveis, c) prestacions econòmiques. Amb aquestes recomanacions es vol facilitar la incorporació de la dona al món laboral, ja que aquest fet és digne de modernització.

    Text 2

    L’autor del text exposa diferents aspectes que cal tenir en compte a l’hora de tractar el tema de la possible conciliació de la família i la feina. Des de bon començament, l’autor deixa ben clar que aquest tema afecta només les dones. Són les dones les que socialment es troben dividides en treballadores i mestresses de casa, divisió totalment injusta.

    A continuació, l’autor fa esment, breument, dels inconvenients que suposa per a la dona la dedicació exclusiva a la família i la llar (dependència econòmica, desvinculació del món extern…), i afirma que, en el marc de les societats actuals modernes, s’accepta i es defensa la incorporació de les dones al món del treball, no només pels beneficis socials que això comporta, sinó també pels beneficis socials derivats. Certament, l’autor subratlla que els països amb un índex d’ocupació femenina més alt són els més ben situats des del punt de vista econòmic (Suècia, el Canadà, els Estats Units…). A Europa, aquesta taxa és d’un 40,1 % i a Catalunya, d’un 35,3 %. Finalment, l’autor fa esment d’un organisme governamental, creat a Catalunya, que té com a objectiu fonamental la formulació de mecanismes que afavoreixin la incorporació de la dona al món laboral i el subsegüent repartiment de responsabilitats familiars: la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, que determina prestacions en temps, en serveis i d’ordre econòmic. (227 paraules)

    Text 3

    Sovint s’interpreta que la dona treballadora és només aquella que treballa fora de casa, i no es té en compte el fet que les mestresses de casa duen a terme un gran nombre de tasques que actualment ja han esdevingut una professió. Les mestresses de casa, a més, es troben amb una sèrie d’inconvenients, com el fet de dependre del marit per no tenir cap compensació econòmica, ni cap cotització a la Seguretat Social i, també, la possible desvinculació del món extern. Amb el temps, però, hi ha hagut un canvi de mentalitat, i ja hi ha el plantejament generalitzat que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva professió i ofici. Aquesta incorporació de la dona al món laboral ha generat la creació d’una comissió, amb participació de sindicats i associacions empresarials, que vetlla per un repartiment equitatiu de responsabilitats entre la vida professional i la privada.

    3. En aquest document hi trobaràs la solució.

    [Activitat extreta de wuster.uab.es/Web_Argumenta_Obert/unit_16/amp1_2.html]

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre de 2011

    Tarda d’estiuet de Sant Martí

    a) L’article: ús de l’apòstrof

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) Topònims

    EXERCICIS: 31 i 32 (pàg. 84)

    c) L’article lo neutre

    RECORDEU:

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal), i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).
    • Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    EXERCICI: 17 (pàg. 70)

    d) El català central

    Com que ens hem centrat en els subdialectes, us faig un resum de les principals característiques del català central:

    • iodització en algunes zones
    • morfema -u de primera persona del present d’indicatiu: cantu (càntutcàntuc)
    • article determinat masculí el, els

    RECORDEU: El pas del català central al rossellonès  no es realitza sobtadament sinó a través d’una àrea de transició. Es tracta del que s’anomena català septentrional de transició. S’estén entre la frontera política i una línia que arrenca del Nord de Cadaqués i acaba a la confluència de la Cerdanya amb l’Alt Urgell. Comprèn la part alta de l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta zona de transició moren alguns trets del català central i en neixen alguns altres del rossellonès.

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Repasseu les construccions que podem utilitzar per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.
    • Observeu les principals característiques del balear i dels seus subdialectes i classifiqueu els textos de la fotocòpia. (Recordeu que aquests textos estan escrits amb ortografia fonètica.)

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre de 2011

    Quin fart d’articles!

    a) L’article: l’apostrofació

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack-bar de la cantonada; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck; el teorema de Stokes
    • L’article masculí s’apostrofa davant de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si comencen per consonant, quan el nom de la consonant inicial comença amb vocal: l’MDT, l’SPD. L’article femení, tot i que el criteri no és uniforme, també es pot apostrofar: la NBA (llibre), l’NBA (mitjans de comunicació: TV3, El Punt).

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa.

    En alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d’article, però en d’altres no: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà del Terri; la Bisbal d’Empordà, la Bisbal del Penedès.

    “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrical’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Si no teniu clar si duen o no article, poseu-l’hi.

    EXERCICI: 15 (pàg. 70)

    b) Els topònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateitx, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    DEURES:

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme