RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per gener, 2012

  • Dijous, 26 de gener de 2012

    Ens acostem al final del primer quadrimestre. El temps passa volant. Ja fa gairebé quatre mesos que compartim aquest espai.

    a) El verb: irregularitats

    1. En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
    2. pondre postala posta dels ous, la posta de sol | posar posada:  la posada a punt
    3. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

    compondre

    v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
    tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
    tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
    tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
    tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
    tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
    intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
    tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
    intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
    tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
    intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.

    composar

    v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
    tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tr. [DR] Arbitrar.

    “A l’hora de destriar, els verbs amb prefix són els més traïdors. Ningú diu ‘Colleix això’ però sí que pot dir ‘Recolleix-ho’, i ha de ser recull-ho . Ningú diu ‘No hi senteix’ però molts ‘Es ressenteixen de la crisi’, i ha de ser ressenten . Per acabar-ho d’embolicar, algun compost que ja ve del llatí dissenteix d’aquest criteri. Com en tants altres casos, modificar la norma allà on contradiu la intuïció més general no seria cap disbarat.

    Però el cas més curiós és el dels verbs que tenen doble vida: de vegades són purs i d’altres incoatius, amb un cert canvi de sentit.

    El verb lluir , si el subjecte té llum interior, és pur: llu el sol i lluen els ulls d’un gat a la nit. I si no en té, incoatiu: llueixo el vestit i aquest moble llueix més aquí. I acabo amb acudir.

    Un ús molt estès, tot i que no estrictament normatiu, abona acudeix per anar a un lloc acut per venir al cap una idea . ‘No se m’acut’ és, doncs, més genuí que ‘No se m’acudeix’ i també que el calc “No se m’ocorre”. El zero el reservo per als que ‘No se’ls ocorreix’.”

    [Albert Pla Nualart, “Verbs incoatius: parany i doble vida”, Ara.cat]

     b) Text antic

    Hem comentat el text de Ramon Llull de la pàgina 138.

    DEURES:

    • Amb el Xuriguera a l’abast, feu els exercicis 20, 21, 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
    • Repasseu el que hem fet fins ara: els dies 2 i 7 farem una petita prova.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 24 de gener de 2012

    Com diem a casa, avui érem quatre i el cabo.

    a) La dièresi

    EXERCICIS: 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 155.156)

    b) Els signes de puntuació

    Hem comentat l’ús de la coma en els incisos, en les enumeracions i en els elements desplaçats. Fixeu-vos en l’ús del punt i coma quan a l’interior d’una estructura en què normalment utilitzaríem coma s’introdueixen uns altres elements que també en fan servis. Observeu aquest exemple adaptat del llibre de José Antonio Millán Perdón imposible.

    1. Va venir en Joan, em va pujar la fruita, la hi vaig pagar.
    2. Al matí, quan tot just m’acabava de llevar, va venir en Joan; em va pujar la fruita: peres, pomes, raïms i taronges; la hi vaig pagar, com sempre, bitllo-bitllo.
    3. Al matí, quan tot just m’acabava de llevar, va venir en Joan, encara que sap que me’n vaig a dormir molt tard i no m’agrada gens matinar. Em va pujar la fruita a poc a poc, picant cada esglaó amb el carret: peres, pomes, raïms i taronges; però no em va voler portar pebrots del seu hort. La hi vaig pagar, com sempre, bitllo-bitllo ja que no m’agrada quedar a deure mai res.

    Cliqueu aquí, si voleu més informació sobre l’ús dels signes de puntuació.

    EXERCICI: 5 a) – j) (pàg. 143)

    c) Els registres

    DEURES:

    • Feu l’oració h) de l’exercici 5 de la pàgina 143.
    • Resumiu el fragment del Llibre de les bèsties de Ramon Llull que trobareu a la pàgina 138.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 19 de gener de 2012

    a) La síl·laba

    EXERCICIS: 12 i 13 (pàg. 153-154)

    b) La dièresi

    La dièresi marca que en un context en què hi podríem trobar un diftong hi ha un hiat. Per això, cal recordar els casos en què no es realitza el diftong i si cal o no marcar-los.

    • i/u tònica: v (accent), raïm (dièresi), agrair (sense marca: infinitiu i gerundi)
    • i/u àtona derivada de i/u tònica: vnat (dièresi), rmat (dièresi)
    • origen etimológic: scidi (dièresi)
    • terminacions verbals: estudiï (dièresi), agrairé (sense marca: futur i condicional)
    • sufixos: assidtat (dièresi)
    • prefixos tònics: contraindicació (sense marca)

    Recordeu alguns mots en què ens “estalviem” la dièresi:

    • Mà-ri-us: terminació llatina
    • o-be-int: gerundi
    • a-gra-ir: infinitiu
    • co-fo-is-me: sufix –isme
    • se-mi-in-di-fe-rèn-ci-a: prefix tònic
    • tra-du-i-ré: futur

    Fixeu-vos, així mateix, en alguns mots “conflictius”:

    • su-ï-ci-dar: derivat de suïcidi, formació culta analògica sobre la base del ll.homicidium, amb el primer element del  llatí sui ‘de si mateix’ (Eviteu el motautosuïcidar-se, que s’està estenent a les tertúlies televisives i radiofòniques. Autosui són redundants.)
    • flu-ï-de-sa: amb dièresi, malgrat fluidfluida
    • a-moï-na-daamoïno (tònica)

    EXERCICI: Hem fet un dictat de paraules amb dièresi i les hem classificat:

    • mots on hi ha les vocals i o u tòniques i van en hiat: agraïa, cloïssa, demiürg, saüc, xiïta
    • mots derivats d’altres en què les vocals i o u són tòniques i van en hiat: cocaïnòman, descafeïnat
    • cultismes amb sufixos: europeïtzar, helicoïdal, homogeneïtzar, trapezoïdal
    • desinències verbals: canviï, suïs
    • altres mots: diüresi, pituïtària, suïcidi

    DEURES:

    Repasseu l’ús de la dièresi i feu els exercicis 14, 15, 16, 17 i 18 de les pàgines 155 i 156.

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de gener de 2012

    Sant Antoni abat, tercer dia de la setmana dels barbuts

    a) El predicat verbal

    En sintaxi, s’entén per oració impersonal aquella que ni té ni pot tenir subjecte sintàctic; això és:

    • cap element dels quals estan presents, explícits, en la oració pot ser subjecte;
    • no se li pot suposar tampoc un subjecte implícit (= omès, el·líptic, elidit, tàcit).

    Per exemple: en l’oració en aquesta casa es menja malament, (1) d’entrada, ni el sintagma preposicional en aquesta casa, ni l’adverbi mal, ni la paraula es en poden ser subjectes; (2) no obstant això, podria ocórrer que tingués un subjecte implícit; però, si se li afegeix, es pot veure que tampoc l’accepta: *en aquesta casa ell / ella es menja malament. En conclusió, es pot dir que és una oració impersonal.

    La impersonalitat sintàctica ha de distingir-se de la impersonalitat semàntica; en una oració com aviat es coneixeran les notícies és fàcil observar la presència d’un subjecte gramatical o sintàctic, això és, un sintagma o paraula que concorda en nombre amb el verb: si el verb fos es coneixerà, el subjecte hauria de ser la notícia. En aquest sentit, es tracta d’una oració no-impersonal. No obstant això, des del punt de vista semàntic, es tracta d’una oració impersonal ja que no conté cap subjecte en el sentit de ‘agent de l’acció’, això és, no s’assenyala ‘qui / qui’ coneixeran aquestes notícies.

    Tipus d’oracions impersonals

    • les formades amb verbs meteorològics i de fenòmens naturals: ploure, tronar, llampegar, escampar, pedregar, nevar, vesprejar, fosquejar, clarejar… Òbviament, els usos metafòrics d’aquests verbs anul·len la impersonalitat: li van ploure un munt de crítiques (on el subjecte seria un munt de crítiques)
    • les formades amb el verb haver-hi en qualsevol de les formes de la seva conjugació: hi havia moltes persones a l’estadihi ha nens a la carretera
    • les formades amb el verb fer i una referència de tipus climatològica o temporal: fa fredfa vint anys que no et veigva fer molt vent
    • oracions del tipus de n’hi ha prou amb això
    • les formades amb el verb ser amb un valor temporal: és tard, és de dia
    • oracions amb infinitiu amb subjecte tàcit no referencial
    • oracions amb verb en primera persona de plural i segona persona de singular amb lectura genèrica…
    • oracions copulatives del tipus de és de dia; sembla que plou; està ennuvolat

    En les oracions impersonals formades amb es (que, en aquest cas, s’interpreta com un morfema o marca verbal que indica ‘impersonalitat’ i, per tant, no exerceix cap funció sintàctica), el verb se situa en tercera persona i es refereix a un participant amb trets ‘humà’ i ‘indefinit’, encara que no necessàriament tingui el valor de ‘agent’: es viu bé a Buenos Airesaquí es treballa malamentes tractarà de política en la propera reunióaquí se sopa sempre a les vuit.

    Des del punt de vista sintàctic, el es és una forma que ocupa el lloc del participant humà que, en cas d’aparèixer, es comportaria com a subjecte; per tant, la forma es suplanta al subjecte, inhibeix, impedeix la seva aparició; és a dir, resulta un marcador o índex d’impersonalidad sintàctica.

    Les impersonals amb es solen posseir un valor referencial equivalent a el de ‘qualsevol menys jo’, és a dir, exclusiu, ja que la seva ocupació prototípico es troba en enunciats genèrics.

    Els verbs copulatius poden també formar oracions impersonals amb es. Són aquelles en les quals es prediquen propietats d’un argument humà inespecificat, presentades com a circumstàncies possibles o eventualitats que condicionen la interpretació de l’estat de coses com a genèric: no es pot ser tan bo.

    Encara que és infreqüent, el es impersonal també pot aparèixer en oracions amb verbs en veu passiva: quan s’és ofès impunement, es viu amb rancor.

    [Text extret de Wilingue]

    EXERCICI: 30 (pàg. 168)

    b) La síl·laba

    Recordeu que sempre que hi ha un diftong una de les vocals és una i o una u. En aquest context la i o la no actuen com a vocals, sinó com a semivocals (en els diftongs decreixents), semiconsonants  (en els grups gua… i qua…) o consonants (en els diftongs creixents). Aquests sons es transcriuen amb els signes [j] i [w].

    Davant de u podem escriure c o per representar el so [k]. Escrivim quan no hi ha diftong i quan n’hi ha:

    quota (quo-ta) / cuota (cu-o-ta)

    Per identificar els mots en què hem d’escriure c, podem recórrer a la memòria visual o recordar algunes petites regles:

    • derivats de paraules en què la u és tònica: cuota < cuaevacuació evacua
    • derivats d’adjectius acabats en cupromiscuïtat promiscupromíscua vacuïtat <vacuvàcuaperspicuïtat perspicuperspícuainnocuïtat innocuinnòcua (en canvi, iniquitat inicinquaobliqüitat oblicobliqua)

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 152-153)

    DEURES:

    • Repasseu els complements verbals.
    • Identifiqueu les elisions i sinalefes dels exercicis 12 i 13 de les pàgines 153 i 154.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 12 de gener de 2012

    Dia de contrastos tèrmics per aclarir conceptes

    a) El predicat verbal

    Observeu els complements d’aquestes oracions:

    M’agrada el teatre. > m’=CI; el teatre=S

    M’avorreix el teatre. > m’=CD; el teatre=S

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs avorrirespantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructrura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    Hem repassat alguns procediments per identificar el  CPred  quan concorda amb el CD:

    CPred : En Ferran duia el barret espellifat. > Com duia el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran té només un barret.]

    CCM: En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com duia el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran no té estil.]

    CN dins del CD:

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com era el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: En Ferran té uns quants barrets.]
    • En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com era el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: El barret d’en Ferran és més aviat lleig.]

    Fixeu-vos que el complement que regeix prendre per (de, com a) és un CPred. També fa la funció de CPred el complement que acompanya el verb dir-se.

    • dir [un nom] [a algú: CI]: Donar com a nom.
    • dir-se [un nom]: Tenir com a nom.
    • Li diuen Toti, però es diu Josep.

    EXERCICI: 31 (pàg. 168)

    b) La síl·laba

    Hem repassat els conceptes de diftong, de triftong i de hiat.

    EXERCICI: 8 (pàg. 152)

    DEURES:

    Feu l’anàlisi sintàctica de les oracions de l’exercici 30 de la pàgina 168.

    Classifiqueu les paraules de l’exercici 10 de la pàgina 153.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de gener de 2012

    Engeguem una altra vegada els motors!

    a) El predicat verbal

    Hem repassat els complements que poden acompanyar el verb.

    RECORDEU:

    • Per identificar el CD i el CI podeu recórrer a la pronominalització.
    • El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa la funció de CD.
    • Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès, etc. En aquest cas sempre es repeteix mitjançant un pronom feble.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    EXERCICI: 29 (pàg. 167)

    DEURES:

    Llegiu-vos l’apartat dedicat al complement predicatiu i feu l’exercici 31 de la pàgina 168.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme