RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Març, 2012

  • Ell mai no ho faria

    Pots continuar la introducció d’aquest article de Narcís Genís sobre l’abandonament d’animals?

    L’abandonament d’animals (especialment gossos), és una història que es repeteix periòdicament. Aquest fenomen que es produeix sobretot en èpoques de vacances…

    Article complet

  • Dimarts, 27 de març de 2012

    Últim dia abans de les vacances de Setmana Santa.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat el fenomen de la geminació.

    Grafia Tipus de pronunciació
    emfàtica ràpida descurada
    BM [bm] [mm] [m]
    PN, BN [bn] [mn] [n] La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir.
    TM, DM [dm] [mm] [m]
    TN [dn] [nn] [n]
    TL [dl] [ll] [l]
    TLL [tʎ] [ʎʎ] [ʎ]
    CN, GN [gn] [ŋn] [n] La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir.
    CM, GM [gm] [ŋm] [m]
    BL [bbl] [bbl] [pl] El grup -BL- a les paraules problemaBíblia i Dublín es pronuncia [βl].
    GL [ggl] [ggl] [kl]

    EXERCICIS: 42, 51 i 52 (fotocòpia) i 6 (pàg. 271)

    b) Estilística

    EXERCICI: 4 (pàg. 225)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 43 i 53 de la fotocòpia.
    • Llegiu-vos l’apartat del llibre que tracta dels emmudiments i feu l’exercici 5 de la pàgina 270.

    Tornem el 10 d’abril!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 de març de 2012

    Dia plujós de primavera.

    a) Fonètica sintàctica

    Ens hem fixat en les assimilacions: la labialització, la palatalització i la velarització.

    • La [n] assimila el punt d’articulació de la consonant del darrere: [m] davant de bilabial, [ɱ] davant de la f, [ɲ] davant de palatal i [ŋ] davant de velar. Recordeu que a final de paraula el so velar pot ser mut (sang, tinc); no obstant això, la [n] es velaritza.
    • La [m] esdevé labiodental davant de la f: [ɱ].
    • La [l] es converteix en [ʎ] davant d’un so palatal.

    EXERCICIS: 41, 49 i 50 (fotocòpia)

    b) Estilística

    Pautes d’expressió escrita:

    • Els paràgrafs han de tenir una extensió mesurada: ni molt llargs ni molt curts. El paràgraf també ha d’estar ben estructurat.
    • Les frases igualment han de ser mesurades. Si has de triar, utilitza millor frases curtes que llargues. Més de 30 paraules potser és massa. No abusis dels incisos perquè poden desorientar el lector, sobretot si tallen violentament un sintagma: vés a l’essencial. Mira de respectar al màxim possible l’ordre canònic de la llengua: subjecte, verb i complements. El principi de la frase serà sempre un lloc rellevant: utilitza’l per a col·locar-hi coses importants.
    • No castiguis el lector amb un excès de nominalitzacions: l’ús dels verbs sol ser més clar; així, tot esdevé més dinàmic i entenedor. També convé que evitis sempre que puguis les passives: donen un toc massa formal al text.
    • Tria amb cura els mots que vols utilitzar: no els repeteixis en excés, busca’n sinònims i evita els mots jòquer o buits de significat. Un pronom feble en el lloc adient alleugereix moltíssim un text.
    • Sigues concret, fes servir mots planers i no abusis dels adverbis acabats en –ment.

    [Text adaptat del llibre Va de bo C2, ed. Bromera]

    S’ha d’evitar l’ús abusiu de les formes del possessiu. En general, cal prescindir-ne sempre que sense aquestes formes no canviï el sentit del text.

    • Prengui el seu número i esperi el seu torn. > Prengui un  número i esperi el torn.
    • Pintarem les portes i els rètols que hi ha a sobre seu. > Pintarem les portes i els rètols que hi ha a sobre.
    • Conserveu el vostre bitllet fins que sortiu del recinte del metro. > Conserveu el bitllet fins que sortiu del recinte del metro.

    [Text extret de Joan Solà, Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona]

    EXERCICI: 4  a)-f) (pàg. 225)

    DEURES:

    • Repasseu els fenòmens de fonètica sintàctica que hem vist fins ara i feu els exercicis 42, 51 i 52 de la fotocòpia.
    • Acabeu de fer l’exercici 4 de la pàgina 225.

    Fins dimarts!

    AVÍS IMPORTANT: El dijous 29 de març els treballadors de l’Oficina de Català de Salt ens afegim a la vaga general; així doncs, no hi haurà classe.

    Article complet

  • Dimarts, 20 de març de 2012

    Primera classe de primavera!

    a) Fonètica sintàctica

    So i fonema

    Per distingir entre so i fonema, ens serà útil analitzar com pronunciem, per exemple, la en els mots dol udol. Si t’hi fixes bé, no pronunciem la d’una manera idèntica: en el primer mot sona “forta” i, en el segon, “fluixa”. Des del punt de vista lingüístic, però, és important constatar que, per damunt d’aquesta lleu diferència acústica (perfectament comprovable en un laboratori de física), hi ha una altra evidència fonamental per a nosaltres: tant el parlant com l’oient pensen que es tracta del mateix so. Aquest “so ideal” és el fonema. Direm que en dol i en udol tenim el mateix fonema /d/, però amb diferents variants de realització.

    El fonema és, doncs, una unitat abstracta del sistema de la llengua, la unitat mínima distintiva, no significativa, [permet diferenciar paraules: bol, gol, dol, rol…] que es pot diferenciar en la cadena parlada. El so, en canvi, forma part de la parla, de la utilització individual. Nosaltres estudiem els fonemes materialitzats en sons la realització dels quals respongui a unes regularitats que siguin conseqüència del context en què es trobin els fonemes.

    [Text adaptat del llibre Llengua catalana. COU d’editorial Teide]

    La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.

    Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:

    • sord SONOR -> SONOR SONOR (sonorització)
    • SONOR sord -> sord sord (ensordiment)

    EXERCICIS: 7 i 8 (pàg. 271)

    b) Text antic

    Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg. 260 ) i hem contestat les preguntes següents:

    • Quantes persones se li apareixen al narrador?
    • Com eren, aquestes persones?
    • Què les acompanyava?

    DEURES:

    • Busqueu contextos en què la consonant final de les paraules de l’exercici 8 de la pàgina 271 sonoritzi i després feu l’exercici 9.
    • Resumiu els dos primers paràgrafs del text de Bernat Metge de la pàgina 260. El resum ha de tenir unes vuitanta paraules.

     

    Article complet

  • Textos argumentatius: l’article d’opinió

    On t’estimes més viure, al camp o a la ciutat? Redacta un article per a una publicació local en què expressis la teva opinió, argumentant-hi els avantatges i els desavantatges que trobis en cada tipus de vida. (200 paraules aproximadament)

    Si vols saber més coses sobre els articles d’opinió pots fer les activitats que et proposen els Itineraris d’aprenentatge de llengua catalana.

    Article complet

  • Dijous, 15 de març de 2012

    On és l’hivern?

    a) La composició

    Recordeu que, encara que un monosíl·lab no porti accent en posició independent, n’adopta un quan el compost no conté guionet: gros/capgròs; ple/galtaplè.

    EXERCICIS: 26, 27, 28, 29 i 30  (pàg. 242-243) i 9 (pàg. 108)

    b) Usos de ser i estar

    EXERCICIS: 23 i 24 (pàg. 239-240)

    DEURES:

    • Fixeu-vos en els usos dels verbs ser i estar i feu l’exercici 22 de la pàgina 238.
    • Repasseu el quadre dels sons consonàntics (pàg. 16)

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 de març de 2012

    Temps de primavera.

    a) La composició

    Fixeu-vos en el plural dels sintagmes lexicalitxats.

    Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha).

    els cotxes bomba
    els cotxes bombes
    les escoles taller
    les escoles tallers
    les paraules clau
    les paraules claus
    els contractes programa
    els contractes programes
    els convenis marc
    els convenis marcs
    els ensenyaments pilot
    els ensenyaments pilots
    les cèl·lules mare
    les cèl·lules mares
    les solucions patró
    les solucions patrons

    Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements:

    L’estudi analitza tots els elements que integren aquells baixos relleus.
    Els óssos formiguers fan aproximadament 1,5 m de llarg.

    Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha):

    Les sales de lectura estan a disposició de tot l’alumnat.
    Disposem de tres telèfons sense fil.
    els plans d’estudis
    els plans d’estudi
    les caixes d’estalvis
    les caixes d’estalvi

    Referència: Criteris UB

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 230)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar.

    Al portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hi trobareu una explicació molt entenedora sobre els usos de ser i estar.

    Així mateix, hi trobareu alguns exemples d’ultracorrecció.

    DEURES:

    • Repasseu les regles que regeixen la composició i feu els exercicis 26, 27 i 28 de les pàgines 242 i 243.
    • Corregiu les formes verbals incorrectes de l’exercici 23 de la pàgina 239.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 8 de març de 2012

    a) El guionet

    Hem continuat treballant l’ús del guionet en els compostos.

    Hem comentat la forma i el significat d’alguns compostos:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 6, 7 i 8 (àg. 229)

    b) Formació de paraules: derivats

    Observeu aquestes parelles de verbs:

    • agilitzar = agilitar
    • profunditzar = aprofundir
    • emfasitzar = emfatitzar
    • garantitzar / garantir
    • comptabilitzar # comptar
    • senyalitzar # assenyalar # senyalar
    • focalitzar # enfocar
    • acaramullar = caramullar
    • emblanquinar # esblanqueir
    • esgrogueir # engroguir

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en la formació dels compostos i feu els exercicis 9, 10 i 11 de la pàgina 230.

     

    Article complet

  • Dimarts, 6 de març de 2012

    a) Els signes de puntuació

    EXERCICI: 6 (pàg. 144)

    b) El guionet

    Hem comentat l’ortografia dels compostos (bàsicament l’ús del guionet). Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    Si voleu saber més coses sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per prefixació o per composició, podeu llegir aquest document de l’Institut d’Estudis Catalans.

    DEURES:

    • Repasseu les regles d’ús del guionet en els compostos i feu els exercicis 6, 7 i 8 de la pàgina 229.

     

    Article complet

  • La varietat estàndard de la llengua

    Llegiu aquest article sobre l’estàndard i feu-ne un resum de 120 paraules.

    Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera (text adaptat)

    L’estàndard és una varietat lingüística que serveix per superar la diversitat formal que qualsevol llengua presenta. El sistema escolar permet que els parlants puguin aprendre aquesta varietat i, per consegüent, que estigui disponible per utilitzar-la en les situacions requerides. L’estàndard és necessari en una societat moderna; de fet, difícilment una llengua de cultura podrà sobreviure sense.

    L’estàndard conté trets lingüístics —fonètics, ortogràfics, gramaticals o lèxics—que es consideren no marcats amb cap tipus de connotació. El conjunt d’aquestes formes no s’ha triat amb els mateixos criteris en totes les llengües. N’hi ha que han escollit com a base una varietat geogràfica determinada per crear un estàndard de tipus unitarista. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol o de l’italià, que han decidit convertir en estàndard bàsicament els dialectes castellà i toscà. Altres vegades, s’ha cregut convenient crear una varietat estàndard de caire composicional en la qual s’han sumat trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus. Per acabar, una llengua pot funcionar amb més d’una varietat estàndard. Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans. En aquest darrer cas, parlem d’estàndards autònoms.

    En el cas del català, l’estàndard és essencialment de caràcter composicional, sobretot pel que al mode escrit. En canvi, si ens referim a l’estàndard oral, és més adequat considerar que hi ha un model també de tipus composicional, però proveït d’una certa flexibilitat, de manera que permet la convivència de diversos models estàndard més o menys autònoms.

    Així doncs, és totalment admissible que un parlant, quan es dirigeix a la totalitat del domini de la llengua o a una àrea que no sigui lingüísticament la seva pròpia, pugui continuar emprant determinats trets originaris de la seva modalitat dialectal, que són admesos com a formes estàndard.

    L’estàndard sol associar-se a contextos formals o neutres, sobretot de caràcter públic, tant orals com escrits. Així, és normal que es desplegui en l’àmbit acadèmic en general, en els mitjans de comunicació, en el discurs oral amb desconeguts o en les relacions impersonals o no subjectives com ara una consulta mèdica o una entrevista de feina, per exemple.

    Malgrat això, la proposta de l’estàndard català en general mira de distingir entre formes pròpies de registres formals i les de registres informals. Així, s’admet que hi hagi trets lingüístics estàndard que són més adients a àmbits informals com ara determinats diàlegs presents en els mitjans de comunicació.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme