RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Novembre, 2013

  • Dijous, 28 de novembre de 2013

    Com ha anat la digestió dels relatius? Tornem-hi!

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals que El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, aspecte que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    EXERCICI: 12 i 15 (pàg. 115-117)

    b) El balear

    Hem repassat les principals característiques del balear i dels seus subdialectes:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na

    RECORDEU: En mallorquí pronunciem llengo; en menorquí, llengu, i en eivissenc, llengua. Per cert, hi ha algú que té set.

    DEURES:

    • Repasseu el quadre dels pronoms relatius i feu l’exercici 13 de la pàgina 116.
    • Observeu el text que us he donat, analitzeu-ne les característiques dialectals i penseu a quin subdialecte del balear pertany.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 26 de novembre de 2013

    Quina fred!

    a) Els pronoms relatius

    Avui ens hem introduït al món de les oracions de relatiu. Per fer-ho, hem comentat el quadre general de les oracions simples i de les oracions compostes.

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els quals les quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    RECORDEU: La forma del pronom relatiu la determina la funció que fa en l’oració de relatiu.

    EXERCICI: 18 (pàg. 118)

    b) El català central

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Indiqueu el tipus d’oració i la funció del pronom relatiu de l’exercici 12 de la pàgina 115.
    • Llegiu-vos les característiques del balear.

    Bon profit… i fins dijous!

     

     

     

    Article complet

  • Origen de la divisió dialectal

    Com cada any, l’Oficina de Català publicarà una revista adreçada als alumnes dels cursos de català. El professor et demana que hi participis amb un article d’unes 175-200 paraules sobre l’origen de la divisió dialectal.

    A continuació tens un text que t’ajudarà a documentar-te. Evita de copiar frases del text original.

    [Text adaptat d’Els parlars catalans de Joan Veny]

    Els factors de la bipartició del català en aquests dos grans feixos dialectals són complexos. El substrat preromà, la romanització i el repoblament són punts importants en què es basen diverses teories que intenten posar en clar les causes d’aquesta gran clivella. Vegem-les en síntesi.

    Durant molts anys es va acceptar la que podríem anomenar teoria de la Reconquesta, segons la qual la progressió meridional de les conquestes hauria provocat una transfusió de parlars orientals a l’est i de parlars occidentals a l’oest. En aquest sentit, és ja un tòpic citar el testimoniatge de l’historiador cinccentista valencià Beuter, que reporta una llegenda segons la qual, si a València es parlava una modalitat occidental de català, era pel trasllat de tres-centes donzelles de Lleida a aquelles terres. Però arguments de pes s’oposen a aquesta interpretació: primerament, el sentit geogràfic de la Reconquesta, que segueix una línia est-oest com es pot veure per la presa, al s. XII, pels comtes de Barcelona, de Camarasa i Benavarri, i, més tard, de Tortosa, Lleida i Fraga; en segon lloc, perquè el nombre de cases de València concedides a gent oriental era superior al que tocà a participants occidentals, segons es desprèn del Llibre de repartiments.

    El 1951 M. Sanchis Guarner va exposar una altra teoria, força aguda, basant-se en les diferències del substrat preromà i no en els fets de la Reconquesta. És molt perspicaç la referència inicial relativa al testament de Guifré el Pelós (898) en virtut del qual deixava a Guifré II els comtats de Barcelona, Ausona i Girona (=català central), a Miró els de Cerdanya, Conflent i Besalú (=rossellonès), i a Sunifred el d’Urgell (=català occidental). Això no significa que aquest testament representi l’origen de la fragmentació dialectal de català, però sí que implica que el comte català, al moment de fer aquesta partió, degué tenir en compte diferèncie ètniques importants, amb una possible seqüela lingüística. Assenyalat aquest fet, Sanchis Guarner observa la distribució dels pobles preromans al domini català. A l’actual sector occidental troba, del Montsec cap al sud, tribus d’estirp ibèrica. Del Montsec cap amunt s’estenien els pobles bascos o bascoides, més o manco relacionats amb els ibers; uns i altres, preindoeuropeus. A l’actual sector oriental, en canvi, hi campaven pobles postcapsians, de llengua diferent, indoeuropea. Aquests dos tipus de pobles assentats a les nostres terres abans de l’arribada dels romans, haurien condicionat la futura estructura dels dos grans dialectes, especialment pel que fa al timbre de les vocals, clares i tenses a l’occidental, fosques i afeblides a l’oriental.

    El progrés de l’arqueologia, però, ha revelat restes de poblats cèltics també al costat occidental, amb la qual cosa sembla que esdevé vulnerable l’anterior hipòtesi del substrat. Una nova interpretació deguda a Antoni M.  Badia i Margarit fa front a aquest problema, tot tenint en compte la romanització. L’il·lustre professor de la Universitat de Barcelona remarca la gran densitat de la toponímia romana a Girona, Ausona i terres orientals, així com de l’hagiotoponímia cristiana, fenomen que és relacionat amb la profunda romanització d’aquestes terres. Aquestes fondes petges romanes contrasten, a l’oest, amb dos fets importants: la persistència dels bascos al nord (Ribagorça, Pallars) fins al segle X, i l’arabització, des del segle VIII, de les terres meridionals, que sofriren una forta desromanització que hauria fet aflorar primitius trets lingüístics preromans. Així, doncs, de resultes d’una acció de substrat a la part occidental, ja sia per perllongament d’una llengua bascoide al N, ja sia per rebrotament, al centre i al sud, d’habituds lingüístiques tapades per la romanització i manifestades després per la desromanització implícita en el procés arabitzant, tindríem uns dialectes occidentals força diferenciats dels orientals, on l’absència d’un substrat actiu a causa de la implantació d’una llatinitat ferma i vitenca va deixar el camp lliure a la debilitació de vocals àtones i altres fenòmens peculiars.

    Totes aquestes teories, tan agudes com respectables, tenen la seva part de raó i probablement cap d’elles la té totalment. Per part meva, trobo arriscat d’atribuir excessives repercussions lingüístiques als diversos pobles preromans. En aquest sentit crec que no s’ha tingut prou en compte la cronologia dels canvis que separen el català oriental de l’occidental. Una bona part són mutacions fonètiques o gramaticals realitzades en català oriental entre el segle XV i el segle XVI, que contrasten amb el caràcter generalment estàtic, estagnant, del català occidental. En el cas d’aquests trasmudaments relativament tardans, costa un xic de veure-hi efectes tan retardats de característiques pròpies dels parlars anteriors a la romanització. L’estat “latent” no es pot acceptar amb els ulls clucs.

     

     

    Article complet

  • Dijous, 21 de novembre de 2013

    Per què van fer fallida les caixes catalanes?

     

    a) La o i la u

    RECORDEU: trast /trasto;  xoriç / xoriço

     EXERCICIS: 11, 12 i 13 (pàg. 60)

    b) El rossellonès

    Aquestes són les principals característiques del rossellonès:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: jo canti (vs. jo cantu del català central)
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi noho sé pas
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: pendant, gatós, marxandisa

    En aquest enllaç trobareu una conversa molt interessant entre dos homes d’Arles. Fixeu-vos en la fonètica i en els comentaris que fan sobre la intercomprensió dialectal.

    RECORDEU:

    • L’aranès és una variant de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran.
    • El nom Catalunya del Nord és el que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus (1659). La denominació Catalunya Nord no és correcta.

    EXERCICIS: 1 i 2 (fotocòpia)

    DEURES:

    Repasseu les principals característiques del català central i feu l’exercici de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de novembre de 2013

    Després de la tempesta, la calma.

    a) Els quantitatius i els indefinits

    RECORDEU:

    • L’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastanta i bastantes.
    • Tot sol ser invariable davant d’un nom geogràfic. Hi ha casos, emperò, com ara quan el nom va precedit d’un article, en què s’usa el femení tota. Passa això mateix quan afegim un adjectiu al topònim: Ha plogut a tota la Garrotxa.

    EXERCICIS: 18 (pàg. 71), 23 i 24 (pàg. 73)

    b) La o i la u

    Encara que no les hàgim comentat, repasseu les regles ortogràfiques de la o i la àtones. Fixeu-vos també en les diferències ortogràfiques que diferencien els cultismes o pseudoderivats dels mots patrimonials de la “mateixa” família lèxica.

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Repasseu la llista de mots que poden presentar dubtes ortogràfics a l’hora d’escriure o o u i feu els els exercicis 11, 12 i 13 de la pàgina 60.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Modismes (per evitar l’article neutre)

    • a lo grande > a cor què vols
    • a lo mejor > potser, a la millor
    • a lo sumo > a tot estirar, pel cap alt
    • a lo vivo > de viu en viu
    • de lo contrario > si no, altrament
    • en lo referente a > quant a, pel que fa a
    • en lo sucesivo > d’ara endavant, en endavant, d’avui endavant
    • es lo de menos > això rai
    • lo demás > la resta
    • lo más mínimo > gens ni mica, ni poc ni gaire
    • lo mismo da > tant és, tant me fa, tant se val
    • ¡lo que son las cosas! > ves per on!
    • por lo demás > això de banda
    • por lo general > generalment, en general
    • por lo menos > almenys, pel cap baix, si més no, ben bé
    • por lo pronto > de primer, d’antuvi
    • por lo tanto > per tant, per consegüent, doncs
    • por lo visto > pel que es veu, pel que sembla

     

    Article complet

  • Dijous, 14 de novembre de 2013

    S’acosta l’hivern. Esperem que no sigui un mal presagi.

    a) Els possessius i els numerals

    Hem vist que no hem d’abusar dels possessius. Hem de prescindir-ne quan no calguin (no heu sentit mai en un retransmissió esportiva que un jugador s’ha fet mal al seu genoll dret?) i hem de substituir-los per un pronom sempre que puguem.

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines.

    En aquest enllaç trobareu unes pautes bàsiques, però molt útils, per escriure de manera coherent els nombres.

    RECORDEU:

    • El miliard és un terme que designa la noció “mil milions”. Aquest concepte equival al terme nord-americà billion. Cal no confondre, doncs, billion amb el terme català bilió, que significa “un milió de milions”.
    • bianual ‘Que té lloc dues vegades a l’any’ / biennal ‘Que dura dos anys o que es repeteix cada dos anys’

    EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El vocalisme

    EXERCICI: 10 (pàg. 59)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73 i l’exercici 18 de la pàgina 71.
    • Classifiqueu els sons vocàlics dels exercicis 6, 7 i 8 de la pàgina 59.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de novembre de 2013

    Dia de foc i sandàlies…

    a) L’article lo neutre

    RECORDEU: El grup el que (la que…) és incorrecte quan substitueix el relatiu neutre la qual cosa.

    • *En Joan no podrà venir, el que ens complicarà la feina.
    • En Joan no podrà venir, la qual cosa ens complicarà la feina.

    EXERCICIS: 17 (pàg. 70-71)

    b) El vocalisme

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals a i e en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classe o cine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    EXERCICIS: Hem intentat trobar en quins casos hi havia neutralització i en quins no en les sèries següents:

    1. neó, lleó, panteó, camaleó
    2. reelegir, preeminent, reelaborar, preescolar
    3. base, classe, tele, cine
    4. ràpel, càncer, pol·len, dolmen
    5. judo, libido, carro, soprano

    DEURES:

    • Llegiu  l’apartat dedicat als possessius i als numerals i feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Pronuncieu en veu alta els mots de l’exercici 10 de la pàgina 59 i després transcriviu-ne els sons vocàlics. Fixeu-vos en les neutralitzacions.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Un dia… a Girona

    A partir de la pluja d’idees de l’exercici 3 de la pàgina 52 del llibre, redacteu una petita ressenya de la ciutat de Girona per a un fullet turístic. Ha de ser un text engrescador per convèncer els lectors que visitin Girona. Podeu prendre com a model les propostes de Turisme de Catalunya.

    (El text ha de tenir unes 150 paraules.)

     

    Article complet

  • Dijous, 7 de novembre de 2013

    Paga la pena estudiar català enmig d’aquesta apocalipsi climàtica?

    a) La veu passiva

    RECORDEU: Per destacar el CD podem desplaçar-lo al principi de l’oració i duplicar-lo amb un pronom. En aquest cas podem reforçar el CD -si es tracta d’un ésser animat- amb l’ús de la preposició a. Pel que fa a l’ús de la coma en aquesta frase, com que el CD és un SN curt, la coma és facultativa.

    • L’atleta guanyador (,) l’acompanyaven els participants de més edat.
    • A l’atleta guanyador (,)  l’acompanyaven els participants de més edat.

    EXERCICI: 25 (pàg. 30-31)

    b) Els topònims i els antropònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateix, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    EXERCICIS: 31, 32 i 33 (pàg. 84-85)

    c) L’article lo neutre

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    DEURES:

    • Fixeu-vos en les alternatives que tenim per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme