RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per desembre, 2013

  • Bones festes

     Bones Festes

     

    I si voleu saber més coses de les festes, cliqueu aquí.

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de desembre de 2013

    Última classe (plujosa) del 2013.

    a) Vocalisme: els diftongs

    Hem repassat les situacions en què ens podem trobar quan tenim dues o més vocals en contacte dins d’un mot: els hiats (o hiatus), els diftongs creixents, els diftongs decreixents i els triftongs (que, de fet, són la suma d’un diftong creixent i un de decreixent).

    Recordeu que sempre que hi ha un diftong una de les vocals és una i o una u. En aquest context la i o la no actuen com a vocals, sinó com a semivocals (en els diftongs decreixents), semiconsonants  (en els grups gua… i qua…) o consonants (en els diftongs creixents). Aquests sons es transcriuen amb els signes [j] i [w].

    Davant de u podem escriure c o per representar el so [k]. Escrivim quan no hi ha diftong i quan n’hi ha:

    quota (quo-ta) / cuota (cu-o-ta)

    Per identificar els mots en què hem d’escriure c, podem recórrer a la memòria visual o recordar algunes petites regles:

    • derivats de paraules en què la u és tònica: cuota < cuaevacuació evacua
    • derivats d’adjectius acabats en cu: promiscuïtat < promiscu, promíscua; vacuïtat < vacu, vàcua; perspicuïtat < perspicu, perspícua; innocuïtat < innocu, innòcua (en canvi, iniquitat < inic, iniqua; obliqüitat < oblic, obliqua)

    EXERCICIS: 9, 10 (pàg. 152-153)

    b) Vocalisme: l’elisió i la sinalefa

    Quan es troben una paraula que acaba en vocal i una altra que hi comença, es pronuncien com una sola síl·laba, elidint una de les dues vocals o fent sinalefa (o sigui, pronunciant com un diftong les dues vocals de paraules diferents).

    • Vocal tònica en contacte amb vocal neutra: s’elideix la vocal neutra
    • Vocal àtona (diferent de la neutra) en contacte amb vocal neutra: es pot elidir la vocal neutra. Però si la segona vocal en contacte és una i o una u (o una àtona), se sol fer diftong amb la vocal neutra.
    • Dues vocals neutres en contacte es fusionen en una de sola.

    De tota manera, en contextos emfàtics, pot ser justificable distingir les vocals. Així mateix, una de les característiques del llenguatge col·loquial és la reducció general de la tensió amb què es pronuncien les paraules, cosa que comporta algunes pèrdues de sons.

    [Text adaptat d’esadir.cat]

    EXERCICI: 12 (pàg. 153)

    c) El català occidental

    Característiques del nord-occidental

    • tancament de àtona en quan segueix una tònica: conill
    • desinència –o de la primera persona del present d’indicatiu
    • desinència -e de 3a persona: ell pense, ella pensave
    • obertura de e en en els grups inicials en es-, en-: escala, enciam
    • article determinat masculí lo, los

    Característiques del valencià

    • distinció b/v
    • articulació marcada dels finals consonàntics -r, -rt, -nt
    • desinència -e de la primera persona del present d’indicatiu
    • combinació de pronoms febles de CI i de CD sempre en aquest ordre; a més, el CI no pren mai la forma adverbial hi
    • demostratiu este-eixe-aquell

    DEURES

    • Subratlleu les elisions i sinalefes del poema de l’exercici 13 de la pàgina 154.
    • Identifiqueu les característiques dels dialectes occidentals dels textos d) i f) de l’exercici 32 de la pàgina 133.
    • Mengeu, beveu, rieu, llegiu i sigueu feliços.

    Fins l’any que ve!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de desembre de 2013

    a) Les oracions de relatiu

    Hem comentat alguns errors comuns en l’ús dels relatius: simplificació del complement preposicional, pleonasmes…

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 118-119)

    b) Vocalisme: els diftongs

    En català hi ha dos tipus de diftongs:

    • Creixents: formats per,
      • Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: quaqüeqüiquoguagüegüiguo
      • Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal.
    • Decreixentsaieioiuiaueuiuou i uu.

    També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)

    Diftongs del català
    [aj] aigua [aw] taula
    [əj] mainada [əw] caurem
    [ɛj] remei [ɛw] peu
    [ej] rei [ew] seu (d’ell/d’ella)
    [iw] niu
    [ɔj] noi [ɔw] nou
    [ow] pou
    [uj] avui [uw] duu
    [ja] iaia [wa] quatre
    [jɛ] veiem
    [we] següent
    [jə] feia [wə] aigua
    [wi] pingüí
    [jɔ] iode [wɔ] quota
    [ju] iogurt

    Per trencar un diftong en català s’usa un accent quan les normes generals d’accentuació gràfica de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten, i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).

    EXERCICI: 8 (pàg. 152)

    DEURES:

    • Feu aquest exercici d’activitat d’autoavaluació de relatius.
    • Classifiqueu les paraules de l’exercici 10 de la pàgina 153.
    • Repasseu  les característiques dels dialectes nord-occidental i valencià.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de desembre de 2013

    Vigília de Santa Llúcia…

    a) L’oració de relatiu

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    b) Resum del text antic

    Hem llegit el fragment de Lo Crestià, de Francesc Eiximenis, de la pàgina 98. Ens hem fixat en algunes particularitats lingüístiques pròpies dels textos medievals:

    • ús del pronom relatiu qui sense preposició en oracions adjectives de relatiu
    • col·locació dels pronoms febles darrere del verb
    • ús transitiu del verb haver (‘tenir’)

    A l’hora de fer el resum d’un text antic, hem de seguir els passos següents:

    1. estructurar sintàcticament les oracions d’acord amb la sintaxi del català actual;
    2. buscar (o deduir a partir del context) el significat de les paraules que no coneguem;
    3. identificar les idees principals del text;
    4. resumir el text utilitzant la sintaxi i el lèxic de la varietat estàndard del català actual: p. ex., ús del passat perifràstic.

    DEURES:

    • Torneu a escriure les oracions de l’exercici 20 de la pàgina 118 utilitzant els pronoms relatius adequats.
    • Resumiu la segona part del fragment de Lo Crestià que hem comentat a classe.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Premi Salt d’Aigua d’assaig

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, redacteu les bases del Premi Salt d’Aigua d’assaig.

    Article complet

  • Dimarts, 10 de desembre de 2013

    Matí boirós… tarda assolellada?

    a) La vocal neutra: ortografia

    RECORDEU: tallarina (‘pasta’), tellerina (‘mol·lusc’); padró (‘registre’), pedró (‘fita’); parir (doncs, això), perir (‘deixar d’existir’); basa (‘jugada de cartes’), base (‘suport’); sanador (‘castrad0r’), senador (???); templa (‘part lateral del cap’), temple (‘edifici consagrat al culte’)

    I ara, un enigma: “De cinc lletres. Com es troba un nen (o una nena, que encara em renyaran) abans de néixer?”

    b) L’oració de relatiu

    EXERCICIS: 16 (pàg. 117) i 29 (fotocòpia)

    c) L’alguerès

    Hem comentat les característiques de l’alguerès del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132:

    • neutralització de la e i la a en [a]: bellas minyonas, para
    • pas de d intervocàlica a r: muntaras
    • pa de l intervocàlica a r: parau
    • pas de l precedida de consonant a r: frols
    • pas de r seguida de consonant a l: ubelta
    • imperfets d’indicatiu de la segona i tercera conjugacions en -eva i -iva: tanivan, vaneva
    • mots procedents del sard: buquetutxus
    • mots procedents de l’italià: assai

    DEURES:

    • Feu els exercicis 30, 31 i 32 de la fotocòpia dels relatius.
    • Identifiqueu les característiques del rossellonès del text c) de l’exercici 32 de la pàgina 133.
    • Completeu els espais buits de l’exercici 8 de la pàgina 108.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 de desembre de 2013

    Tot a punt per celebrar la Constitució.

    a) Les oracions de relatiu

    Hem repassat l’exercici 13 de la pàgina 116.

    b) L’alguerès

    b) L’alguerès

    Hem escoltat el text següent extret de l’Atles interactiu de l’entonació del català:

     

    Hem aprofitat per identificar-hi algunes de les característiques de l’alguerès:

    • vocalisme àton de tres sons (a, i, u): antès
    • distinció b/vprobonaro teniven
    • article lo pronunciat lu: lu probonaro
    • imperfet d’indicatiu de la 2a i la 3a conjugacions: dieventeniven
    • mutació de /l/ a [r]: prena
    • mutació de /r/ a [l]: tald, molt
    • conservació de la -n etimològica en alguns plurals: hòmens (?)

    c) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules per repassar l’ortografia d’algunes paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Uniu les dues frases de cada línia de l’exercici 16 de la pàgina 117 mitjançant un pronom relatiu.
    • Identifiqueu les característiques dialectals del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132.
    • Repasseu les paraules del dictat.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 3 de desembre de 2013

    Encetem  mes…

    a) Les oracions de relatiu

    Hem continuat repassant les oracions de relatiu. Hem comentat que l’enunciat de l’examen ens demana que escrivim en el buit totes les combinacions correctes amb el pronom relatiu.

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    [Servei d’Autoformació en Llengua Catalana de la UPF]

    EXERCICIS: 13 i 14 (pàg. 116)

    b) El balear

    EXERCICIS: Hem fet unes activitats per identificar els subdialectes del balear i els seus trets distintius.

    DEURES:

    • Escriviu totes les formes correctes que es poden usar per construir les oracions de relatiu de l’exercici 17 de la pàgina 117.
    • Repasseu les principals característiques de l’alguerès. Dijous les comentarem.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme