RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Gener, 2014

  • Dijous, 30 de gener de 2014

    Qui ha fet rodó avui?

    a) Els complements verbals

    Hem repassat alguns procediments per identificar el CPred  quan concorda amb el CD:

    CPred :

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com duia el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran té només un barret.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]

    CCM: En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com duia el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran no té estil.]

    CN dins del CD:

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com era el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: En Ferran té uns quants barrets.]
    • En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com era el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: El barret d’en Ferran és més aviat lleig.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    Fixeu-vos que el complement que regeix prendre per (de, com a) és un CPred. També fa la funció de CPred el complement que acompanya el verb dir-se.

    • dir [un nom] [a algú: CI]: Donar com a nom.
    • dir-se [un nom]: Tenir com a nom.
    • Li diuen Toti, però es diu Josep.

    EXERCICI: 31 (pàg. 168)

    b) El verb: irregularitats

    1. En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
    2. pondre postala posta dels ous, la posta de sol | posar posada:  la posada a punt
    3. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

    compondre

    v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
    tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
    tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
    tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
    tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
    tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
    intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
    tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
    intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
    tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
    intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.

    composar

    v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
    tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tr. [DR] Arbitrar.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
    • Repasseu el que hem fet fins ara per preparar la prova del dia 6.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 28 de gener de 2014

    Sant Tomàs d’Aquí-no; per això, avui hem fet classe.

    a) La variació lingüística: els registres

    Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)

    b) Els complements verbals

    Hem fet un exercici per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantarL’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu, tot i que hi ha diccionaris que recullen l’ús intransitiu. Ésadir dóna preferència a l’ús intranstiu.]
    • estranyarNo sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu; en canvi, el GDLC només l’ús intransitiu.]
    • repugnarElla diu que li repugna trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]

    EXERCICIS: 30 (pàg. 168) i fotocòpia

    DEURES:

    • Analitzeu els complements verbals de les oracions de l’exercici 31 de la pàgina 168. Tingueu en compte com distingir els complements circumstancials de mode dels complements predicatius.
    • Resoleu el conflicte matrimonial: Endreça a l’armari totes les camises planxades. És ella que no s’explica? És ell que no escolta?

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • La variació lingüística: els registres

    Defineix què són els registres i explica els factors que els caracteritzen.

    El text ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules.

    A continuació tens uns gràfics que t’ajudaran a documentar-te. També pots aprofitar la informació del llibre (pàg. 176-178).

    registres 2

     

    Article complet

  • Dijous, 23 de gener de 2014

    Qui no vulgui pols que no vagi a l’era, Sandro. [Qui no vulgui pols és una oració relativa de substantiu.]

    a) Els complements verbals

    Ens hem dedicat a recordar alguns conceptes bàsics que ens seran útils tant per fer l’exercici de la prova homologada com per resoldre alguns dubtes que puguem tenir a l’hora d’escriure. Si voleu repassar-los amb alguns exercicis, cliqueu aquí.

    Quadre de la complementació verbal

    RECORDEU:

    El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa la funció de CD.

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    Una manera d’aprendre són els viatges. > una manera d’aprendre: At; els viatges: S

    Per identificar el subjecte d’aquesta oració en fixem en la concordança (plural) amb el verb.

    Vaig portar el regal per a les nebodes. > el regal: CD; per a les nebodes: CI

    El verb portar exigeix un CI o bé un CCLl.

    Vull anar al cinema. > al cinema: CCLl

    El complement que indica el lloc també és un complement exigit pel verb. Per això, podem dir que es troba molt a prop dels CRV. Tanmateix, nosaltres l’analitzarem com a CCLl.

    EXERCICI: 29 (pàg. 167)

    b) Els derivats

    EXERCICIS: 36, 37 i 38 (pàg. 173)

    DEURES:

    • Feu l’anàlisi sintàctica de les oracions de l’exercici 30 de la pàgina 168.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de gener de 2014

    No m’allargaré.

    a) Els signes de puntuació

    En les enumeracions obertes els punts suspensius tenen el mateix valor que etc.; per tant, no hem d’usar alhora etc. i els punts suspensius.

    EXERCICI: 6 (pàg. 144)

    b) Els derivats

    Hem corregit uns quants exercicis (32, 34 i 34 de la pàgina 172).

    • mocadorada: ‘mocador ple’ (per tant, l’adjectiu plena és innecessari)
    • buscall: ‘tros de llenya’
    • costellam: els sufix -am expressa la idea de conjunt
    • colomer: no és un colomaire, sinó un colomar

    L’enunciat de l’exercici 36 de la pàgina 173 ens demana que trobem adjectius cultes. Per trobar-los hem fet servir el sufix -i, -ia. A més d’aquest sufix, hi ha altres altres sufixos “cultes”:

    • -ar: N > Adj: angular, consular, insular, popular
    • ificar: N/Adj > V: crucificar, dulcificar
    • : V > N: adopció, contracció, exempció
    • iu: V > Adj: agressiu, compassiu
    • or, -ora: V > N/Adj: agressor, director, divisor, emissor, extintor

    EXERCICIS: 32, 33 i 34 (pàg. 172)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 36, 37 i 38 de la pàgina 173. Tingueu el diccionari a prop.
    • Llegiu-vos l’apartat de sintaxi de la unitat 4.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 16 de gener de 2014

    Quina paperina que porta!

    a) Dièresi

    EXERCICI: 19 (pàg. 156)

    b) Signes de puntuació

    Els signes senzills (la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, els punts suspensius, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació) generalment es col·loquen immediatament després de l’última lletra del mot al qual s’ajunten, i es deixa un espai abans de l’expressió que segueix. Els signes dobles (les cometes, els parèntesis i els guions) es col·loquen immediatament abans del mot que precedeixen i immediatament després del mot que segueixen.

    Els incisos són fragments, introduïts en una oració, que es poden suprimir sense afectar-ne la sintaxi i el sentit. Generalment apareixen al mig de l’oració —entre comes—, però també al principi i al final d’aquesta —naturalment, amb una sola coma. A més de les comes, també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis:

    • Les comes inclouen incisos necessàriament relacionats amb el context i lligats a la sintaxi del fragment.
    • Els guions indiquen un contrast més o menys brusc, per mitjà del qual l’autor fa una observació a part o un comentari.
    • Els parèntesis tanquen un aclariment, una informació complementària.

    El punt i coma és un signe comodí, a mig camí del punt i de la coma. Això el fa molt perillós perquè en podem abusar o el podem ignorar.

    El punt i coma indica una pausa intermèdia en l’entonació, més breu que el punt i més llarga que la de la coma. És potser el signe de puntuació més diversament utilitzat de tots, ja que alguns autors el substitueixen pel punt, la coma o els dos punts en algunes de les seves funcions.

    Tot i l’ús divers que en fan els autors, podem fer una enumeració d’algunes de les funcions principals:

    1. Fa de lligam entre dues oracions amb sentit complet i que guarden una relació de proximitat; això és, la frase de la dreta és el resum, la conclusió, la conseqüència, l’explicació o la demostració del que hem expressat en la frase anterior. De vegades és substituït pels dos punts, sobretot quan la frase de la dreta expressa una conseqüència o una explicació sobre la frase de l’esquerra:

    • La freqüència de les contraccions cardíaques és variable ; / : els nadons tenen de 115 a 120 contraccions per minut, i els adults, entre 70 i 80.

    2. Separa sèries que ja tenen fragments separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes:

    • En les oposicions, per exemple, això no té gaire importància; al contrari, et poden eliminar per una falta d’ortografia.

    3. Separa sintagmes o oracions introduïdes per una conjunció o una locució conjuntiva que ja contenen alguna coma: per exemple, en efecte, és a dir, tanmateix, però, etc.: oració 5 b)

    4. Separa clàusules del mateix rang en enumeracions que ja contenen comes:

    • Els coeficients de toponímia aràbiga donen aquesta escala: Girona, 7; Barcelona, 26; Lleida, 84, i Tarragona, 90.

    [Text adaptat de Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil (Eumo ed.)]

    EXERCICI: 5 k)-r) (pàg. 143-144)

    c) La derivació

    EXERCICI: solució

    DEURES:

    • Puntueu i escriviu correctament les frases de l’exercici 6 de la pàgina 144.
    • Fullegeu l’apartat dedicat als sufixos i feu els exercicis 32, 33 i 34 de la pàgina 172.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 14 de gener de 2014

    a) La dièresi

    EXERCICIS: 14 i 17 (pàg. 155)

    b) Els signes de puntuació

    En aquest document del Departament de Justícia hi podeu trobar un bon resum de l’ús dels signes de puntuació.

    EXERCICI: 5 a)-j) (pàg.143)

    c) Textos catalans antics

    Si voleu fer algunes activitats de comprensió de textos en català antic, poder anar a la pestanya “Antologia de textos catalans antics“.

    DEURES:

    • Poseu els accents i les dièresis que falten en el text de l’exercici 19 de la pàgina 156.
    • Acabeu de fer l’exercici 5 de la pàgina 143.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de gener de 2014

    Primera classe del 2014.

    a) La separació de sí·labes

    Les separacions a final de ratlla han de respectar les síl·labes. Per això cal tenir en compte els casos següents:

    • Els grups ss, rr, tx, l·l se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra es-mot-xar, xit-xa-rel-lo
    • El grup ix, quan no és final de paraula, se separa: pei-xa-te-ra, però re-neix.
    • Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant hnos- i vos- + altres) es mantenen íntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres.
    • Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta.
    • No ha de quedar una lletra sola a començament o final de ratlla.

    [Text extret del web del Servei Lingüístic de la UOC]

    b) Els contactes vocàlics

    EXERCICI: 13 (pàg. 154)

    c) La dièresi

    La dièresi marca que en un context en què hi podríem trobar un diftong hi ha un hiat. Per això, cal recordar els casos en què no es realitza el diftong i si cal o no marcar-los.

    • i/u tònica: v (accent), raïm (dièresi), agrair (sense marca: infinitiu i gerundi), egoisme, egoista (sense marca: sufixos -isme, -ista)
    • i/u àtona derivada de i/u tònica: vnat (dièresi), rmat (dièresi)
    • origen etimològic: scidi (dièresi)
    • terminacions verbals: estudiï (dièresi), agrai (sense marca: futur i condicional)
    • sufixos: assidtat (dièresi)
    • prefixos tònics: contraindicació (sense marca)

    Aquí trobareu una llista dels sufixos, la majoria d’origen culte, que, quan van precedits d’una vocal han de portar dièresi:

    • vocal + –itat, -icitat: espontaneïtat, assiduïtat, heroïcitat
    • vocal + –ical: laïcal
    • vocal + –itzar, -itzant: europeïtzar, arcaïtzant
    • vocal + –idal: helicoïdal
    • vocal + –ificar: deïficar
    • vocal + –iforme: deïforme
    • vocal + –icisme: laïcisme, estoïcisme
    • vocal + –iment: decaïment

    També us heu de fixar en alguns mots amb diftong que, en canvi, tenen derivats amb hiat. Per tant, aquests derivats s’escriuen amb dièresi:

    • druida > druïdessa
    • fluid > fluïdesa
    • laic > laïcal, laïcat
    • heroi, heroic > heroïcitat
    • judaic > judaïtzar, judaïtzant
    • estoic > estoïcisme

    [Text adaptat del llibre Va de bo!]

    EXERCICI: 15 (pàg. 155)

    DEURES:

    • Repasseu els casos d’estalvi de la dièresi i feu els exercicis 14 i 17 de la pàgina 155.
    • Resumiu el fragment del Llibre de les bèsties de Ramon Llull de la pàgina 138. El resum ha de tenir una extensió màxima de 100 paraules.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme