RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per febrer, 2014

  • Dijous, 20 de febrer de 2014

    Sobretaula d’espàrrecs, senglars i bolets.

    a) El verb: irregularitats

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Si… present d’indicatiu > futurSi plou, no vindré.
    • Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simpleSi plovia /plogués, no vindria.
    • Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compostSi hagués plogut, no hauria vingut.

    RECORDEU:

    Fixeu-vos en la u de puguem/pugueu i vulguem/vulgueu.

    EXERCICIS: 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 202-203)

    b) Accentuació

    Hem repassat alguns aspectes conflictius de l’accentuació.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis 16, 17 i 18 de la pàgina 203.
    • Accentueu, si cal, les paraules dels exercicis 6 i 9 de les pàgines 194 i 195.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • La varietat estàndard de la llengua

    Llegiu aquest article sobre l’estàndard i feu-ne un resum de 150 paraules.

    Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera (text adaptat)

    L’estàndard és una varietat lingüística que serveix per superar la diversitat formal que qualsevol llengua presenta. El sistema escolar permet que els parlants puguin aprendre aquesta varietat i, per consegüent, que estigui disponible per utilitzar-la en les situacions requerides. L’estàndard és necessari en una societat moderna; de fet, difícilment una llengua de cultura podrà sobreviure sense.

    L’estàndard conté trets lingüístics —fonètics, ortogràfics, gramaticals o lèxics—que es consideren no marcats amb cap tipus de connotació. El conjunt d’aquestes formes no s’ha triat amb els mateixos criteris en totes les llengües. N’hi ha que han escollit com a base una varietat geogràfica determinada per crear un estàndard de tipus unitarista. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol o de l’italià, que han decidit convertir en estàndard bàsicament els dialectes castellà i toscà. Altres vegades, s’ha cregut convenient crear una varietat estàndard de caire composicional en la qual s’han sumat trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus. Per acabar, una llengua pot funcionar amb més d’una varietat estàndard. Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans. En aquest darrer cas, parlem d’estàndards autònoms.

    En el cas del català, l’estàndard és essencialment de caràcter composicional, sobretot pel que al mode escrit. En canvi, si ens referim a l’estàndard oral, és més adequat considerar que hi ha un model també de tipus composicional, però proveït d’una certa flexibilitat, de manera que permet la convivència de diversos models estàndard més o menys autònoms.

    Així doncs, és totalment admissible que un parlant, quan es dirigeix a la totalitat del domini de la llengua o a una àrea que no sigui lingüísticament la seva pròpia, pugui continuar emprant determinats trets originaris de la seva modalitat dialectal, que són admesos com a formes estàndard.

    L’estàndard sol associar-se a contextos formals o neutres, sobretot de caràcter públic, tant orals com escrits. Així, és normal que es desplegui en l’àmbit acadèmic en general, en els mitjans de comunicació, en el discurs oral amb desconeguts o en les relacions impersonals o no subjectives com ara una consulta mèdica o una entrevista de feina, per exemple.

    Malgrat això, la proposta de l’estàndard català en general mira de distingir entre formes pròpies de registres formals i les de registres informals. Així, s’admet que hi hagi trets lingüístics estàndard que són més adients a àmbits informals com ara determinats diàlegs presents en els mitjans de comunicació.

    Article complet

  • Dimarts, 18 de febrer de 2014

    Dia rúfol per tornar a començar.

    a) Els verbs: irregularitats

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem2a canteu 1a cantem2a canteu 1a cantem2a canteu
    TÉMER 1a temem

     2a temeu

    1a temem2a temeu 1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim2a dormiu 1a dormim2a dormiu 1a dormim2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem2a beveu 1a beguem2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem2a esteu 1a estiguem2a estigueu 1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    digues

    digui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprèn

    aprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) L’accentuació

    Hem fet un dictat de paraules que se solen pronunciar malament i que, per tant, s’accentuen de manera incorrecta.

    DEURES:

    1. Feu els exercicis 13, 14 i 15 de les pàgines 202.
    2. Repasseu l’accentuació de les paraules del dictat. Consulteu el diccionari o els quadres de les pàgines 190-192.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 6 de febrer de 2014

    Avui hem fet la prova de progrés del mes de febrer. La podeu trobar aquí.

    Hi tornem el dia 18.

    Bona setmana!

    Article complet

  • Dimarts, 4 de febrer de 2014

    a) El verb: irregularitats

    • finanç-ar: financio, finanço; financiava, finançava; financiï, financi
    • adequar: la no és tònica (si ho fos, escriuríem cu)
    • dar > dat; donar > donat
    • clos, exclòs, reclòs, conclòs
    • fos, confós, difós, infós
    • pres, après, comprès, reprès
    • dependre > depès; despendre > despès; desprendre > desprès
    • revenir > revéns; revendre > revens
    • anar > vés (imperatiu); veure > ves (imperatiu)

    RECORDEU: Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer o nàixer i derivats són verbs amb doble arrel. Quan la vocal de l’arrel d’aquests verbs és àtona, s’escriu sempre –a-; quan és tònica, s’escriu –a– o –e– segons la vocal que es pronunciï:

    • jeure / jaure > jec, jac; jeia; jauré; jaient
    • treure / traure > trec, trac; treia; trauré; traient
    • néixer / nàixer > neixo, naixo; naixia; naixeré; naixent

    En el verb péixer, quan la vocal de l’arrel és àtona, s’escriu sempre –a-; quan és tònica, –e-:

    • péixer > peixo; paixia; paixeré; paixent

    El DIEC2 recull els verbs arrancar i arrencar:

    • Les patates encara no arranquen/arrenquen el bull.

    En canvi, el DIEC2 només recull la forma tancar i no *tencar:

    • Tanca/*tenca la porta, si us plau.

    EXERCICIS: 20, 21, 22, 23 i 25 (pàg. 160-161)

    b) Els complements verbals

    EXERCICI: fotocòpia

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme