RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per març, 2014

  • Dijous, 27 de març de 2014

    Capellà  m. [LC] pop. Esquitx de saliva.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat els al·lòfons dels fonemes oclusius sonors.

    Fonema oclusiu bilabial sonor /b/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [b] B bull, bel
    oclusiu sonor [b] V vull, vel
    aproximant [β] B ceba
    aproximant [β] V seva
    geminat sonor [bb] davant l B poble
    oclusiu sord [p] B-P cub, sap
    mut [ø] darrere M, final de mot B amb, tomb
    Fonema oclusiu dental sonor /d/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [d] D dir, dur
    aproximant [δ] D roda, muda
    oclusiu sord [t] D-T fred, mut
    oclusiu sord [t] darrere consonant D sord. verd
    mut [ø] D sords, verds
    Fonema oclusiu velar sonor /g/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [g] G gat, gos
    oclusiu sonor [g] GU guisar
    aproximant [γ] G fregar
    aproximant [γ] GU llargues
    geminat sonor [gg] davant l G regle, segle
    oclusiu sord [k] G-C fàstic, càstig
    mut [ø] darrere N, final de mot (N > [ŋ]) G-C fang, tinc
    africat [gz] X examen

    Avui hem fet un exercici una mica complicat per repassar tots els fenòmens de fonètica sintàctica (quadre resum) que hem comentat. Primer, havíem de transcriure fonèticament dos versos del poema “La casa encantada” de Joan Brossa. Després, havíem de refer tot el poema a partir de les transcripcions fonètiques dels companys. Com que no vau tenir temps de fer-lo sencer, us el copio:

    La casa encantada

    Fosc, teranyina endins, al llarg del corredor,
    boirina sense dents aclapara la imatge.
    Avesats a la fosca, maniquins de la por
    moblen un somni escàs de cresta i de paisatge.

    Entreu si us plau, lector. Passada la foscor,
    la mitja lluna imanta el crani d’un prestatge.
    I bruixes de fanals, i clics d’interruptor.
    A l’esquelet dels llavis, l’esquellot del llenguatge.

    Arreu, cues d’estrella i audaços contrallums;
    damunt vostre, exemplars de lluna primitiva
    -gaudiu-hi el blanc i el negre d’un perfum que oblidàreu.

    Xecs de xerric-xerracs, carpetes dels costums
    obertes als estímuls… Ja anem a la deriva;
    tornem a l’aire lliure i oblideu-vos que entràreu.

    EXERCICIS: 5 (pàg. 270) i 10 (pàg. 272)

    b) Falsos sinònims

    • baixar ‘fer baixar’ / baixar
    • planejar ‘preparar’ / planar
    • apujar ‘fer pujar’ / pujar
    • renyir amb ‘discutir-se’ / renyar ‘avisar’
    • senyalar ‘fer un senyal’ / assenyalar ‘indicar’
    • adormir ‘fer dormir’ / dormir
    • legat ‘representant, delegat’ / llegat ‘herència, donatiu’
    • citació ‘text, document administratiu’ / cita
    • famosa ‘que té fama’ / afamada ‘que té fam’

    EXERCICI: 29 (pàg. 290)

    DEURES:

    • Transcriviu fonèticament les lletres subratllades del primer text de la fotocòpia.
    • Escriviu un sinònim d’aquestes paraules o expressions que apareixen en el poema “La casa encantada”: fosc, corredor, avesats, imanta, prestatge, estrella, audaços, gaudiu, perfum, a l’aire lliure.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de març de 2014

    Hem tornat a l’hivern?

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat el fenomen de la geminació.

    Grafia Tipus de pronunciació
    emfàtica ràpida descurada
    BM [bm] [mm] [m]
    PN, BN [bn] [mn] [n] La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir.
    TM, DM [dm] [mm] [m]
    TN [dn] [nn] [n]
    TL [dl] [ll] [l]
    TLL [tʎ] [ʎʎ] [ʎ]
    CN, GN [gn] [ŋn] [n] La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir.
    CM, GM [gm] [ŋm] [m]
    BL [bbl] [bbl] [pl] El grup -BL- a les paraules problemaBíblia i Dublín es pronuncia [βl].
    GL [ggl] [ggl] [kl]

    Fixeu-vos en aquestes observacions sobre la pronúncia de la erra final.

    La -r final no es pronuncia (tret dels parlars valencians):

    1. En la terminació dels infinitius: cantar, voler

    2. En la terminació dels substantius acabats en:
    -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
    * –er:

    • designa la persona que es dedica professionalment a l’objecte indicat pel primitiu:barber, enginyer, fuster
    • indica l’utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l’objecte significat pel primitiu:braser, paller, tinter
    • designa l’arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser
    • forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l’objecte indicat pel primitiu: femer, alguer

    * -or:

    • El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor
    • El sufix –dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s’aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l’acció: escorxador
    • Indica també l’instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador

    * El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.

    3. En la síl·laba tònica final d’aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r:clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)

    (Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor…)

    4. En altres mots com: llindar, parer, ahir

    La -r final es pronuncia:

    1. En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver…
    2. En alguns mots aguts de més d’una síl·laba. Aquests mots s’agruparien en:
    * adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular
    * noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor
    * substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor…
    * alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
    Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter…

    Remarques:

    • Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l’adjectiu es pronuncia.
    • Es produeix una vacil·lació a l’hora de pronunciar o no la -r d’algunes paraules.
    • Remarques:
      • Convé pronunciar la -r final d’alguns infinitius substantivats: l’ésser, els éssers, el poder, els poders.
      • També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
      • Es pronuncia la -r final en paraules d’incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
      • En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d’algunes paraules amb -r sensible: cart per carcort per cormart per mar.

    Erra en altres posicions

    • No pronunciarem la primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
    • Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
    • No s’ha d’ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema programa.
    • Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.

    [Text adaptat del web esadir.cat]

    EXERCICI: 6 (pàg. 271)

    b) Falsos sinònims

    • peregrí: ‘rar’ / pelegrí
    • bàndol: ‘facció’ / ban
    • caudal: ‘relatiu a la cua’ / cabal cabdal
    • deport: ‘recreació, esbarjo’ / esport
    • ingeni: ‘hisenda que conté una plantació de canya de sucre’ / enginy giny
    • pastel: ‘tipus de llapis’ / pastís
    • encreuar: ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’ / creuar
    • composar: ‘imposar arbitràriament una contribució’ / compondre
    • aparençar: ‘simular, fer creure’ / aparentar: ‘semblar’

    EXERCICI: 28 (pàg. 271)

    DEURES:

    • Repasseu els emmudiments i els al·lòfons i feu els exercicis 5 i 10 de les pàgines 270 i 272.
    • Amb un diccionari a l’abast feu l’exercici 29 de la pàgina 290.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Aliments de quilòmetre zero

    Escriviu una carta al director d’unes 200 paraules per a un mitjà d’àmplia difusió en què valoreu críticament la tesi que es desprèn de la citació. Per fer-ho, exposeu la vostra opinió amb arguments sòlids i exemples rellevants.

    Carlo Petrini, president de la fundació Slow Food, explica que els consumidors tenen la responsabilitat individual que el seu entorn sigui saludable; per això, han de consumir els aliments naturals, i comprar-los directament als productors.

    Article complet

  • Dijous, 20 de març de 2014

    Última classe de l’hivern.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat les assimilacions: labialitzacions, palatalitzacions i velaritzacions.

    RECORDEU: La nasal alveolar n s’assimila al punt d’articulació de qualsevol consonant que la segueixi, tant dins del mot com entre mots en contacte. La nasal bilabial m, en canvi, només s’assimila al punt d’articulació de la labiodental ([f], i [v] en els parlars on es manté), tant dins del mot com entre mots en contacte.

    EXERCICIS: 42, 43, 44, 49, 50 i 51 (fotocòpies)

    b) Sinonímia:

    • rentable: ‘que pot ser rentat’ / rendible
    • melena: ‘hemorràgia’ /cabellera
    • clarificar: ‘separar les partícules sòlides suspeses en un líquid’ / aclarir
    • esborrador: ‘que esborra’ / esborrany
    • aparat: ‘allò que fa pompós un acte’ / aparell

    EXERCICI: 28 (pàg. 289)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 52, 53 i 54 de la fotocòpia.
    • Acabeu de  l’exercici 28 de la pàgina 289.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 18 de març de 2014

    Quina caloreta!

    a) Fonètica sintàctica

    La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.

    Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:

    • sord SONOR > SONOR SONOR (sonorització)
    • SONOR sord > sord sord (ensordiment)

    EXERCICIS: 7, 8 i 9 (pàg. 271) i 41 (fotocòpia)

    b)  Text antic

    Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg.  260-261) i hem comentat les preguntes següents:

    • Quantes persones se li apareixen al narrador?
    • Com eren, aquestes persones?
    • Què les acompanyava?

    DEURES:

    • Repasseu l’AFI i feu els exercicis 42, 43 i 44 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 13 de març de 2014

    miscel·lani -ània
    adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
    1 f. [LC] Mescla de coses vàries.
    2 f. [LC] [BB] [FLL] Col·lecció d’escrits, d’un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries.
    f. [FLL] Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
    f. [FLL] Aplec manuscrit d’escrits sobre matèries vàries.
    f. [FLL] Recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.

    a) Verbs irrregulars

    EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 236)

    b) Les perífrasis verbals

    Hem fet alguns comentaris sobre l’ús de les perífrasis d’obligació:

    • La primera persona del present de la perífrasi haver de + infinitiu pot ser he o haig.
    • Utilitzem la perífrasi haver de + infinitiu en forma impersonal quan no concretem el subjecte que ha de fer l’acció, sinó que parlem en general: S’han de revisar tots els sistemes de seguretat.
    • Fem servir la perífrasi impersonal caldre + infinitiu per expressar que una acció és obligatòria de manera general, sense especificar qui l’ha de fer: Cal revisar tots els sistemes de seguretat.
    • Usem caldre que + subjuntiu quan especifiquem la persona que té l’obligació de fer una acció: Cal que el vigilant revisi tots els sistemes de seguretat.
    • Fem servir no + poder + infinitiu per expressar una prohibició: Ho sento, aquí no pot aparcar.
    • Usem la perífrasi no + haver de + infinitiu per donar consell: Si vols aprendre un idioma, no has de tenir vergonya a l’hora de parlar.

    [Referència: Gramàtica pràctica del català, ed. Teide (text adaptat)]

    RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:

    • *Potser plogui demà.
    • Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.

    EXERCICIS: 14 i 15 (pàg. 234-235)

    c) La composició

    Si voleu saber alguna cosa més de la formació dels compostos en català us recomano aquest article de Núria Puyuelo.

    I ara, un petit racó per als dubtes:

    • Segons els DIEC, podem anomenar nord-americà o estatunidenc el natural dels Estats Units.
    • El papa, el sant pare i el dalai-lama són designacions eclesiàstiques i s’han d’escriure amb minúscula inicial. El context ja ens ajuda a saber si parlem de la relació de parentiu o del càrrec. Aquest és el criteri de l’IEC. No obstant això, hi ha mitjans de comunicació que fan servir la majúscula inicial.

    EXERCICIS: 11 (pàg. 230) i 26 (pàg. 242)

    DEURES:

    • Repasseu la classificació dels sons consonàntics.
    • Llegiu el fragment de Lo somni, de Bernat Metge, de les pàgines 260 i 261 del llibre i feu una paràfrasi del segon paràgraf.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de març de 2014

    Tenim companys al Boeing 777?

    a) Verbs irregulars

    EXERCICIS: 17 i 18 (pàg. 235-236)

    b) Compostos

    Després de corregir els deures hem fet un exercici per formar compostos:

    • lladre de pisos: saltaterrats
    • varietat de raïm: picapoll
    • carpeta o cartera per a documents: portafirmes
    • embolic: cofisimofis
    • fleuma: figaflor
    • joc de cartes: set i mig
    • joc infantil: fet i amagar
    • onomatopeia del lladruc del gos: bub-bub
    • persona que comença moltes coses i no n’acaba cap: tastaolletes
    • producte per matar rates i ratolins: mata-rates
    • canó de paper de colors cargolat que en bufar-hi es descargola i fa un so estrident: espanta-sogres
    • usurer: escanyapobres
    • vídua que ha contret terceres núpcies: escanyamarits
    • moble on es guarden les revistes i els diaris: porta-revistes

    I ara una llista d’alguns compostos més:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 8, 9 i 10 (pàg. 229-230)

    c) Estilística

    Recordeu aquests consells per escriure uns textos més entenedors:

    1. Useu paraules precises.
    2. Empreu expressions concises.
    3. Feu servir paraules d’ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.
    4. Useu les paraules adequades a cada situació comunicativa.
    5. Eviteu les repeticions innecessàries.
    6. Eviteu les ambigüitats.
    7. Useu amb mesura els incisos.
    8. Controleu la llargària de les frases.

    EXERCICI: 4 (pàg. 225)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 236.
    • Repasseu els procediments de generació de nous elements lèxics mitjançant la composició i feu l’exercici 26 de la pàgina 242.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Internet reinventa la tele

    Escriviu una carta al director d’unes 200 paraules per a un mitjà d’àmplia difusió en què valoreu críticament la tesi que es desprèn de la citació. Per fer-ho, exposeu la vostra opinió amb arguments sòlids i exemples rellevants.

    “A veure què fan a la tele”. Aquesta frase, habitual en l’espectador passiu del segle XX, està obsoleta. La irrupció d’internet en el dia a dia ha canviat la manera de veure, sentir i consumir l’entreteniment.

    Article complet

  • Dijous, 6 de març de 2014

    Ensumem la primavera…

    a) Derivats

    Hem corregit uns quants exercicis pendents.

    EXERCICIS: 23, 24 i 25 (pàg. 209)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    • Està d’aprenent en un taller. (està: intransitiu, ‘treballa’)
    • És aprenent en un taller. (és: copulatiu)
    • Està aprenent mecànica en un taller. (està aprenent: perífrasi verbal)
    • Les Gavarres estan en perill.
    • Som (a) dimarts.
    • La nena és /està amb el seu pare.
    • És / Està núvol.
    • La pilota torna a estar en joc.
    • Està en el setè cel.
    • Està en el cel de les oques. (Segons el DCVB, és la regió imaginària on van aquells que no creuen en Déu i que són renegaires.)
    • La Mercè està en la comissió de festes. (lloc figurat)

    Recordeu que, quan el subjecte és inanimat, podem utilitzar sempre el verb ser davant d’adjectius i de participis: tant li fa si expressen qualitats permanents o transitòries.

    Heu d’anar amb compte amb els participis. A vegades, si fem servir el verb ser estem utilitzant el veu en verb passiva:

    • Els ferits eren ingressats a l’hospital. (verb en veu passiva: Ingressaven els ferits a l’hospital)
    • Els ferits estaven ingressats a l’hospital. (verb copulatiu)

    EXERCICIS: 23 i 24 (pàg. 239)

    c) Compostos

    Hem comentat l’ortografia dels compostos (bàsicament l’ús del guionet). Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTANpost-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    EXERCICI: 7 (pàg. 229)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos i feu els exercicis 8 i 9 de les pàgines 229 i 230.
    • Completeu els buits de  les oracions dels exercicis 17 i 18 de les pàgines 235 i 236 amb les formes adients dels verbs.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 4 de març de 2014

    Comencem el mes de març amb força.

    a) L’estàndard

    A partir del resum que heu fet, hem comentat què és l’estàndard.

    Si voleu saber-ne més i veure alguns casos pràctics de com es construeix l’estàndard podeu fullejar els opuscles que l’IEC va dedicar a l’estàndard oral: fonètica i morfologia.

    b) L’accentuació

    EXERCICI: 11 (pàg. 195-196)

    c) Els verbs velars

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    d) Usos dels verbs ser estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició semàntica:
      Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat:
      L’argumentació està malament
    8. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser:
      La unitat mòbil és a GranollersAllà hi ha una unitat mòbil
      Aquí tenim el nostre convidat d’avui
    9. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu:
      El partit està a punt de començar
      Estan en contra de la proposta
      El palau no estava a la venda
      El catàleg està a disposició de tothom
      Estarem en contacte
      Estan en el bon camí
      Hi esteu a favor?
      Aquests preus estan a l’abast de qualsevol
      Estan de mal humor
      Estan de baixa
      Estan al corrent dels plans
      L’empresa estava en mans d’inexperts
      Per fi, està en llibertat
      Està en llibertat condicional
      Està sota sospita
      No estem per a bromes
      No està ni amb els uns ni amb els altres
      La inflació està al 2,9%
      El dòlar estava a 180 pessetes
      En quina fase està la requalificació dels terrenys?
      Estava fora de joc
      Va tornar a demostrar que pot estar al nivell dels millors
    10. Per indicar una estada llarga s’utilitza el verb estar:
      Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
      Va estar un any a la presó
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o conviure amb una persona:
      Ara la Rosa està / s’està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)
      L’Antoni està a Catalunya Ràdio
      Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç
    12. S’utilitza el verb estar quan el complement de lloc no fa referència a un espai físic real:
      La CUP està a l’oposició
      Estem en grups de treball diferents

    [Referència: esadir.cat]

    En el minut 24 del vídeo següent podreu observar com un mal ús del verb estar provoca un malentès entre la García Melero i un convidat.

    http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4935991

    DEURES:

    • Repasseu els usos dels verbs ser i estar i feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 239.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme