RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Maig, 2014

  • Dijous, 29 de juny de 2014

    2, 1…

    Avui hem repassat els exercicis que ens van quedar pendents i hem fet més activitats de repàs (solucionari).

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 27 de maig de 2014

    5, 4, 3, 2…

    Hem corregit els deures de dijous i hem fet una activitat de repàs per preparar la prova.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de maig de 2014

    S’acosta sant Joan?

    a) L’oració composta: les oracions adverbials

    Recordeu que no hem d’utilitzar doncs amb un sentit causal equivalent a les conjuncions ja que, perquè

    EXERCICIS: 22, 24, 25 i 28 (pàg. 407-409)

    b) L’ús de les majúscules: remarques

    • Hi ha majúscula a principi de text i després de punt.
    • Es comença amb majúscula després dels signes finals d’admiració o d’interrogació, si aquests signes fan també la funció de punt.
    • Després de dos punts només hi ha majúscula si segueix un text citat que hi comença perquè és una oració completa.
    • Els mots sol, terra i lluna només porten majúscula en contextos astronòmics.
    • Els noms de càrrecs, dignitats i títols nobiliaris van en minúscula en tots els casos. És el cas de papa i sant pare.
    • L’article dels topònims catalans va en minúscula.
    • En els topònims formats per un genèric (riu, riera, platja, puig…) i un complement, el genèric s’escriu en minúscula.
    • Els noms de les vies urbanes es componen d’un genèric (carrer, passeig, avinguda…)  i un complement adjectival o preposicional. El genèric l’escrivim en minúscula.

    c) Dialectologia: dialectes constitutius i dialectes consecutius

    Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.

    • Dialectes constitutius, que són els que corresponen a l’evolució natural del llatí vulgar que es va parlar a l’àrea que ocupen actualment. Els dialectes constitutius del català són: el català septentrional, el català central i el català nord-occidental, amb exclusió de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que van ser catalanitzades més tard, i es consideren àrees consecutives.
    • Dialectes consecutius, que són el resultat del transplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment (conseqüències històriques): comprèn les terres del sud, des de l’Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l’Alguer, a Sardenya. Els dialectes consecutius són: el balear, el valencià i l’alguerès.

    [Text extret de blogs.cpnl.cat/nivelldtarragona]

    DEURES:

    • Identifiqueu i classifiqueu les oracions subordinades de l’exercici 29 de la pàgina 409.
    • Feu l’exercici 7 de la pàgina 434.
    • Poseu, si cal, les majúscules corresponents en les expressions de l’exercici 3 de la pàgina 385.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de maig de 2014

    Ensumem la prova.

    a) La prova homologada

    Hem comentat l’estructura de la prova.

    Per preparar la prova podeu repassar aquest recull de qüestions de normativa

    b) L’oració composta: les oracions adverbials

    EXERCICIS: 18 i 19 (pàg. 363), i 20 (pàg. 406)

    c) Estilística

    EXERCICI: 5 k)-t) (pàg. 344-345)

    d) Història de la llengua: la Renaixença

    Si cliqueu aquí, tindreu material per preparar el tema d’història de la llengua.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 25 i 28 de les pàgines 407 i 409.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Edats en transició

    Llegiu el text següent i feu-ne un resum d’unes 100 paraules:

    Edats en transició

    No sabem gaire com definir la societat actual. Alguns en diuen societat postindustrial, d’altres, postfordista o fins i tot postmoderna. El cert és que som en un interregne ple d’interrogants. El que potser és més constatable és que els entramats conceptuals amb els quals havíem caracteritzat les pautes bàsiques de funcionament econòmic i social ja no ens serveixen com abans. Però ens és més fàcil fer servir el mòbil o buscar un concepte a la Viquipèdia que canviar les nostres rutines mentals a l’hora de parlar d’edats o de pautes de diferenciació entre homes i dones.

    Seguim fent servir criteris de diferenciació d’edats en els quals distingim les persones com a nens, joves, adults i gent gran. I, en canvi, cada vegada resulta més difícil definir amb precisió cada etapa. La lògica de diferenciació entre edats tenia una vinculació directa amb les necessitats del sistema econòmic, i per tant responia a les exigències productives i a l’estructura de classes pròpies de la societat industrial. Un deixava de ser jove quan s’incorporava al món laboral, i començava a ser vell quan deixava de ser útil productivament parlant. S’ha dit moltes vegades que la primera vegada que es va fixar l’edat de jubilació en la mítica xifra de 65 anys ho va fer el canceller Bismarck a la Prússia de finals del segle XIX. Pel que sembla, l’esperança de vida allà fregava els 45 anys i a casa nostra no arribava als 40. Ara, a Catalunya, els homes i dones tenen una esperança de vida que supera àmpliament els 80 anys.

    Som en plena fase de transició entre un sistema que ha entrat en declivi definitiu i una nova manera de produir, relacionar-se i viure que només despunta, i de la qual encara no tenim dades definitives. En aquesta fase de transició, les fites vitals que ens eren útils s’adapten ara malament a les noves circumstàncies, i les anem movent sense ordre ni concert. L’educació obligatòria comença als 6 anys, però per a molts l’escolarització comença als 0. Utilitzem els 18 anys com a entrada en la fase adulta, però ho anem movent quan ens convé per raons electorals o penals o per decidir quan acaben els estudis obligatoris. En alguns llocs es considera joves els que tenen 35 anys si es tracta d’ofertes d’habitatge protegit, però la joventut pot arribar als 45 anys si es tracta d’agricultors que busquen ajudes per posar en marxa certes explotacions. La crisi econòmica i productiva, i la dràstica reforma del mercat de treball, amb molts incentius per avançar la jubilació, estan provocant una reducció de la fase adulta. I als 55 o 60 comença per a molts una llarga trajectòria marcada, en molts casos, per la falta d’un sentit clar sobre què esperen ells de la vida o què espera la societat d’ells.

    En el fons, aquest conjunt de variacions, canvis i diversificacions demostren que no és fàcil per a les administracions públiques, encotillades en rutines procedimentals i amb lògiques normatives molt homogeneïtzadores, recollir la complexitat d’un tema, com és el cicle vital, ple d’alteracions provocades pel canvi d’època que vivim. Aquest dimecres a Barcelona comença un important Congrés de Gerontologia, on caldrà encarar el fet que la gent gran no poden ser només un objecte de gestió, sinó que també poden ser subjectes i protagonistes de les polítiques que els afecten. No podem seguir imaginant que participar és anar a reunions, parlar i debatre. Molta gent, i no tan sols la gent gran, perparticipar entén fer coses. Fer coses que serveixin per a alguna cosa, sentint-se útils i actius, i no només espectadors.

    Joan Subirats, Ara, 19 de maig de 2014 (text adaptat)

    Article complet

  • Dijous, 15 de maig de 2014

    a) L’oració composta: oracions substantives

    EXERCICIS: 3, 4 i 5 (fotocòpia)

    b) L’oració composta: oracions adverbials

    Hem repassat la classificació de les oracions adverbials. Recordeu que per classificar-les tenim en compte el sentit i la conjunció que les introdueix.

    A més, ens hem fixat en l‘ús de per què, perquè i per a què. Recordeu que en les oracions interrogatives podem fer servir per què tant per demanar la causa com la finalitat:

    • Per què deixes la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. (causa)
    • Perquè no faci nosa. (finalitat)

    Per a què el reservem per a les oracions interrogatives amb els verbs servir, fer servir, utilitzar

    EXERCICI: 20 (pàg. 364)

    c) Història de la llengua: la Cancelleria Reial

    Què és?

    La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials dels reis de la Corona  d’Aragó. Fins aquesta època tota la documentació havia estat escrita en llatí. Jaume I al 1276 va ordenar que també s’escrivís en català.

    Quin és el seu paper en la història de la llengua catalana?

    La Cancelleria Reial va actuar com a element cohesiu i unificador de la llengua catalana escrita i els texts que en sortien eren un model de redacció.

    Crida l’atenció la notable uniformitat que va assolir l’idioma oficial de la Cancelleria, ja que es va implantar com a model de llengua escrita en tot el domini lingüístic (Illes Balears, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes, Neopàtria…)

    Com estava organitzada?

    La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller i composta per una sèrie de funcionaris: vicecanceller, guardasegells o pronotari del segell, escrivans i copistes, que eren els encarregats de copiar i tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Els funcionaris havien de dominar les tres llengües oficials: el llatí, el català, l’aragonès. Sobretot, van redactar ordenacions reials, però també van traduir molts clàssics grecs i llatins.

    Quan?

    La Cancelleria Reial es va crear al segle XIII, període que coincideix amb l’expansió de la llengua gràcies a les conquestes dels monarques de la Corona catalanoaragonesa en terres mediterrànies.

    Etapes

    1a etapa

    Es caracteritza per una gran influència del llatí. Seguien el model llatí de l’ars dictandi (manuals per escriure bé).

    2a etapa (a partir del regnat de Pere III el Cerimoniós)

    Es rebutja la rigidesa dels models llatins. La llengua es torna més dúctil, harmoniosa i clara.

    A finals del segle XVI, les funcions de la cancelleria catalanoaragonesa van ser absorbides pels diversos consells generals de la monarquia hispànica, i la presència del català en la vida cancelleresca va desaparèixer gradualment fins a principis del segle XVIII que va desaparèixer del tot.

    DEURES:

    • Repasseu la classificació de les oracions adverbials i feu l’exercici 18 de la pàgina 363 i el 20 de la pàgina 406.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de maig de 2014

    Com eix pi meravellós,
    mon regne posà tres branques,
    foren tres regnes en un,
    ma corona els coronava.

    “Lo Pi de les Tres Branques”, Jacint Verdaguer ([con]federalista botànic)

    a) L’oració composta

    Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que:

    • verb + que: conjunció > oració substantiva
    • nom + que: pronom relatiu > oració adjectiva
    • article / demostratiu + que: pronom relatiu > (amb nom elidit) adjectiva / (sense nom elidit) substantiva
    Funcions de les oracions substantives
    completives S

    Atr

    CD

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    Ens interessa que el grup funcioni bé.

    La nena sembla que estigui trista.

    Digueu-li que no cridi tant.

    Es queixaven que no els havien atès bé.

    Es va quedar que semblava morta.

    Tinc la impressió que tot anirà bé.

    Estic content que tot vagi bé.

    Escara som lluny que arribin a un acord.

    d’infinitiu S

    Atr

    CD

    CRV

    CN

    CAdj

    CAdv

    Els agrada fer riure.

    Això és bufar i fer ampolles.

    Van decidir no amagar la veritat dels fets.

    Es va oblidar d’esperar-los.

    En Joan té la certesa de ser acceptat.

    Són incapaços de ballar amb gràcia.

    Encara som lluny d’arribar a un acord.

    de relatiu S

    Atr

    CD

    CI

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    CAg

    Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla.

    Aquesta feina és la que m’agrada.

    Et tornaré allò que em vas deixar.

    Dono aquest llibre a qui el vulgui.

    S’obliden dels que els necessiten més.

    Tot sovint em prenen pel que viu al cinquè.

    No entenc quin és el problema del que em parles.

    Estic content del que m’expliques.

    Encara som lluny del que ens va prometre.

    La conferència és seguida pels qui són a l’interior de la sala.

    interrogativa CD Necessitem saber què va passar

     

    EXERCICIS: 16 (pàg. 357), 1 i 2 (fotocòpia)

    b) Ortografia

    EXERCICIS: 12 i 13 (pàg. 352)

    c) Estilística

    EXERCICI: 5 a)-j) (pàg. 354)

    DEURES:

    Feu els blocs 3, 4 i 5 de la fotocòpia.

    Acabeu de revisar les oracions de l’exercici 5 de la pàgina 354.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 8 de maig de 2014

    a) Fonètica

    EXERCICIS: 8 i 9 (pàg. 351-352)

    b) Les oracions substantives

    oracions-compostes

    c) Història de la llengua

    Us faig un esquema amb les quatre idees bàsiques que heu de saber de Ramon Llull:

    • cronologia: últim terç segle XIII – principis del segle XIV
    • plurilingüisme
    • obres: Blanquerna, Fèlix, Llibre de contemplació en Déu…
    • impuls del català com a llengua literària

    En aquest enllaç hi trobareu  més informació per preparar-vos el tema.

    DEURES:

    • Repasseu l’estructura i les funcions de les oracions substantives i acabeu de fer l’exercici 16 de la pàgina 357.
    • Ompliu els buits de l’exercici 13 de la pàgina 352 amb les grafies adequades.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 6 de maig de 2014

    Compte enrere…

    a) Pronoms febles

    Ara que ja coneixem les combinacions normatives us recomano que llegiu l’article del web esAdir sobre els pronoms febles. És molt aclaridor i ajuda a tenir un criteri clar a l’hora d’utilitzar els pronoms febles en els nostres escrits.

    EXERCICIS: 13, 14, 15 i 16 (fotocòpia)

    b) Conflicte lingüístic: bilingüisme i diglòssia

    Fishman destria quatre grups de relació entre el bilingüisme i la diglòssia:

    1. diglòssia i bilingüisme
    2. bilingüisme sense diglòssia
    3. diglòssia sense bilingüisme
    4. ni bilingüisme ni diglòssia

    Fixeu-vos com podem representar aquests grups de relació amb els gràfics:

    Recordeu que Fishman considera el bilingüisme un tret de la conducta individual i la diglòssia, un fenomen de caràcter social.

    c) Exposició oral: connectors

    • per ampliar: i, a més, així mateix
    • per continuar: a continuació, doncs bé, llavors, aleshores
    • per organitzar: d’una banda… d’altra banda; en primer lloc; en segon lloc…
    • per canviar de tema: per cert…
    • per especificar: concretament, en particular, en especial…
    • per generalitzar: en general, generalment…
    • per intensificar: més encara, a més a més…
    • per reformular: en altres paraules, per dir-ho d’una altra manera, més ben dit
    • per exemplificar: per exemple, com ara, a tall d’exemple, per citar alguna cas
    • per resumir: en resum, comptat i debatut
    • per oposar-se: en canvi, ara bé, emperò, malgrat tot, en tot cas, al capdavall
    • per refusar: ans al contrari, per contra
    • per contraposar: en realitat, fet i fet
    • per expressar conseqüència: en conseqüència, per això, per consegüent
    • per concloure: en definitiva, al cap i a la fi, total

    DEURES:

    • Aprofiteu l’esquema de l’exposició oral per escriure un article d’opinió sobre els aliments transgènics.
    • Feu els exercicis 8 i 9 de les pàgines 351 i 352. Fixeu-vos en els fenòmens de fonètic sintàctica.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme