RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Octubre, 2014

  • Dijous, 30 d’octubre del 2014

    Vigília de Tots Sants (ara sí que hi són totes les esses) amb panellets. Gràcies, Manel!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 3

    a) La variació lingüística

    Els primers textos que he revisat m’han servit per fer una revisió dels conceptes de correcció i d’adequació. Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    Finalment, hem descrit els trets dialectals del vídeo “Model d’exposició oral”.

    Recordeu que a l’Atles interactiu d’entonació del català hi trobareu molts materials que recullen la diversitat dialectal del català.

    b) L’oració:  la concordança entre el subjecte i el verb

    Entre el subjecte i el verb hi ha d’haver concordança gramatical pel que fa al nombre, és a dir, si el subjecte és singular el verb ha d’anar en singular, i si el subjecte és plural el verb ha d’anar en plural. Tot i així, hi ha casos dubtosos o casos en què el subjecte és un nom en singular però expressa pluralitat. En aquests casos (quan el subjecte és un nom col·lectiu, quan el subjecte és un percentatge…s) s’admeten altres possibilitats.

    Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador sense complement preposicional és preferible el verb en plural.
    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador seguit d’un complement preposicional introduït per de, es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural. En canvi, el verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un altre nom col·lectiu.
    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu de persona especificat del tipus alumnat, professorat, etc. el verb ha d’estar en singular. En canvi, amb el nom col·lectiu de persona no especificat gent, és indistint el verb en singular o en plural.
    • Quan el subjecte és un percentatge, la concordança amb el verb en singular o en plural depèn bàsicament de si el percentatge va seguit de complement preposicional i de quines característiques té.
    • Quan el subjecte és un percentatge sense complement preposicional, es prefereix el verb en singular. Cal advertir que el mot percentatge concorda en singular amb el verb.
    • Quan el subjecte és un percentatge amb complement preposicional, es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural. El verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un nom col·lectiu.
    • Quan el subjecte és un grup nominal iniciat per un o una (algun o alguna) amb una determinació formada per un nom en plural més una oració de relatiu adjectiva, cal no confondre la concordança entre subjecte i verb de l’oració principal (en singular), amb la concordança entre subjecte i verb de l’oració de relatiu (en plural).

    RECORDEU: L’ordre lògic i natural de les oracions en què apareix el verb haver-hi és peculiar: el sintagma nominal va darrere el verb. En aquest tipus d’oració, seguint l’ús normatiu tradicional, no es fa la concordança entre el verb i el sintagma nominal: el verb es manté en singular independentment del nombre del sintagma nominal.

    Referència: Universitat de Barcelona, CUB

    DEURES:

    • Mireu-vos el vídeo de la conferència d’Imma Canal (fragment) o bé escolteu l’àudio del programa Versió RAC1. Teniu els enllaços al dossier (activitat 5, pàgina 2). Preneu notes de les explicacions.
    • Feu l’exercici sobre la concordança entre el subjecte i el verb que us he donat a classe.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 23 d’octubre de 2014

    Ja me’n recordo: Incerta glòria, de Joan Sales!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    Dos mapes mentals més:

    mapa mental 2 mapa mental 1

     

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Això fa que a vegades dubtem de la terminació d’alguns mots: *caimà o caiman. Per comprovar-ho, hem dictat alguns mots en plural: alacrans-alacrà, caimans-caiman, carlans-carlà, galzerans-galzeran, catamarans-catamarà, orangutans-orangutan, pagans-pagà, tobogans-tobogan, farbalans-farbalà, imants-imant, cormorans-cormorà, xamans-xaman, sedans-sedan. Aquesta confusió explica la forma *guà (guant).

    Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes, estisores, estovalles

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    Gelatina

    RECORDEU:

    postres 

    f. pl. [LC] [HO] Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar.
    [HO] postres de músic Postres de fruita seca.

    b) La variació lingüística

    Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)

    DEURES:

    • Feu un escrit d’unes 200 paraules sobre algun aspecte de la variació lingüística a partir de la informació del mapa conceptual que vam comentar a classe.
    • Escolteu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 21 d’octubre del 2014

    Descarregueu-vos l’aplicació DIEC2!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blau o la mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del
    mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar.

    En el cas de fred, l’ús com a nom masculí o bé femení té un base dialectal.

    b) Les oracions impersonals

    Hem comentat que el verb ploure no sempre és impersonal.

    A vegades recorrem a construccions impersonals quan no sabem qui és el subjecte o quan volem amagar-lo:

    • Se saluda els ambaixadors. [construcció amb el pronom se]
    • Em van demanar que fes una breu exposició sobre el tema. [construcció amb la 3ª persona del plural]

    c) Els mapes mentals

    A partir dels vídeos “Model d’exposició oral” i “Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal“, hem elaborat un mapa mental amb tots els aspectes que haurem de tenir en compte a l’hora de planificar una exposició oral.

    Aquests són els mapes mentals que heu presentat. (Me’n falta un. Me l’heu donat?)

    20141021172558820_0001 20141021172558820_000320141021172558820_0002

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia sobre el nombre dels noms.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 16 d’octubre de 2014

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat: objectius, continguts i tasca final
    • activitat 1 (pàg. 8)

    a) El substantiu: gènere

    Hem comentat les relacions, a vegades complicades, entre gènere i sexe:

    • el cònsol/la cònsol, la consolessa; l’alcalde/l’alcalde, l’alcaldessa
    • la perdiu/el perdigot
    • el boc/la cabra; el marrà/l’ovella
    • la girafa, el goril·la: mascle o femella?

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    A més, ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutgessa; metge/metgessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • testimoni/testimoni; cap de premsa/cap de premsa; lingüista/lingüista; gerent/gerent

    b) Les oracions impersonals

    Hem vist com el verb haver-hi i els verbs meteorològics són sintàcticament impersonals.

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

     

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 d’octubre del 2014

    Benvinguts al curs!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga. Us he enviat un correu amb l’enllaç al dossier del CPNL i amb les instruccions per entrar al curs de l’Aula mestra. Quan hi hàgiu entrat, podeu llegir l’article “Desaprendre” i fer el qüestionari “Recte ús de les lletres”.

    A més, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text:

    propietats del text

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 12 d’octubre.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

     

    Albert Juanola Roure
    Salt, 14 d’octubre de 2014

    Què us sembla?

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme