RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Novembre, 2014

  • Dijous, 27 de novembre del 2014

    Replantegem les unitats: la tasca final de la unitat 4 serà una coreografia.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 3

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu. [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    b) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    • En  textos que no tinguin un caràcter tècnic escriurem en lletres els nombres següents: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta, cent, mil, milió, bilió, trilió.
    • En textos de caràcter tècnic els nombres s’expressen sempre en xifres.
    • S’escriuen en xifres els nombres posposats a un substantiu: fila 2
    • Si en una frase apareixen uns nombre que han d’anar escrits en lletres i uns altres que han d’anar escrits en xifres, els escriurem en xifres.
    • En llistes o relacions tots els nombres s’expressen en xifres.
    • En inici absolut o després de punt, els nombres se solen expressar en xifres.
    • Per a la data en un text seguit, el dia i l’any s’escriuen en xifres.
    • Quan s’esmenten les dècades com a període de temps, s’escriuen en lletres i en singular: Tornen els vuitanta.
    • Si una magnitud física apareix en un text de caràcter no tècnic, segueix els criteris generals: dotze metres.
    • Si emprem l’abreviatura d’una unitat de mesura, el nombre que l’acompanya s’expressa sempre en xifres: 12 m.
    • Les hores s’expressen en xifres quan es vol assenyalar el moment exacte del dia. Si no, s’escriuen en lletres.
    • Els números de les adreces sempre van en xifres i sense punt.

    [Joan Solà, Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona]

    DEURES:

    • Llegiu l’article “L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació“. Us sembla que aquest article té la finalitats i l’estructura d’un informe?
    • Feu l’exercici sobre l’escriptura dels numerals de la fotocòpia.
    • Si encara no ho heu fet, feu-me arribar l’enregistrament de l’exposició oral de la unitat 1.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de novembre del 2014

    Fixeu-vos en aquests dos titulars.

    Aldarulls, saquejos i cotxes cremats per l’exculpació del policia que va matar un jove negre desarmat a Ferguson (3/24)

    La no-imputació del policia acusat d’assassinar el jove negre desencadena aldarulls a Ferguson (Ara)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat 2: tasca final i continguts
    • activitat 2

    a) L’informe

    Heu comentat tots els elements, les estratègies i els passos que cal fer i que cal tenir en compte a l’hora de fer un informe de manera satisfactòria.

    Podeu trobar els enllaços en el dossier.

    b) Revisió i correcció de textos

    Front

    No és pot utilitzar com a preposició, en comptes de davant.

    Junt [Referència: Optimot]

    adv. [LC] Juntament . Els papers van ser cremats junt amb les caixes.

    Composar o compondre? [Referència: Optimot]

    El verb compondre significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’; també ‘crear, elaborar, confeccionar’ i ‘arranjar’. No és correcte el verb composar amb aquests significats. El verb compondre es conjuga com respondre. Cal dir, per exemple:

    Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).
    És un llibre compost de dues parts (i no És un llibre composat de dues parts).
    Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família).

    Pel que fa al verb composar, significa ‘imposar arbitràriament una contribució o una multa’; ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’; ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Composaren els traginers per haver robat mercaderia.

    Les ocasions en què podríem usar composar, doncs, són força més limitades que aquelles que se’ns presenten per usar compondre, que són molt habituals.

    DEURES:

    • Feu un mapa mental, un esquema o un diagrama que reculli tota la informació sobre els informes que hem treballat a l’aula.
    • Reviseu l’informe que us he donat de model. Identifiqueu-hi les diferents parts que componen un informe i reviseu-ne l’estil i la llengua.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 de novembre del 2014

    Abans que res, una introducció a l’obra d’Antoni M. Badia i Margarit.

    a) Les preposicions: per i per a

    Hem comentat la traducció que ha fet el diari Ara d’un titular d’El Mundo.

    mundo

    b) La formació de paraules: la composició

    Taula rodona és un compost: és un sintagma lexicalitzat que no fa referència a la forma de la taula sinó a un debat públic d’un tema amb diversos participants. Fixeu-vos que, tot i ser un compost (els significat del sintagma és diferent de la suma del significat de les dues paraules), s’escriu separat.

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • el substantiu no-res i els compostos formats amb el prefix no i un substantiu: la no-violència [Els adjectius i els adjectius substantivats no duen guionet: un moviment no violent, els no violents.];
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, utlra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic [però, porto-riqueny].

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    DEURES:

    • Feu el qüestionari d’avaluació que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 18 de novembre del 2014

    Recta final de la unitat 1.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    activitat 10 i tasca

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat el segon exercici.

    En el contacte entre signes de puntuació, els punts suspensius i el punt de les abreviatures poden anar seguits de la coma, el punt i coma i els dos punts, però no del punt: Avions, cotxes, motos…, els mitjans de transport dominen les nostres vides. Podeu emprar l’abreviatura que vulgueu: t., tel. o telèf.
    Els signes d’interrogació o admiració poden seguir el punt d’una abreviatura; poden precedir la coma, el punt i coma, i els dos punts; i poden seguir o precedir els punts suspensius i els signes d’incís: L’he trepitjat?, dispensi. Ja no té remei!… Ja et ben dic jo que…! Crèiem (o ens enganyàvem?) que tot s’arreglaria.
    Quant als incisos, els signes de puntuació hi queden inclosos o exclosos segons la manera com calgui puntuar el text: Què m’has de donar —encara que no t’agradi—? Cada dia reapareix en formes més solemnes —bé que menys serioses!—: discursos, arengues, etc. Vaig recollir el bitllet de tren (anada i tornada), que m’havia pagat l’empresa.
    En general, el punt tanca els incisos oberts amb guió: La teoria exposada, bé que sorprenent, fou acceptada —ningú no s’ho pensava. Tanmateix, en els diàlegs, el contacte entre signes de puntuació difereix una mica de l’ús exposat, com es pot observar en l’exemple següent:
    —Vindré demà —ho va dir amb mala cara—. Però vindré acompanyat —rigué sense ganes.
    —Fes el que vulguis.
    [Text extret de l’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC]

    b) L’exposició oral

    Hem comentat les intervencions dels ponents de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”. Hem observat que una bona selecció de la informació (totes les intervencions són interessants des del punt de vista dels arguments que s’hi exposen) no garanteix sempre una intervenció eficaç.

    DEURES:

    • Enregistreu les exposicions orals i envieu-me-les per correu electrònic (vvinyas@cpnl.cat)
    • Dijous parlarem de la formació de mots compostos. Fixeu-vos en l’ús del guionet i feu el segon exercici de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 13 de novembre de 2014

    Estiuet de Sant Martí amb dos dies de retard.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat el primer exercici.

    [Material complementari del Departament de Justícia]

    b) L’avaluació

    “Les rúbriques o matrius d’avaluació són una eina molt interessant per a l’avaluació que permet “fabricar” una proposta de seguiment–avaluació a mida de cada tasca, contingut, unitat…– i posar l’atenció tant en el procés com en el resultat.

    Les rúbriques consisteixen en una graella en què es defineixen clarament els continguts de la proposta del que es treballarà, els aspectes que s’avaluaran, els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació i l’escala de classificació-qualificació que s’aplicarà per analitzar el treball objecte de seguiment-avaluació.” [Referència: CPNL, blog Parlem d’avaluació…]

    Hem comentat la rúbrica que vaig repartir dimarts i hem triat els aspectes que ens han semblat més rellevants a l’hora d’avaluar una exposició oral per elaborar la rúbrica que farem servir a classe: rúbrica per avaluar l’exposició oral.

    c) Revisió i correcció de textos

    Propi o mateix?  [Referència: Optimot]

    Sovint s’utilitza de manera incorrecta l’adjectiu propi davant d’un substantiu per emfatitzar la identitat d’aquest substantiu. No s’ha de fer servir, per exemple, en frases com *La pròpia professora va revisar els exàmens. En aquests contextos, cal substituir l’adjectiu propi per l’adjectiu mateix (o mateixa,mateixos, mateixes):

    • La mateixa professora (o la professora mateixa) va revisar els exàmens.

    En canvi, és adequat utilitzar propi quan indica possessió:

    • És com si fos la seva pròpia filla.

    Degut a [Referència: Optimot]

    No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Cal tenir en compte, però, que el mot degut és el participi del verb deure. Per tant, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposicióa. Per exemple: El vessament del combustible va ser degut al xoc.

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de novembre de 2014

    Gràcies a Kate Middelton tots els lectors del Pronto saben què és la hiperèmesi gravídica.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 7, 8 i 9

    a) Perquè, per què, per a què

    Hem acabat de corregir “L’home que compta“.

    Després hem fet un dictat. Aquestes són les oracions que hem dictat:

    • Ningú no sabia per a què servia aquell aparell tan estrany. [pronom interrogatiu finalitat]
    • Digue’m per què hi vas anar. [pronom interrogatiu]
    • Ha arribat tard perquè se li ha espatllat el cotxe. [conjunció causal]
    • No hi vull anar perquè ja n’estic tip. [conjunció causal]
    • No sé per què m’ho fa, això! [pronom interrogatiu]
    • M’agradaria saber el perquè de la seva actitud. [substantiu]
    • Et vindré a buscar perquè m’acompanyis a comprar roba. [conjunció final]
    • No m’heu explicat les raons per què ahir no vau venir. [pronom relatiu]
    • Li vaig preguntar per què no m’havia trucat i no va saber què dir-me. [pronom interrogatiu]

    b) L’exposició oral: avaluació

    Hem comentat la graella que ens servirà de base per elaborar la rúbrica d’avaluació de les nostres activitats d’expressió oral.

    Podeu trobar el model de rúbrica, el vídeo i l’avaluació en aquest enllaç.

    DEURES:

    • Elaboreu el guió per participar en la taula rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”.
    • Trieu els cinc aspectes més importants per avaluar l’activitat d’expressió oral.
    • Feu el segon exercici de la fotocòpia dels signes de puntuació.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 6 de novembre del 2014

    Tot esperant l’11-N.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 5 i 6

    a) Les enumeracions

    Hem comentat l’oració següent:

    • *Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió, l’usat en l’àmbit de l’ensenyament o el llenguatge administratiu.
    • Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió… També és el que usem en l’àmbit de l’ensenyament i en el llenguatge administratiu.

    Fixeu-vos que és millor fer frases curtes i que cal fer servir els signes de puntuació de manera correcta per organitzar l’oració.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir, utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Hem comentat el títol de l’article d’Ada Castells. Encara que la majoria heu pensat que el títol ja estava bé perquè fa referència al profit (finalitat) que traiem de llegir, ens hem adonat que en l’article hi ha respostes que fan referència als motius (causa): Llegim perquè així ampliem els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses.

    També hem llegit la primera part del conte “El senyor que compta” i hem revisat els perquès.

    [Segons el Diccionari castellà-català, l’equivalent genuí l’expressió no estar para bromas és no estar per brocs (o per romanços).]

    c) Ortografia: la vocal neutra

    Primer gran dictat del curs. Els guanyadors han sigut la Núria P. i en Xavier P.

    Aquestes són les paraules que us he triat per dictar:

    albercoc
    alcàsser
    assemblea
    avantatge
    cànem
    efeminat
    emparar
    enrevenxinar
    enyorar
    ermini
    estamordir
    estendard
    galàpet
    gelea
    javelina
    latrina
    malenconia
    majorama
    meravella
    monestir
    punxegut
    ràfega
    rancor
    resplendir
    sanefa
    sarbatana
    setí
    sometent
    temptejar
    vernís

    DEURES:

    • Acabeu de repassar el conte.
    • Feu el primer exercici de la fotocòpia de repàs dels signes de puntuació.

    Fins dimarts (11-N)!

    Article complet

  • Dimarts, 4 de novembre del 2014

    Tardor. Bella paraula, distintiva de la llengua catalana, si bé de creació moderna, que ha substituït l’antic llatinisme autumne (i variants) i la perífrasi popular primavera de l’hivern. [Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 5

    a) Les enumeracions

    RECORDEU:

    • La coma separa obligatòriament els elements d’una sèrie, llevat que els separin -en les enumeracions completes o tancades- les conjuncions i, o, ni.
    • Si l’enumeració és incompleta o oberta, se suprimeix la conjunció copulativa i l’enumeració acaba amb l’abreviatura etc. o punts suspensius. En cap cas no hem de fer servir alhora totes dues solucions.
    • Els punts suspensius s’escriuen immediatament al costat de la paraula que acompanyen, i són tres.
    • Els dos punts s’usen per introduir enumeracions només quan hi ha un trencament sintàctic.
    • Les enumeracions de substantius determinats s’escriuen amb l’article al davant, en especial si el nombre i el gènere dels diferents substantius no coincideixen.
    • Les enumeracions han de mantenir la cohesió sintàctica de l’oració.

    Tenint en compte aquestes regles, hem corregit les oracions següents:

    • *Depenent del lloc, del que volem transmetre, amb qui estem o de quin mitjà utilitzem, canviem de registre.
    • *Els àmbits en què es fa servir són: la novel·la, teatre, poesia, etc.
    • *El registre col·loquial, que s’utilitza en àmbits familiars, els amics, etc.
    • *És utilitzat en mitjans de comunicació, ensenyament, llibres de divulgació, llenguatge administratiu,…

    b) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    En els casos qu*e s’admeten les dues formes, hi ha primer la forma preferible.

    1. No es veuen gaires parades. Em sembla que l’any passat n’hi devia haver més. [haver-hi: verb impersonal]
    2. L’exposició de flors i el festival Temporada Alta són un pol d’atracció per al turisme cultural. [més d’un subjecte]
    3.  He comprat castanyes i la meitat estaven podrides / estava podrida. [nom col·lectiu quantificador sense complement preposicional]
    4.  La majoria dels estudiants universitaris fan / fa rodó per Fires. [nom col·lectiu quantificador amb complement preposicional]
    5.  A la presentació del curs hi han assistit / ha assistit la totalitat dels alumnes [nom col·lectiu quantificador amb complement preposicional]; en canvi, la meitat del professorat no hi ha anat [complement és un altre nom col·lectiu].
    6. És una de les atraccions que tenen més èxit. [un dels (+nom) que]
    7.  La família de la meva dona es troba cada any per Fires. [nom col·lectiu no quantificador]
    8. Per Tots Sants, mig Girona queda col·lapsada. [mig i tot invariables davant país o ciutat]
    9. El cor Geriona ha fet el pregó d’aquest any. [nom col·lectiu no quantificador]
    10. L’Estat Islàmic no són jihadistes; són terroristes. [diari Ara: ‘els membres’]
    11. L’Estat Islàmic es considera l’organització terrorista més perillosa. [diari Ara:’ l’organització’]
    12. L’Ajuntament ha obert expedient a una trentena de barraques que venien begudes alcohòliques a menors d’edat. [un dels (+nom) que]
    13.  El veïnat es queixa que la música de les fires no els deixa dormir. [nom col·lectiu no quantificador]
    14.  Love of Lesbian actua aquest dissabte a l’Auditori. [nom col·lectiu no quantificador]
    15.  La gent es queixa / es queixen de tot. [indistint singular o plural amb gent]

    DEURES:

    • Argumenteu el decàleg d’Ada Castells.
    • Feu l’activitat 6 del dossier.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme