RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Febrer, 2015

  • Dijous, 26 de febrer del 2015

    L’apunt de la classe d’avui.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1

    a) Els neologismes

    Hem buscat la forma catalana de les paraules de l’activitat 9:

    • tour operator: operador turístic
    • forfait: forfet, abonament
    • jet lag: trastorn horari
    • check-in: facturació (Manel, tenies raó. Autofacturació és self check-in.)
    • overbooking: sobrereserva
    • hub: aeroport de connexió
    • low cost: baix cost

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    b) Les oclusives

    Per repassar l’ortografia dels sons oclusius podeu fer les activitats dels Itineraris d’aprenentatge.

    DEURES:

    • Busqueu la definició de bitllet sense reserva, moll d’embarcament i tarifació en demanda.
    • Mireu aquest vídeo. A partir de la informació del vídeo, redacteu les instruccions per fer una entrada en un blog Xtec.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de febrer del 2015

    No me’n puc estar.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 9 de la unitat 2

    a) Els verbs velars

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    b) Els neologismes

    Hem comentat què són els neologismes a partir de l’article “El català i els neologismes” de Neus Faura.

    A més, hem fet un exercici per veure com ha adaptat el català alguns manlleus.

    DEURES:

    • Busqueu l’equivalent català de les paraules que hi ha en l’activitat 9. Feu servir l’Optimot o el Cercaterm del Termcat.
    • Llegiu l’article “Bloc o blog?“de Gabriel Bibiloni. Quins arguments fa servir per defensar la seva tria? Quins eren els arguments del Termcat?

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 19 de febrer del 2015

    miscel·lani -ània
    adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
    f. [LC] Mescla de coses vàries.

    a) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Aquesta fitxa de l’Optimot us ho aclarirà.
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).
    • A l’hora d’apostrofar l’article davant de les sigles, cal tenir en compte si aquestes es pronuncien com a paraules senceres o bé si es lletregen.

    b) Els verbs velars

    Hem comentat el fenomen de la velarització.

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de febrer del 2015

    a) L’article d’opinió

    Hem revisat els articles que m’heu presentat.

    1. D’una banda dir que la població immigrant ha estat ocupant… / D’altra banda no tenir aquests permisos comporta estar… > D’una banda,  [cal dir que] la població immigrant ha estat ocupant… / D’altra banda, no tenir aquests permisos comporta estar…
    2. …l’accés a la sanitat, educació i ajudes socials… > …l’accés a la sanitat, l’educació i les ajudes socials…
    3. …veiem que el número d’immigrants al gener del 2013 ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, situant-se al 17,4% del total de la població… > …veiem que el nombre d’immigrants al gener del 2013 ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, i s’ha situat al 17,4% del total de la població…
    4. Amb menys recursos en serveis com educació i sanitat, s’han de gestionar nuclis de població de diferents cultures provocant en zones concretes conflictes en la població. > Amb menys recursos en serveis com educació i sanitat, s’han de gestionar nuclis de població de diferents cultures, cosa que provoca, en zones concretes, conflictes en la població.
    5. En els últims temps, se’ns ha volgut transmetre la idea de que la immigració a la ciutat de Barcelona ha disminuït d’ençà l’inici de la crisi econòmica. > En els últims temps, se’ns ha volgut transmetre la idea  que la immigració a la ciutat de Barcelona ha disminuït d’ençà de l’inici de la crisi econòmica.
    6. En primer lloc, dir que les causes que originen la immigració… > En primer lloc, [cal dir que] les causes que originen la immigració…
    7. …les reformes urbanes que es fan a la ciutat expulsen del centre als petits comerços i als tallers… > …les reformes urbanístiques que es fan a la ciutat expulsen del centre els petits comerços i els tallers…

    b) L’exposició oral

    La Gemma m’ha fet arribar aquest enllaç: són alguns consells per fer una bona exposició oral.

    c) Els determinants

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català.
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • L’indefinit uns, unes no s’ha de confondre amb el quantitatiu uns quants, unes quantes, perquè uns, unes no té valor quantitatiu.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massa, força i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia. (És la que hi ha darrere de l’article d’opinió.)
    • Enregistreu el discurs de presentació i feu-me’l arribar per correu electrònic.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 12 de febrer del 2015

    Mig curs. Dia per fer balanç.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER

    • Tasca

    a) L’exposició oral

    Una de les tasques clau de la fase de preparació d’una exposició oral és l’elaboració d’un guió. El guió és un esquema que recull els punts essencials que volem desenvolupar i que ens ajuda a presentar les idees d’acord amb un ordre fixat. Així mateix, redueix les possibilitats que oblidem algunes qüestions importants o que ens quedem encallats.

    A més de proporcionar seguretat durant la intervenció, l’elaboració del guió serveix per identificar el fil conductor de l’exposició, localitzar buits, mancances o repeticions, fer èmfasi en els punts més importants i descartar les idees que tenen poca relació amb el fil conductor.

    Un bon guió ha de complir els requisits següents:

    • Ha d’incloure les idees principals de l’exposició, expressades de manera concisa.
    • Ha d’oferir una estructura clara, amb les idees organitzades i jerarquitzades. Només així podem trobar de seguida la informació que busquem.
    • Ha de ser obert, és a dir, ha de permetre incloure-hi noves idees.
    • Ha de recollir tots les dades (dates, noms…) que es puguin reproduir de manera literal.

    A l’hora de preparar el guió d’una exposició oral podem recórrer també a unes fitxes de suport. En aquesr cas, hem de tenir en compte les recomanacions següents:

    • La lletra ha de ser grossa i clara perquè sigui fàcil de llegir amb una simple ullada.
    • Les fitxes han de ser breus: només hi hem d’incloure les paraules clau o les idees bàsiques que ens puguin servir de guia.
    • Les fitxes només les hem d’escriure per una cara.
    • El paper ha de ser fort i de la mida d’una quartilla o més petit.
    • Les fitxes han d’estar ordenades i numerades.

    b) Els connectors

    Fixeu-vos en les correlacions de connectors: d’una banda… d’altra banda; des de… fins a…

    DEURES:

    • Enregistreu el discurs de presentació. Si feu servir el web Vocaroo, només caldrà que m’envieu l’enllaç a vvinyas@cpnl.cat.
    • Llegiu aquest aquesta notícia sobre l’eficàcia golejadora de Messi i el comentari del diari Ara sobre l’ús rigorós de les dades.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de febrer del 2015

    Mmm, aaa, eee, vull dir que…, saps? Eppur si muove és una frase de Galileu.

    Gràcies, Viquipèdia.

    a) Els connectors

    Hem revisat l’ús de les conjuncions perquè i però en l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.  Ens hem adonat que en alguns casos en les podem estalviar sense canviar el sentit de l’oració.

    b) Els mots crossa

    Per saber-ne més, llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    Recordeu que el canal (oral o escrit) és un dels factors que determina quin registre lingüístic fem servir. Ho hem comprovat a l’hora de revisar la transcripció d’un text radiofònic.

    c) L’exposició oral

    Introducció a l’art de parlar en públic“, Lletres i bits

    DEURES:

    • Prepareu el guió de la presentació que haureu de fer en la tasca final de la unitat. Podeu fer servir aquest esquema:
    1. salutació
    2. presentació de l’entitat: objectius, trajectòria, activitats
    3. presentació de l’activitat: objectiu, programa, valoració crítica
    4. presentació del ponent: currículum
    5. comiat

    Com que presentarem tres activitats diferents, us faré arribar per correu electrònic els enllaços amb la informació necessària.

    Fins dijous!

    Article complet

  • 3 i 5 de febrer del 2015

    En aquesta entrada recullo les classes del dia 3 i 5 de febrer. Perdoneu el retard.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2

    a) Els connectors

    Els connectors o marcadors textuals serveixen per organitzar el text: en connecten oracions, n’ordenen paràgrafs, en marquen l’estructura… Aquests mots sovint s’han de col·locar a l’inici de l’oració o del paràgraf. Des del punt de vista gramatical, es tracta de conjuncions i locucions conjuntives, adverbis i locucions adverbials, numerals ordinals…

    A l’hora de fer servir connectors hem de tenir en compte els aspectes següents:

    • la correcció
    • l’estalvi
    • la variació
    • la funció

    Fixeu-vos en alguns connectors “conflictius”:

    b) L’article d’opinió

    Els textos amb arguments presenten unes característiques lingüístiques determinades, entre les quals es pot destacar la utilització de verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, ocasionar, produir, generar, suscitar, motivar, etc.), amb les operacions bàsiques d’argumentació (inferir, deduir, resultar, concloure, conjecturar, etc.) o amb els actes de dicció (dir, afirmar, al·legar, expressar-se, etc.).

    És habitual voler-se objectivar, en una argumentació (allò objectiu sempre té més credibilitat que allò subjectiu), i, per tant, són freqüents els mecanismes d’impersonalització.

    • Exemple
      Hem fet moltes objeccions al projecte i considerem que no és vàlid.
      S’han fet moltes objeccions al projecte i s’ha considerat que no és vàlid. [Qui exactament?]

    Les frases que es troben als textos amb arguments solen ser afirmatives, negatives o interrogatives. Pel que fa als modes i els temps verbals, l’imperatiu no hi és gaire efectiu per massa agressiu, tot i que el que es pretén utilitzant-lo és exercir una influència en el receptor, fet que s’adiu inicialment amb l’objectiu dels textos argumentatius.

    Els aspectes de cohesió i coherència del text són molt elaborats en els textos amb una exigència argumentativa forta. Podem destacar, per exemple, les marques d’ordre (en primer lloc, finalment, d’una banda…), els connectors que expressen causa o conseqüència, que introdueixen arguments o conclusions (ja que, perquè, així doncs, per tant, en conclusió, en conseqüència, de manera que…); les expressions d’oposició (però, sinó, encara que, malgrat que, dissentir, oposar-se), els guions i els parèntesis (que marquen la importància de la informació que s’ofereix), el to de la veu, les cometes i les citacions (per destacar paraules, o adduir les paraules d’algú); mots avaluadors (bo, dolent, positiu, negatiu…).

    Exemples
    Finalment [marca d’ordre], vull denunciar que hi ha moltes persones —més d’un miler— [paraules entre guions, pronunciades, si el text és oral, en un to de veu més greu] que viuen en condicions infrahumanes [mot avaluador] als camps de concentració del país. Perquè [connector] els informes dels observadors internacionals assenyalen la presència de diversos d’aquests camps, que el secretari general de l’ONU, d’altra banda [marca d’ordre], va qualificar ahir de “monstruosos i abominables” [citació amb cometes/ mots avaluadors]. Es tracta, pel que sembla, d’uns camps molt semblants als de l’Alemanya nazi que, per tant, [connector conclusiu] cal provar d’eradicar com més aviat millor. [amb un to de veu emfàtic, si és oral]

    Els textos argumentatius solen contenir, també, referències a fets i elements culturals del coneixement compartit, tòpics, màximes o proverbis, citacions que donen autoritat al que es defensa i que augmenten el prestigi de l’interlocutor. Presenten, a més, antítesis , perífrasis , recursos propis de l’ oratòria , emfasització sobre determinades parts del text, o desautomatització del sentit de les paraules entre molts altres fenòmens. S’hi pot trobar, doncs, una extraordinària riquesa d’elements retòrics.

    L’exemple següent mostra un text argumentatiu amb una conclusió (la raó dels partits polítics és l’existència d’interessos i ideologies diferents) i dos arguments, construïts a partir de diversos paral·lelismes.

    Exemple
    …la raó que hi hagi a la societat partits polítics és l’existència d’interessos i d’ideologies diferents. Perquè els partits puguin existir cal primer de tot el reconeixement que el poder resideix en el poble. Cada grup de ciutadans vol una organització social d’acord amb uns interessos determinats. Així, els interessos dels propietaris dels béns de producció s’oposen als interessos dels treballadors: els primers desitgen l’obtenció del màxim benefici del capital invertit; els segons [paral·lelisme: els primers / els segons] volen el cobrament del salari màxim possible pel seu treball. Si dels interessos materials es passa als culturals o ideològics [paral·lelisme d’idees], s’observa també la presència de posicions enfrontades o contradictòries. Unes persones demanen el predomini de l’ordre, de la disciplina i de l’eficàcia en assumptes públics [enumeració]. Unes altres [paral·lelisme unes persones / unes altres ] volen, per damunt de tot, l’establiment d’una societat en què la llibertat, la creativitat i la manifestació espontània de les idees siguin primordials. Uns prometen l’organització d’una societat en què la llibertat —de treball, de l’ensenyament— sigui el valor fonamental, encara que es produeixin desigualtats socials. Uns altres [paral·lelisme uns / uns altres ] proposen sobretot la igualtat social, encara que en surti perjudicada la lliure iniciativa. De la combinació d’aquests i d’altres interessos i ideologies neixen grups diferents que responen a organitzacions polítiques diferents.

    Entre aquests elements, que poden constituir una àmplia llista de recursos, es pot destacar, per exemple, la utilització de la ironia o de l’humor. Els textos que saben incorporar amb elegància aquests trets retòrics se situen en un terreny amable, lluny de la tensió que genera molt sovint l’acte d’argumentar, i poden arribar a convèncer fins i tot amb molta més subtilitat que fent servir altres recursos.
    El text següent (“Sucar-hi”, dins Les bonhomies ), d’un dels escriptors clàssics en llengua catalana, Josep Carner, utilitza magistralment l’humor i la ironia com a base i suport a una idea d’una forta càrrega moral. Carner vol defensar un model de país “seriós”, civilitzat, apte per a les grans iniciatives, heroic, enèrgic, basat també en l’existència de persones amb energia interior. I no el contrari, que és el que veu en una certa Catalunya dels anys vint. El raonament del text recolza en una analogia culinària que vertebra l’escrit: l’acte de sucar, en gastronomia, i sobretot el seu sentit figurat “sucar-hi”, és elevat a la categoria d’una analogia perfecta per a referir-se a un país poc sòlid, decadent, que sembla a punt de desfer-se. Si els arguments de Carner són indefensables tècnicament (perquè no pretenia, naturalment, construir uns arguments inatacables), la seva analogia humorística, en canvi, té una potència impressionant i una virtut inestimable: la capacitat de generar l’adhesió per mitjà del somriure.

    Qualsevol diria que el nostre ideal culinari són les farinetes. Una majoria formidable de la nostra gent són incapaços de menjar-se un mos de pa torrat i guarnit de mantega, i beure en acabat un glop de cafè amb llet. Llur ideal és que els queviures tinguin, en ésser ingerits, una flonja consistència de sopes. Potser els mena a això una decadència dels dentats. Potser és la virtuositat del xarrup, també molt en voga. Qui s’acostuma a sucar, ja no para. He conegut gent que sucava pa a la sopa i gent que sucava secalls a la llimonada. Naturalment que no són tants com els que suquen molles als sucs, i talls de préssec al vi bo; però sempre és notable el nombre d’operacions d’aquesta mena en la història nutritiva d’un català. Aquest deler del menjar mullat, o de la beguda amb polpes intercalades, indica, certament, una vida social primitiva. […] Però encara, l’ideal de sucar sembla més tolerable que no pas l’ideal de “sucar-hi”. És innegable que hi ha un cert lligam entre tots dos. L’amor de les coses toves, la mania de xopar, l’engrescament per una neula que es desfà en la mullena o un pessic de pa tot untat de llavors de tomàtec, reflecteixen un cert estat de tabola familiar, d’afluixament benigne de l’energia, de casolanisme descordat i triomfal. No és pas aquest esperit el més a propòsit per a les grans iniciatives. Ningú no pot imaginar-se Napoleó remullant melindrets a la xocolata. Sense la voluntat decidida i l’esperit de domini de l’home que no està per brocs i menja un bistec, no menareu sinó una vida modesta i parasitària. El més gran nombre dels bancs d’un país sucador són estrangers. Empreses urbanes o nacionals de rèdit segur, són estrangeres. Les grans societats anònimes no existeixen, es pot dir.[…] Per tot aquell qui no posseeixi una disciplina interior d’alguna força, és gran la temptació de substituir l’enderga d’una botigueta o una fàbrica de mitjons fundada amb un capital de cinc mil duros, per l’atansament a la ganga, al “sucar-hi”. Per “sucar-hi” no cal ésser especialment apte per cap cosa.[…] Jo, personalment, prefereixo l’apatxe a l’home que “hi suca”. Prefereixo les borsades de l’anarquia d’acció a l’anarquia mansueta i indefinida. I em sembla, en aquest caire precís, abjecta aquella ciutat on la bona gent, tot sucant un tros d’alguna cosa en una xicra d’una altra cosa qualsevol, riuen de les troballes d’uns setmanaris humorístics amb coses incisives a base, gairebé exclusivament, dels regidors del partit contrari que “hi suquen”.

    CARNER, J.

    [Text extret del web Argumenta]

    DEURES:

    • Reviseu l’ús de les conjuncions perquè i però de l’article “La ciutadania es llança a creat partits polítics”.
    • Escriviu l’article d’opinió sobre l’evolució de la immigració a la ciutat de Barcelona.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme