RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Abril, 2015

  • Dijous, 30 d’abril del 2015

    Com ens ho farem per entrar a l’aula?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Presentació de la unitat 6
    • Activitats 1.1 i 1.2

    a) L’accentuació

    Així justifiquen els lingüistes de la CCMA la pronunciació aguda de Katmandú: “En nepalès es pronuncia amb tres síl·labes llargues. Tal com descriu Josep Ruaix, l’adaptació com a paraula aguda és tradicional en català i coincideix amb el que fan altres llengües del nostre entorn (anglès, francès, castellà i occità, per exemple).” En canvi, els diaris Ara, El Periódico o El Punt Avui, així com la Gran Enciclopèdia Catalana, han adoptat la pronunciació esdrúixola: Kàtmandu.

    b) Les convencions tipogràfiques: majúscules i minúscules

    Hem comentat la pàgina del Servei Lingüístic de la UOC que tracta de l’ús de les majúscules i les minúscules.

    DEURES:

    • Feu la ressenya de la narració.
    • Poseu les majúscules i els signes de puntuació necessaris en els textos que us he repartit.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 28 d’abril del 2015

    Aviat obrirem les inscripcions al curs d’horticultura.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les propietats textuals: la coherència

    Hem analitzat la coherència d’aquest títol:

    Deu ‘best-sellers’ s’emporten el 6,5% de les vendes de Sant Jordi

    Sembla molt, oi?

    Llegim ara la notícia:

    “Del balanç que fa el gremi de llibreters de la jornada de dijous passat destaca, per exemple, que els 10 llibres més venuts només van representar el 6,49% del total dels títols que van sortir a la venda, que van ser 43.000. Una dada que evidencia que una cosa són els rànquings d’autors i llibres i, una altra, la diversitat d’elecció dels compradors.”

    Doncs al redactor no li sembla gaire.

    b) Els pronoms febles

    Hem aprofundit en la distinció entre formes normatives i col·loquials.

    c) Variants geogràfiques

    En aquesta graella hi trobareu les principals característiques dels dialectes catalans.

    DEURES:

    • Completeu els textos de la fotocòpia amb les paraules correctes i adequades al context.
    • Escriviu una ressenya (d’entre 250-300 paraules) de la narració que heu llegit per penjar-la en un blog de recomanacions literàries. La ressenya ha de tenir els continguts següents:
    1. perfil biogràfic de l’autor
    2. contextualització de la narració
    3. argument de la narració
    4. estructura narrativa
    5. anàlisi lingüística
    6. valoració crítica

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 23 d’abril del 2015

    Sant Jordi
    amb una rosa

    i un llibre

    a) Els pronoms febles

    El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el  domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    ésAdir: “Pronoms febles

    b) Els demostratius en valencià

    Els demostratius indiquen la proximitat de l’element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Aquesta proximitat s’assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa establerta.

    En valencià es distingeixen tres graus díctics de proximitat o llunyania. Així, per referir-se a algú o alguna cosa que està situada en la proximitat immediata de qui parla, hi ha en singular les formes este / aquest per al masculí i esta / aquesta per al femení; i en plural, estos / aquests (o aquestos) per al masculí i estes / aquestes per al femení.

    Per referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins de l’entorn pròxim al de la persona que escolta, en singular hi ha les formes eixe / aqueix per al masculí i eixa / aqueixa per al femení; i en plural, eixos / aqueixos per al masculí i eixes / aqueixes per al femení.

    I, finalment, per expressar una referència llunyana, distant tant del qui parla com del qui escolta, en singular hi ha les formes aquell per al masculí i aquella per al femení; i en plural, aquells per al masculí i aquelles per al femení.

    Com a demostratius neutres, hi ha les formes açò per a la proximitat immediata, això per a la proximitat mediata i allò per a una referència llunyana.

    Com a adverbis de lloc, hi ha les formes ací per a la proximitat immediata, aquí / ahí per a la proximitat mediata i allí per a una referència llunyana.

    Referència: web de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (text adaptat)

    DEURES:

    • Trieu la forma més adequada tenint en compte les solucions informals.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 d’abril del 2015

    a) Els pronoms febles

    Hem continuat revisant les combinacions normatives.

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    Benzina: elogi de la revisió”, de Magí Camps

    DEURES:

    • Completeu el conte “Fruita” amb el pronom o els pronoms adequats.
    • Compareu les dues versions del conte “Desert“.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 16 d’abril del 2015

    Una recomanació literària:

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2

    a) La producció del text: la revisió

    Hem revisat alguns fragments dels vostres textos:

    1. També m’agrada llegir llibres de l’Albert Espinosa, d’en Rafel Nadal, d’en Xavier Sala i Martín i de molts altres.

    2. Aquests llibres comprats entren en un cercle de llibres intercanviats entre amb la família i les amistats.

    3. Ens havien parlat d’ de Scala Dei, un poble de vinyes i on s’hi es troben les ruïnes de l’antiga cartoixa.

    4. D’aquesta manera, per aventurar-se en una nova lectura, què millor que deixar-se aconsellar per les persones més properes, que coneixen les nostres debilitats i preferències?

    5. Em va molt bé per connectar-me al món, i per posar-me al corrent del que ha passat. i També m’agrada saber l’opinió de diferents tertulians sobre temes d’actualitat.

    6. Si gent amb qui connecto, amb qui m’avinc, em diuen fan comentaris molt positius d’un llibre i les impressions que els hi ha provocat la lectura són apassionants, em deixo convèncer.

    7. Perquè, no creieu cregueu pas que l’elecció fos llegint un fragment a corre-cuita en alguna llibreria, no!, sinó que va ser escoltant involuntàriament una conversa en el tren.

    8. Quant a la tria, preval el tema i, si aquest ha estat explicat per diferents autors, busco qui m’ho me’l faci més entenedor.

    b) Els pronoms febles

    Hem repassat les combinacions binàries.

    Per veure l’ordre de col·locació dels pronoms, podeu fer servir aquest quadre.

    es etus emens elsli ella

    els

    les

    en hi
    ho
    en hi

    Només es poden combinar els pronoms continguts en requadres que es puguin unir amb una recta horitzontal en l’esquema anterior. No es poden combinar verticalment ni es pot combinar un pronom amb si mateix, excepte el cas de la combinació els els (CI+CD).

    DEURES:

    • Feu la pàgina 44 de les fotocòpies.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 14 d’abril del 2015

    Fa 84 anys

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 4

    a) La normativa del català

    Hem comentat el qüestionari del diari Ara.

    b) Els pronoms febles

    Ens hem començat a endinsar en la selva dels pronoms febles. Heu de tenir en compte que el sistema normatiu de pronoms febles és un sistema artificial, que no es correspon amb l’ús oral real, i que hem d’aplicar algunes normes molt senzilles per resoldre bé els exercicis:

    1. Només podem substituir un complement per un pronom.

    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré els regals. [no: *Els hi compraré els regals.]
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els els compraré.

    2. La funció i l’estructura (sintagma, gènere, nombre…) del complement que hem de substituir determina el pronom que hem de fer servir.

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré per als meus nebots.
    • Compraré el regal per als meus nebots. > El compraré per als meus nebots.
    • Compraré això per als meus nebots. > Ho compraré per als meus nebots.

    3. Un pronom pot substituir complements amb funcions diferents:

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots. [CD]
    • Compraré una bossa de caramels per als meus nebots. > En compraré una bossa per als meus nebots. [CN]
    • Vinc de Girona. > En vinc. [CCLloc]

    Algunes remarques sobre l’ús dels pronoms febles:

    • El subjecte només pot ser substituït per un pronom feble en un cas: quan és un SN indefinit i va després del verb: A casa vénen sovint venedors. > En vénen sovint.
    • Quan l’atribut és un SN definit, s’ha de substituir pels pronoms el, la els, les Aquesta noia és la meva germana. > Aquesta noia l’és.
    • Quan l’atribut és un SN indefinit, s’ha de substituir pel pronom ho:  Aquesta noia és amiga meva. > Aquesta noia ho és.
    • L’atribut es pot substituir pel pronom en quan té un valor emfàtic o l’introdueix un quantitatiu: De simpàtic, no n’és gaire.

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    1. Quants quilos de patates vols?
    2. En vull dos. (en = CD)
    1. Quantes patates vols?
    2. En vull dos quilos. (en = CN)

    El règim verbal pot canviar segons el sentit del verb:

    • pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa.
    • pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l.
    • pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per prendre una decisió’ > Ja has pensat la solució?
    • pensar [en algú o en una cosa: CRV]: ‘tenir al pensament’ > Només pensa en el futbol.
    • pensar [en algú  o en una cosa: CRV]: ‘recordar-se’ > Ja has pensat en les claus?
    • pensar o pensar-se [que + oració: CD]: ‘considerar com a cert o possible’ > En Rajoy es pensa que sortirem aviat de la crisi.
    • pensar-s’hi [pronoms sense funció sintàctica]: ‘dubtar abans de fer una cosa’ > Si s’hi pensa, em dirà que no.

    Fixeu-vos en l’anàlisi d’aquestes dues oracions:

    • Porto la camisa bruta. > CD: la camisa; CPred: bruta [Com porto la camisa?]
    • Porto una camisa negra. > CD: una camisa negra (CN de camisa: negra) [Com és la camisa?]

    Hem comentat alguns fragments dels relats que heu de llegir.

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia: trieu la resposta adequada segons la normativa.
    • Resumiu en quatre o cinc línies l’argument del relat que heu de llegir.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 d’abril del 2015

    a) Les propietats textuals: la correcció

    Hem repassat la versió manipulada de l’article “Poques pàgines”.

    • dins de dEsas vidas [La preposició de s’apostrofa davant de títols començats amb vocal.]
    • sabrós > saborós
    • calent > te calent [Només s’accentua del verb tenir.]
    • vesprada gris > vesprada grisa
    • Mentres agonitze > Mentre agonitze
    • els hi ha entusiasmat un llibre [El pronom hi no té cap funció en l’oració.]
    • fluidesa > fluïdesa
    • de qui se n’ha enamorat [És un pleonasme.]
    • fàstig > fàstic [És una excepció a la regla que ens diu que, després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats.]
    • espós > espòs
    • li confessa al doctor [Repetim el complement indirecte.]
    • padrí [‘home gran’]> fadrí [‘home jove’]
    • el que fa fins a uns extrems… > cosa que fa fins a uns extrems [El que no pot substituir el relatiu neutre.]
    • lliura [‘entrega, sotmet’] > deslliura [‘allibera’]
    • la urbs > l’urbs
    • color sípia > color sèpia [Sípia només es pot utilitzar quan fa referència a l’animal.]
    • se n’han endut per sempre els anys [El pronom en no té cap referent.]

    b) Els pronoms febles

    Hem llegit el conte “Criatura” de Manuel Baixauli i n’hem analitzat alguns pronoms febles.

    DEURES:

    • A partir de la lectura de l’article “Poques pàgines”, escriu un text d’unes 150-200 paraules per penjar al blog del curs en què expliquis com tries els llibres que llegeixes. Mira de fer un text atractiu.
    • Repasseu la forma i l’ús dels pronoms febles.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 7 d’abril del 2015

    Comencem la recta final del curs.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 3

    a) La cohesió

    Hem comentat alguns fragments de la tasca final de la unitat 4.

    1. La part superior del camí ofereix unes vistes de la Glacera i del que l’envolta que em fan sentir poca cosa.
    2. Aquest poble és l’epicentre de totes les activitats que es fan i dels serveis que es donen al voltant del Perito Moreno.
    3. Uns rètols molt vistosos ens guiaven pel recorregut.
    4. També captiva al  el visitant veure i sentir com es trenca i cau algun tros de gel a l’aigua.
    5. Ens hi quedarem un dia més i demà farem el minitrekking per sobre el gel.
    6. Viatjar a la Patagònia suposa endinsar-se en un món on la bellesa natural es mostra en tota la seva totalitat; . En el Perito Moreno el gel avança lentament però sense parar. On  on el soroll de la ruptura dels blocs de gel trenquen trenca el silenci imponent de tan sols un moment abans; . On hi on conviuen el blau del cel i el blanc de la neu.
    7. Malauradament aquesta glacera és l’única del món que malauradament avança amb  malgrat el desglaç, per culpa del causat pel canvi climàtic.

    b) El perfil biogràfic

    Hem comentat els perfils biogràfics de Pere-Jordi Cerdà, Biel Mesquida i Joan Barceló.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme