RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Maig, 2015

  • Dimarts, 26 de maig del 2015

    Última setmana de classe…

    a) El gerundi

    Cal que controlem l’ús del gerundi. El gerundi és una forma no personal del verb, i això vol dir que no especifica cap persona. No pot ser, per tant, el verb principal d’una frase, sinó que ha de dependre d’un altre verb conjugat. No podem fer, en comiats de cartes per exemple, el següent:

    • *Esperant notícies seves,

    En català el gerundi només té dues funcions:

    1) Expressa manera, mode:

    • Vaig a la feina caminant (Com va a la feina?)
    • Es passa tota la nit mirant la tele (Com la passa?)

    2) Expressa una acció simultània o anterior a la del verb principal:

    • Arreglant la rentadora es va enrampar (=mentre l’arreglava)
    • Es va tallar fent l’amanida (=mentre feia l’amanida)

    Mai NO podem expressar, amb un gerundi, una acció posterior a la del verb principal:

    • *Va tenir un greu accident morint d’un traumatisme cranial una hora després.

    Pot passar que, a més d’expressar una acció posterior, aquest gerundi incorrecte també porti una càrrega de conseqüència; això vol dir que la frase es pot arreglar usant algun connector que tingui aquest sentit o bé amb un relatiu:

    • *Hi va haver un gran nombre de visitants provocant l’enfonsament de la torre. (Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que va provocar l’enfonsament de la torre.)
    • *Els trens van arribar amb retard creant molts problemes als usuaris. (Els trens van arribar amb retard, fet que va crear molts problemes als usuaris.)

    Val la pena remarcar que encara hi ha altres usos no recomanats del gerundi, un dels quals és molt habitual en llenguatge administratiu, l’anomenat ‘gerundi especificatiu’, perquè fa referència al subjecte de l’oració principal i se’l fa actuar com si fos un adjectiu:

    • *Hem enviat una carta explicant a l’associació totes les activitats previstes.

    Aquest ús és un gal·licisme i caldria evitar aquestes estructures i substituir-les per oracions subordinades adjectives, amb un relatiu:

    • Hem enviat una carta que explica / en què expliquem / en la qual expliquem a l’associació totes les activitats previstes.

    [Text adaptat d’un document del Servei de Català d’Olot-la Garrotxa]

    b) Precisió lèxica

    A l’hora de fer l’exercici de precisió lèxica us heu de fixar en la coherència i la cohesió del text i en el context sintàctic.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 21 de maig del 2015

    Resultat d'imatges de Teresa Forcades

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les solucions de l’exercici 3:

    1. amb qui / amb la qual
    2. en què / en els quals
    3. dels quals
    4. amb qui / amb el qual
    5. de la qual
    6. el que / allò que
    7. les que
    8. on / en què / en el qual
    9. a què / a les quals
    10. amb què / amb la qual
    11. a què / a les quals
    12. a qui / al qual

    b) Les preposicions

    La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que,de la mateixa manera que. Per exemple: En Joan camina com el seu pare és el mateix que En Joan camina igual que el seu pare.

    En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d’acord amb la condició d’un, en/amb funció de. Per exemple:

    La música com a teràpia.
    M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà?
    El meu germà, com a responsable del club de lectura, ha fet una bona anàlisi del llibre.
    Han considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent. 

    De vegades és difícil saber si el mot com designa ‘en qualitat de’ (la preposició com a) o ‘igual que’ (l’adverbi com). En aquests casos, la preposició com a se sol reduir acom o pot alternar amb com, segons els parlars. Això acostuma a passar davant de noms determinats per articles (el, la…), indefinits (un, quelcom, algun…), demostratius (aquest, aquell…), el possessiu llur o complements amb la preposicióde. Per exemple:

    És un alpinista famós, considerat com el millor esportista de l’any.
    Me l’han presentat com el seu marit.
    Tot i que no ho és, aquesta noia és coneguda com una amiga del director.
    Està considerat com quelcom extraordinari.
    Avui considerem parlar d’aquest escriptor com de rigor. 

    Tenint en compte aquesta informació, tant es pot dir:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com a compositor de sardanes més veterà 

    com:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com el compositor de sardanes més veterà. 

    Cal tenir en compte, però, que l’última construcció determinada per el és pròpia d’un nivell formal de la llengua i en certs casos és preferible no posar-hi el determinant o bé utilitzar un altre recurs. Per exemple: Va fer un homenatge a Joaquim Soms perquè és el compositor de sardanes més veterà.

    Referència: Optimot, fitxa 7210/1

    c) La roda de premsa

    Hem assistit a tres grans rodes de premsa gràcies a la implicació de les entitats i dels periodistes.

    Per a les entitats, oferir una informació de manera rigorosa i eficient és imprescindible. D’una banda, perquè som coneixedores de la dificultat que sovint suposa incorporar la nostra tasca dins de l’agenda informativa. D’altra banda, perquè fer de les nostres activitats i objectius un fet noticiable, sovint implica desvirtuar la qualitat dels nostres continguts. Per aquest motiu, cal saber planificar diferents estratègies de comunicació tenint en compte les necessitats dels mitjans.

    El tema: ha de ser rellevant i estar ben enfocat. Hi hauria d’haver un únic tema central, el qual s’haurà de desenvolupar oferint dades que ajudin en la contextualització. Exemples de temes atractius per als mitjans serien nous projectes, la presentació d’un balanç de gestió anual, d’una campanya de sensibilització… Sempre hi ha d’haver un fet noticiable.

    Els portaveus: convé que en una roda de premsa hi intervinguin dues o tres persones que estiguin preparades per fer una exposició oral en públic, ben estructurada i atractiva. Les intervencions seran ordenades. Es recomana que no es perllonguin més de 10 minuts per persona i que es prepari material de suport, com ara diapositives.

    L’estructura: començarà la persona amb un càrrec més rellevant a l’entitat, que donarà la benvinguda als mitjans, es presentarà i oferirà la informació més important. Donarà la paraula a les altres persones que intervinguin, les quals desenvoluparan altres aspectes secundaris.

    La durada: les intervencions dels portaveus no hauria de superar mai els 10 minuts per persona. Al final s’ha d’obrir un torn de preguntes, que respondrà el portaveu més adient, en cas d’haver-n’hi més d’un. Les respostes a les preguntes han de ser concretes, completes i breus.

    Text extret del web d’Enginyeria sense Fronteres

    DEURES:

    • A partir de les anotacions fetes en la roda de premsa, escriviu un reportatge breu (unes 300 paraules) per a una publicació d’àmbit local sobre la presentació de l’entitat.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de maig del 2015

    On és l’estiu?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2.1

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Referència: Optimot, fitxa 7383/2

    b) Les preposicions

    La norma de la caiguda de preposicions és sens dubte la que crea més problemes  de totes les de sintaxi, i la que menys s’ha assimilat, però, a més, sembla que en aquest cas Fabra només va reintroduir una part del sistema medieval en què estava integrada. Va prescriure que caiguessin les preposicions febles de règim verbal davant un que però no –com calia esperar si s’adopta la sintaxi dels clàssics (o l’actual d’altres llengües romàniques)– davant una interrogativa indirecta. Cau el de que poso entre parèntesis a (1) “L’èxit depèn (de) que la maniobra surti bé” però no a (2) “L’èxit depèn (de) si la maniobra surt bé”. I, com va tornar a recalcar Solà a la seva última lliçó, la immensa majoria de professionals –inclosos
    els de l’IEC– no veuen cap problema en la no-caiguda a (2) i, en canvi, condemnen sense pal·liatius la no-caiguda a (1).

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persona: tu, ell, ella, nosaltres,vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres.
    2. En l’expressió l’un a l’altre. Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. 
    3. Per desfer ambigüitats en frases comparatives si ja s’han esgotat altres recursos. Per exemple: T’estimava molt, potser més que a la seva mare. 
    4. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu:
      A l’Anna ja no la veig.
      Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament. 
    5. Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    — Davant dels pronoms tothom, tots i ningú. Per exemple, podem dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.
    — Davant dels pronoms qui, el qual, la qual, els quals i les quals. Tant podem dir A qui van assassinar? com Qui van assassinar?
    — Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, els podem introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Saluda a ells i la Maria Saluda a ells i a la Maria.

    Referència: Optimot, fitxa 7366/2

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre el comerç just. Fixeu-vos en l’ús de les preposicions.
    • Busqueu informació de les entitats següents i porteu-la a classe:
    1. Eicascantic
    2. Asendi
    3. El Caliu: Xarxanet i TV3 a la carta

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 14 de maig del 2015

    Què és això?

    paó

     

    I això?

    Gall dindi

     

    a) Les oracions de relatiu

    He revisat l’oració de la polèmica (… no és ni més ni menys que allò en ____ es fixen les autoritats). En aquest cas es tracta d’una oració adjectiva. L’antecedent del pronom relatiu és allò. En aquest cas, només podem utilitzar el pronom relatiu què: … no és ni més ni menys que allò en què es fixen les autoritats.

    Aquesta és l’estructura del relatiu possessiu:

    antecedent + article + cosa posseïda + de + relatiu compost (amb gènere i nombre de l’antecedent)

    Exemple: En Cèsar s’ha casat amb una noia el pare de la qual és pastisser.

    b) Derivats

    1. avisar, avisador (‘que avisa’), abissal (‘profund’, d’abís)
    2. bacil·losi (‘malaltia provocada per un bacil’), vacil·lant, vacil·lació
    3. falset, falsedat, falcada
    4. pagament, peguera (‘forn per fer o escalfar pega’), pegater (‘fabricant de pega’)
    5. peonada (‘conjunt de peons’), peonalla (‘exèrcit de peons’), paonada (‘femella del paó)
    6. segador, ceguesa, ceguetat
    7. testerola (‘cap petit), tastet, testarrut
    8. cantoner (de cantó), cantonès (de Canton), cantoral (de cant)

    DEURES:

    • Repasseu l’estructura del relatiu possessiu i acabeu de fer l’exercici 2 de la fotocòpia.
    • Completeu amb un pronom relatiu les oracions de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de maig del 2015

    A punt per a la calorada!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1.5.3

    a) La falca radiofònica

    Hem revisat les falques que vam enregistrar la setmana passada: 

    No
    1. El ritme i l’entonació són adequats. La pronúncia dels sons és clara.
    2. El missatge és concís. Es fan servir recursos per acostar-lo a l’oient.
    3.  La informació està ordenada i és suficient.
    4. Hi ha prou informació perquè l’oient es pugui posar en contacte amb l’entitat.
    5. Hi ha un eslògan.

    Aquí teniu les falques de Caliu, Eicascantic i Asendi.

    b) Les oracions de relatiu

    Hem continuat repassant les oracions de relatiu.

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    [Servei d’Autoformació en Llengua Catalana de la UPF]

    El pronom on l’utilitzem quan l’antecedent és un espai físic. En els complements de lloc que no fan referència a llocs reals utilitzem en què, en el qual.

    Les oracions especificatives serveixen per saber de què parlem:

    • L’alumna és molt simpàtica. [Quina alumna?]
    • L’alumna que avui no ha vingut és molt simpàtica. [Ara sí que sabem de qui parlem, gràcies a l’oració de relatiu especificativa.]
    • La Maria és molt simpàtica.
    • La Maria, que avui no ha vingut, és molt simpàtica. [Sabem una cosa més de la Maria amb l’oració de relatiu explicativa.]

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 7 de maig del 2015

    Siguem optimistes: “El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic” (InformeCAT).

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1.5

    a) La falca radiofònica

    Hem enregistrat les falques per difondre la tasca de les nostres entitats. Dijous n’escoltarem el resultat.

    b) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    DEURES:

    • Reescriviu les oracions de l’exercici 1 fent servir pronoms relatius.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 4.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 5 de maig del 2015

    Robert d’Anjou

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitats 1.3 i 1.5

    a) Les convencions tipogràfiques: majúscules i minúscules

    • S’escriuen amb majúscula inicial totes les paraules —excepte articles, preposicions i conjuncions— que formen els sobrenoms, els pseudònims i els àlies.
    • Els sobrenoms, els pseudònims i els àlies s’escriuen en cursiva quan van precedits del nom autèntic d’una persona, i en rodona quan apareixen sols. Són, però, una excepció a aquesta norma general els sobrenoms de reis, papes i sants, que, tot i aparèixer al costat del nom propi, s’escriuen sempre en rodona.
    • Els càrrecs i títols s’escriuen amb minúscules, excepte en les salutacions o quan van precedits del tractament protocol·lari corresponent.
    • Conselleria de Benestar Social és el nom oficial d’aquest departament de la Generalitat valenciana.

    b) La falca radiofònica

    Abans de començar a preparar la falca publicitària, hem conegut les entitats que haurem de presentar. Ho hem fet a partir de les entrevistes a alguns dels seus responsables: M. Teresa Ruiz Tarín, d’Asendi Nou Barris; Antònia Salazar, d’Eicascantic, i Josep Olivé, de Caliu.

    Després hem escoltat les falques de les campanyes “Joguina educativa 2013” i “Donem el millor de nosaltres“. Ens hem adonat que l’objectiu de les dues falques és diferent: la primera demana directament la participació de l’oient en la campanya, mentre que l’altra és més informativa.

    Les dues falques fan servir la primera (jo, nosaltres) i la segona persona (tu) per acostar-se a l’oient. També fan servir l’imperatiu (porta, actua). A més, utilitzen oracions exclamatives i interrogatives. Finalment, les falques acaben amb un eslògan (“Ara jugues tu”, “Per una ciutadania activa, tu formes part de la solució”) que ajuda a fixar el missatge.

    DEURES:

    • Elaboreu una falca publicitària de la vostra entitat per a la ràdio. Dijous les comentarem i les enregistrarem.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme