Ara fa un any…
Aquesta tarda…
Molt bé, però…
Les construccions gust a, olor a i pudor a són calcs incorrectes del castellà. En català cal fer servir la preposició de: gust de, olor de, pudor de. [Optimot]
a) Les exposicions orals
Unes recomanacions de Hamlet:
“Recita aquell fragment, si et plau, tal com ho he fet jo, com si et fluís sobre la llengua; però si l’has de dir cridant, tal com fan molts comediants, val més que el faci recitar a un pregoner. I no tallis massa l’aire amb les mans, així. Tracta’l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta, i per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’adquirir i generar una temperància que hi doni suavitat. […] Tampoc no es tracta de ser massa insípid. Deixa’t guiar pel teu criteri. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la naturalitat, perquè qualsevol exageració s’allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut des de del començament, i encara ara té, la finalitat d’oferir un mirall de la naturalesa i de mostrar a la virtut la seva pròpia figura, al vici la seva pròpia imatge, i a cada època i generació la forma i estil que li són propis.”
Gràcies, Albert!
b) La variació lingüística
Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:
«La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.
¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.
Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.
“Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.
Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»
A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.
c) El substantiu: nombre
RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant
DEURES:
- Feu els exercicis de la fotocòpia. Repasseu les regles de formació del plural.
- Mireu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.
Fins dimarts!
