RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per octubre, 2015

  • Dijous, 22 d’octubre del 2015

    Ara fa un any…
    Gelatina

    Aquesta tarda…

    Molt bé, però…

    Les construccions gust a, olor a i pudor a són calcs incorrectes del castellà. En català cal fer servir la preposició de: gust de, olor de, pudor de. [Optimot]

    a) Les exposicions orals

    Unes recomanacions de Hamlet:

    “Recita aquell fragment, si et plau, tal com ho he fet jo, com si et fluís sobre la llengua; però si l’has de dir cridant, tal com fan molts comediants, val més que el faci recitar a un pregoner. I no tallis massa l’aire amb les mans, així. Tracta’l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta, i per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’adquirir i generar una temperància que hi doni suavitat. […] Tampoc no es tracta de ser massa insípid. Deixa’t guiar pel teu criteri. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la naturalitat, perquè qualsevol exageració s’allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut des de del començament, i encara ara té, la finalitat d’oferir un  mirall de la naturalesa i de mostrar a la virtut la seva pròpia figura, al vici la seva pròpia imatge, i a cada època i generació la forma i estil que li són propis.”

    Gràcies, Albert!

    b) La variació lingüística

    Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    c) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia. Repasseu les regles de formació del plural.
    • Mireu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 20 d’octubre del 2015

    Ja us heu registrat a l’Aula mestra?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    Ens hem fixat en les relacions equívoques entre gènere i sexe:

    • la criatura: nen o nena? / el nadó: nen o nena?
    • el cocodril: mascle o femella? / el tauró: mascle o femella?
    • la balena: mascle o femella?
    • el llop: l’espècie i el mascle / la lloba: la femella
    • el cuc / la cuca
    • el llagost: l’insecte / la llagosta: l’insecte o el crustaci
    • el porc: l’espècie i el mascle / el verro: el mascle (no castrat) / la truja: la femella / la verra: la femella
    • el marrà: el mascle / el moltó: el mascle (castrat) / l’ovella: l’espècie i la femella
    • el bou: el mascle (castrat) i l’espècie / el brau: el mascle i l’espècie / la vaca: la femella

    b) Els mapes mentals

    Un mapa mental és un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura. [Viquipèdia] Nosaltres el farem servir per preparar la nostra presentació.

    DEURES:

    Completeu el mapa mental que heu fet a classe amb la informació dels vídeos següents:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 d’octubre del 2015

    Santa Teresa i els estudiants de la taula rodona

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat: objectius, continguts i tasca final
    • activitat 1 (pàg. 8)

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; cònsol/cònsol, consolessa; alcalde/alcalde, alcaldessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • testimoni/testimoni; lingüista/lingüista
    • cap de premsa/cap de premsa

    b) Les oracions impersonals

    Hem vist com el verb haver-hi és sintàcticament impersonal: Hi ha errors que només es cometen un cop.

    També podem construir oracions impersonals amb la 3a persona del plural: Aquest matí m’han posat una multa.

    c) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major(pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia. Abans repasseu els substantius amb errors freqüents en el gènere, els substantius que tenen significat diferent en masculí i en femení i els substantius amb dos gèneres.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 d’octubre del 2015

    Primer dia…


    …apa, endavant!

    Benvinguts al curs!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga.

    Aquestes són les referències del material del curs:

    També hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text:

    propietats del text

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 10 d’octubre.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 13 d’octubre de 2015

    Què us sembla?

    DEURES:

    • Entreu al curs de l’Aula mestra.  Podeu llegir l’article “Desaprendre” i fer el qüestionari “Recte ús de les lletres”.
    • Escriviu el text sobre la vostra imatge com a escriptors.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme