RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Novembre, 2015

  • Dijous, 26 de novembre del 2015

    a) Els compostos: ús del guionet

    A vegades tenim la sensació que les normes d’escriptura dels compostos són arbitràries. Per tant, si dubte sobre si un compost s’escriu amb guionet o sense guionet, o bé com una sola paraula o com un sintagma, consulteu el diccionari. Ja hem vist que els compostos sintagmàtics (set i mig, fet i amagar…) els trobem en l’entrada dels seus components (set, fet, amagar).

    Recordeu que els compostos sintagmàtics són les unitats lèxiques formades per dos substantius coordinats i inseparables el significat de les quals és la suma dels significats de cadascun dels termes que la formen. És el cas de bar restaurant, camió cisterna, ciutat dormitori, concurs oposició, contracte programa, decret llei, escola taller, hotel residència, pis mostra, sofà llit o tren llançadora. Podem considerar que l’origen del compost sintagmàtic són dos termes units per una conjunció o, més rarament, una preposició que s’elideix. Així, de contracte i programa s’obté contracte programa, i de pis de mostra resulta pis mostra. Els principals dubtes que plantegen els compostos sintagmàtics són la grafia i la flexió. Quant a la grafia, la normativa estableix que cal escriure’ls amb els dos termes separats i sense guionet. No pas *decret-llei, sinó decret llei. A més, en els noms de normes jurídiques en què s’hagin d’usar majúscules només es posen en el primer terme: no pas *Decret Llei, sinó Decret llei. Pel que fa a la flexió, la tendència general és que el primer element adopti la desinència del plural i el segon resti invariable. Per això no s’ha de dir *concursos oposicions ni *decrets lleis, sinó concursos oposició i decrets llei. S’exceptuen d’aquesta tendència els casos en què el compost no s’ha lexicalitzat completament i, sobretot, els que fan referència a càrrecs i oficis de persones, en què el segon terme actua com un adjectiu i, per tant, admet desinències de gènere i nombre, com ara alcalde president, conseller portaveu, jutge magistrat, secretari interventor o traductor intèrpret, que es flexionen en alcaldes presidents, alcaldessa presidenta, alcaldesses presidentes, etc. [Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya]

    Durant el curs comentarem més casos concrets de formació i flexió dels compostos.

    b) Revisió i correcció de textos

    Sovint s’utilitza de manera incorrecta l’adjectiu propi (o pròpia, propis, pròpies) davant d’un substantiu per emfatitzar la identitat d’aquest substantiu. No s’ha de fer servir, per exemple, en frases com La pròpia professora va revisar els exàmens, Els propis afectats van presentar una queixa o El propi alcalde va oferir una roda de premsa.

    Així, en aquests contextos, cal substituir l’adjectiu propi per l’adjectiu mateix (o mateixa, mateixos,mateixes):

    La mateixa professora (o la professora mateixa) va revisar els exàmens.
    Els mateixos afectats (o els afectats mateixos) van presentar una queixa.
    El mateix alcalde (o l’alcalde mateix) va oferir una roda de premsa.

    En canvi, és adequat utilitzar propi quan indica possessió:

    És com si fos la seva pròpia filla.
    Es va vendre la pròpia empresa.
    Té els seus propis proveïdors.

    [Optimot: fitxa 4106/3]

    DEURES:

    • Reviseu les oracions de la fotocòpia.
    • Enregistreu i envieu-me la vostra intervenció en la taula rodona.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 1. El trobareu a l’Aula mestra. Si no hi esteu registrats, seguiu les instruccions del primer dia de classe.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 24 de novembre del 2015

    Fixeu-vos en el primer dret!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 8

    a) Els compostos: ús del guionet

    Document de l’IEC sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o per derivació.

    b) L’exposició oral

    En aquest enllaç hi trobareu informació sobre les diferents maners de pronunciar un discurs.

    DEURES:

    • Enregistreu la vostra intervenció en la taula rodona sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge.
    • Com és l’Àngel? Descriviu-lo de manera precisa fent servir compostos.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 19 de novembre del 2015

    Salt, que maco que ets!

    a) El nom: el gènere

    Els noms propis geogràfics (principalment, els topònims i els corònims) acabats en -a àtona se solen considerar femenins (la Tortosa visigoda, l’Eivissa púnica, la Tordera), malgrat que també s’hi poden anteposar les formes tot i mig (recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona) sense flexionar. Els que presenten altres terminacions se solen considerar masculins (el Perpinyà d’abans, el París nocturn), amb alguna excepció com la Safor, la Tet.

    D’acord amb la tendència assenyalada suara, són femenins certs noms de rius i afluents com ara la Garona, la Noguera (de Cardós, de Tor…), la Sénia, la Valira (d’Encamp, d’Ordino…). Alguns noms de mars, d’altra banda, tenen forma masculina i femenina (d’acord amb el doble gènere característic del nom mar): Bàltic/Bàltica, Mediterrani/Mediterrània.

    [text extret de l’esborrany provisional de la Gramàtica de l’IEC]

    b) La concordança entre el subjecte i el verb

    Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció i, el verb es construeix en plural. Per exemple:

    L’Iu i la Bruna vindran a les nou.
    El de la camisa blanca i el de les ulleres poden contestar la pregunta.

    Reserva el material i la sala que més et convinguin.

    Ara bé, quan el verb s’anteposa al subjecte múltiple s’admet de fer la concordança en singular, especialment en la llengua parlada, ja que en el moment de començar la frase el parlant potser no sap exactament quins elements formen el subjecte. Per exemple:

    M’agrada el groc i el verd.
    Molesta la prepotència i els fums amb què parla.
    En limusina hi arribarà el besnét de l’artista i la seva dona.

    [Optimot: fitxa 7395/1]

    Quan el subjecte d’una frase és un nom col·lectiu (gent, colla, equip), sovint hi ha el dubte de fer-hi concordar el verb en singular o en plural. Segons si es tracta d’un nom col·lectiu no determinat o d’un nom col·lectiu determinat, cal optar pel singular o pel plural:

    1. Si el subjecte és un nom col·lectiu no determinat per cap complement (per exemple, la gent, l’equip, la colla), la concordança se sol fer en singular:

    La gernació reclamà la presència del president.
    L’equip celebra la victòria.

    Tot i això, si el subjecte i el verb estan molt allunyats dins de la frase, es tendeix a fer servir el plural:

    S’aplegà una gernació a la plaça que ben aviat començaren a reclamar la presència del president.

    També, si el text continua i la frase següent omet el subjecte, la concordança tendeix a fer-se en plural:

    La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren a fer servir mètodes contundents.

    2. Si el subjecte és un nom col·lectiu (una part de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, un grapat de) determinat per un complement en plural introduït per la preposició de, la concordança es pot fer en plural o en singular:

    Un gran nombre de treballadors estan en situació de risc laboral.
    Un gran nombre de treballadors està en situació de risc laboral.

    [Optimot: fitxa 6643/2]

    Quan la construcció partitiva un dels, una de les va acompanyada d’una oració de relatiu, el verb s’escriu en plural. Per exemple:

    Una de les activitats que tenen més èxit és l’escalada.

    El subjecte del verb tenen és el relatiu que, l’antecedent del qual és el substantiu plural activitats (no pas l’indefinit una), i per això la concordança es fa en plural. Altres exemples d’aquest fenomen són:

    Un dels que ho han fet més bé és en Roger.
    L’atur és un dels problemes que més preocupen la ciutadania.

    Noteu que l’indefinit un, una pot estar elidit en l’oració, cosa que no afecta la concordança en plural:

    Va ser (una) de les pintores que més van influir en l’art del moment.
    Aquest cas és (un) dels més interessants que m’han tocat mai.

    [Optimot: fitxa 2138/2]

    DEURES:

    • Feu el guió de l’exposició oral.
    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos i trieu l’opció més adequada per completar les frases de l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de novembre del 2015

    Jeroglífic:

    COMUNA

    latrina

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat les últimes oracions de l’exercici 2.

    RECORDEU: Si la citació és una oració completa i curta es puntua com si no fossin les cometes (és a dir, el punt se situa després de les cometes) i pot començar amb majúscula.

    • Com diu el refrany, “Tal faràs, tal trobaràs”.

    Però, si la citació és una oració completa d’una certa extensió, s’acostuma a començar amb majúscula -encara que el text original no en porti- i s’escriu el punt abans de les cometes de tancament.

    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Vegem altres possibilitats de puntuació igualment bones.

    • El director de l’empresa va declarar: “no tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió“.
    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Decidir quina és la més adequada en cada context dependrà del tipus d’obra, del gust de l’autor i de la necessitat de reproduir amb més o menys fidelitat el fragment citat.

    Si al final del període hi ha un signe d’interrogació, un signe d’admiració o punts suspensius, i després es tanquen cometes, es pot afegir un punt al final (si considerem que el signe d’interrogació no té valor de punt) o bé ometre’l (si considerem que té valor de punt).

    • *La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?.” Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?”. Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?” Llavors ens va renyar i ens va separar.

    [Josep M. Mestres i altres, Manual d’estil (text adaptat)]

    b) L’exposició oral

    Hem comentat les intervencions dels ponents de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”. Hem observat que una bona selecció de la informació (totes les intervencions són interessants des del punt de vista dels arguments que s’hi exposen) no garanteix sempre una intervenció eficaç.

    c) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    Hem comentat el titular següent:

    Estat Islàmic

    Ens hem adonat que a vegades el verb no concorda gramaticalment (persona, nombre, gènere) amb el subjecte.

    d) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Prepareu el guió de la vostra intervenció en la taula rodona. Dimarts els revisarem.
    • Corregiu o milloreu, si cal, les oracions de la fotocòpia.
    • Repasseu amb el diccionari les paraules del dictat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de novembre del 2015

    Estiuet de Sant Martí.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    RECORDEU: Posem coma abans, després, o abans i després d’un vocatiu.

    b) L’avaluació

    “Les rúbriques o matrius d’avaluació són una eina molt interessant per a l’avaluació que permet “fabricar” una proposta de seguiment–avaluació a mida de cada tasca, contingut, unitat…– i posar l’atenció tant en el procés com en el resultat.

    Les rúbriques consisteixen en una graella en què es defineixen clarament els continguts de la proposta del que es treballarà, els aspectes que s’avaluaran, els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació i l’escala de classificació-qualificació que s’aplicarà per analitzar el treball objecte de seguiment-avaluació.” [Referència: CPNL, blog Parlem d’avaluació…]

    Hem comentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral i hem valorat l’exposició de  l’estudiant del vídeo.

    Podeu trobar el model de rúbrica, el vídeo i l’avaluació en aquest enllaç.

    DEURES:

    • Repasseu el model de rúbrica i trieu els cinc o sis aspectes més importants pel que fa a llenguatge no verbal, llenguatge verbal i interès i eficàcia del discurs.
    • Observeu el vídeo de la taula rodona “, en què intervenen quatres persones.

    • Valoreu l’eficàcia de la intervenció d’un dels ponents  que participen en la taula rodona tenint en compte els aspectes de la rúbrica que heu destacat.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 10 de novembre del 2015

    Primavera austral

    a) Revisió i correcció de textos

    1. *Ens permet reflexionar del que hem llegit.
    2. *Llegir no només ens diverteix, no només ens acompanya, no és que només serveixi per a temes lúdics, també és molt pràctic.
    3. *A mesura que llegeixes, el teu cervell assimila sintaxi, ortografia etc.
    4. *Podem conèixer nous coneixements que desconeixíem.
    5. *Considero que la lectura és una bona eina per combatre l’avorriment, ja que quan llegeixes, t’endinses a un altre món on convius amb els personatges i te n’oblides de la monotonia del moment on estaves.
    6. *A més experiència i informació més sentit crític.
    7. *Quantes més novel·les llegim, més sentit crític tindrem.

    b) Els signes de puntuació

    Els signes de puntuació s’han presentat sempre com l’equivalència escrita de l’entonació, però els dos sistemes comparteixen més diferències que semblances. Si bé és veritat que determinades entonacions es marquen a l’escrit amb signes gràfics (?, !, -), molts altres usos de puntuació (aposicions, enumeracions, etc.) tenen una explicació únicament sintàctica, sense correlació tonal. Encara més, l’associació massa simple entre entonació i puntuació, o entre pausa i c oma, acostuma a induir a l’’error i a provocar faltes greus de puntuació. D’altra banda, l’immens potencial expressiu de l’entonació contrasta amb les possibilitats limitadíssimes dels signes gràfics. Més aviat cal parlar de dos sistemes de cohesió paral·lels en l’oral i en l’escrit, amb trets i funcions particulars.

    Els signes de puntuació més importants senyalen els diversos apartats de l’escrit i conformen un veritable esquelet jeràrquic del text:

    SIGNE DE PUNTUACIÓ UNITAT DEL TEXT
    coma, punt i coma ——–> sintagma, frase
    punt i seguit ——–> oració
    punt i a part ——–> paràgraf
    punt final ——–> text

    A més a més, amb el desenvolupament tecnològic de l’expressió escrita (màquines d’escriure, ordinadors) s’han incrementat notablement el nombre i el tipus de signes usats. Així les fletxes, els asteriscs (**), els claudàtors ([]), les barres (/, <>), els guions (-, _), etc. són altres signes gràfics paralingüístics que també desenvolupen funcions cohesionadores.

    [Text extret del llibre Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz]

    Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.

    DEURES:

    • Feu l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 de novembre del 2015

    Un petit problema (espanyol) de coherència:

     

    a) Les oracions interrogatives

    En les oracions el parlant-emissor demana per obtenir una resposta. Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?). Sovint impliquen la inversió de l’ordre subjecte-verb (en altres llengües aquesta inversió és obligada): Ho sap en Llorenç?

    Hi ha interrogatives generals, que pregunten sobre la totalitat de l’enunciat. Són les interrogatives absolutes o totals. Les respostes a aquestes oracions són o no. Poden anar encapçalades per la partícula àtona que: Véns al cinema? / Que véns al cinema? / Ha acabat el partit? / Que ha acabat el partit?

    A vegades les interrogatives absolutes contenen dues preguntes que s’exclouen entre si. Són les interrogatives alternatives, disjuntives o dobles: Vols venir o et quedes a casa? / Què t’agrada més, la vedella amb bolets o el conill amb samfaina.

    En les interrogatives parcials la ignorància es limita a una part de l’enunciat. La resposta no pot ser o no. Hi apareixen mots interrogatius com què, qui, quin…: Què vols? / Qui ha guanyat la partida d’escacs? / Quantes vegades ho va dir, que no li havia agradat la paella? / On és? / Com et dius?

    Quan una d’aquestes preguntes es transforma en el complement directe d’una altra oració, aleshores parlem d’interrogatives indirectes, que van introduïdes per la conjunció si (en el cas de les interrogatives totals) o per un pronom interrogatiu (en el cas de les parcials) i no presenten una entonació ascendent: Li demanaré si ve al cinema. /Pregunten si ha acabat el partit.  / En Lluc no sap què vols. / Encara no han dit qui ha guanyat la partida d’escacs.

    [Text adaptat del blog Divendres al vespre 3 del CNL Roses]

    b) El llenguatge no sexista

    La societat occidental moderna ha experimentat una evolució notable cap a comportaments més justos i igualitaris en relació amb el paper de les dones. La llengua evoluciona amb la societat i reflecteix de manera indirecta aquests canvis.

    En català, com en totes les llengües romàniques, algunes categories gramaticals tenen flexió de gènere, és a dir, incorporen una forma per al masculí i una altra per al femení. La incorporació de les dones al món laboral i a tots els altres àmbits de la vida social, ha comportat una feminització progressiva de  noms d’oficis, càrrecs o titulacions que abans només tenien forma masculina.

    En els darrers anys, s’ha estès a tots els àmbits de la nostra societat la voluntat d’evitar els usos sexistes i androcèntrics del llenguatge, i han  sorgit iniciatives diverses de guies i recomanacions amb aquest objectiu. Ara bé, aquestes guies i recomanacions no es poden aplicar d’una manera mecànica, sinó que, en cada cas, cal tenir en compte el tipus de text, i el context lingüístic i comunicatiu. A més, cal vigilar de no aplicar construccions que poden atemptar contra el bon ús de la llengua i entrebancar la comunicació.

    [CNL del Vallès Oriental, “Per un ús no sexista del llenguate”, Un Cop de Mà]

    Per il·lustrar el debat sobre l’ús no sexista del llenguatge, hem llegit dos articles amb un punt de partida comú (la discriminació social de la dona), però amb punts de vista diferents sobre com s’ha d’afrontar:

    Finalment, hem proposat solucions per a tot un seguit d’exemples d’ús discriminatori del llenguatge.

    DEURES:

    • Prepareu la vostra intervenció en la taula rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Podeu aprofitar els arguments que exposa Imma Canal en la conferència “Lectura i èxit educatiu” (del minut 6,45 al 17,42).

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 3 de novembre del 2015

    N’hi ha que de la cercavila en diuen passacarrers… [01:55]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 6
    • activitat 7

    a) Revisió i correcció de textos

    1. …en canvi, el professor Voro que utilitza el valencià accentua de forma tancada moltes ‘es’.
    2. En aquest vídeo he identificat algunes paraules del català occidental […], la terminació d’alguns verbs en “r”, connectors com pues, verb vorem i pronunciacions enllaçades […], defineixen que la persona que fa la presentació oral utilitza un català occidental.
    3. Finalment, a nivell de vocabulari existeixen vàries paraules característiques, com xic, agarrar, aixina, faena, etc.
    4. Utilitza paraules diferents al nostre vocabulari com xics i eixes, nosaltres diguem nens i aquests.

    Ens hem fixat sobretot en l’ús dels signes de puntuació i de la cursiva

    b) L’expressió de la causa i de la finalitat amb per i per a

    Es fa servir la preposició per o per a segons què hi ha darrere d’aquestes preposicions. Quan van seguides d’un infinitiu, cal fer servir l’una o l’altra segons el significat que expressin en cada context:

    Causa 

    En molts casos es considera incorrecte fer servir la preposició per davant d’un infinitiu simple quan es vol expressar causa o motiu:

    Tanquem per no tenir clients. (caldria dir, per exemple: Tanquem perquè no tenim clients)
    La moto va quedar aturada per trencar-se la corretja. (caldria dir, per exemple: La moto va quedar aturada perquè es va trencar la corretja)

    Ara bé, hi ha frases amb valor causal en què s’accepta la preposició per davant d’un infinitiu simple:

    Us volem donar les gràcies per donar-nos suport.
    La penalització per no presentar els treballs amb puntualitat es decidirà demà. 

    Convé tenir en compte que amb aquest valor sempre són correctes les frases en què la preposició per va seguida d’un infinitiu compost:

    Això et passa per no haver-me volgut escoltar.
    El van detenir per haver comès una desena de robatoris.

    Acció pendent d’execució 

    Per indicar la idea que una acció o una situació encara no s’ha esdevingut o que és imminent que s’esdevingui, es fa servir la preposició per seguida d’infinitiu. Per exemple:

    Abans de plegar tinc molta feina per fer.
    Estic per dir-li que no torni.

    Concessió 

    La preposició per davant d’infinitiu també pot expressar el significat ‘encara que’. Per exemple:

    Per tenir l’edat que té, es conserva bé.
    Trobo que les coses li han anat prou bé, per venir d’on ve.

    Destinació o finalitat 

    Si darrere de la preposició hi ha un infinitiu que té valor de destinació o finalitat, es fa servir la preposició per quan, a més del valor de finalitat, es fa referència al motiu pel qual s’actua i, per tant, quan la preposició vol dir ‘amb la intenció de’. Per exemple:

    Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició. (‘amb la intenció de veure la nova exposició’)
    S’ha estirat a la gandula per prendre el sol. (‘amb la intenció de prendre el sol’)

    En canvi, es fa servir la preposició per a en els altres casos. Per exemple:

    Si ve el teu germà, ho aprofitaré per a parlar-li del viatge.
    Aquestes eines serveixen per a escatar el calaix. 

    Aquesta distinció presenta, en la pràctica, certes dificultats i pot variar segons els diferents parlars. Per aquest motiu, malgrat que la normativa distingeix l’ús de per per a davant d’infinitiu segons el valor de la preposició i és, per tant, l’ús adequat en contextos marcadament formals, avui dia hi ha obres i autors que, amb aquests valors de destinació, accepten l’ús exclusiu de per davant d’infinitiu.

    [Optimot, “Fitxa 7215/3”]

    DEURES:

    • Argumenteu les afirmacions de l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells. Feu servir arguments propis.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 27 d’octubre del 2015

    Ja heu escoltat el debat entre Pau Vidal i Enric Gomà sobre el futur del català i els riscos que té el bilingüisme per a la viabilitat de la llengua? Crec que les reflexions que fan sobre norma i ús són molt interessants.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 6
    • activitat 7

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes…

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles; molls/esmolls

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir,utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Per posar en pràctica la teoria hem llegit el conte “El senyor que compta”.

    RECORDEU:

    • *No estic per bromes. > No estic per brocs (o per romanços).
    • *Faltaria més. > Només faltaria.
    • *Més que cert. > Ben net que sí.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè i per a què del conte “El senyor que compta”.
    • Llegeix la conferència d’Ada Castells “Literatura, per a què?“. Tu, l’hauries titulat així?

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme