RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Desembre, 2015

  • Dijous, 17 de desembre del 2015

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Proposta de solució de l’activitat 4 (CNL de Barcelona)

    Incorreccions

    • L’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats. Si l’objectiu és desglossar els capítols, en aquest text no s’aconsegueix, ja que barreja fragments d’un text valoratiu amb el desglossament dels capítols.
    • Els subapartats 1, 2,4 i 5 fan referència a l’apartat. No comencen igual, cal unificar-los.
    • Els subapartats 3, 6 i 7 són textos valoratius. Poden anar en algun subapartat o després de desglossar els capítols.
    • Els subapartats 6 i 7 formen part d’un mateix paràgraf.

    Text revisat

    Cal desglossar les despeses per capítols per analitzar el pressupost de Cultura de 2007 a 2010. En aquest apartat s’analitzen els capítols següents :

    Capítol I – El coordinador de Cultura i Joventut no s’hi comptabilitza, de manera que és zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa s’imputa, juntament amb la resta de personal municipal, al capítol I del pressupost global de l’Ajuntament.

    Capítol II – Les contractacions de béns i serveis, que són el gruix de l’activitat municipal de Cultura, s’han reduït més d’un 50 %, i han passat de 233.915 € a 111.840 €.

    Capítol IV – La baixada de les subvencions a les entitats culturals ha estat encara més important: de 23.769 € a 9.252 €, un 61 %. La reducció ha anat acompanyada d’un canvi en els criteris per a la concessió de subvencions; ara únicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets.

    Capítol VII – El pressupost de Cultura presenta unes fluctuacions anòmales entre 2007 i 2010 a causa del gran volum de recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, distribuïts irregularment en els pressupostos d’aquest període. Les despeses són en total més de 1,4 milions d’euros, transferits.

    Si s’exclouen de l’anàlisi els recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, trobem que el pressupost de Cultura ha experimentat una evolució a la baixa els darrers anys.

    Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta està molt per damunt de la que tenen municipis similars. Així doncs, l’any 2008 la despesa va ser de 214,4 € per habitant, més del triple que els 67,2 € per habitant destinats de mitjana als municipis de la província. En canvi l’any 2009 i 2010 la despesa és de 29,9 € per habitant, molt inferior als 73,7 € que hi dediquen de mitjana els municipis d’aquest tram de població.

    b) La duplicació del CD

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, va encapçalat per la preposició a.

    DEURES:

    • Analitzeu les dades que us he donat i feu un petit escrit per valorar-les.

    Ens retrobem el 12 de gener.

    Bones festes!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de desembre del 2015

    Una enumeració no gaire homogènia:

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Hem repassat el text del Consell Comarcal del Garraf.

    Puntuació de les enumeracions en línia

    b) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    c) L’accentuació

    Hem dictat algunes paraules “difícils“: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix,  Etiòpia, Munic,  medul·la, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, diòptria,  préssec, feréstec, iber, vídeo,  fórmula, tómbola, Tàrraco

    DEURES:

    • Reviseu el text de l’activitat 4 per tal que sigui més coherent.
    • Milloreu les oracions en veu passiva de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de desembre del 2015

    El 10 i el déu del Barça:

    Messi

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Els numerals

    • No alternarem xifres i lletres en una enumeració; si un dels cardinals s’ha de representar en xifres, s’hi representen tots.
    • Els numerals ordinals els podem expressar tant en lletres com en números. Quan els expressem amb xifres, al darrere hi podem posar l’última lletra de l’ordinal, sense deixar cap espai i sense posar-hi punt final, o bé no posar-hi res. No farem servir mai les lletres volades.
    • Quan una xifra va posposada al substantiu fa la funció d’ordinal. Per tant, no posarem mai punt entre el miler i la centena, i l’escriurem sempre amb xifres. És el cas dels anys, els números dels bitllets de loteria, els de les vies públiques, etc. En canvi, els cardinals sí que s’escriuen amb punt.
    • El percentatge, o tant per cent, és la quantitat que representa proporcionalment una part d’un total de cent. L’expressarem normalment amb xifres i amb el símbol %, que optem per escriure enganxat a la xifra, sense espais. La xifra i el símbol han d’anar sempre en la mateixa línia del text (no es poden separar). També es pot escriure tot amb lletres (“el tres per cent”, per exemple), tot i que no és tan habitual. Vigilarem, però, a no fer barreges en un mateix text. Sobretot si es tracta de textos d’economia amb molts percentatges, preferirem el símbol. Quan hi ha diversos percentatges, es recomana que el símbol % acompanyi cada xifra.

    [Recomanacions del web esadir.cat]

    Revisió de l’exercici

    b) Les enumeracions

    En primer lloc, els apartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També s’ha de mantenir la coherència sintàctica de manera que, quan llegim cada un dels apartats a continuació de l’enunciat, el resultat ha de ser una frase entenedora i sintàcticament ben construïda. A més, els diferents apartats han de ser coherents entre ells, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas algun de cada manera), i han d’estar puntuats igual (que acabin tots amb coma, o punt i coma, o punt; tret del darrer, que acostuma a acabar amb punt perquè és l’element que tanca el paràgraf).

    Hem analitzat les enumeracions de l’informe model. Hem vist que sintàcticament no eren coherents i que caldria tornar-les a redactar.

    El Sr. Josep López es queixa de la següent problemàtica dels problemes següents:

    a.- Molta escalfor, sobretot a l’estiu produïda per les xemeneies i per la base d’obra de les mateixes. Les xemeneies i la base d’obra fan molta escalfor, sobretot a l’estiu.

    b.- Escalfor de les canonades d’aigua freda de la cuina per la seva proximitat amb la xemeneia. Les canonades d’aigua freda s’escalfen per la proximitat de la xemeneia.

    c.- Una de les xemeneies arriba a cremar si es toca. La xemeneia [caldria precisar més de quina parlem] crema.

    d.- Caiguda de volves de sutge produïdes per la xemeneia de l’esquerra, que correspon a la pizzeria. La xemeneia de l’esquerra expulsa volves de sutge.

    La presidenta de l’escala es queixa de:

    a.- L’acumulació de volves de sutge que cauen a les terrasses dels dúplex de l’edifici, i a la coberta del mateix. que cauen volves de sutge a les terrasses dels dúplexs i a la coberta [la teulada?] de l’edifici;

    b.- que, en el moment d’allargar la xemeneia, es va trencar un dels vidres de la claraboia.

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 3 de desembre del 2015

    La paraula del dia

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de subjectivització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que

    Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial: en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

    RECORDEU:

    Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servir senyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/Mistress: El senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC. [Societat Catalana de Biologia, Què cal saber?]

    Quan escrivim la data sencera o bé esmentem un any, sovint dubtem de si hem de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, dubtem entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són correctes, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, el que fem és ometre el mot any; en lloc de dir de l’any 1994, ometem el mot any i fem la contracció del 1994.

    D’aquestes dues possibilitats, per al llenguatge administratiu i jurídic, es recomana de fer servir la forma sense article. Així, per a la datació de documents, per exemple, es fa servir la forma següent: Lleida, 15 de novembre de 1999

    Amb l’arribada de l’any 2000, es va observar que, contràriament al que passava fins llavors, en llengua oral, la forma sense article es considerava forçada; per exemple, sembla més natural dir el 15 de gener del 2000 que el 15 de gener de 2000. [Optimot: fitxa 3831/2]

    Podem fer servir els clàudators en aquells casos en què hem d’escriure parèntesis entre parèntesis. Blanca, gràcies per l’observació.

    b) Representació dels nombres amb xifres o lletres

    Optimot: fitxes 7498/2; 7501/2; 7499/1; 7502/3; 7500/1

    DEURES:

    • Observeu els criteris d’escriptura dels numerals.
    • Reviseu els numerals d’aquest exercici.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 1 de desembre del 2015

    Inaugurem la unitat 2!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat 2: continguts i tasca final
    • activitat 2

    a) Revisió i correcció de textos

    No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Per exemple, No va poder venir a causa del mal temps o per culpa del mal temps o perquè feia mal temps.

    Cal tenir en compte, però, que el mot degut és el participi del verb deure. Per tant, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple: El vessament del combustible va ser degut al xoc. La victòria va ser deguda a la bona planificació. Els mals resultats han estat deguts a la falta de temps.

    [Optimot: fitxa 38/5]

    b) L’informe

    Heu comentat tots els elements, les estratègies i els passos que cal fer i que cal tenir en compte a l’hora de fer un informe de manera satisfactòria.

    DEURES:

    • Reviseu l’estil i la llengua de l’informe per us he donat de model. Marqueu-hi els numerals.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme