La calor d’avui m’ha fet pensar en el títol d’aquest disc mític:

a) Morfosintaxi: remarques
- En general, en català el CD va sense preposició, tant si el CD és animat com inanimat. Per identificar el CD podeu substituir-lo per un pronom feble: tractar el pacient / tractar-lo.
- El relatiu compost el qual sense preposició només és correcte en les oracions adjectives explicatives: …l’escala Holmes-Rahe, la qual permet avaluar…
- Quan les preposicions per o per a van seguides d’un infinitiu, cal fer servir l’una o l’altra segons el significat que expressin en cada context (causa, concessió, finalitat…). Aquesta distinció presenta, en la pràctica, certes dificultats i pot variar segons els diferents parlars. Per aquest motiu, malgrat que la normativa distingeix l’ús de per o per a davant d’infinitiu segons el valor de la preposició i és, per tant, l’ús adequat en contextos marcadament formals, avui dia hi ha obres i autors que, amb aquests valors de destinació, accepten l’ús exclusiu de per davant d’infinitiu.
- Els demostratius es poden usar amb valor pronominal. Ara bé, convé evitar alguns usos abusius del demostratius pronominals que no són genuïns. Segons els contextos, es pot tornar a esmentar el referent directament o substituir-lo per un pronom feble. En altres casos es pot elidir el pronom demostratiu quan la presència o absència d’aquest pronom no fa variar el significat de l’oració.
- L’ús de l’adverbi com per indicar exemples també és correcte. Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l’adverbi com és utilitzat sovint reforçat amb altres elements (com ara i com és ara).
b) La dièresi
La dièresi marca que en un context en què hi podríem trobar un diftong hi ha un hiat. Per això, cal recordar els casos en què no es realitza el diftong i si cal o no marcar-los.
- i/u tònica: veí (accent), raïm (dièresi), agrair (sense marca: infinitiu i gerundi), egoisme, egoista (sense marca: sufixos -isme, -ista)
- i/u àtona derivada de i/u tònica: veïnat (dièresi), raïmat (dièresi)
- origen etimològic: suïcidi (dièresi)
- terminacions verbals: estudiï (dièresi), agrairé (sense marca: futur i condicional)
- sufixos: assiduïtat (dièresi)
- prefixos tònics: contraindicació (sense marca)
Aquí trobareu una llista dels sufixos, la majoria d’origen culte, que, quan van precedits d’una vocal han de portar dièresi:
- vocal + –itat, -icitat: espontaneïtat, assiduïtat, heroïcitat
- vocal + –ical: laïcal
- vocal + –itzar, -itzant: europeïtzar, arcaïtzant
- vocal + –idal: helicoïdal
- vocal + –ificar: deïficar
- vocal + –iforme: deïforme
- vocal + –icisme: laïcisme, estoïcisme
- vocal + –iment: decaïment
També us heu de fixar en alguns mots amb diftong que, en canvi, tenen derivats amb hiat. Per tant, aquests derivats s’escriuen amb dièresi:
- druida > druïdessa
- fluid > fluïdesa
- laic > laïcal, laïcat
- heroi, heroic > heroïcitat
- judaic > judaïtzar, judaïtzant
- estoic > estoïcisme
[Text adaptat del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2) (ed. Bromera)]
DEURES:
- Acabeu de classificar les paraules amb dièresi de la fotocòpia.
- Redacteu l’informe. Ha de tenir una extensió aproximada de tres-centes paraules. Aprofiteu la informació que teniu i aquest material complementari.
Fins dijous!