RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per gener, 2016

  • Dijous, 28 de gener del 2016

    La paraula del dia

    encadellat

    a) La dièresi

    No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:

    1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx): reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
    2. En les terminacions llatines -us i -um:  Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
    3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos): egoisme, altruista,arcaisme.
    4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir):  agraint, conduir, lluiran, beneiríem.

    [Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya]

    b) La coherència i la cohesió

    Hem redactat les bases del premi Catalunya Futur.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 7 i 8 de la fotocòpia.
    • Redacteu l’informe.
    • Feu el qüestionari de la unitat 2 que trobareu al curs de l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 26 de gener del 2016

    La calor d’avui m’ha fet pensar en el títol d’aquest disc mític:

    a) Morfosintaxi: remarques

    • En general, en català el CD va sense preposició, tant si el CD és animat com inanimat. Per identificar el CD podeu substituir-lo per un pronom feble: tractar el pacient / tractar-lo.
    • El relatiu compost el qual sense preposició només és correcte en les oracions adjectives explicatives: …l’escala Holmes-Rahe, la qual permet avaluar…
    • Quan les preposicions per o per a van seguides d’un infinitiu, cal fer servir l’una o l’altra segons el significat que expressin en cada context (causa, concessió, finalitat…). Aquesta distinció presenta, en la pràctica, certes dificultats i pot variar segons els diferents parlars. Per aquest motiu, malgrat que la normativa distingeix l’ús de per per a davant d’infinitiu segons el valor de la preposició i és, per tant, l’ús adequat en contextos marcadament formals, avui dia hi ha obres i autors que, amb aquests valors de destinació, accepten l’ús exclusiu de per davant d’infinitiu.
    • Els demostratius es poden usar amb valor pronominal. Ara bé, convé evitar alguns usos abusius del demostratius pronominals que no són genuïns. Segons els contextos, es pot tornar a esmentar el referent directament o substituir-lo per un pronom feble. En altres casos es pot elidir el pronom demostratiu quan la presència o absència d’aquest pronom no fa variar el significat de l’oració.
    • L’ús de l’adverbi com per indicar exemples també és correcte. Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l’adverbi com és utilitzat sovint reforçat amb altres elements (com ara i com és ara).

    b) La dièresi

    La dièresi marca que en un context en què hi podríem trobar un diftong hi ha un hiat. Per això, cal recordar els casos en què no es realitza el diftong i si cal o no marcar-los.

    • i/u tònica: v (accent), raïm (dièresi), agrair (sense marca: infinitiu i gerundi), egoisme, egoista (sense marca: sufixos -isme, -ista)
    • i/u àtona derivada de i/u tònica: vnat (dièresi), rmat (dièresi)
    • origen etimològic: scidi (dièresi)
    • terminacions verbals: estudiï (dièresi), agrai (sense marca: futur i condicional)
    • sufixos: assidtat (dièresi)
    • prefixos tònics: contraindicació (sense marca)

    Aquí trobareu una llista dels sufixos, la majoria d’origen culte, que, quan van precedits d’una vocal han de portar dièresi:

    • vocal + –itat, -icitat: espontaneïtat, assiduïtat, heroïcitat
    • vocal + –ical: laïcal
    • vocal + –itzar, -itzant: europeïtzar, arcaïtzant
    • vocal + –idal: helicoïdal
    • vocal + –ificar: deïficar
    • vocal + –iforme: deïforme
    • vocal + –icisme: laïcisme, estoïcisme
    • vocal + –iment: decaïment

    També us heu de fixar en alguns mots amb diftong que, en canvi, tenen derivats amb hiat. Per tant, aquests derivats s’escriuen amb dièresi:

    • druida > druïdessa
    • fluid > fluïdesa
    • laic > laïcal, laïcat
    • heroi, heroic > heroïcitat
    • judaic > judaïtzar, judaïtzant
    • estoic > estoïcisme

    [Text adaptat del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2) (ed. Bromera)]

    DEURES:

    • Acabeu de classificar les paraules amb dièresi de la fotocòpia.
    • Redacteu l’informe. Ha de tenir una extensió aproximada de tres-centes paraules. Aprofiteu la informació que teniu i aquest material complementari.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 21 de gener del 2016

    Joan Collet i  el gir de 360 graus: “Se vogliamo che tutto rimanga com’è, bisogna che tutto cambi.” [21.40]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    activitat 11

    a) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

    • afamada ‘que té molta fam’ / famosa ‘que té una gran fama’
    • aparençar ‘simular’ / aparentar ‘semblar per l’aspecte’
    • ban ‘crida, pregó, edicte’ / bàndol ‘grup de persones que s’enfronta a un altre’
    • cabals ‘diners’ / caudals ‘relatius a la cua’
    • compondre ‘produir una obra musical’ / composar ‘imposar una contribució, una multa’
    • deport ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’ / esport ‘exercici corporal amb intenció lúdica o competitiva’
    • creuar ‘travessar’ / encreuar ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’
    • esborrador ‘que esborra’ / esborrany ‘paper on es fa l’esbós d’un escrit’
    • fullet ‘obra impresa de menys de cinquanta pàgines’ / fulletó ‘fascicle d’una obra literària’
    • legat ‘delegat’ / llegat ‘allò que hom deixa en el testament’

    • cabellera ‘conjunt dels cabells d’una persona’ / melena ‘deposició o vòmit de sang negra’
    • pastel ‘llapis’ / pastís ‘massa de farina cuita al forn’
    • pelegrí ‘persona que per devoció fa la visita a un santuari’ / peregrí ‘rarament vist’
    • rendible ‘que dóna un bon rendiment econòmic’ / rentable ‘que es pot rentar’
    • ruïna ‘restes d’un edifici arruïnat’ / runa ‘enderrocs’
    • sèpia ‘color marró d’aspecte’, ‘mol·lusc’ / sípia ‘mol·lusc’

    El verb adjuntar és un verb transitiu que pot regir diferents complements. A continuació es presenta una relació dels casos possibles amb els exemples corresponents:

    • adjuntar una cosa a una altra: Cal adjuntar el comprovant a la sol·licitud.
    • adjuntar, amb una cosa, una altra cosa: Adjuntem, amb la carta, la llista actualitzada de preus.
    • adjuntar una cosa a algú: Us adjuntem un certificat.
    • adjuntar una cosa a una altra per a algú: Us adjuntem a la carta una còpia de

    [Optimot, fitxa 45/2]

    b) Els accents diacrítics

    Quan apliquem les normes d’accentuació ho fem només a les paraules polisíl·labes. Però potser alguna vegada heu vist paraules monosíl·labes amb accent o paraules polisíl·labes que s’accentuen sense seguir les normes. Es tracta dels accents diacrítics. Repasseu-los.

    DEURES:

    • Feu el resum dels textos que us han de servir per redactar l’informe.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb els element lingüístics que hi falten.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 19 de gener del 2016

    “La práctica terminó por convencerme de que los adverbios de modo terminados en -mente son un vicio empobrecedor.
    Así que empecé a castigarlos donde me salían al paso, y cada vez me convencía más de que aquella obsesión me obligaba a encontrar formas más ricas y expresivas.” (Gabriel García Márquez, Vivir para contarla)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 8

    a) Redacció i construcció de la frase

    1. A continuació, passo a detallar-vos les actuacions que, com a empresa encarregada del manteniment, heu de dur a terme. [claredat, omissió verbs buits: us detallo]
    2. Aquest cap de setmana cauran precipitacions en forma de neu a tot Catalunya. [claredat, substitució formes artificioses: nevarà]
    3. Aquest reglament es va aprovar per la majoria de representants. [claredat, ús veu activa]
    4. Blanes comptarà amb un increment dels mossos d’esquadra per a aquest estiu. [claredat, substitució formes artificioses: tindrà més]
    5. Cal conèixer bé tots els elements que hi ha implicats en aquest conflicte per arribar a la seva resolució. [ús estructures verbals: resoldre’l]
    6. Cal tornar a començar de nou per solucionar el problema. [omissió elements innecessaris]
    7. Dissabte va morir Joan Barril, als 62 anys d’edat. [omissió elements innecessaris]
    8. El detingut, Josep Caus, segons el seu advocat, Jaume Prats, designat d’ofici, era fora del país. [ordre]
    9. El fet que el jutge que porta el cas de les persones mortes aquest any al geriàtric de Rubí, en el torn de nit, en què treballava Josep Garcia, hagi ordenat exhumar els cadàvers, ha portat Garcia, segons el seu advocat, a voler declarar un altre cop, perquè sembla que té alguna cosa per explicar. [ordre, substitució formes artificioses]
    10. Els joves tunisians estan posant la dictadura del president Ben Ali contra les cordes, que està responent a la crisi amb poca coherència. [ordre]
    11. En l’últim mes, han mort a l’estat indi de Bengala Occidental, per les inundacions, cent persones. [ordre]
    12. Fins dijous està obert el termini per a la selecció de les trenta estàtues humanes de la Rambla de Barcelona. [ús estructures verbals: seleccionar]
    13. L’últim cinema de la ciutat ha tancat les portes. [omissió elements innecessaris]
    14. L’entrada en vigor de l’euro ha provocat un increment de l’IPC. Aquest increment ha repercutit negativament en el volum d’exportacions de productes catalans. [ús de frases compostes: que]
    15. La cimera es durà a terme el proper mes de maig. [omissió elements innecessaris]
    16. La pacient té només un 20 per cent de capacitat pulmonar. [ordre]
    17. La situació ha fet un gir de 180 graus. [claredat, ús construccions genuïnes: s’ha capgirat]
    18. La Universitat té la seva seu social en el campus de Bellaterra. [omissió elements innecessaris]
    19. Luis Enrique ha parlat de l’actuació de l’equip en l’últim partit de Lliga, no sense abans fer una referència explícita a les recents polèmiques arbitrals. [ús construccions genuïnes: després]
    20. No han servit de res els 19 punts de Marc Gasol, màxim anotador dels Grizzlies, en el que ha estat la tercera derrota consecutiva del seu equip. [ús construccions genuïnes]
    21. Pere Ramon continuarà una temporada més com a director de l’orquestra. La notícia, no per esperada, no ha deixat d’agafar per sorpresa. [ús construccions genuïnes: encara que s’esperava]
    22. Si us plau, lletregeu lletra per lletra el vostre nom i els vostres cognoms. [omissió elements innecessaris]
    23. Té una faringitis a la gola. [omissió elements innecessaris]
    24. Per acabar, dir que hem de revisar sempre tot el que publiquem. [absència de verb principal]

    Correcció de l’activitat 8

    *detecció prematura > detecció precoç (‘Detecció d’un problema de salut durant el període asimptomàtic que permet aplicar mesures per a intentar modificar-ne la història natural i evitar-ne la progressió.’)

    b) El resum

    Mapa resum

    DEURES:

    • Reviseu el text 3 de l’activitat 8.
    • Feu un resum d’unes 100 paraules del text que tingui relació amb el tema del vostre informe.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 14 de gener del 2016

    El com-s’ha-fet:

    picasion.com_64266a4d50eac6f059c9f3c1e7f40eda

    a) Redacció i construcció de la frase

    1. Construcció genuïna: La frase ha de ser genuïna i, per tant, s’han d’evitar les construccions estranyes a la llengua en què s’escriu, en aquest cas la catalana.
    2. Presència de verb principal: Tota frase necessita verb principal; per tant, s’ha d’evitar de fer una frase independent, és a dir, entre punts, sense verb.
    3. Ordre dels elements: S’ha de seguir l’ordre correcte sense canviar elements de lloc innecessàriament. Així s’eviten repeticions, abús de possessius, etc. Això no vol dir, però, que l’ordre sigui fix: a vegades convé canviar-lo per a introduir matisos al text.
    4. Cohesió dels elements: Els diversos elements de la frase han d’estar ben lligats perquè no hi hagi una construcció desballestada o punts sense acabar.
    5. Claredat: S’ha de buscar la claredat de la frase evitant construccions artificioses o rebuscades.
    6. Omissió d’elements innecessaris: S’ha de mirar que hi hagi els elements justos i evitar els que siguin sobrers, per repetició d’idees o conceptes.
    7. Ús d’estructures verbals: En català val més fer servir verbs que no pas substantius en determinades posicions perquè la construcció amb verb respon més a una llengua natural i genuïna i evita possessius i pronoms innecessaris i encarcaradors de l’expressió.
    8. Ús de frases compostes: Claredat no significa reduir-se a frases curtes, independents, separades per punts cada poques paraules, sinó que, com correspon al desenvolupament d’un pensament ordenat, es necessiten frases principals i subordinades.

    [Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya]

    Exercici

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Un dubte d’un company: Estic en un enterrament o Sóc en un enterrament?

    Penseu-hi i justifiqueu la resposta.

    DEURES:

    • Repasseu les frases que no hem corregit.
    • Reviseu el text 1 de la pàgina 20 del dossier.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de gener del 2016

    Tothom té un passat…

    Punk

    ACTIVITATS DEL DOSSIER.

    • activitat 4

    a) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / Aquell llibre és molt llarg. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
    2. Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria. / En Puyol no és un de la llista de convocats. / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / No podrà jugar perquè està lesionat. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé. / La Joana està malament. / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí. / Les claus són al calaix. / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / Està en el bon camí. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu. / Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial. / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament. / En Jaume té dotze anys i ja està a l’institut. / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. / Nosaltres estem en un altre grup de treball. / Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    Fixeu-vos en el malentès entre Helena García Melero i una persona entrevistada pels dubtes en l’ús dels verbs ser i estar [minut 24].

    b) L’informe

    El cos de l’informe és la part més important i la que no podrà faltar mai. En ella es defineixen, analitzen, discuteixen, valoren i desenvolupen els aspecte que ajuden a acomplir els propòsits i finalitats de l’informe. Dins del cos de l’informe pot ser necessari incloure diagrames o taules que il·lustrin el que volem dir. En aquest cas, no interrompran un paràgraf i hauran de ser presentats abans de la seva aparició en el document. La seva funció ha de ser la de recolzar el que s’apunta en el text. En molts casos, haurà de valorar-se la conveniència que aquestes taules i diagrames apareguin dins del cos de l’informe, o bé en el annexos finals, amb la referència que permeti localitzar-los. [parles.upf.edu]

    DEURES:

    • Feu els exercicis sobre l’ús dels verbs ser i estar de la fotocòpia. Corregiu-vos-els amb el solucionari.
    • Completeu el vostre informe amb les imatges que trobareu en aquest document.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme