RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Febrer, 2016

  • Dijous, 25 de febrer del 2016

    Una idea per fer una gimcana…

    Resultat d'imatges de llegums

    a) Els verbs: irregularitats

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    diguesdigui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprènaprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Els mots crossa

    Llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    DEURES:

    • Repasseu la conjugació dels verbs irregulars i feu els exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Redacteu un article d’opinió en què defenseu la tesi contrària de l’article de Narcís Comadira.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 23 de febrer del 2016

    Amb una mica de retard…

    a) L’article d’opinió

    Hem comentat l’estructura de l’article d’opinió.

    1. Títol:

    2. Introducció: retrat de la situació

    Actualment / Darrerament / D’un temps ençà / Sovint / …hi ha una preocupació creixent / …sentim parlar / …hem observat

    3. Tesi: opinió breu

    Crec que / Estic a favor de / Opino que / Penso que

    4. Argumentació

    a) Argument 1

    D’una banda / En primer lloc

    b) Argument 2

    D’altra banda / En segon lloc / A més, no cal oblidar que

    c) Argument 3

    Així mateix / També cal dir / A més

    5. Conclusió

    Per tant / Per concloure / Així doncs / Crec que

    [Referència: Fem-ho fàcil. Suficiència 3, ed. Barcanova (pàg. 28-29)]

    b) Els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    DEURES:

    • Llegiu l’article “Les campanes” de Narcís Comadira i escriviu un article d’opinió d’unes 200-300 paraules en què defenseu una tesi diferent a la de l’escriptor gironí.
    • Repasseu la morfologia dels verbs irregulars.

     

    Article complet

  • Dijous, 18 de febrer del 2016

    XDMznv

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2.1

    a) L’article d’opinió

    Hem revisat l’estructura de l’article d’opinió.

    En aquests enllaços trobareu més informació sobre l’article d’opinió:

    b) Els connectors

    En aquest enllaç trobareu una classificació molt útil dels connectors.

    RECORDEU:

    • *donat que: La construcció donat que no és correcta en català i, per tant, cal buscar en cada cas una alternativa correcta per substituir-la. Amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’, es poden fer servir les expressions següents: atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.
    • *degut a: No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que.
    • *en relació a: Hem de fer servir en relació amb o amb relació a.  Aquestes locucions es poden considerar sinònimes quan adopten el significat ‘pel que fa a’.
    • *doncs causal: La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, queatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    • *tal i com: Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com.
    • *sempre i quan: Per expressar una condició, en català disposem de la construcció sempre que. Aquesta condició també es pot expressar amb la conjunció si i el verb en indicatiu.
    • *quant més, *quant menys: Per expressar que una cosa és d’una determinada manera en un grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment del grau d’un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys.

    DEURES:

    • Reviseu els connectors de l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” i substituïu els que calgui perquè el text sigui més variat.
    • Completeu l’article “Sol·licitud d’amistat” amb les conjuncions que hi falten.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de febrer del 2016

    Dia de reflexió abans de començar la segona part del curs.
    Calendarios - GIFMANIA

    Superior – C2 [Estructura de la prova] [Prova: quadern de respostes] [Prova: quadern de documents] [Model de correcció]

    a) Revisió i correcció de textos

    1. Les bicicletes estan en una plaça d’aparcament d’un veí. [ús dels verbs ser i estar per expressar localització]
    2. D’aquesta manera, l’edifici no es veuria buit, i no seria tan fàcil embrutar les parets o deixar els gossos a l’escala, si hi hagués una persona que avisés els veïns del que poden o no poden fer. [ordre]
    3. …aquest ús es va incrementant progressivament a mesura que avancen els cursos, essent mínim en el primer curs, creix a segon i encara augmenta més a tercer. [coherència sintàctica de l’enumeració]
    4. La demanda del servei del menjador escolar, entre el 2007 i el 2014, no  ha parat de créixer, provocant la saturació de l’espai disponible i d’alguns equipaments de la cuina. [gerundi de posterioritat]
    5. El motiu de voler contractar-la és degut als incidents i destrosses que hem trobat durant aquests últims anys. [cohesió]
    6. Davant d’aquesta situació és recomanable la contractació d’un empleat per: [nominalització; coherència sintàctica de les enumeracions]

    b) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple: No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat. No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants. En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzartots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans). Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres). Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós [npois] tenien raó. [Optimot, fitxa 3822/3]
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • Si els dies de la setmana duen adjunta la data, aquesta té una funció d’explicació i, per tant, s’escriu entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, cal escriure: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre. En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten article al davant. A més, si duen adjunta la data, aquesta té una funció d’especificació i, per tant, s’escriu sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 de novembre, cal escriure: Vindré el dijous 27 de novembre. [Optimot, fitxa 3786/3]
    • Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es poden fer servir diverses construccions:1. Amb la preposició a o amb la preposició per, per exemple:

      Al mes d’abril vam vendre molt.
      La desgràcia va passar a l’octubre.

      Pel mes de maig hi vam anar tres vegades.

      Pel juliol farà 30 anys.

      Aquesta construcció amb preposició és especialment indicada si es tracta d’una referència a un mes en general, sense concretar cap data. Per exemple:

      Pel desembre no hi anem gairebé cap any.
      Al juny, la falç al puny.

      2. Sense cap preposició, per exemple:

      Les eleccions es faran el març.
      Va canviar de feina el mes de novembre.
      [Optimot, fitxa 1932/3]

    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    DEURES:

    • Entreu en aquest enllaç i fixeu-vos en l’estructura que ha de tenir un article d’opinió.
    • Entreu en aquest enllaç i escolliu dos o tres recursos que us serveixin per poder implicar els lectors dels vostres articles d’opinió.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 11 de febrer del 2016

    Dia de xim-xim

    a) La sinonímia

    La comitiva es va adreçar cap a l’església o La comitiva es va dirigir cap a l’església?

    b) Els determinants

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    Modismes (per evitar l’ús de l’article neutre)

    És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents). [Optimot, fitxa 6717/1]

    S’ha de vigilar de fer servir correctament l’indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural.

    En plural s’ha de mirar si hi ha determinació o no n’hi ha i, d’acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n’hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent d’Han comprat llibres, sense determinar gens; en aquest darrer cas no podem dir *Han comprat uns llibres):

    • Aneu a comprar iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns bastonets].
    • En aquest bar és corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas unes olives i unes patates fregides].

    No s’ha de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu uns quants, unes quantes:

    • Es van trobar fa algunes [o unes quantes] setmanes [i no pas unes].
    • Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els habitants de la seva pertinença al barri [i no pas uns].

    [Servei Lingüístic de la UOC]

    DEURES:

    • Acabeu de fer l’exercici 3 de la fotocòpia.
    • Redacteu la notícia.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 9 de febrer del 2016

    banc-solitari

    Amb una mica de retard…

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) La notícia

    Textualitzar “consisteix a transformar les idees escollides i ordenades en frases ben escrites, en paràgrafs entenedors i que facin progressar bé la informació per obtenir un text global amb sentit. Redactar implica un procés recursiu de relectura, revisió, reformulació i reelaboració.” [Nivell de suficiència C1, Castellnou Edicions]

    b) Les relacions semàntiques

    La monosèmia és la propietat per la qual una paraula només té un significat.

    La polisèmia és la propietat semàntica per la qual un mateix element adquireix, amb l’ús, diversos significats més o menys relacionats.

    L’homonímia és el fenomen pel qual dos mots coincideixen en la forma però no pas en el significat. Les paraules homònimes es divideixen en homògrafes i homòfones. Són homògrafes aquelles paraules que s’escriuen igual i tenen un significat diferent. Les paraules homòfones sonen igual, però s’escriuen diferent.

    Dos o més mots són sinònims si tenen el mateix significat. La sinonímia parcial és la més comuna. Són sinònims parcials els mots que només es poden intercanviar en determinats contextos. Els sinònims absoluts, o sinonímia total, són poc freqüents.

    Relacions semàntiques diccionari

    La hiponímia posa de manifest la relació semàntica d’inclusió que existeix entre dos mots. Aquesta relació s’estableix entre un element de significat general, l’hiperònim, i un altre de significat més específic, l’hipònim, de manera que el primer inclou el significat del segon, però a l’inrevés.

    Són antònims els termes que tenen significats contraris.

    [Text extret de Nivell superior C2, Castellnou Edicions (text adaptat)]

    DEURES:

    • Repasseu els errors més freqüents en l’ús dels determinants.
    • Llegiu l’últim text de la fotocòpia i trobeu un sinònim per a les paraules que hi ha marcades.
    • Redacteu una notícia a partir de la informació de la fotocòpia.

     

     

     

    Article complet

  • Dijous, 4 de febrer del 2016

    Dacsa

    Zea mays Blanco2.279.png

    a) La notícia

    Consells per escriure un bon títol per a una notícia

    • Escriviu títols breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    b) La sinonímia

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de febrer del 2016

    Un exemple d’escriptura cuneïforme?

    26

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns apartats de la convocatòria del premi Catalunya Futur:

    1. L’Editorial Avenç convoca el Premi Catalunya Futur, el seu propòsit és estimular la redacció de treballs i contribuir a la renovació pedagògica.
    2. L’import del premi serà de 3.000 € lliurats en concepte d’acompte de drets d’autor qui conservarà la propietat intel·lectual del treball i cedirà els de publicació del mateix a l’editorial.
    3. Els originals hauran d’anar acompanyats d’una sol·licitud de participació en el premi, on hi haurà de constar el nom, cognoms i adreça de l’autor el qual podrà emprar un pseudònim que haurà d’adjuntar en un sobre tancat amb la sol·licitud. El jurat obrirà el sobre si l’obra resulta premiada.
    4. El jurat estarà constituït per cinc persones de solvència reconeguda en l’àmbit cultural, que estaran assistides per un secretari designat per l’editorial, que ho serà amb veu i sense vot.
    5. El jurat podrà declarar desert el premi i recomanar la publicació de les obres no premiades que mereixen ser editades.
    6. La resolució de qualsevol incident no previst o interpretació de les bases resta a la discreció del jurat essent les seves decisions inapel·lables.

    Recordeu que hem d’evitar l’ús de la conjunció doble i/o. La podem substituir per o.

    b) La notícia

    La notícia és un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació, per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen.

    Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:

    1. actualitat
    2. novetat
    3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)

    A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.

    Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How). Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis preguntes o, almenys, a les quatre primeres.

    Els titulars compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir a la informació de manera ràpida. El titular pot estar format per diversos elements:

    • avantítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.
    • títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més grans i de manera destacada. És indispensable.
    • entrada o lead: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.

    El cos de la notícia és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès. [Text extret del blog Ambaccent]

    Tutorial sobre com redactar una notícia (en espanyol)

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme