RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per març, 2016

  • Dimarts, 17 de març del 2016

    File:Ceremonial helmet Getty Villa 93.AC.27.jpg

    Casc antic (dedicat a l’Albert)

    I ara un vídeo sobre la Mitad del Mundo:

    a) La traducció dels topònims

    Només es tradueixen en textos no oficials els noms de població que tenen una forma tradicional en català. Pel que fa a la traducció al català dels noms de poblacions en castellà, es tradueixen els noms de les capitals de província espanyoles, de les poblacions limítrofes amb l’àrea lingüística catalana i d’alguna capital llatinoamericana amb nom tradicional en català: Bogotà, Ciutat de Mèxic, Cadis, Barbastre, Montsó, Lleó. [Fixeu-vos que alguns noms, com ara Caracas, no els adaptem ortogràficament, però sí fonèticament.]

    En general, els noms de tots els estats, nacions, comunitats autònomes, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional van en la llengua del text i, per tant, són susceptibles de ser traduïts perquè majoritàriament tenen una forma tradicional en català: Catalunya, Colòmbia, Patagònia, Txetxènia.

    No es tradueixen les divisions infraregionals com els noms de comarques o petites regions naturals. Són una excepció d’aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en català, com són ara la Manxa o els Monegres i les comarques de la zona de parla castellana del País Valencià: l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans, la Plana d’Utiel, la Vall de Cofrents, l’Alt Vinalopò, etc.

    Hi ha molts llocs que per la seva transcendència històrica o la seva qualitat artística han destacat i han convertit els seus noms en universals. El problema és que ho han fet de manera diversa i, així com tenim la plaça Roja de Moscou, els Camps Elisis de París o la Cinquena Avinguda de Nova York, tenim el Central Park de la mateixa ciutat o la Fontana di Trevi a Roma. En aquest cas ens haurem de guiar per criteris de tradició, difícils d’establir amb caràcter general.

    [Referència: Direcció General de Política Lingüística, Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims]

    b) Revisió de textos

    Hem revisat l’apunt del blog Volant he vist que tracta de Quito. Us recordo alguns dels comentaris que hem fet:

    *post: apunt

    *masses: El quantificador massa és invariable. Massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor i no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (‘n’hi havia poca’) que dir no hi havia massa gent (‘no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…’). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.

    *trolebus: tròlei, troleibús

    *casc antic: barri vell, nucli antic

    *apart: a més

    *la Mitad del Mundo: a l’hora de traduir el nom de llocs característics i monuments hem de tenir en compte la tradició (i el sentit comú)

    *Equador: “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    *cutre: tronat, atrotinat

    *botiguetes de souvenirs: botiguetes de records

    DEURES:

    Fins dijous!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 15 de març del 2016

    overbooking

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els complements verbals

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès ,etc.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recull que la llengua dels diferents mitjans de la Corporació ha de ser funcional i en evolució constant. Per això, per respondre a les necessitats comunicatives d’una societat que evoluciona, recorren a les possibilitats que ofereixen les regles internes de la llengua, sobretot en la creació o difusió de paraules o expressions noves. Quan cal fan servir neologismes (avantmatx, streaming, glocalització, boca-orella), col·loquialismes (acollonantbirra) o termes procedents de l’argot (catejar, xutar-se). Eviten, emperò, l’ús innecessari de manlleus i incorporen només els imprescindibles, que adopten directament (shaolin, capo) o adapten (xat, licra). Per aconseguir una llengua funcional, el model ha d’estar en evolució constant.

    RECORDEU: “El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d’aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l’administració pública del país. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial.” [Viquipèdia: “TERMCAT“]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 7 i 8 de la fotocòpia de procediments sintàctics.
    • Busqueu a l’Optimot (ara que la interfície és amigable us serà més senzill) la definició de bitllet sense reserva, classe de negocis i xàrter.
    • Llegiu l’article “De viatge!” del TERMCAT.

    I, per acabar, una mica de nostàlgia.

    norma

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de març del 2016

    Aquesta festa rave és un rave.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    A les pàgines 158-163 de llibre hi trobareu una explicació molt completa sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte.

    b) Els neologismes

    Els neologismes serveixen per designar objectes, fruits, etc., que no fins ara no eren coneguts o conceptes nous. N’hi ha de diferents tipus:

    • Els neologismes semàntics adapten un significat vell a un nou significat: ratolí (dels ordinadors).
    • Els neologismes formals són els que es basen en els procediments propis de formació de nous elements lèxics: parallamps.
    • Els manlleus són mots que s’incorporen a la llengua a partir d’una llengua estrangera. Els manlleus es poden adaptar a la fonètica i a la grafia catalana (futbol) o es poden adoptar tal com s’escriuen en la llengua d’origen (croissant, whisky).

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs [Viquipèdia]
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio, fitxers d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    Quan la paraula web fa una funció adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el primer cas (un lloc web poc conegut, els llocs web més visitats) i femení en el segon (una pàgina web molt ben dissenyada, la pàgina web institucional).

    Cada vegada més, però, la paraula web s’utilitza com un substantiu de gènere femení per designar, amb caràcter general, el que en llenguatge corrent s’anomena una web (tant si es tracta realment d’una pàgina que penja d’un lloc web com si es tracta d’un lloc o servidor web pròpiament dit; aquesta és una qüestió purament tècnica que la majoria de vegades l’usuari no sap ni pot saber).

    Per tant, atenent a criteris de simplicitat i d’eficàcia comunicativa,el Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra proposa d’utilitzar sistemàticament el substantiu web en gènere femení (la web, les webs, una web, unes webs) excepte si va precedit de les paraules lloc o servidor. Això ens estalviarà molts maldecaps i evitarà frases com podeu consultar-ne tota la informació a través del [lloc] web de la Universitat, i més concretament de la [pàgina] web de la Biblioteca… [Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra]

    DEURES:

    • Amb el diccionari a l’abast, feu l’exercici 6 de les fotocòpies de procediments d’anàlisi sintàctica.
    • Mireu si els manlleus de la fotocòpia s’han d’adoptar o s’han d’adaptar. Consulteu les fitxes de l’Optimot i el web esAdir.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 8 de març del 2016

    1457285787_803344_1457290661_noticia_normal_recorte1

    Dia Internacional de la Dona (Treballadora). Un bon moment per parlar de gènere i sexe: “Sobre el ‘donanatge’ i el masclisme fet gramàtica” de Rudolf Ortega (El País).

    a) Revisió i correcció de textos

    1. D’altra banda, els polítics les volen abolir, ja que consideren que el soroll d’aquestes poden ser molestes per l’oïda dels turistes que s’allotgen al Barri Vell i, per aquesta raó, perdre turisme a la ciutat.
    2. I pel seu cantó, el tercer element que són els veïns, aquests no hi guanyen res amb el fet de tenir contents els visitants.
    3. No és just que, davant una problemàtica com aquesta, diverses entitats, polítics, etc., tots ells veïns d’altres barris allunyats a la catedral, pressionin a l’Ajuntament per tal que les campanes tornin a sonar i perjudicar un cop més als que si hi viuen a prop.
    4. Vivim en una ciutat que un gran percentatge d’habitants viu del turisme.
    5. Als Garidells les van silenciar a la nit, a Sant Just Desvern i Rabós han eliminat els quarts i a Sant Esteve Sesrovires han baixat el volum de la campana.
    6. La denúncia efectuada per tal de demanar que les campanes deixessin de tocar va venir d’un veí del Barri Vell.

    RECORDEU:

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula i es pot contreure amb les preposicions a, de, per. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa. L’article salat s’aglutina al nom en els indrets on ja no s’usa: Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires.

    b) Procediments d’anàlisi sintàctica

    RECORDEU:

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.
    • ATENCIÓ: exemple masclista  CPred: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]
    • ATENCIÓ: exemple masclista CD: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    oracions-compostes

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4 i 5 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 3 de març del 2016

    Un exemple de pèrdua de l’adequació en un text oral (activeu el so)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER

    • Presentació dels objectius i dels continguts de la unitat 4

    a) Característiques dels textos orals

    Característiques textos orals

    Si voleu saber més coses sobre els mots crossa podeu llegir aquest article d’Enric Serra.

    b) Els complements verbals

    Hem repassat la classificació dels complements verbals.

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de l’activitat que heu de presentar. Penseu de presentar el primer participant.
    • Repasseu la naturalesa i l’estructura dels complements verbals.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 1 de març del 2016

    veri

    El clàssic del “català light”

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Els verbs: remarques

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Sipresent d’indicatiu > futur: Si plou, no vindré.
    • Siimperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simple: Si plovia / plogués, no vindria.
    • Siplusquamperfet de subjuntiu > condicional compost: Si hagués plogut, no hauria vingut.

    És preferible usar el passat perifràstic en una expressió oral o escrita que vulgui ser planera i molt assequible. Les formes simples es poden fer servir quan el text té un cert grau de formalitat (documents acadèmics, jurídics, manuals, convenis i acords institucionals, escrits literaris, etc.). És convenient, però, evitar que les dues opcions de passat es vagin alternant en un mateix text i, sobretot, que quedin coordinades en una mateixa frase. En general, no és gens recomanable usar la forma simple de primera persona del singular. [Universitat de Barcelona, CUB]

    Recordeu la conjugació dels verbs pertànyer, vendre i escriure.

    b) Comunicació immediata i comunicació diferida

    comunicació

    [Gràfic adaptat de la presentació Diferències entre oral i escrit]

    En la comunicació diferida, en la qual el context espaciotemporal no és compartit pels interlocutors, el fet més habitual és que les referències concretes al lloc i al temps no es puguin donar per conegudes.

    DEURES:

    • Transformeu la crítica radiofònica que teniu transcrita en un text que pugueu incloure en un dossier de presentació de l’obra. Fixeu-vos en les característiques lingüístiques de la llengua oral.
    • Feu el discurs inaugural de l’activitat que heu de presentar. Penseu de presentar el primer participant.

    Fins dijous!

     

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme