RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Maig, 2016

  • Dijous, 26 de maig del 2016

    Últim dia de classe.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2.1

    a) Canvi i caiguda de les preposicions

    La preposició en es canvia per a (o de, segons el context) davant d’infinitiu quan no té sentit temporal (si expressa temps, és correcta: En arribar les pluges, tothom se n’anava). Aquest fenomen acostuma a passar en verbs que regeixen la preposició en. Per exemple:

    Pensa en la renovació del seu contracte; però Pensa a renovar-li el contracte (o de renovar-li el contracte).

    La democràcia consisteix en la participació del poble en la política; però La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.

    Sempre insisteix en els mateixos errors; però Sempre insisteix a comentar els mateixos errors.

    El mateix canvi és recomanable amb la preposició amb davant d’infinitiu. Per exemple:

    Compteu amb mi per al regal d’aniversari; però Compta a (o devendre el pis abans de final d’any.

    S’acontenta amb el que té; però No s’acontenta a (o de) amoixar-li la cara.

    En el cas de la preposició amb, però, és admissible mantenir aquesta preposició davant d’infinitiu en les expressions haver-n’hi prou amb itenir-ne prou amb. Per exemple:

    Crec que no n’hi ha prou amb (o de) disculpar-se.
    Ja en té prou amb (o de) llegir quatre ratlles del llibre.

    [Optimot, fitxa 183/4]

    Les preposicions febles a, de, en i amb cauen davant de la conjunció que. Per exemple:

    Aquest nen no està acostumat a les paraules dolces; però Aquest nen no està acostumat que li parlin dolçament.

    Han parlat d’uns assumptes personals; però Han parlat que demà farà bon temps.

    Sempre està pensant en ell mateix; però Pensa que hauràs de vèncer tota mena de dificultats.

    No n’hi ha prou amb una bona acció; però No n’hi ha prou que et portis bé.

    En alguns casos és recomanable intercalar el mot fet entre la preposició i la conjunció que (o algun altre connector d’enllaç, segons el context) perquè si no pot quedar una construcció forçada o, fins i tot, incorrecta. Per exemple:

    Hi va haver problemes tècnics de so deguts al fet que va ploure; i noHi va haver problemes tècnics de so deguts que va ploure.

    Vaig a la tintoreria perquè m’arreglin el vestit; és preferible a Vaig a la tintoreria que m’arreglin el vestit.

    Cal anar amb compte de no confondre la conjunció que amb el pronom relatiu què (equivalent a el qual, la qual, etc. quan és relatiu, i a quina cosa quan és interrogatiu), cas en què es manté la preposició que hi hagi al davant. Per exemple:

    La noia de què em parles ja la coneixia (equivalent a La noia de la qual em parles…)
    El cas a què et refereixes no el tinc estudiat
    (equivalent a El cas al qual et refereixes…)
    No sé en què pensa quan diu això (equivalent a No sé en quina cosa pensa…)

    [Optimot, fitxa 6729/2]

    b) El gerundi

    Gerundi de simultaneïtat o anterioritat

    El gerundi pot expressar una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per exemple:

    Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
    Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
    Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
    Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)

    Gerundi adverbial

    El gerundi també pot fer la mateixa funció que un adverbi, és a dir, pot expressar els valors següents:

    • Manera: el gerundi expressa la manera com es desenvolupa l’acció del verb principal. Per exemple: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa (‘la manera de col·laborar-hi va ser venent números’).
    • Condició: el gerundi equival a la conjunció si. Per exemple:Llevant-te d’hora guanyaries molt temps (‘si et llevessis d’hora’).
    • Instrument: el gerundi expressa el mitjà o l’instrument amb què es duu a terme l’acció del verb principal. Per exemple: Va pintar la paret passant-hi el corró (‘amb el corró’).
    • Causa: el gerundi equival a la conjunció perquè o com que. Per exemple: No veient-hi res d’estrany, va donar per tancada la inspecció (‘com que no hi va veure res d’estrany’).
    • Concessió: el gerundi equival a la conjunció encara que. Per exemple: Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou(‘encara que els donem el que reclamen’).

    Gerundi predicatiu o atributiu

    El gerundi també es pot fer servir per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l’oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar,descriure, gravar, retratar, etc. Per exemple:

    Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
    Sempre recordo l’àvia fent mitja al menjador.
    Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.

    [Optimot, 2180/2]

    Gerundi de posterioritat o conseqüència

    El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal o una conseqüència d’aquest verb. Per exemple, no és correcte:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables, promovent un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret donant les gràcies als assistents.

    El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident.

    En canvi, caldria dir:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables i promou un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret i tot seguit va donar les gràcies als assistents
    .
    El conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident.

    Gerundi copulatiu

    El gerundi tampoc no es pot fer servir quan equival a una frase amb la conjunció copulativa i. Per exemple, no és correcte:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, sent una de les bandes més consolidades del panorama musical català.
    El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament.

    En canvi, caldria dir:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, i és una de les bandes més consolidades del panorama musical català. (o bé de manera que és una de les bandes).
    El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament.

    Gerundi especificatiu

    El gerundi no pot actuar com a complement d’un nom amb valor especificatiu. Per tant, no pot ser equivalent a un adjectiu que especifiqui, restringeixi o determini l’extensió d’aquest nom. Per exemple, no és correcte:

    una carta informant sobre els preus
    una circular comunicant el nou horari
    una contesta acostant-se a la insolència
    un escrit notificant el nomenament
    un quadre representant la solitud
    una sentència condemnant el demandat

    En canvi, caldria dir:

    una carta per informar sobre els preus
    una circular en què es comunica el nou horari
    una contesta que s’acosta a la insolència
    un escrit de notificació del nomenament
    un quadre que representa la solitud
    una sentència que condemna el demandat  

    Gerundi final

    Finalment, el gerundi no pot expressar finalitat. L’oració final es pot construir amb la preposició per. Per exemple, en lloc de dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat aportant els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns

    caldria dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat per aportar els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió per defensar els veïns.

    [Optimot, fitxa 4438/3]

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 24 de maig del 2016

    Aquesta és santa Marta.

    Santa Marta

    Aquest és el carrer de Santa Marta.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Hi ha alguns casos, però, en què la presència del pronom s’admet (o pot ser fins i tot necessària):

    1. En verbs com haver-hifer-hifer-neentendre-hi,veure-hi, en què la presència del pronom fa canviar el significat del verb. Per exemple, en una frase com:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir

    el pronom hi no s’ha d’eliminar, ja que no és el mateix veure queveure-hi. En canvi, no es posaria en la frase següent:

    Sec en un lloc on no veig res més que una paret. 

    2. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradarinteressarcaldrefer faltafer nosasemblarpassarocórrerencantar (‘agradar molt’), el pronom també és necessari. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís (i no L’Aurora, a qui no agraden gens les faves).

    3. En frases amb el significat de ‘possessió inalienable’, el pronom també és necessari. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra (i no En Pau, a qui es veuen tots els queixals corcats). 

    4. En el cas de modismes com ara fer-se’n creusgirar-se-li d’esquenano sap el pa que s’hi dóna, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus (i no i de la qual em faig creus).

    5. Els verbs posar dir poden incorporar el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta (és a dir, on hi ha malta hi ha de dir manta).

    [Optimot, fitxa 7383/2]

    Quan el pronom relatiu fa la funció de complement circumstancial de temps, pot adoptar diverses formes segons el cas:

    1. Amb un sintagma nominal com a antecedent. En aquests casos, es fa servir el pronom àton que. Per exemple:

    L’any que va néixer la Núria hi va haver molts incendis forestals. 

    En aquest cas, també es poden fer servir els pronoms relatius en quèi en el qual (en la qual, en els quals, en les quals):

    L’any en què va néixer la Núria…
    L’any en el qual va néixer la Núria… 

    2. Amb un sintagma preposicional com a antecedent. En aquests casos, es poden utilitzar els pronoms relatius següents: que, en què,en el qual (en la qual, etc.). Per exemple:

    Som en l’època que els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en què els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en la qual els aiguats són més freqüents. 

    3. Amb un adverbi o una expressió temporal com a antecedent. En aquests casos, s’utilitza el relatiu àton que. Per exemple:

    Aleshores, que encara no existien els mòbils, era important precisar el lloc de les cites.
    L’endemà a la tarda, que ja li havia passat el disgust, ens va rebre i ens va oferir te. 

    En aquests casos, no funciona cap altre pronom relatiu. Així doncs, no és possible: Aleshores, en què / en el qual no existien els mòbils… 

    Pel que fa a l’ús de l’adverbi quan en comptes del pronom relatiu, només funciona si l’oració de relatiu és explicativa, és a dir, si va entre comes. Per exemple:

    Aleshores, quan encara no existien els mòbils…
    L’endemà, quan ja li havia passat el disgust… 

    En canvi, no funciona si l’oració és especificativa, és a dir, si no va entre comes. Així doncs, les frases anteriors s’han d’escriure sempre amb coma.

    No sempre es pot fer servir el pronom relatiu compost el qualla qualels qualsles quals per indicar temps. Per exemple:

    1. Si l’antecedent és un nom propi que designa un dia o un conjunt de dies: PasquaSetmana Santa… Per exemple, en comptes de:

    Per Pasqua, en la qual va néixer la Paula, va ploure molt

    cal dir:

    Per Pasqua, època en què va néixer la Paula, va ploure molt (o Per Pasqua, quan va néixer la Paula…).

    2. Si l’antecedent és un número amb què es designa un any. En comptes de:

    Des de 1998, en el qual es va crear la comissió

    cal dir:

    Des de 1998, en què es va crear la comissió… (o quan es va crear la comissió…).

    [Optimot, fitxa 7382/2]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    Hem repassat l’ús de les majúscules i les minúscules.

    DEURES:

    • Completeu les frases de la fotocòpia amb la forma correcta.
    • Repasseu l’ús de les majúscules i les minúscules.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Gelats per triar i remenar ( o no hauria de ser més aviat “per remenar i triar”?)

    a) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els qualsles quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    Relatiu neutre

    • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global.Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
    • Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context.Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
    • De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del lleng. col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina.
      Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

    Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + “que”

    • La construcció preposició + article + que és incorrecta quan equival a preposició + article + qual o preposició + què / preposició + qui.
    • Exemples incorrectes: L’informatiu en el que els hem parlat de l’atemptat d’avui acaba aquí
      La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró
      Els guanyadors, als que el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi
      Exemples correctes:
    • La persona a qui (a la qual) telefonem cada matí és de Mataró.
      Els guanyadors, a qui (als quals) el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.
    • En canvi, aquesta construcció sintàctica és correcta quan equival a preposició + aquell que / aquella que / aquells que / aquelles que / allò que.Amb els diners de la Generalitat i amb els que va aportar l’Ajuntament es pagaran aquests actes.

    Relatiu possessiu

    • El lleng. col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del lleng. col·loquial, i per tant les podem fer servir en diàlegs del doblatge i en altres contextos informals (però les evitarem en altres registres de la nostra programació, com ara els informatius i les situacions formals dins el doblatge). Informal:L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut.Formal:

      L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.

    [Extret del web ésAdir]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals

    que

    El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:

    El poble on estiuejo és a l’Empordà.

    Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:

    L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
    Aniràs (a) on jo et digui.

    Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (perdes decap afins a, etc.). Per exemple:

    El riu sha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
    El poble des d
    on tescric està situat dalt dun turó.   
    El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l
    empresa és molt llarg.

    El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què en el qual (en la qualen els qualsen les quals). Per exemple:

    La casa on viu és del segle XVIII.
    La casa en què viu és del segle XVIII.
    La casa en la qual viu és del segle XVIII.

    Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:

    Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.

    Cal evitar les formes en el què (o en la quèen els quèen les què) i al què (o a la quèals quèa les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:

    L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i noL’edifici en el què treballa.

    Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:

    • Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
    • Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.

    [Optimot, fitxa 7380/1]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    IEC: L’ús de les majúscules i les minúscules

    DEURES:

    • Llegiu les entrevistes que us he fotocopiat.
    • Feu els exercicis sobre l’ús de les majúscules i les minúscules. Per fer-los, consulteu el document de l’IEC.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de maig del 2016

    Comença el compte enrere.

    a) La traducció d’antropònims

    1. Com a norma general, cal respectar els antropònims o noms de persona en la llengua original.

    2. Hi ha alguns casos, però, que es tradueixen per criteris de tradició (una pràctica que en general segueixen totes les llengües).

    2.1. Es tradueixen els noms de:

    2.1.1. Sants (sant Ignasi, santa Anna, sant Francesc d’Assís, sant Joan Bosco, santa Teresa de Lisieux, sant Marcel·lí Champagnat, sant Felip Neri).

    2.1.2. Papes (Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc).

    2.1.3. Patriarques eclesiàstics (Aleix II, Ciril I, Bartomeu I, Jeroni II).

    2.1.4. Emperadors (Juli Cèsar).

    2.1.5. Personatges clàssics i medievals, tant els reals com els literaris o mitològics (Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èdip, Èsquil, Orfeu).

    2.1.6. Dinasties (Casa d’Alba, Borbó, Plantagenet, Habsburg, Savoia, Dues Sicílies).

    2.1.7. Reis i reines (o prínceps i princeses), regnants o no, i descendents directes (Beatriu d’Holanda, Albert de Mònaco, Carles d’Anglaterra, Margarida de Borbó, Pere d’Orleans). Hi ha algun cas especial (Paola de Bèlgica).

    2.2. Excepcions:

    2.2.1. No es tradueixen els noms que no tenen equivalent en català (Haakon de Noruega, per exemple).

    2.2.2. En general no es tradueix el nom dels cònjuges dels descendents reials si no provenen de famílies
    reials ni han rebut el títol de príncep o princesa (Carlos Zurita, Iñaki Urdangarin).

    2.2.3. Tampoc es tradueix el nom dels fills de persones que han renunciat als drets successoris.

    [Referència: ésAdir]

    He consultat a la GEC els dos casos que hem comentat a classe: Joana la Boja i Josep Bonaparte, Pepe Botella.

    b) Tipus de lletra i ús de les cometes

    Hem revisat els dos fragments del llibre d’Albert Forns.

    c) Les oracions de relatiu

    Hem fet un exercici per veure si tenim problemes a l’hora de construir les oracions de relatiu.

    DEURES:

    • Ara que s’acosta el final de curs, és un bon moment perquè em feu arribar totes les activitats endarrerides.
    • Feu el qüestionari de la unitat 5 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de maig del 2016

    Gairebé ens mullem.

    Serinyà, a tres quarts de cinc.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER.

    • presentació de la unitat 6
    • activitat 1

    a) L’alguerès

    Hem escoltat el text següent extret de l’Atles interactiu de l’entonació del català:

    Hem aprofitat per identificar-hi algunes de les característiques de l’alguerès:

    • vocalisme àton de tres sons (a, i, u): antès
    • distinció b/v: probonaro / teniven
    • article lo pronunciat lu: lu probonaro
    • imperfet d’indicatiu de la 2a i la 3a conjugacions: dieven, teniven
    • mutació de /l/ a [r]: prena
    • mutació de /r/ a [l]: tald, molt
    • conservació de la -n etimològica en alguns plurals: hòmens (?)

    b) Les abreviacions

    En aquest enllaç hi trobareu un opuscle de la Secretaria de Política Lingüística (2005) sobre les abreviacions.

    Fixeu-vos en l’explicació de la formació de les sigles i en la classificació de TV.

    c) Tipus de lletra i ús de les cometes

    Hem comentat aquest resum dels casos en què fem servir la cursiva i les cometes.

    DEURES:

    • Mireu l’espot Entrepà màgic:
    • Llegiu els articles de Najat el Hachmi i de José M. Faura que parlen d’aquest anunci.
    • Feu un article d’opinió, d’unes 200 paraules, sobre la imatge que la publicitat d’algunes ONG donen de la pobresa, la malaltia…

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de maig del 2016

    Qui és l’actor? Qui és el personatge?

    han solo català han solo castellà

    ACTIVITATS DEL DOSSIER.

    • Tasca final

    a) Connectors

    Hem completat amb els connectors adequats les dues ressenyes de la fotocòpia.

    b) La ressenya

    Què cal fer per escriure una ressenya literària?

    1. Fer una bona lectura comprensiva del text.Un bon mètode és utilitzar un full en blanc doblegat com a punt de llibre per anotar-­hi tot allò que et cridi l’atenció, el que et convingui recordar, situar, consultar…)

    2. Buscar informació: sobre la biografia de l’autor i altres obres seves, sobre el marc històric i cultural de l’obra, sobre el tema principal i els secundaris de què tracta l’obra…

    3. Fer una anàlisi descriptiva de l’obra: quin és el tema principal i, si cal, els secundaris de l’obra, quin és el punt de vista de l’autor, les parts de l’obra, el resum argumental…

    4. Fer una anàlisi crítica de l’obra ben argumentada, que ha de bascular entre la crítica convergent (allò en què estic d’acord) i la crítica divergent o discrepant (allò en que estic en desacord). Per tant, la ressenya és un text que ha de tenir una part descriptiva i expositiva, i una altra de valorativa i argumentativa. L’objectiu de la ressenya és orientar i, fins i tot, influir en el receptor, que pot ser el futur lector de l’obra objecte de comentari.

    Així doncs, l’estructura de la ressenya ha de seguir un esquema semblant a aquest:

    1. Introducció: situar el text referenciat.

    2. Resum: que expliqui succintament el contingut nuclear de la ressenya i la seva organització estructural. Ha de ser precís i no gaire llarg! Només ha d’ocupar una petita part de la ressenya.

    3. Comentari crític: crítica convergent i divergent argumentades (vegeu el punt 4t explicat anteriorment).

    4. Conclusió: que ha de contenir una síntesi integradora, breu i clara de l’apartat d’anàlisi i comentari, les conseqüències que poden anar més enllà del text i, si s’escau, una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, per exemple: “llibre molt adequat per….”, “llibre que convida a … “, “obra només aprofitable per … “, “abstenir­se’n lectors…”

    [Referència: Oficina de Català de Blanes, blogs.cpnl.cat/cursosblanes]

    DEURES:

    • Llegiu l’article de Magí Camps sobre l’estil de les dues edicions de Benzina de Quim Monzó.
    • Observeu les diferències entre les dues versions del conte “Desert” de Manuel Baixauli.
    • Escriviu la ressenya del conte que vau triar. La ressenya ha de tenir una extensió màxima de 300 paraules. Ha d’incloure el perfil biogràfic de l’autor, la sinopsi del conte, l’anàlisi crítica de la varietat lingüística que utilitza l’autor i de les tècniques narratives, i una valoració personal.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 5 de maig del 2016

    Resultat d'imatges de joan veny

    a) Els dialectes geogràfics

    Hem analitzat els trets dialectals dels textos de Biel Mesquida i de Joan Barceló.

    b) La traducció intralingüística

    Hem actualitzat dos versicles del Llibre d’Amic e Amat.

    DEURES:

    • Identifiqueu els trets dialectals d’aquest text extret d’Els parlars catalans de Joan Veny: “Ascolta’m bé: en cas de presentá’s un temps am mal ull i mala cara, lo primé que s’ha de fé és ancomaná’s a Déu i a tots los sants; i mentre se fa aguesta feina, s’arroplega lo ramat, tot ataleiant lo temps, per sapigué justament a quin indret tire la tronada. […] Per això, cal fé rotglá’l ramat en forma de pletiu, i bigilá bé que no en pugue fuí cap; si en fuïge un, fuirien tots a carrera feta, i es perdria tota la ramada, per grossa que fos”.
    • Empleneu amb els connectors adequats les ressenyes de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 3 de maig del 2016

    Atles interactiu de l’entonació del català, una joguina.

    a) Els pronoms febles

    El pronom els substitueix un complement directe (CD) masculí plural introduït per un article determinat o un adjectiu demostratiu. Per exemple: El nen porta els llibres = El nen els porta (els = els llibres). Quan aquest pronom els coincideix amb el pronom de complement indirecte (CI) li, el pronom li es transforma en hi: els hi. Per exemple:El nen porta els llibres al professor = El nen els hi porta (els = els llibres; hi = al professor). Es pot trobar la mateixa combinació els hi si el pronom els es combina amb el pronom de complement circumstancial hi: els hi. Per exemple: El nen porta els llibres a l’escola = El nen els hi porta (els =els llibres; hi = a l’escola). Col·loquialment, la combinació els hi també se sol usar encara que només s’hagi de substituir un sol complement. Per exemple: El nen porta els llibres al professor = El nen els hi porta al professor. Aquesta mateixa solució col·loquial es dóna quan el pronom els representa el complement indirecte plural, a ells, a elles. Per exemple: L’alumna escriu als professors = L’alumna els hi escriu. Això no obstant, en els registres més formals cal usar un sol pronom si s’ha de substituir un sol complement: El nen els porta al professor(els = els llibres). L’alumna els escriu (els = als professors).

    [Optimot, fitxa 63/3]

    El pronom els substitueix el complement indirecte (CI) plural. Per exemple: El noi dóna el diari a les periodistes = El noi els dóna el diari.

    Quan aquest pronom els es combina amb un pronom de complement directe (CD), l’ordre d’aquests pronoms s’inverteix: primer l’indirecte i tot seguit el directe. Vegeu el quadre següent:

    CI CD CI + CD Exemple                       
    el els el Dóna ella el document a les periodistes o els el dono jo?
    la els la Dóna ella la notícia a les periodistes o els la dono jo?
    els+ els els els Dóna ella els informes als periodistes o els els dono jo?
    les els les Dóna ella les acreditacions a les periodistes o els les dono jo?
    ho els ho Dóna ella això a les periodistes o els ho dono jo?

    En aquests casos, col·loquialment se sol usar la combinació els hi. Per exemple:

    Dóna ella el document a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella la notícia a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella els informes a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella les acreditacions a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella això a les periodistes o els hi dono jo?

    Això no obstant, en els registres més formals cal mantenir la combinació indicada en el quadre.

    [Optimot, fitxa 147/3]

    El pronom li substitueix un sol complement: l’indirecte (CI) singular. Per exemple: La mare dóna l’esmorzar a en Pau = La mare li dóna l’esmorzar (li = a en Pau).

    Els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe (CD) introduït o bé per un article determinat (el, la, els, les) o bé per un demostratiu (aquest, aquesta; aquell, aquella). Per exemple: La mare dóna l’esmorzar a en Pau = La mare el dóna a en Pau (el =l’esmorzar).

    En la majoria de parlars, el pronom li, quan es combina amb un pronom de complement directe (el, la, els, les), es transforma en hi i es col·loca darrere del pronom que representa el complement directe. Per exemple: La mare dóna l’esmorzar a en Pau = La mare l’hi dóna. D’aquesta manera, es formen les combinacions següents:

    CI CD CD + CI Exemple                                
    el l’hi Vols que deixi el diari a la Cristina o l’hi deixaràs tu?
    li+ la la hi Quan te’n vagis deixaràs la clau a la portera o la hi deixo jo?
    els els hi Avui he comprat els regals per a la Mònica i ja els hi vull donar.
    les les hi He de portar les arracades al joier, les hi portaré dijous.

    En aquests casos, col·loquialment se sol usar la combinació l’hi en lloc de la hi (Quan te’n vagis deixaràs la clau a la portera o l’hi deixo jo?) i els hi en lloc de les hi (He de portar les arracades al joier, els hi portaré dijous).

    Això no obstant, en els registres més formals cal mantenir la combinació indicada en el quadre.

    [Optimot, fitxa 6605/2]

    b) Els dialectes geogràfics

    Aquest vídeo, d’una banda, vol donar la informació indispensable sobre la visió dialectal de la llengua catalana i sobre els criteris lingüístics i històrics que han permès d’establir-la; i, d’una altra, vol familiaritzar l’espectador amb les situacions de conversa interdialectal sense esquivar les dificultats que poden sorgir, bo i accentuant, amb tot, la naturalitat amb què aquestes situacions poden crear-se i desenvolupar-se. Hi intervenen sis personatges, cada un dels quals representa una de les principals varietats del català. És un vídeo un pèl antic, però que en pocs minuts dóna una visió força encertada dels dialectes geogràfics del català.

    DEURES:

    • Identifiqueu els trets dialectals del text de Biel Mesquida.
    • Busqueu informació sobre el pallarès.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme