RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Octubre, 2016

  • Dijous, 27 d’octubre del 2016

    En aquesta imatge s’hi pot veure la gent que feia cua davant de la Coma Cros per assistir a la sessió de formació “Coneix l’Optimot”.

    a) El substantiu: nombre

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    Quan els dies de la setmana són usats en sentit distributiu, és a dir, quan indiquen que el fet s’esdevé cada setmana en aquell dia, porten article.

    En el cas d’horaris posats en rètols que solen ser breus, l’article no és imprescindible, perquè es tracta d’un text esquemàtic. En canvi, quan tenim un text seguit, s’ha de posar amb article: Tanquem el(s) dilluns.

    [Referència: Optimot, fitxa 1940/2]

    b) Els textos argumentatius

    Hem analitzat l’article “L’hortografia” de Quim Monzó.

    c) Sessió de formació “Coneix l’Optimot”

    Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.

    Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts. Quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.

    L’Optimot inclou cinc modalitats de cerca:

    • Bàsica: El cercador mostra tots els resultats en què hi ha les paraules clau.
    • Frase exacta: El cercador només mostra els resultats que coincideixen exactament amb el que s’ha introduït en el quadre de text, és a dir, els resultats en què hi ha les paraules que s’han escrit en el quadre de text, amb la mateixa separació i en el mateix ordre. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber si una expressió és correcta o en quin context s’utilitza, sobretot si conté paraules que apareixen en molts resultats (articles, preposicions, etc.).
    • Criteris: El cercador només mostra els resultats que hi ha en les fonts que contenen criteris lingüístics: les fitxes de l’Optimot i la col·lecció “Criteris Lingüístics” de la Direcció General de Política Lingüística. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber com o quan s’utilitza una paraula, una expressió, un signe gràfic.
    • Castellà-català: El cercador només mostra els resultats de les fonts en què hi ha l’equivalència en altres llengües: les fitxes de l’Optimot, els diccionaris terminològics del TERMCAT i els diccionaris bilingües català-castellà castellà-català d’Enciclopèdia Catalana. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber l’equivalència en català d’una determinada paraula o expressió en castellà.
    • Verbs conjugats: El cercador només mostra els resultats que hi ha a la font Verbs conjugats. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber com s’escriu una determinada forma verbal. Cal escriure l’infinitiu del verb al quadre de text i seleccionar la modalitat de cerca Verbs conjugats. Si el verb que hem consultat es conjuga com un verb model, en el detall del resultat veurem la taula del verb model. Per exemple, si consultem caminar, que es conjuga com cantar, ens apareixerà la taula del verb cantar.

    DEURES:

    • Resoleu els dubtes que trobem en les oracions de la fotocòpia fent servir l’Optimot. No us descuideu d’apuntar el tipus de cerca que heu fet.
    • Redacteu, a partir d’aquest reportatge, un article d’opinió d’unes 300 paraules per a El Punt Avui que tracti sobre les campanyes de promoció de la lectura i que inclogui la teva opinió sobre la utilitat i l’eficàcia d’aquestes iniciatives.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’octubre del 2016

    Abans de començar, un missatge del nostre patrocinador.

    calor
    3 f. [LC] Animació, passió, amb què hom fa una cosa. En la calor de la discussió, de la disputa.

    escalfor
    f. [LC] Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta. L’estufa fa massa escalfor.

    a) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà; pagans < pagà; farbalans < farbalà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    b) Els textos argumentatius

    • Els articles han de dur un títol. Al final del títol no hi escrivim mai un punt.
    • Les diferents parts del text (introducció, raonaments o arguments, conclusió) s’han de distribuir en paràgrafs. Els paràgrafs han de tenir una extensió semblant.
    • La introducció pot incloure una anècdota o una afirmació genèrica. Podeu fer servir alguna estructura fixa (com ara una referència temporal) per introduir els articles: L’altre dia…, Un amic em va explicar que
    • Els enllaços (en primer lloc, d’una banda…) us poden ajudar a introduir els diferents arguments per defensar la vostra opinió. (No feu servir guions, xifres, lletres…) Podeu il·lustrar els arguments amb exemples.
    • La conclusió serveix per deixar clara la vostra opinió, per resumir els vostres arguments o per fer propostes.

    DEURES:

    • Feu els exercicis sobre el nombre dels substantius de la fotocòpia.
    • Llegiu l’article “L’hortografia” de Quim Monzó (pàg. 88 del llibre). Fixeu-vos en l’estructura del text.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 d’octubre del 2016

    Aglans, porcs i truges…

    sevilla. 10-11-03: cerdos. Cerdos ibéricos en Constantina. una jornada en navalvillar con antonio hidalgo, capellan. Foto:Paco Cazalla

    a) El substantiu: gènere
    Hem comentat algun exemple més de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • porc (espècie i mascle) / verro (porc no sanat) / marrà (porc no sanat) / truja (femella)
    • bou (espècie, mascle i mascle sanat) / brau (mascle) / toro (mascle) / vaca (femella)

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.
    • vessant, aglà / gla, vodka

    b) El llenguatge no sexista

    La societat occidental moderna ha experimentat una evolució notable cap a comportaments més justos i igualitaris en relació amb el paper de les dones. La llengua evoluciona amb la societat i reflecteix de manera indirecta aquests canvis.

    En català, com en totes les llengües romàniques, algunes categories gramaticals tenen flexió de gènere, és a dir, incorporen una forma per al masculí i una altra per al femení. La incorporació de les dones al món laboral i a tots els altres àmbits de la vida social, ha comportat una feminització progressiva de  noms d’oficis, càrrecs o titulacions que abans només tenien forma masculina.

    En els darrers anys, s’ha estès a tots els àmbits de la nostra societat la voluntat d’evitar els usos sexistes i androcèntrics del llenguatge, i han  sorgit iniciatives diverses de guies i recomanacions amb aquest objectiu. Ara bé, aquestes guies i recomanacions no es poden aplicar d’una manera mecànica, sinó que, en cada cas, cal tenir en compte el tipus de text, i el context lingüístic i comunicatiu. A més, cal vigilar de no aplicar construccions que poden atemptar contra el bon ús de la llengua i entrebancar la comunicació.

    [CNL del Vallès Oriental, “Per un ús no sexista del llenguate”, Un Cop de Mà]

    Per il·lustrar el debat sobre l’ús no sexista del llenguatge, podeu dos articles amb un punt de partida comú (la discriminació social de la dona), però amb punts de vista diferents sobre com s’ha d’afrontar:

    Finalment, hem proposat solucions per a tot un seguit d’exemples d’ús discriminatori del llenguatge.ç

    c) El text explicatiu

    El text expositiu o explicatiu

    DEURES:

    • Escriviu l’article que us ha demanat la revista Escola Catalana, especialitzada en educació, per a un número monogràfic que tractarà de la lectura en el procés d’aprenentatge. L’article ha de tenir unes 300 paraules.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 18 d’octubre del 2016

    L’eina del sanador

    castrador

    a) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major (pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    b) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; alcalde/alcalde, alcaldessa; cònsol/cònsol, consolessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • cap de premsa/cap de premsa; lingüista/lingüista; gerent/gerent

    A més, hem comentat les relacions, a vegades complicades, entre gènere i sexe:

    • l’ovella (espècie i femella) / el marrà (mascle) / el moltó (mascle i mascle sanat) / el be (espècie i cria)
    • la criatura, el nadó: nen o nena?
    • el cocodril, la balena: mascle o femella?
    • el cargol / la cargola
    • el cuc / la cuca
    • el llagost / la llagosta

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir. Fixeu-vos que el portal lingüístic del CCMA recomana utilitzar com a invariables els substantius que designen les graduacions militars: el sergent, la sergent.

    DEURES:

    • Quines són les relacions entre aquestes dues sèries de paraules: el porc, el verro, el marrà, la truja; el bou, el brau, el toro, la vaca?
    • Marqueu les idees principals dels dos articles que fareu servir a l’hora d’escriure el vostre article per a la revista Escola Catalana.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Què és una comunicació eficaç?

    [Jornada del CPNL per a la Millora Professional: Recursos, Eines i Habilitats. La Comunicació Eficaç]

    Article complet

  • Dijous, 13 d’octubre del 2016

    Abans d’un prezi…
    bigproduct_biodramina_chicle

    a) Les propietats textuals

    Hem comentat les característiques que ha de tenir un bon text.

    propietats del text

    b) El procés de redacció

    Aquests són els passos bàsics que hem de seguir a l’hora d’elaborar un text:

    Abans d’escriure

    • planificar el text
    • generar idees
    • organitzar-les

    A l’hora d’escriure

    • redactar frases i rellegir-les
    • redactar paràgrafs i rellegir-los

    Després d’escriure

    • revisar
    • reescriure

    Hem revisat la instància que la Francesca va enviar a la Direcció General de Política Lingüística i n’hem valorat l’adequació, la coherència i la cohesió.

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La taula rodona” d’Eva Piquer. En el moment que el va escriure, Joan Solà encara era viu?
    • Busqueu-hi tots els mots compostos.
    • Feu una llista de tots els noms que fan referència a professions, oficis, càrrecs… i busqueu la forma en masculí i en femení d’aquests substantius.
    • Registreu-vos, si encara no ho heu fet, en l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 d’octubre del 2016

    Primer dia…

    Benvinguts al curs!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga.

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Després de presentar-nos -i saber que un escaparatista és un agençaaparadors o aparadorista-, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 9 d’octubre.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 11 d’octubre de 2016

    Què us sembla?

    DEURES:

    • Entreu al curs de l’Aula mestra.  Podeu llegir l’article “Desaprendre” i fer el qüestionari “Recte ús de les lletres”.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme