RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per novembre, 2016

  • Dimarts, 29 de novembre del 2016

    En Mauri

    mauri

    Un maori

    maori

    a) Els signes de puntuació

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Aquestes oracions explicatives cal escriure-les entre comes.

    b) Les enumeracions

    Hem repassat la coherència d’algunes enumeracions.

    c) L’accentuació: mots amb errors en la síl·laba tònica

    Hem dictat les paraules següents: paraplegia, iber, vídeo, fluor, soviet, medul·la, elit, Munic, míssil, guru, quadriga, Dèmocles, intèrfon, maori, tèxtil, torticoli, Etiòpia, diòptria, ampit, Hèlsinki, èczema, libido, víking, olimpíada, radar, alfil.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 24 de novembre del 2016

    L’Andreu i la Roser us conviden a la Festa Major de Serinyà.

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma s’utilitza en els casos següents: en primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades; en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment només ha d’anar precedida d’una coma).

    Cal escriure entre parèntesis els incisos o explicacions de caràcter addicional que s’introdueixen dins un text. Cal tenir en compte, però, que els incisos posats entre parèntesis mantenen amb la resta del text una relació més llunyana que els incisos escrits entre comes (el president, que n’és el responsable, va admetre que…) o entre guions (el Gabinet del Rectorat —temps enrere Gabinet de Comunicació— està estructurat…).

    b) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i  sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció ino es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubre, l’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:

    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.

    Però:

    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)

    [Optimot, fitxa 7499/1]

    c) Les enumeracions

    DEURES:

    • Modifiqueu, si cal, les enumeracions del model d’informe per tal que siguin més coherents.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 22 de novembre del 2016

     

    expedientes1

    Estic a punt per llegir els vostres informes.

    a) Els signes de puntuació

    Remarques sobre els usos de la coma:

    • Marca les enumeracions, excepte quan hi ha les conjuncions o, i o ni que enllacen el penúltim i l’últim element de la sèrie.
    • Delimita els incisos.
    • Marca certs canvis en l’ordre neutre de la frase.

     

    b) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Hem comentat els recursos d’impersonalització i de modalització del discurs de l’informe que fem servir com a model.

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de modalització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que
    • ús de les cometes: “boquilla”
    • valoracions: estava molt calenta, però sense cremar…

    La dixi temporal inclou aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb el moment de l’enunciació (l’ara). Són díctics temporals les marques gramaticals que s’interpreten de manera unívoca segons el context temporal de l’enunciació (no tenen, per tant, significat proposicional, sinó exclusivament gramatical). Si l’element temporal té algun significat específic o la interpretació no es fa directament en relació amb l’ara, no serà díctic.
    Els díctics temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat o posterioritat a l’ara del temps de l’enunciació, com en el cas de:
    – alguns adverbis temporals com ara, ahir, demà, abans-d’ahir/ despús-ahir, passat/despús-demà, etc.
    – els morfemes verbals de present d’indicatiu, els de perfet i els de futur.

    [Maria Josep Cuenca, Gramàtica del text]

    c) Els numerals

    Per saber si cal escriure una quantitat amb xifres o lletres, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

    1. El tipus de text o d’obra en què apareix:

    — En els treballs científics (matemàtiques, ciències físiques, etc.), econòmics o estadístics, es fan servir les xifres per a la representació de les magnituds.

    — En les obres literàries, en canvi, es tendeix a fer servir més aviat les lletres.

    — En els documents notarials totes les xifres s’escriuen amb lletres.

    2. Si la xifra és cardinal (és a dir, si expressa una quantitat numèrica precisa del referent del substantiu, com ara tres persones, vint-i-cinc alumnes, cent cinquanta treballadors, 123.567 habitants, 234 km) o ordinal (és a dir, si expressa el lloc que ocupa el referent del substantiu en una sèrie, com ara primera volta, tercera posició, cinquena copa, 1r 5a).

    Per exemple, pel que fa als numerals cardinals, el criteri més estès consisteix a escriure amb lletres els números que tenen fins a tres paraules, i amb xifres els que en tenen més. Per exemple:

    Van construir cinquanta pisos nous.
    Hi ha hagut 475 abstencions.

    Un altre criteri és escriure amb lletres els números del zero al dinou, i amb xifres la resta. En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    Pel que fa als numerals ordinals, l’ús més habitual és escriure els vint primers amb lletres o amb xifres, i abreujar els ordinals a partir del vintè:

    el segon classificat o el 2n classificat
    la quarta posició
    o la 4a posició

    però:

    el 25è lloc
    la 24a edició de la cursa

    [Optimot, fitxa 7498/3]

    DEURES:

    • Repasseu l’escriptura dels numerals de l’exercici.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 17 de novembre del 2016

    Resultat d'imatges de rovelló

    Esclata-sang?

    a) Els compostos

    Hem corregit els exercicis de l’altre dia i n’hem fet un de nou.

    b) Els signes de puntuació

    Els signes de puntuació s’han presentat sempre com l’equivalència escrita de l’entonació, però els dos sistemes comparteixen més diferències que semblances. Si bé és veritat que determinades entonacions es marquen a l’escrit amb signes gràfics (?, !, -), molts altres usos de puntuació (aposicions, enumeracions, etc.) tenen una explicació únicament sintàctica, sense correlació tonal. Encara més, l’associació massa simple entre entonació i puntuació, o entre pausa i coma, acostuma a induir a l’error i a provocar faltes greus de puntuació. D’altra banda, l’immens potencial expressiu de l’entonació contrasta amb les possibilitats limitadíssimes dels signes gràfics. Més aviat cal parlar de dos sistemes de cohesió paral·lels en l’oral i en l’escrit, amb trets i funcions particulars.

    Els signes de puntuació més importants senyalen els diversos apartats de l’escrit i conformen un veritable esquelet jeràrquic del text:

    SIGNE DE PUNTUACIÓ UNITAT DEL TEXT
    coma, punt i coma ——–> sintagma, frase
    punt i seguit ——–> oració
    punt i a part ——–> paràgraf
    punt final ——–> text

    A més a més, amb el desenvolupament tecnològic de l’expressió escrita (màquines d’escriure, ordinadors) s’han incrementat notablement el nombre i el tipus de signes usats. Així les fletxes, els asteriscs (**), els claudàtors ([]), les barres (/, <>), els guions (-, _), etc. són altres signes gràfics paralingüístics que també desenvolupen funcions cohesionadores.

    [Text extret del llibre Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz]

    Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 1 i 2 de la fotocòpia dels signes de puntuació.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de novembre del 2016

    camí

    1 18  [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
    19  [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.

    Gràcies, Jordi!

    a) L’exposició oral

    Hem valorat la intervenció de J. S. en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    A més, hem comentat que hi quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    1. Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic. Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
    2. Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
    3. Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
    4. Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    En aquesta taula hem resumit els aspectes més conflictius de cada tipus de discurs (molt, força, poc):

    riscostipusdiscurs

    b) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència,  els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    c) La vocal neutra

    Aquestes són les paraules del dictat: assemblea, galàpet, rancor, avantatge, gelea, resplendir, cànem, javelina, sanefa, efeminat, latrina, sarbatana, emparar, malenconia, setí, enrevenxinar, majorana, sometent, enyorar, meravella, temptejar, ermini, monestir, vernís

    DEURES:

    • Enregistreu una intervenció oral formal d’uns 4-5 minuts. En la vostra intervenció heu d’exposar i argumentar el vostre punt de vista sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge. Podeu enviar-me els enregistraments per correu electrònic.
    • Corregiu les paraules del dictat.
    • Feu els dos exercicis de compostos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre del 2016

    Us pago els drets d’autor.

    pennies-1436547831

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments de l’article d’opinió que em vau presentar. Ens hem fixat sobretot en els problemes de concordança entre el subjecte i el verb.

    1. És obvi que en un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als nostres socis europeus. > És obvi que un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als dels nostres socis europeus.
    2. A més a més, iniciatives per a promoure la lectura, no només ajudarà a despertar l’interès al lector, sinó que també ajudarà a la recuperació del sector del llibre. > A més a més, iniciatives per promoure la lectura no només ajudaran a despertar l’interès del lector, sinó que també ajudaran a la recuperació del sector del llibre.
    3. La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, són els impulsors d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, és la impulsora d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus i Ferrocarrils de la Generalitat són els impulsors d’aquesta iniciativa…
    4. S’ha de fer campanyes i promocions de la lectura… > S’han de fer campanyes i promocions de la lectura…
    5. Aquest tipus de moviment són una bona incentivació als usuaris per introduir-se al món de la lectura. > Aquest tipus de moviment és un bon incentiu per als usuaris per introduir-se al món de la lectura.

    b) Per què, perquè, per a què

    Hem revisat el conte “El senyor que compta“.

    c) L’exposició oral

    Hem comentat els aspectes que considerem més importants a l’hora d’avaluar una exposició oral. Hem valorat l’exposició d’en Bernat.

    DEURES:

    • Repasseu l’ortografia de les vocals neutres.
    • Avalueu la intervenció de Joan Subirats en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre del 2016

    83708

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir. > Hem de començar des de les escoles a treballar el tractament de la informació. Cal ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri, a adonar-se que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a les quals es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació. > Hem de seguir insistint perquè la nostra educació avanci en aquesta línia, perquè de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    c) L’exposició oral

    Si voleu saber com ha de ser una exposició oral, podeu mirar aquests dos vídeos. El primer se centra en el llenguatge no verbal i el segon, en l’estructura del discurs:

    També podeu consultar els aspectes que es poden avaluar en una exposició oral a la web Com comunicar.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè, per a què, que i què del conte “El senyor que compta”.
    • Trieu els cinc aspectes que tindríeu en compte a l’hora de valorar una exposició oral.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de novembre del 2016

    Abans de començar, un missatge del nostre patrocinador:

     

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Certament, en ple segle XXI, tenim a l’abast tota una sèrie d’informació que rebem des de molts i diferents suports, la primera pregunta que em faig és realment tots aquest suports són verídics? Estan realment documentats i comprovats? > Certament, en ple segle XXI tenim a l’abast tota una sèrie d’informació que rebem des de molts i diferents suports. La primera pregunta que em faig és si realment tots aquest suports són verídics. Estan realment documentats i comprovats?
    2. És per això, que qui llegeix i sap discernir entre el gra i la palla i comprendre el que llegeix, és un esglaó en el seu creixement personal. > És per això que llegir, saber discernir entre el gra i la palla i comprendre el que es llegeix és un esglaó en el seu creixement personal.
    3. Considerant que quan estem llegint un text simultàniament estem contrastant i qüestionant les nostres idees, estem pensant, i això en definitiva el que fem és aprendre. > Considerant que, quan estem llegint un text, simultàniament estem contrastant i qüestionant les nostres idees, és a dir, estem pensant, el que fem és aprendre.
    4. Finalment, dir que tot i que existeixen molts factors influents en el procés de comprensió i lectura, el més important és familiaritzar als nens amb els llibres al més aviat possible. > Finalment, cal dir que, tot i que existeixen molts factors influents en el procés de comprensió i lectura, el més important és familiaritzar els nens amb els llibres al més aviat possible.
    5. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.
    6. D’altra banda, la dificultat de la conciliació laboral i familiar no ajuda que la joventut tinguin referents per fomentar aquests hàbits. > D’altra banda, la dificultat de la conciliació laboral i familiar no ajuda que la joventut tingui referents per fomentar aquests hàbits.

    b) La concordança del subjecte

    Hem comentat els possibles problemes de concordança de les oracions de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • En general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre, de manera que si el subjecte va en singular el verb també hi va.
    • El verb impersonal haver-hi, malgrat que en la llengua col·loquial apareix sovint en plural quan les paraules que el segueixen també van en plural (per exemple, hi han gelats), es conjuga únicament en tercera persona del singular (hi ha, hi havia, hi haurà, etc.).
    • Si el subjecte és un nom col·lectiu no determinat per cap complement (per exemple, la gent, l’equip, la colla), la concordança se sol fer en singular.
    • Si el subjecte és un nom col·lectiu (una part de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, un grapat de) determinat per un complement en plural introduït per la preposició de, la concordança es pot fer en plural o en singular.
    • Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció i, el verb es construeix en plural.
    • Quan un subjecte singular va seguit d’un complement introduït per la preposició amb o per una expressió del tipus en col·laboració amb, juntament amb, cal fer la concordança en singular.
    • Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció o, el verb se sol fer servir en plural.
    • Quan la construcció partitiva un dels, una de les va acompanyada d’una oració de relatiu, el verb s’escriu en plural.
    • En el cas de les oracions atributives (és a dir, amb els verbs ser, estar, semblar, etc.) en què el subjecte és un nom col·lectiu, el verb concorda amb l’atribut, no pas amb el subjecte.

    [Referència: Optimot]

    DEURES:

    • Milloreu o corregiu, si cal, aquestes oracions:
    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet son fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.
    • Llegiu la pàgina 211 del llibre de Barcanova.
    • Llegiu l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme