RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Febrer, 2017

  • Dijous, 23 de febrer del 2017

    Ja heu trobat la cabra d’or que està amagada al castell de Quermançó?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
    2. Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria.  / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé.  / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí.  / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu.  / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament.  / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. /  Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    b) Els indefinits i els quantitatius

    Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:

    1. En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
    2. En oracions interrogatives.
    3. En oracions condicionals.

    En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre Quito.
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de febrer del 2017

    El final de la unitat 4.

    a) Els signes de puntuació

    Aquestes són les funcions generals dels dos punts:

    • Introdueixen les enumeracions.
    • Precedeixen les exemplificacions, especialment quan són introduïdes per expressions del tipus per exemple, és a dir, següent
    • Introdueixen citacions textuals o reproduccions en estil directe.
    • Segueixen immediatament els mots clau que identifiquen alguns documents administratius (CERTIFICO, RESOLC, DISPOSO…).
    • Precedeixen les conclusions, les conseqüències, les explicacions o les demostracions del que acabem de dir.
    • Uneixen les dues frases que formen una construcció catafòrica —en la qual anticipem o anunciem un element del discurs que lògicament hauria de venir després.
    • Segueixen algunes locuions (ara bé, doncs bé…).

    [Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos]

    b) Usos del verb ser

    1. Per expressar una localització

    Si s’expressa mera localització sense indicar-ne la durada s’usa el verb ser i, de vegades el verb haver-hi.

    2. Per expressar qualitats o estats

    • Amb subjectes inanimats davant d’adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: alt, llarg, blanc, car, bonic, bo, difícil, clar, transparent, dur, tou…
    • Amb subjectes inanimats davant de participis i d’adjectius que indiquen qualitats transitòries: encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat, trencat, calent, fred, tebi, cru… Malgrat que tradicionalment s’ha usat el verb ser en aquests casos, també s’usa el verb estar.
    • Amb subjectes animats davant d’adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: constant, llest, bo (de bon caràcter), savi, vell, alt, baix, coix, sord, mut, espavilat …

    3. Per expressar temps

    Quan designem un temps en què ocorre un esdeveniment

    c) Usos del verb estar

    1. Per expressar una localització

    Quan s’expressa una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc: se sol usar el verb estar i, de vegades, altres verbs com romandre, mantenir-se, viure, residir, estudiar, treballar.

    2. Per expressar qualitats o estats

    • Amb subjectes inanimats davant d’adverbis que indiquen qualitats transitòries.
    • Amb subjectes animats davant d’adjectius, d’adverbis i de participis passats que indiquen característiques transitòries: satisfet, content, malalt, pàl·lid, suat, enrabiat, enutjat, refredat, afligit, adolorit, bé, malament.
    • Quan expressem alguna cosa per mitjà d’una preposició o locució prepositiva generalment cal usar el verb estar: a favor, en contra, d’acord, de sort, de desgràcia, a punt, al punt, a l’abast…

    3. Per expressar temps

    Quan designem el temps que necessitem per fer una cosa.

    DEURES:

    • Repasseu els usos dels verb ser i estar.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 16 de febrer del 2017

    La playlist del professor:

    a) El verb: remarques

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    digues

    digui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprèn

    aprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:

    • *Potser plogui demà.
    • Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.

    Els verbs acudir, arrupir, brunzir, consumir, escollir, mentir, percudir i presumir es poden conjugar indistintament com servir o com dormir. Les persones primera singular (jo), segona singular (tu), tercera singular (ell/ella) i tercera plural (ells/elles) del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu tenen dues formes, l’una amb –eix– i l’altra sense.

    b) Les correlacions verbals

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Si… present d’indicatiu > futurSi plou, no vindré.
    • Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simpleSi plovia /plogués, no vindria.
    • Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compostSi hagués plogut, no hauria vingut.

    DEURES:

    • T’han demanat que inauguris la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fes el discurs inaugural, en què has d’exposar la tasca de la Fundació Paco Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrirà les ponències. Dona l’opinió sobre els objectius de la Fundació Paco Candel i sobre l’interès d’aquesta trobada d’estudis. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minutsPer preparar-la, fes servir la informació següent:
      1. Text 1: web de la Fundació Paco Candel
      2. Text 2: biografia de Manuel Veiga

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 14 de febrer del 2017

    Aquest quadre d’en Nonell no ha pertangut mai a la família del meu pare.

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    Hem comentat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) Revisió i correcció de textos

    1. *perderé: perdré [L’arrel és perd-.]
    2. *desaparescut: desaparegut [Els verbs acabats en –èixer fan el participi amb –gut si són velars i amb –scut si no ho són.]
    3. pertanyut: pertangut
    4. *romangut: romàs [Els verbs acabats en –ndre fan el participi amb -s.]
    5. *estés: estigués [El verb estar és un verb velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    6. cogut: coure [La forma de participi cuit s’utilitza amb el valor de ‘que ha estat sotmès a cocció’, mentre que el participi cogut s’utilitza amb el valor de ‘que ha produït coïssor’.]
    7. *donguessis: donessis [El verb donar és regular.]
    8. plagué
    9. *capigués: cabés [El verb caber o cabre és un verb irregular, però no és velar.]
    10. *desconeixo: desconec [El verb desconèixer és un verb velar.]
    11. *bulleixo: bullo [El verb bullir no és incoatiu.]
    12. *no cal que coeu: no cal que cogueu [En aquesta construcció hem de fer servir el present de subjuntiu.]
    13. *bevés: begués [El verb beure és velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    14. *sapiguessis: sabessis [El verb saber és un verb irregular, però no és velar.]
    15. *ressenteixo: ressento [El verb ressentir no és incoatiu.]
    16. *haguem acabat: hàgim acabat [Les formes del present de subjuntiu del verb haver són hàgim i hàgiu, que apareixen en els perfets de subjuntiu.]

    DEURES:

    • Repasseu els apartats sobre els verbs irregulars del llibre (pàg. 116-124).
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 de febrer del 2017

    El kilt dels McVinyes

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    mental disorders desordres mentals trastorns mentals
    crime crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune system sistema immune sistema immunitari
    emergencies emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 carbó 14 ‘mineral’ carboni 14
    maniac maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb les conjuncions que hi falten.
    • Mireu aquesta pel·lícula (si us avorriu a casa o la feina):

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 7 de febrer del 2017


    Salt d’alçada?

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) Els connectors

    En aquest enllaç trobareu una classificació molt útil dels connectors.

    RECORDEU:

    • *donat que: La construcció donat que no és correcta en català i, per tant, cal buscar en cada cas una alternativa correcta per substituir-la. Amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’, es poden fer servir les expressions següents: atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.
    • *degut a: No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que.
    • *en relació a: Hem de fer servir en relació amb o amb relació a.  Aquestes locucions es poden considerar sinònimes quan adopten el significat ‘pel que fa a’.
    • *doncs causal: La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, queatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    • *tal i com: Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com.
    • *sempre i quan: Per expressar una condició, en català disposem de la construcció sempre que. Aquesta condició també es pot expressar amb la conjunció si i el verb en indicatiu.
    • *quant més, *quant menys: Per expressar que una cosa és d’una determinada manera en un grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment del grau d’un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència.

    • Completeu amb les conjuncions adequades el text de l’exercici 18 de la pàgina 222 del llibre.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 2 de febrer del 2017

    La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496. [Text extret del web Cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona]

    a) La sinonímia

    Hem repassat els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Són sinònims els mots alçada, alçària i altura?
    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els elements següents:
      1. la tesi
      2. els arguments
      3. els marcadors metatextuals
      4. les former de 1a persona
      5. els mots valoratius
      6. les preguntes retòriques
      7. els arguments d’autoritat
      8. els arguments amb exemples
    • Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme