RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per gener, 2018

  • Dimarts, 30 de gener del 2018

    a) Per què, perquè, per a què

    [Unitat 1, activitat 9]

    En les oracions interrogatives el parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.

    Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?).

    Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.

    Classes Característiques Exemples
    Interrogativa total
    • Preguntem per tot el contingut de l’oració.
    • •Demanen un o un no com a resposta.
    • La podem introduir amb la conjunció que amb valor emfàtic.
    Perquè és la més fàcil?
    Interrogativa parcial
    • •Preguntem per una part del contingut de l’oració.
    • La resposta no pot ser o no.
    • •Hi apareixen mots interrogatius (qui, què, quan, com, on…)
    • •El mot interrogatiu substitueix la part de l’oració sobre la qual fem la pregunta.
    Per què no veniu aquest cap de setmana?
    Interrogativa directa
    • •L’expressem com una oració independent.
    • •L’entonem amb un final ascendent.
    • •Escrivim el signe d’interrogació.
    Per què estàs tan content?
    Interrogativa indirecta
    • •La subordinem a una oració principal.
    • •La introduïm amb un verb declaratiu.
    • •L’entonem amb un final descendent.
    • •No escrivim el signe d’interrogació.
    No he sabut mai per què va marxar del poble.

    [Quadre adaptat del blog Aula de català]

    b) Usos de per i per a

    [Unitat 1, activitat 8]

    Es fan servir les preposicions per i per a davant d’un infinitiu de finalitat segons el context en què es troben:

    a) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’una construcció impersonal o passiva. Per exemple:

    Avís: es recomana conduir a poc a poc per a evitar accidents. (L’infinitiu depèn de la construcció impersonal es recomana.)
    L’organisme va ser creat per a col·locar-hi la militància. (Depèn de la passiva va ser creat.)

    b) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’un nom, d’un adjectiu, d’un adverbi o d’un verb que expressa un estat. Per exemple:

    Es venen pastilles per a encendre foc. (L’infinitiu depèn del nom pastilles.)
    Aquesta llet no és bona per a beure. (Depèn de l’adjectiu bona.)
    És massa tard per a anar-hi a peu. (Depèn de l’adverbi tard.)
    Ens fan falta diners per a muntar el negoci. (Depèn de fer falta.)

    c) S’usa la preposició per en les construccions finals quan, a més del valor de finalitat, es fa referència al motiu pel qual s’actua i, per tant, quan la preposició vol dir ‘amb la intenció de’. Per exemple:

    Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició. (‘amb la intenció de veure la nova exposició’)
    S’ha estirat a la gandula per prendre el sol. (‘amb la intenció de prendre el sol’)

    En canvi, es fa servir la preposició per a en els altres casos. Per exemple:

    Si ve el teu germà, ho aprofitaré per a parlar-li del viatge.
    Aquestes eines serveixen per a escatar el calaix.

    En tots aquests casos, tal com estableix la Gramàtica de la llengua catalana, es pot fer la distinció entre les preposicions per i per a segons aquests usos, però també és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu, d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

    [Optimot, fitxa 7700/3]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tant per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per / per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!, Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    c) La notícia

    Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta (titular, cos…); quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que han de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on?, per què?). Pel que fa a l’estil, la notícia ha de ser clar, concisa i objectiva.

    El cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de pir{àmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

    [Unitat 1, activitat 5]

    DEURES:

      • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7, tasca intermèdia]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 25 de gener del 2018


    Resum de l’últim partit entre els jugadors blaugrana i els blanc-i-blaus.

    a) La formació de paraules: la composició

    Hem repassat alguns casos especials a partir d’aquest exercici:

    Hi ha expressions lexicalitzades que estan formades per una preposició i un substantiu. Aquestes expressions s’escriuen aglutinades quan formen un sintagma que és el complement d’un nom elidit o sobreentès. Aquests sintagmes preposicionals funcionen com un nom. Per exemple:

    una contrarellotge (‘cursa contra rellotge’) [variable com a nom: tres contrarellotges; invariable com a adjectiu: tres curses contrarellotge]
    un forabord (‘motor fora bord’)
    un sensepapers (‘persona sense papers en regla’)
    un sensesostre (‘persona sense una llar pròpia’)
    un sensefeina (‘persona desocupada, que no troba feina’).

    Expressions lexicalitzades com sensepaperssensesostre i sensefeina s’havien escrit separadament (sense guionet) fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016. Són invariables: el sensesostre / els sensesostre.
    [Optimot, fitxa 7686/3]

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    DEURES:

    • Consulteu aquests enllaços per trobar més arguments per desenvolupar la vostra intervenció i prepareu un esborrany del guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    • Completeu els buits de l’activitat 9 amb perquè, per quèper a què.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 23 de gener del 2018

    poeta 
    mi f. [LC] [FLL] [PR] Persona que fa poesies. Una poeta lírica. Els poetes mallorquins. 
    m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que està dotada per a fer poesies. Aquell fa versos, però no és un poeta.
    poetessa 
    f. [PR] Poeta.

    a) El substantiu: gènere

    Les formes dobles són un recurs visibilitzador que es pot fer servir quan hi ha una intenció manifesta de fer visibles les dones. En els àmbits acadèmics i administratius, aquesta intenció es concreta sobretot en les referències a càrrecs o professions que tant poden ocupar un home com una dona. Tot i això, cal tenir en compte que es tracta d’un recurs que allarga el text i en dificulta la lectura; per tant, no ha de ser ni la primera ni l’única opció per evitar el masculí singular com a genèric.

    En el cas d’utilitzar formes dobles es recomana l’ús de formes dobles senceres en lloc de formes dobles abreujades.

    En l’àmbit acadèmic i administratiu, es recomana fer servir la forma doble per fer referència a una persona indeterminada en singular en els casos següents: documents normatius, salutacions de textos escrits, llistes de sortides i ofertes professionals, impresos i formularis.

    Pel que fa a les formes dobles abreujades, se’n limita l’ús per manca de claredat només a determinats tipus de text, com ara impresos o llistes, i sempre que calgui per problemes d’espai. Així doncs, si s’opta per l’ús de formes dobles perquè no es poden utilitzar altres estratègies, és preferible la forma doble sencera a la forma doble abreujada.

    Referència: Universitat de Barcelona, CUB (llibre d’estil)

    b) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència,  els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –icientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTANpost-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    DEURES:

    • Com es diu l’antagonista de mossèn Llàtzer a Els sots feréstecs?
    • Llegiu la conferència d’Ada Castells “La literatura, per a què?”. Trieu tres arguments per incorporar-los a la vostra exposició oral. [Unitat 1, activitat 4]


    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 18 de gener del 2018

    Què vaig menjar per Cap d’Any?

    a) El substantiu: gènere

    En un petit grup de noms, el femení serveix per a designar un objecte de mida superior al designat pel paral·lel masculí: sac/saca, cistell/cistella.

    Altres parelles, amb relacions semàntiques estretes, estableixen distincions no predictibles: crit ‘so’ / crida ‘acció de cridar algú’; hort ‘tros de terra’ / horta ‘terreny de regadiu’.

    També es produeixen casos de quasisinònims, com prat i prada.

    En el cas dels noms amb el sufix -ic(a), les formes masculina i femenina alternen d’acord amb les diferències de base sexual quan designen persones que es dediquen a una matèria d’estudi o treball: gramàtic/gramàtica, informàtic/informàtica.

    El sufix –essa ha estat la forma habitual per a obtenir el femení de noms referits a càrrecs i oficis. Actualment, però, aquest sufix no és productiu: ja no genera noms femenins nous i els existents (advocadessa, alcaldessa, jutgessa, metgessa) alternen amb femenins coincidents amb els masculins (alcalde, jutge, metge) o que se’n diferencien per la marca -a (advocada).

    [GIEC]

    En la formació del femení dels càrrecs, les professions i les ocupacions, actualment es tendeix a evitar el sufix -essa, que es manté en un grup reduït de femenins de càrrecs (com ara alcaldessa, en què el sufix ens permet desfer possibles ambigüitats: l’alcalde / l’alcaldessa).

    En la majoria de casos, es tendeix a preferir el femení format afegint una -a al masculí (candidata, doctora); en alguns casos això provoca el canvi de la vocal final del masculí (-e o -o) per una a (geriatre/geriatra, monjo/monja), l’alteració d’alguna consonant (diputat / diputada) o l’afegitó d’una -n- en el cas dels masculins acabats en síl·laba tònica (degà / degana).

    En el cas de les graduacions militars, la tendència actual és igualment mantenir el masculí per als dos gèneres (coronel, comandant, tinent, sergent), i reservar les formes femenines que tradicionalment s’han generat per a usos connotats i relacionats amb situacions històriques o informals.

    [ésAdir]

    b) La variació lingüística

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o béuna amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa: Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix >una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el >tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de fomalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els SMS o els xats.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    [Unitat 1, activitat 2] Anàlisi d’algunes formes a partir de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (1 i 2)

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de gener del 2018

    Joan-sola.jpg

    Joan Solà, lingüista

    a) L’exposició oral

    Hem completat els mapes mentals que hem fet amb la informació del web Argumenta.

    b) El substantiu: gènere

    Hem comentat algun exemple  de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • porc (espècie i mascle) / verro (mascle no castrat) / marrà (mascle no castrat) / truja (femella)
    • bou (espècie, mascle i mascle castrat) / brau (mascle) / toro (mascle) / vaca (femella)
    • marrà (mascle) / moltó (mascle castrat) / ovella (espècie i femella)
    • gall (mascle) / gallina (femella) [espècie?]
    • gall dindi (espècie i mascle) / polla díndia (femella)

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    c) La variació lingüística

    DEURES:

    • Comenteu què expressa l’oposició de gènere en aquestes parelles de noms: el llagost / la llagosta, el cuc /la cuca, el cistell / la cistella, el sac / la saca, el crit / la crida, el prat / la prada.
    • Classifiqueu aquestes paraules tenint en compte la forma i l’ús: dugues, paulatinament, llur, la hi donaré, vinguent.
    • Escolteu el vídeo que teniu a continuació i responeu de manera argumentada si us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats. [Unitat 1, activitat 2]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 11 de gener del 2018

    Segon dia de classe.

    a) Les propietats textuals

    Referència: Alemany, E. i altres, Suficiència 1 (ed. Castellnou)

    Hem relacionat aquestes preguntes amb les diferents propietats d’un text.

    b) L’exposició oral

    Hem fet servir l’Argumenta per elaborar un mapa mental amb els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar una intervenció oral formal. [Unitat 1, activitat 1]

    DEURES:

    • Completeu el mapa mental que hem començat a classe. Feu servir la informació d’Argumenta.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de gener del 2018

    Primer dia!

    Benvinguts!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga.

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Consorci per la Normalització Lingüística, Nivell C2 (ed. 2017)
    Vilà, Carme – Homs, Laura, El català escrit 2, ed. Barcanova
    D-salat. Blog del curs de nivell superior de Salt
    Aula mestra, C2 recursos complementaris – CNL Girona

    Després de presentar-nos, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 7 de gener.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 9 de gener de 2018

    Què us sembla?

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme