RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per abril, 2018

  • Dijous, 26 d’abril del 2018

    MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]

    MANEL 
    Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
    Fon.: 
    mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
    Intens.: 
    Manelet; Manelic; Maneló.

    [Diccionari Català-Valencià-Balear]

    a) Les enumeracions

    [Unitat 4, activitat 7]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 4, activitat 9]

    Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudorfortorferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).

    No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor mala olor (de), que són les formes estàndards.

    [Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]

    DEURES:

    • Tria un d’aquests supòsits i redacta un informe (entre 200 i 300 paraules). Aprofita la informació dels annexos. [Unitat 4, tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 24 d’abril del 2018


    Xifres i lletres (La 2)

    a) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubrel’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:
     
    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.
    Però:
    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)
    [Optimot, fitxa 7499/1]

    Els cardinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Els cronometratges de les competicions esportives:
     
    La corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.

    2. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:

    Ha votat el 67 % de la població.

    En canvi, l’expressió al cent per cent s’escriu amb lletres:

    L’ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.

    3. Els números decimals:

    L’increment de l’IPC ha estat de 2,5 punts.

    4. Nombres seguits d’unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):

    49 m2  10,5 km 37 cm

    5. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000

    6. Els resultats esportius:

    Real Madrid 2 – FC Barcelona 6

    7. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:

    l’autopista AP-7
    la carretera C-17

    8. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats… Per exemple:

    fricandó de vedella

    1 kg de vedella
    50 gr de moixernons secs
    2 cebes trinxades
    2 tomàquets trinxats
    1 got de vi blanc
    farina
    oli d’oliva
    sal
    aigua

    [Optimot, fitxa 7501/2]

    Els ordinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló

    2. El número dels volums anuals de revistes (en xifres romanes):

    He trobat la informació al volum II de la Gramàtica del català contemporani.

    3. Els números d’ordre de pàgines, apartats, nivells, etc.:

    la pàgina 5
    el capítol 2 (o el capítol II)
    el nivell 2 d’anglès (o el nivell II d’anglès)

    4. El número de pis i de porta en les adreces: carrer de les Acàcies, 23, 1r 5a

    5. Els nombres que acompanyen els noms de reis i papes (amb xifres romanes): Martí I (no Martí Primer), Joan Pau II (no Joan Pau Segon).

    6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:3r Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    Tot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:

    III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
    Tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    [Optimot, fitxa 7502/4]

    S’escriuen amb lletres els ordinals següents
    1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.

    2. Els intervals musicals: dues octaves 

    3. Les divisions horàries romanes: primatèrciasextanona.

    4. Les paraules següents:

    quinto (lleva)
    octava (estrofa)
    novena (pregària)
    dècim (de loteria)

    5. Assemblees, guerres…: la Tercera Internacionalla Segona Guerra Mundial.

    [Optimot, fitxa 7500/1]

    Quan s’escriu la data sencera o bé s’esmenta un any, sovint es dubta de si s’ha de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, es pot dubtar entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són adequades, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, en lloc de dir de l’any 1994, s’omet el mot any i es fa la contracció del 1994. Ara bé, cal tenir en compte que quan l’any apareix abreujat no es pot ometre l’article. Així, 20 d’abril de 2017 (o del 2017), però 20 d’abril del 17.

    [Optimot, fitxa 3831/3]

    b) Les enumeracions

    DEURES:

    • Reviseu les enumeracions de l’apartat “Antecedents” de l’informe model perquè siguin coherents.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 19 d’abril del 2018

    gifs website

    a) Sintaxi: la concordança del verb amb el subjecte

    1. Quan el subjecte d’una frase és un nom col·lectiu (collaequipfamíliagentramatprofessoratpúblic, etc.) i s’usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:

    El ramat d’en Benet surt a pasturar cada dia.
    L’equip celebra la victòria.

    Això no obstant, quan el nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:

    Què volen/vol aquesta gent?
    Aquesta mainada fan/fa molt de soroll. 

    Sobretot és habitual la concordança en plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s’omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:

    La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtàa fer servir mètodes contundents.

    2. Un altre cas en què la concordança es pot fer tant en plural com en singular són les construccions partitives que fan de subjecte, si el nucli del sintagma és un nom col·lectiu o fraccionari que designa una part d’un conjunt (una part dela majoria deel doble deun gran nombre deun tant per cent de, etc.). Per exemple:

    Un gran nombre de treballadors estan/està en situació de risc laboral.
    La majoria de convidats van marxar/va marxar abans de les dotze.

    Ara bé, si en l’oració hi ha un adjectiu que faci la funció d’atribut o predicatiu, la concordança es fa en plural. Per exemple:

    Un gran nombre dels treballadors estan contents amb el conveni.
    La majoria de convidats van marxar decebuts.

    [Optimot, fitxa 6643/3]

    Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d’una oració copulativa, el verb concorda amb l’atribut. Així:

    • Si l’atribut és singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.
    • Si l’atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.

    Passa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre, perquè fa la funció d’un nom col·lectiu. Per exemple:

    Això són bestieses.
    Allò era un guirigall.

    [Optimot, fitxa 2223/3]

    En català, en els registres formals, el verb haver-hi és impersonal i s’usa en tercera persona del singular. Per exemple:

    A la festa hi havia les meves amigues.
    Avui a la platja hi ha molts turistes.
    L’any que ve hi haurà rebaixes al setembre.

    Ara bé, en els registres informals de certs parlars (tots tret del baleàric, el nord-occidental i el septentrional), es tendeix a fer servir el plural quan els mots que segueixen el verb també van en plural. Per exemple:

    A la festa hi havien les meves amigues.
    Avui a la platja hi han molts turistes.

    L’any que ve hi hauran rebaixes al setembre
    .

    La concordança també se sol fer quan haver-hi es combina amb un verb auxiliar, aspectual o modal. Per exemple:

    Si haguessin fet una bona difusió del concurs, potser hi haurien hagut més inscripcions.

    Cal recordar, però, que aquests usos del verb haver-hi, propis dels registres informals de certs parlars, no són adequats en els registres formals.

    [Optimot, fitxa 176/6]

    b) Els numerals

    Als mitjans audiovisuals les xifres són elements especialment difícils, ja que, un cop llegides o percebudes auditivament, s’han de descodificar per fer-se una idea de la magnitud que representen. Les quantitats molt grans i també les molt petites, les xifres no rodones i, en general, els textos amb moltes xifres, costen d’assimilar.

    Facilitem la comprensió de les xifres explicant-les pel context, amb comparacions, arrodonint les quantitats i, en general, evitant càlculs a l’audiència.

    Als textos orals, presentem les xifres de la manera més fàcil per evitar errors i vacil·lacions en la lectura en veu alta.

    [“Tractament de les xifres“, Llibre d’estil de la CCMA]

    DEURES:

    • Reviseu aquestes frases tenint en compte els criteris de l’Optimot sobre l’escriptura dels numerals.
    • Heu d’explicar el programa de voluntariat lingüístic en un magazín de Ràdio Salt. Feu servir les dades següents. [Unitat 4, tasca intermèdia]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 17 d’abril del 2018

    Logo commemoració Any Pedrolo

    a) Estilística: remarques

    Hem revisat les oracions de la fotocòpia.

    1. A continuació, passo a detallar-vos [verb buit: us detallo] les actuacions que, com a empresa encarregada del manteniment, heu de dur a terme.
    2. Aquest cap de setmana cauran precipitacions en forma de neu [forma artificiosa: nevarà] a tota tot Catalunya.
    3. Aquest reglament es va aprovar per la majoria de representants. [veu passiva]
    4. Blanes comptarà amb un increment dels [construcció rebuscada: tindrà més] Mossos d’Esquadra per a aquest estiu.
    5. Cal conèixer bé tots els elements que hi ha implicats en aquest conflicte per arribar a la seva resolució [construcció  nominal: resoldre’l].
    6. Cal tornar a començar de nou [element innecessari] per solucionar el problema.
    7. Manuel de Pedrolo va morir el 26 de juny de 1990, als 72 anys d’edat [element innecessari].
    8. El detingut, Josep Caus, segons el seu advocat, Jaume Prats, designat d’ofici, era fora del país.
    9. El fet que el jutge que porta el cas de les persones mortes aquest any al geriàtric de Rubí, en el torn de nit, en què treballava Josep Garcia, hagi ordenat exhumar els cadàvers, ha portat Garcia, segons el seu advocat, a voler declarar un altre cop, perquè sembla que té alguna cosa per explicar. [El jutge que porta el cas de les persones mortes aquest any al geriàtric de Rubí, durant el torn de nit, ha ordenat exhumar els cadàvers. Segons el seu advocat, això ha portat Josep Garcia, treballador d’aquest torn, a voler declarar un altre cop, perquè sembla que té alguna cosa per explicar.]
    10. Els joves tunisians estan posant la dictadura del president Ben Ali contra les cordes, que està responent a la crisi amb poca coherència.
    11. En l’últim mes, han mort a l’estat indi de Bengala Occidental, per les inundacions, cent persones.
    12. Fins dijous està obert el termini per a la selecció de [construcció nominal: seleccionar] les trenta estàtues humanes de la Rambla de Barcelona.
    13. L’últim cinema de la ciutat ha tancat les portes [element innecessari].
    14. L’entrada en vigor de l’euro ha provocat un increment de l’IPC. Aquest increment [poca cohesió: que] ha repercutit negativament en el volum d’exportacions de productes catalans.
    15. La cimera es durà a terme el proper mes de [elements innecessaris] maig.
    16. La pacient té només un 20 per cent de capacitat pulmonar.
    17. La situació ha fet un gir de 180 graus [construcció poc genuïna: s’ha capgirat].
    18. La Universitat té la seva seu [possessiu innecessari] social en el campus de Bellaterra.
    19. L’entrenador ha parlat de l’actuació de l’equip en l’últim partit de Lliga, no sense abans [construcció poc genuïna: després de] fer una referència explícita a les recents polèmiques arbitrals.
    20. No han servit de res els 19 punts de Marc Gasol, màxim anotador dels Grizzlies, en el que ha estat [construcció artificiosa] la tercera derrota consecutiva del seu equip.
    21. Pere Ramon continuarà una temporada més com a director de l’orquestra. La notícia, no per esperada [construcció poc genuïna: tot i que s’esperava], no ha deixat d’agafar per sorpresa.
    22. Si us plau, lletregeu lletra per lletra el vostre nom i els vostres cognoms. [elements innecessaris]
    23. Té una faringitis a la gola [element innecessari].
    24. Per acabar, dir que [construcció rebuscada] hem de revisar sempre tot el que publiquem.

    b) La derivació

    Hem fet uns exercicis amb derivats de foc, pa i paper.

    DEURES:

    • Consulteu a l’Optimot les fitxes sobre la concordança del verb amb el subjecte i reviseu les frases de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dijous, 12 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de ciclostil

    Arqueologia de la memòria: el ciclostil

    a) La sinonímia

    [Cliqueu sobre la imatge per accedir al vídeo.]

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    b) Estilística: remarques

    DEURES:

    • Corregiu o milloreu, si cal, les frases de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 10 d’abril del 2018

    Unes quantes propostes per fer una ruta gastronòmica.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, tasca intermèdia]

    1. L’Esparra és una masia amb 300 anys d’història, però restaurada amb molt de gust.
    2. El que és segur, és que sortirem amb la panxa plena i sense que la butxaca se’n ressenti.
    3. Consta d’un bar amb estanc i de diferents sales, de les quals dues són interiors i la tercera és exterior. > dues d’interiors i una altra d’exterior
    4. A prop del centre de Palamós, una cafeteria ideal per prendre tant un cafè com un entrepà o una tapa d’atmosfera agradable i una decoració molt fresca que fan del local que sigui molt tranquil i amb un servei molt proper. > L’atmosfera agradable i una decoració molt fresca fan del local un lloc = L’atmosfera agradable i una decoració molt fresca fan que el local sigui
    5. Quan vas al millor restaurant del món no saps ben bé què esperar o, possiblement, no t’imagines el que estàs a punt de viure en el Celler de Can Roca. > ni
    6. Excel·lent és també el celler […] > El celler també és excel·lent.
    7. Començar amb un aperitiu de mousse d’espàrrecs i escopinyes; gaudir del salmó salvatge fumat al moment, la lasanya de nap negre, tòfona i botifarra de perol, el suquet de carxofa amb llobregant i botifarra negra, i l’amanida de faves i pèsols amb vieira; per acabar amb l’estofat de pinya amb escuma de xocolata i gelat de vainilla i el sorbet de coco amb núvol de menta, justifiquen sobradament el seu preu. > i / justifica
    8. […] aquest local ha anat canviant de mans en mans […] > canviant de mans = de mà en mà
    9. Durant l’estiu podeu relaxar-vos a la terrassa del restaurant copa en mà […] > amb una copa a la mà = bevent una copa
    10. […] hi trobem una masia de pedra restaurada, en la qual, La gran varietat de plats catalans, la carta per a celíacs (que no la trobem en tots els restaurants) i la gran zona verda perquè pugui jugar la mainada, fan d’aquest lloc, un espai ideal per poder passar un dia fantàstic amb la família.
      • REMARQUES:
    • Quan es parla d’entitats formalment constituïdes, com ara una institució, un organisme, una empresa o un establiment, tant públics com privats, s’ha d’escriure en majúscula la primera lletra de tots els noms i adjectius que formen part de la denominació.
    • El verb sentir i els seus derivats es conjuguen com dormir; és a dir, sense l’increment –eix– en les formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu: sent, senti, consent, consenti, ressent, ressenti… Cal recordar, però, que els verbs assentir i dissentir no es conjuguen com dormir, sinó com servir, és a dir, amb l’increment –eix-.
    • Ordeneu els complements de la manera més natural possible i eviteu l’ambigüitat i els possibles malentesos.
    • Procureu no posar darrere del verb, sistemàticament, adverbis com jatambénomés encara.
    • La coordinació de sintagmes nominals en posició de subjecte provoca la presència del plural en el verb. Tanmateix, si el subjecte està format per una coordinació d’oracions subordinades, el verb apareixerà en singular.
    • Eviteu els tòpics periodístics: expressions que neixen amb voluntat d’originalitat i que, de tan repetides, perden força i frescor. Sovint els tòpics expressen de manera confusa, poc natural i prolixa el que podem dir de manera més clara, natural i breu.

    b) L’informe

    L’informe és un text expositiu i argumentatiu gràcies al qual es pot transmetre una informació; l’informe permet exposar unes dades adreçades a un destinatari que normalment haurà de prendre una decisió en referència al tema del text. Hi ha diferents tipus d’informe; normalment se sol parlar dels informes tècnics, administratius i acadèmics.

    L’objectiu de l’informe tècnic és presentar de forma clara i detallada un treball científic o tècnic d’investigació o desenvolupament, o descriure en quin estat o situació es troben un objecte o una persona molt concrets (per exemple, un edifici que pot caure, un pacient hospitalitzat, etc.). Els informes tècnics també poden considerar-se com un tipus de text bàsic de transferència de coneixements.

    L’informe administratiu té com a destinatària l’Administració, que és qui ha de prendre una decisió respecte de la situació que es descriu detalladament en l’informe que elabora un tècnic. L’informe en sí no és massa diferent d’un informe tècnic, encara que el redactor ha de manifestar aquí quina és la seva opinió professional o experta en relació a aquell problema o situació concrets, ja que de fet és l’Administració qui el requereix perquè exposi quina és aquesta situació i quines possibles solucions té.

    L’informe acadèmic és un text que s’elabora quan finalitza un projece d’investigació en l’àmbit universitari, encara que hi poden haver altres tipus d’informe en aquest context. En qualsevo cas, la seva finalitat és valorar els resultats del projecte, de la beca, de l’experimient o fins i tot de l’aprenentatge d’algú (les notes acadèmiques no són altra cosa que una mena d’informes).

    Atenent a la seva extensió, al tema o al suport, els informes poden ser de tipus variat: breus o extensos, de caràcter més o menys formal, orals o escrits (encara que els orals solen tenir com a base un informe escrit) i de diferent temàtica científica o tècnica (branques pures i interdisciplinars).

    [UPF]

    [Unitat 4, activitat 2]

    L’informe ha de ser un text clar, precís i ordenat. Cal tenir en compte que cada informe és un text únic, especial, que respon a una situació comunicativa determinada. Només la flexibilitat ens permetrà construir textos idonis per a cada situació.

    DEURES:

    • Feu l’exercici de sinònims de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 d’abril del 2018

    Combinar colores por contraste

    Avui hem après a combinar colors.

    L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) El blog de viatges

    Si necessiteu inspiració, podeu fer una ullada al millor blog de viatges en català segons els Premis Vila de Lloret del 2017.

    Si teniu l’autoestima per terra, podeu llegir aquest entrada del blog Volant he vist.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. El text ha de tenir unes 300 paraules. [Unitat 3, tasca final]

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de zombies gif

    Són morts i estan vius? Estan morts i són vius?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    En la llengua antiga, l’auxiliar de perfet per als verbs inacusatius era ésser, com ocorre en altres llengües romàniques com el francès o l’italià, i és viu encara en alguerès i en septentrional: On és aquell qui és nat? (‘ha nascut’); És eixit de casa (‘ha eixit’); Tot ço que li era esdevingut (‘havia esdevingut’). També es troba en alguna expressió estereotipada, com On s’és vist?, amb què s’expressa enuig o sorpresa. [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    La ultracorrecció s’assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s’encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes. La sospita (justificada) que pesa sobre l’ús d’estar fa que canviem estar per ser quan no toca. [Albert Pla Nualart]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    [Unitat 3, activitat 7]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4, 5 i 6 de la fotocòpia. Feu servir el diccionari per resoldre els dubtes que tingueu.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de març del 2018

    Resultat d'imatges de hilo

    Mirarem de seguir el fil.

    a) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició semàntica:
      Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat:
      L’argumentació està malament
    8. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser:
      La unitat mòbil és a Granollers
      Aquí tenim el nostre convidat d’avui
    9. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu:
      El partit està a punt de començar
      Estan en contra de la proposta
      El palau no estava a la venda
      El catàleg està a disposició de tothom
      Estarem en contacte
      Estan en el bon camí
      Hi esteu a favor?
      Aquests preus estan a l’abast de qualsevol
      Estan de mal humor
      Estan de baixa
      Estan al corrent dels plans
      L’empresa estava en mans d’inexperts
      Per fi, està en llibertat
      Està en llibertat condicional
      Està sota sospita
      No estem per a bromes
      No està ni amb els uns ni amb els altres
      La inflació està al 2,9%
      El dòlar estava a 180 pessetes
      En quina fase està la requalificació dels terrenys?
      Estava fora de joc
      Va tornar a demostrar que pot estar al nivell dels millors
    10. Per indicar una estada amb la durada s’utilitza el verb estar:
      Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
      Va estar un any a la presó
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o conviure amb una persona:
      Ara la Rosa està / s’està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)
      L’Antoni està a Catalunya Ràdio
      Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç
    12. S’utilitza el verb estar quan el complement de lloc no fa referència a un espai físic real:
      La CUP està a l’oposició
      Estem en grups de treball diferents

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme