RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Gener, 2019

  • Dilluns, 28 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de sant tomas aquino fiesta

    a) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència, els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    Hem repassat alguns casos especials a partir d’aquest exercici:

    Hi ha expressions lexicalitzades que estan formades per una preposició i un substantiu. Aquestes expressions s’escriuen aglutinades quan formen un sintagma que és el complement d’un nom elidit o sobreentès. Aquests sintagmes preposicionals funcionen com un nom. Per exemple:

    • una contrarellotge (‘cursa contra rellotge’) [variable com a nom: tres contrarellotges; invariable com a adjectiu: tres curses contrarellotge]
    • un forabord (‘motor fora bord’)
    • un sensepapers (‘persona sense papers en regla’)
    • un sensesostre (‘persona sense una llar pròpia’)
    • un sensefeina (‘persona desocupada, que no troba feina’)
    • un sensellar
    • sensellarisme.

    Expressions lexicalitzades com sensepapers, sensesostre i sensefeina s’havien escrit separadament (sense guionet) fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016. Són invariables: el sensesostre / els sensesostre.
    [Optimot, fitxa 7686/3]

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    DEURES:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 23 de gener del 2019

    Fora de context?

    Una mica exagerats

    client clienta 
    mi f. [LC] Persona que usa habitualment els serveis d’un professional. 
    mi f. [LC] [DR] Persona de qui un advocat defensa el plet, la causa. Aquest advocat té molts clients
    mi f. [LC] Persona que habitualment fa les seves compres o se serveix en un establiment obert al públic. Els clients d’una botiga de robes, d’una barberia, d’un cafè

    a) La variació lingüística

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o bé una amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa. Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de formalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els missatges de WhatsApp o els comentaris a Instagram.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    [Unitat 1, activitat 2] Anàlisi d’algunes formes a partir de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (1 i 2)

    b) La formació de mots: la composició

    La composició permet formar mots nous a partir de la combinació de dues o més bases lèxiques, com en el cas del mot compost parabrisa, format a partir de la unió de les bases para i brisa. Entre els compostos, cal diferenciar els que es formen a partir de bases lèxiques que es poden identificar amb mots independents, com en el cas anterior, i els que es formen a partir de bases cultes, com en el cas de leucòcit, format a partir de les bases leuco (‘blanc’) i cit (‘cèl·lula’), que no apareixen en mots simples. La composició és, juntament amb la derivació, molt productiva en la formació de mots.

    Gramàtica essencial de la llengua catalana

    DEURES:

    • Formeu compostos amb les paraules del núvol i relacioneu-los amb les definicions:
    • Llegiu el text de la conferència d’Ada Castells i justifiqueu si el títol és adequat o no:

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 21 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de marrà

    Aquest animal és tossut com unes banyes de marrà.

    a) El substantiu: gènere

    Hem repassat els deures:

    • porc (espècie i mascle) / verro (mascle no castrat) / marrà (mascle no castrat) / truja (femella) / verra (femella) / garrí, godall, porcell (cria)
    • bou (espècie, mascle i mascle castrat) / brau (espècie) / toro (espècie) / vaca (femella)
    • marrà (mascle) / moltó (mascle castrat) / ovella (espècie i femella) / xai, corder, anyell (cria) / be (cria i espècie)
    • gall dindi (espècie i mascle) / polla díndia (femella)

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana: “El gènere en els noms“]

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà;  farbalans < farbalà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    c) L’exposició oral

    d) La variació

    DEURES:

    Escolteu atentament el vídeo Model d’exposició oral que teniu a continuació i responeu de manera argumentada la pregunta següent: Us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats?

    Abans de contestar la pregunta, consulteu el material que teniu a continuació:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 16 de gener del 2019

    Imatge relacionada

    a ) El substantiu: gènere

    Per il·lustrar el debat sobre la preferència de l’ús d’una forma o una altra a l’hora de referir-nos a les dones que exerceixen alguns càrrecs o professions, podeu llegir aquest article (i els comentaris dels lectors) d’Enric Gomà.

    Hem comentat alguns exemples de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • la criatura: nen o nena?
    • el nadó: nen o nena?
    • el cocodril: mascle o femella?
    • la balena: mascle o femella?

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    b) L’exposició oral

    Hem fet uns mapes mentals amb la informació del web Argumenta. [Unitat 1, activitat 1]

    En aquest document hi trobaràs més informació sobre l’elaboració de mapes mentals:

    DEURES:

    • Quines d’aquestes paraules serveixen per designar l’espècie? I el mascle? I la femella? I la cria?
      • porc / verro  / marrà / truja
      • bou / brau  / toro  / vaca
      • marrà / moltó  / ovella / xai / corder / be
      • cabró / boc / cabra / cabrit
    • Com es diu la femella del gall dindi?

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 14 de gener del 2019

    Segon dia…

    a) Les propietats textuals

    Hem valorat les cartes de presentació de l’Albert a partir del qüestionari següent:

    b) El substantiu: gènere

    Hem llegit l’article d’Eva Piquer “La taula rodona“. Ens ha servit per recordar la figura de Joan Solà i per introduir-nos en la morfologia nominal. Hem comentat que el diccionari ens pot ajudar a l’hora de formar el femení dels substantius referits a persones.

    Ens hem fixat en com recull el DIEC2 les formes estudiant i estudianta.

    estudiant
    m. i f. [LC] [PE] [AD] Persona que estudia en una universitat, en una escola, etc. Un estudiant de medicina. Una estudiant de dret. 

    estudianta
    f. [LC] [PR] Estudiant 1.

    Estudiant tant pot ser un nom masculí (un bon estudiant) com femení (una bona estudiant). En canvi, estudianta només pot ser femení: una bona estudianta. Així mateix, hem comentat que el DIEC2 remet l’entrada estudianta a estudiant. Per tant, hem d’entendre que estudiant és la forma preferent en femení i la més adequada en registres formals.

    DEURES:

    • Extraieu del web Argumenta la informació necessària per elaborar una exposició oral eficaç.

     

     

     

    Article complet

  • Dimecres, 9 de gener del 2019

    Benvinguts!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier…

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Consorci per la Normalització Lingüística, Nivell C2 (ed. 2017)
    Vilà, Carme – Homs, Laura, El català escrit 2, ed. Barcanova
    D-salat. Blog del curs de nivell superior de Salt
    Aula mestra, C2 recursos complementaris – CNL Girona

    Després de presentar-nos, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest vespre.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2019g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 7 de gener.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 9 de gener de 2019

    Què us sembla?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme