RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Febrer, 2019

  • Dilluns, 25 de febrer del 2019

    RCD Espanyol

    deport 
    m. [LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de la nota de premsa de la presentació dels premis Francesc Candel.

    b) Les enumeracions

    Hem revistat la presentació de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Recordeu que l’ús de l’article davant de noms de persona (en Pacol’Enricla Magda) dona un caràcter familiar o col·loquial al text. És per això que cal restringir-lo a textos propis d’aquest registre.

    Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l’article o la preposició dels diversos elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent. Amb tot, quan els elements d’una enumeració tenen una relació molt estreta o quan es tracta d’enumeracions molt llargues, és preferible no fer aquesta repetició.

    • El ponent va insistir en la claredat, el rigor i l‘oportunitat de l’obra analitzada.
    • Es van signar convenis de cooperació i d‘intercanvi amb universitats de Bèlgica, de França i dels Estats Units.
    • Aquesta oficina es dedica a recollir i a tramitar els suggeriments i les queixes dels ciutadans.Però:
    • Aquesta empresa té sucursals a França, Dinamarca, Alemanya, Irlanda i el Regne Unit.
    • Cal entendre el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra en el seu context temporal.

    [Referència: Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    c) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

      • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
      • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
      • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
      • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
      • Diners: cabals caudals
      • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
      • Enderrocs: runa ruïna
      • Fer menys fosc: aclarir clarificar
      • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
      • Màquina, artefacte: giny enginy
      • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
      • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
      • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
      • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
      • Produir una obra musical: compondre composar
      • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
      • Que té una gran fama: famosa afamada
      • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
      • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns tres minuts, en què expliqueu la finalitat de la Trobada, exposeu la tasca de la Fundació i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. [Unitat 2, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 20 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de no internet

    Moments de crisi…

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 3]

    La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:

    Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).

    Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa atocant aa propòsit deamb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:

    Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
    En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.

    [Optimot, fitxa 6311/5]

    L’expressió arran de significa ‘gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell’. Per exemple:

    Aquells ocells volen arran de terra.

    En sentit figurat, té un valor causal i vol dir ‘com a conseqüència de’. No s’accepten les expressions arrel de a rel de.

    [Optimot, fitxa 6864/3]

    L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mara nivell de terra, etc.

    Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbiten el terrenyen el camp, segons el context.

    [Optimot, fitxa 37/5]

    La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:

    Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
    És respectuós amb relació als seus superiors.

    La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:

    L’estil no està en relació amb l’assumpte.
    Posar una persona en relació amb una altra.

    Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:

    Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
    En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.

    Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.

    [Optimot, fitxa 138/4]

    b) Les enumeracions

    DEURES:

    • Reviseu la fitxa de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fixeu-vos sobretot en la coherència de l’enumeració.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 18 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de enchufe gif

    a) Els signes de puntuació

    Hem acabat l’exercici de la fotocòpia.

    En les transcripcions o citacions de textos, el punt s’escriu després de les cometes de tancament si no forma part del text transcrit, però abans d’aquestes si en forma part i es tracta d’una oració completa precedida de dos punts o d’un punt. En aquests casos, doncs, s’ha d’evitar de posar un punt abans de les cometes i un altre després.

    • Explicà que «la seva vida havia estat una aventura contínua».
    • I afegí que «les plantes i els animals s’havien hagut d’adaptar al medi on havien nascut». Tot seguit intervingué el professor Tarrides […]
    • Digué textualment: «La durada dels imperis no ultrapassa la dels emperadors que els han inventat.»

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    Hem escrit la nota de premsa per presentar els premis Francesc Candel.

    DEURES:

    • Puntueu la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 13 de febrer del 2019


    Paco Clavel

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma s’usa per a separar dues oracions independents però amb una relació estreta, sobretot si la segona és una observació o un comentari de la primera.

    • Les proves es faran durant el mes de juny; al juliol, per tant, les facultats podran estar tancades.
    • Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
    • Es fan estudis, s’elaboren projectes, s’atenen les sol·licituds d’ajut que arriben al departament i un etcètera llarg; és a dir, es treballa de valent, sense descans.

    En aquest mateix sentit, també es fan servir els dos punts.

    El punt i coma s’utilitza també per separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats amb comes.

    • El president exposa el plantejament global de la qüestió i les dades generals, que els presents poden llegir en els documents aportats; el secretari, que en aquesta sessió pren possessió del càrrec, en dóna les xifres, de les quals el representant de la Facultat de Ciències demana alguns aclariments; la degana M. Tarongí comenta tot seguit […]
    • Us caldrà llegir Malalties infeccioses, pàg. 23-65; El tractament de les infeccions, pàg. 21-29; Diccionari enciclopèdic de la medicina, pàg. 56, i Infeccions cutànies, pàg. 57-79.

    El guió llarg, o simplement guió, serveix per marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anessin entre parèntesis però inferior a la que tindrien si anessin entre comes.

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    Hem llegit l’apunt “Nogensmenys”  del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i hem comentat les idees principals sobre l’ús dels connectors que planteja. [Unitat 2, activitat 2]

    Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior. També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva.

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Completeu amb els signes de puntuació que calgui la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

     

    Article complet

  • Dilluns, 11 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de punto y coma

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat les notícies.

    b) Els signes de puntuació

    Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé: no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així, doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.

    D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’altres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.

    En darrer terme, però, el gust de l’autor hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.

    [Josep M. Mestres et al., Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (text adaptat)]

    Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.

    DEURES:

    • Poseu els signes de puntuació que calgui en les oracions e-j de l’exercici 1 de la fotocòpia.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 1 que trobareu a l’Aula mestra. Aquí hi trobareu les instruccions per inscriure-us al curs:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 8 de febrer del 2019

    Blason de Aix-en-Provence

    L’escut d’Aix-en-Provence o d’Ais de Provença?

    a) La notícia

    Hem revisat aquests titulars.

    1. 249.530.000 [250 milionseuros per a infraestructures
    2. Ajuntament Salt proposa cobrar taxa per tenir gos [Hi falten els articles i les preposicions.]
    3. Cinc anys després del seu tancament, la ministra Ribera anuncia el desmantellament del projecte Castor perquè és massa costós [Arriben tand i, a més, és massa llarg.]
    4. Descobert a Escòcia un rèptil marí del Juràssic semblant a un dofí que va viure fa uns 170 milions d’anys [És massa llarg i és ambigu.]
    5. El govern espanyol està disposat a repensar la intervenció de trucades sense intervenció [una ordrejudicial
    6. El petroli segueix en caiguda lliure: el petroli [barril] de Brent baixa dels 46 dòlars [La segona part del títol el podem fer servir de subtítol.]
    7. Els Globus d’Or llancen Roma[‘Roma’] cap a l’èxit
    8. Els homes, que es fan moltes ‘selfies’ són més proclius a ser psicòpates
    9. En la continuació de ‘Twin Peaks’, el protagonista, l’agent Cooper, el torna a interpretar de nou Kyle MacLachlan.  [És massa llarg.]
    10. Fontcoberta va reestrenar [reestrenael nucli de l’església
    11. Inauguren [S’inaugura / Inaugurada] la nova biblioteca de Girona
    12. Josep Lluís Núñez, el presoner d’Hisenda [És un joc de paraules.]
    13. L’Assemblea Nacional Catalana [ANCdemana que: “els polítics estiguin a l’alçada”
    14. La CUP podria mantenir les sigles a la llista d’esquerres [Expressa probabilitat.]
    15. La nova fornada de dirigents que dirigirà [governarà] el país
    16. Marine Le Pen reclama no mantenir [eliminar / liquidarSchengen
    17. Mor dona en omplir-se de fum metro de New York [Nova York] [Hi falten els determinants.]
    18. Nadal no es classifica per a la tercera [eliminat a la segona] ronda del torneig de Doha
    19. Part de l’art pre-colombí [precolombíde Jordi Clos, cedit al MuCuM [Museu de Cultures del Món]
    20. Sefardites, sí; moriscos i sahrauís, no [Hi ha molts signes de puntuació i és poc informatiu.]
    21. Dos premis (millor pel·lícula dramàtica i millor actor protagonista) per Bohemian Rapsody [‘Bohemian Rapsody’]
    22. Tres veïns de Granollers han estat imputats per l’intent d’homicidi de Pere Ros
    23. Troben [Trobades] 50 tones de llavors de cereals destinades a la comercialització fraudulenta
    24. Un exregidor del PI està a favor d’un govern d’unitat
    25. Un milió de pensions més!

    b) L’exposició oral

    Hi ha quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic (fora que siguis un gran actor). Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.

    Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.

    Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    Segons el tipus de discurs, ens hem de fixar més en alguns aspectes concrets de la intervenció. [molt, força, no gaire]


    DEURES:

    • Heu de participar en una taula rodona que porta per títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Feu una intervenció d’uns 4 minuts.  [Tasca final] Consulteu aquests enllaços per trobar arguments per desenvolupar la vostra intervenció i preparar el guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 4 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de serinya

    Com s’ho feien sense internet?

    a) L’exposició oral

    Hem presentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral del web Com comunicar del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

    b) La notícia

     

    Article complet

  • Dimecres, 30 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de chair behind door

    a) Perquè, per què, per a què

    RECORDEU: En nombrosos contextos, és possible tant l’ús de per a què com per què interrogatiu: la tria entre l’un i l’altre dependrà del valor que es vulgui fer destacar.

    [Unitat 1, activitat 9]

    b) Per, per a

    Quan parlem, la majoria de nosaltres no fem la distinció entre les preposicions per i per a; per això, tenim tants de dubtes a l’hora d’escriure-les. Si voleu conèixer els usos d’aquestes preposicions, podeu consultar la Gramàtica essencial de la llengua catalana: la preposició per i la preposició per a.

    RECORDEU:  Davant d’un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès). Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu.

    c) La notícia

    Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta (titular, cos…); quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que han de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on?, per què?). Pel que fa a l’estil, la notícia ha de ser clar, concisa i objectiva.

    El cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

    Els textos periodístics informatius i interpretatius: la notícia i el reportatge“, al wiki Paraules i llibres

    El titular és el títol que encapçala la notícia i serveix per captar l’atenció del lector.

    Dona la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir la informació.

    A l’hora d’escriure el titular d’una notícia periodística, tingueu en compte les recomanacions següents:

    • Escriviu titulars breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No utilitzeu signes d’entonació.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7, tasca intermèdia]

    Fins dilluns!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme