RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Abril, 2019

  • Dimecres, 24 d’abril del 2019


    interessar 
    2 tr. [LC] Suscitar interès (a algú). Aquesta lectura l’ha interessat molt. És una cosa que no l’interessa gens ni mica. Això no interessa l’auditori. 
    intr. [LC] Aquesta lectura li ha interessat molt. És una cosa que no li interessa gens ni mica. Això no interessa a l’auditori. 

    a) El verb: sintaxi

    1. Els juvenils s’entrenen al pavelló i els infantils al camp de futbol. [entrenar intr. pron. Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament.]
    2. Encara entrenes als els juvenils o ja no entrenes? [entrenar v. tr. Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial.  Dirigir l’entrenament (d’un esportista).]
    3. Quan arriba el bon temps, baixa el preu del butà i s’apuja el de la gasolina. [baixar intr. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. / apujar v. tr. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.]
    4. Va amagar-li tota la vida que ell no era el seu pare. Aquests secrets no es poden callar. [callar tr.Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir.]
    5. Si et caus de la cadira, t’estarà bé! [caure intr. Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.]
    6. Podràs passar-te de fer comentaris grollers a taula? [passar intr. pron. passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.]
    7. Durant la guerra va deixar els rojos i es va passar als nacionals. [passar intr. Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre.]
    8. No et riguis dels professors perquè et faran fora de classe. [riure intr. pron. riure’s d’algú Burlar-se’n.]
    9. El cremallera s’ha sortit de la via i ha descarrilat. [sortir v. intr. Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.]
    10. M’imagino que ja deus saber què ha passat. [imaginar tr. pron. Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar.]
    11. Es pensa que és molt espavilat, però algun dia l’enxamparan. [pensar tr. pron. Ésser de l’opinió, tenir com a cert.]
    12. En Joan ha plegat. Ha dimitit el càrrec de conseller delegat. [dimitir v. tr. Renunciar (un càrrec). intr. dimitir d’un càrrec Dimitir-lo.]
    13. Els guàrdies civils li van cridar l’alto, ell no va frenar i el li van disparar. [disparar v. tr. Fer que (una arma) llanci el projectil.]
    14. Quan el gerent ens va dir que érem una colla de ganduls, no em vaig poder estar de replicar-lo. [estar intr. pron. estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la.]
    15. M’ha preguntat quan faria vacances  i ja li l’he respost. [respondre  v. tr.  Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació).]

    b) L’informe

    L’informe és un text expositiu i argumentatiu gràcies al qual es pot transmetre una informació; l’informe permet exposar unes dades adreçades a un destinatari que normalment haurà de prendre una decisió en referència al tema del text. Hi ha diferents tipus d’informe; normalment se sol parlar dels informes tècnics, administratius i acadèmics.

    L’objectiu de l’informe tècnic és presentar de forma clara i detallada un treball científic o tècnic d’investigació o desenvolupament, o descriure en quin estat o situació es troben un objecte o una persona molt concrets (per exemple, un edifici que pot caure, un pacient hospitalitzat, etc.). Els informes tècnics també poden considerar-se com un tipus de text bàsic de transferència de coneixements.

    L’informe administratiu té com a destinatària l’Administració, que és qui ha de prendre una decisió respecte de la situació que es descriu detalladament en l’informe que elabora un tècnic. L’informe en sí no és massa diferent d’un informe tècnic, encara que el redactor ha de manifestar aquí quina és la seva opinió professional o experta en relació a aquell problema o situació concrets, ja que de fet és l’Administració qui el requereix perquè exposi quina és aquesta situació i quines possibles solucions té.

    L’informe acadèmic és un text que s’elabora quan finalitza un projece d’investigació en l’àmbit universitari, encara que hi poden haver altres tipus d’informe en aquest context. En qualsevo cas, la seva finalitat és valorar els resultats del projecte, de la beca, de l’experimient o fins i tot de l’aprenentatge d’algú (les notes acadèmiques no són altra cosa que una mena d’informes).

    Atenent a la seva extensió, al tema o al suport, els informes poden ser de tipus variat: breus o extensos, de caràcter més o menys formal, orals o escrits (encara que els orals solen tenir com a base un informe escrit) i de diferent temàtica científica o tècnica (branques pures i interdisciplinars).

    [UPF]

    DEURES:

    • Analitzeu l’estructura de l’informe que fem servir de model. Marqueu tots aquells elements que assenyalen la presència o l’absència de l’autor.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 10 d’abril del 2019

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de les ressenyes.

    b) Els determinants

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    Modismes (per evitar l’ús de l’article neutre)

    És incorrecte fer servir l’adjectiu varivària com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents). [Optimot, fitxa 6717/2]

    S’ha de vigilar de fer servir correctament l’indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural.

    En plural s’ha de mirar si hi ha determinació o no n’hi ha i, d’acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n’hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent d’Han comprat llibres, sense determinar gens; en aquest darrer cas no podem dir *Han comprat uns llibres):

    • Aneu a comprar iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns bastonets].
    • En aquest bar és corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas unes olives i unes patates fregides].

    [Servei Lingüístic de la UOC]

    Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:

    1. En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
    2. En oracions interrogatives.
    3. En oracions condicionals.

    En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. (Ha de tenir una extensiió d’unes tres-centes paraules.) [Tasca final]

    Ens retrobem el dia 24.

    Article complet

  • Dilluns, 8 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de puñetazo gif animado

    a) Els registres

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic del vídeo d’en Rai:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciar trekking.]
    • nivell de formalitat: baix, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Era un vídeo que havia tingut molt poca difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    Aquestes són algunes de les propostes que hem fet a en Rai perquè pugui col·laborar en un espai de viatges d’un programa de viatges i aventures en una cadena generalista , tenint en compte que el nivell de formalitat ha de ser més alt i que el text ha de ser més objectiu:

    • Prepara una mica de guió del que vols explicar perquè el text estigui més ben estructurat i estigui més cohesionat.
    • Fixa’t més en l’entorn i no tant en les seves sensacions.
    • Ves amb compte amb les interferències: glaciars > glaceres3.000 i pico metres > més de 3.000 metres [És més adequat que 3.000 metres i escaig.]; legendari > llegendaricaminata > caminadatrekking o tresc [És més adequat l’ús del manlleu no adaptat?].
    • Evita els mots crossa, com ara bueno.
    • Fes servir estructures correctes i genuïnes:  lo més important > la cosa més importanthan hagut > hi ha hagut; Què tal? > Com va?.
    • No utilitzis expressions pròpies del llenguatge col·loquial que puguin ser malsonants (Hòstia!) o poc generals (Que guai!). Pots fer servir expressions col·loquials adequades a la situació, per exemple, està a petar.
    • Pronuncia correctament totes les paraules: ca[s]a, fí[s]icament] > ca[z]a, fí[z]icament.

    b) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantarL’/Li encanten les novel·les de Jesús Moncada. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • estranyarNo sé per què l’/li estranya. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • repugnarElla diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte).

    [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    DEURES:

    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia dels determinants.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 3 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de mr wonderful frases català

    Gràcies pels adjectius meravellosos que m’heu dedicat…

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    [Unitat 3, actvitat 7]

    b) La variació lingüística: els registres

    Els textos orals són diferents dels textos escrits. En aquest quadre hi trobareu alguns trets característics dels textos orals. Com més espontani és el text, més en trobem.

    c) Connectors

    Hem completat el text següent amb la paraula o la paraula adequades:

    DEURES:

    • Analitzeu els factors que determinen que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo (fins al minut 2:25):
    • Quins consells li donaríeu a en Rai si li proposessin de col·laborar en un programa de viatges del Canal 33?

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 1 d’abril del 2019

    La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat la ressenya del restaurant Blanc.

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    També hem revisat l’entrada sobre Quito del blog Volant he vist.

    El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l’adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa ‘molt’. Aquest mot té dues formes de plural: gaires gaire. Generalment s’usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:

    No té gaire gana i ha menjat poc.
    Fa gaire estona que t’esperes?
    Si dinem gaire tard, no tindrem temps d’anar al cinema a la tarda.
    La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.

    En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:

    No té molta gana i ha menjat poc.

    En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa ‘en excés’. Per exemple:

    Si t’hi acostes gaire cauràs.
    Si t’hi acostes massa cauràs.

    El quantificador gaire també forma part de l’expressió gaire res, que significa ‘poca cosa’. Per exemple:

    Tenia terres, però no valien gaire res.
    —Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.

    [Optimot: fitxa 2742/4]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme