RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per Març, 2020

  • Dimarts, 10 de març del 2020

    El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”) si prenem com a referència els mots malaltiapneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya. [Termcat, “A l’entorn del coronavirus“]

    a) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    b) La tipologia textual

    Hem revisat la puntuació de tres textos sobre Quito. També ens han ajudat a diferenciar entre els textos descriptius i els explicatius.

    En aquest enllaç trobaràs més informació sobre la tipologia textual.

    DEURES:

    • Reviseu l’ús dels verbs ser i estar de les oracions que hem comentat a classe. Consulteu la Gramàtica essencial de la llengua catalana.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 de març del 2020

    Resultat d'imatges per a "gif cabeza humo"

    a) Prova homologada

    Hem revisat els dos exercicis del primer model.

    b) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català.
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • Les formes de plural de l’article indefinit, uns unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quantsunes quantes algunsalgunes.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massaforça i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.
    • Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. La presència de l’article (sense especificar la data) pot donar a l’expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l’article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la teva opinió sobre la seva vigència. [Unitat 2, tasca final]
    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia:

    Article complet

  • Dimarts, 3 de març del 2020

    miscel·lani -ània

    2 f. [LC] Mescla de coses vàries.

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “I tu, com vas de bilingüisme proactiu?“.

    Hem vist que l’adjectiu proactiu no és una forma normativa, tot i que l’Optimot el recull per formar el concepte consum [consumidor] proactiu perquè és un adjectiu d’ús ja generalitzat en diferents àmbits (sobretot en el sector empresarial i de l’economia) i documentat en diccionaris generals en diferents llengües romàniques amb el sentit de ‘que s’avança als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable’. Recordeu que el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana el recull des del 2018.

    b) La sinonímia: els mots jòquer [unitat 2, activitat 10]

    Perquè el nostre discurs oral guanyi precisió podem tenir en compte els consells següents:

    1. defugir-hi l’ús de mots jòquer com cosafertenir, etc.
    2. vetllar per la distinció clara de termes semblants i, doncs, enganyosos (immune impuneinfringir / infligir)
    3. evitar els mots crossa i tota mena d’elements sobrers o distractors
    4. parlar amb lentitud per poder afinar en les formulacions i no haver-les de reparar a posteriori
    5. fer servir els termes que anomenen exactament allò de què parlem (i explicar-los si cal).

    [Text extret del blog Aprendre llengües d’Enric Serra]

    c) Els signes de puntuació

    Hem formulat algunes regles relacionades amb els contactes entre signes de puntuació.

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la prova model número 1.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 de febrer del 2020

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dona lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.

    [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    La modalització és un fenomen que s’estira i que s’arronsa. Es pot dir que als textos argumentatius la modalització ha de ser d’una determinada manera? Penso que no. Podem parlar més aviat de tendències, que poden estar condicionades per moltes circumstàncies. Si es tracta de persuadir (finalitat dels textos argumentatius), l’emissor pot diluir la seva presència, deliberadament, a fi de guanyar una imatge d’objectivitat (amb impersonalitzacions, per exemple). Però també podem argumentar que una primera persona contundent té molta força de persuasió. No es pot afirmar pas universalment, d’altra banda, que calgui eliminar el jo d’un text i amagar-lo rere un nosaltres o una forma impersonal. És més: l’ús del jo és ben sovint una mostra d’assumpció de responsabilitat. El text argumentatiu, d’altra banda, tendeix a tractar el destinatari amb una distància respectuosa. Pel que fa al grau de certesa, pel fet de tenir una tesi i voler-la defensar, partim d’unes certes seguretats, sense les quals ja no iniciaríem l’argumentació. Ara bé: la modèstia i la falsa modèstia esquitxen ben sovint, per elecció de l’autor, els discursos argumentatius, per oferir potser una imatge més propera a la de l’interlocutor o l’audiència. Pel que fa als judicis de valor, els textos argumentatius hi tendeixen; sobretot als de base cognitiva, racional. I les normes de cortesia i la preservació de la imatge? Preservar la imatge del qui parla i dels altres és un objectiu noble i ideal. Però no pas a tots els actes argumentatius hi ha el fair play que caldria esperar. Quantes vegades no hem vist que les argumentacions pivoten en l’atac a la persona (la fal·làcia ad hominem), en l’erosió pertinaç de la imatge de qui defensa la tesi contrària? Quantes vegades no hem vist, en un altre sentit, un orador que, per manca de destresa, erosiona la seva pròpia imatge declarant que ell “potser no és la persona més indicada per ser a la taula rodona, perquè en realitat ell es dedica més aviat a un altre àmbit i…”. Els textos argumentatius presenten unes tendències pel que fa al fenomen de la modalització, però hi ha factors que obren les portes a variants. El que hauria de fer l’autor, a parer meu és 1) ser conscient de tot allò que ell revela de si mateix en els actes comunicatius en què pren part; 2) mostrar una coherència en les tries fetes (una tria lícita, no pas l’única: parlar com un expert, amb gran seguretat); 3) no defugir mai la seva responsabilitat sobre el que diu; 4) entendre que el discurs argumentatiu és un exercici d’estratègia i que les decisions sobre la modalització són ben sovint deliberades més que no naturals.

    [Referència: Enric Serra, blog Aprendre llengües]

    c) La sinonímia

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    Hem comentat les diferències entre aquestes paraules:

    1. bony / nyanyo
    2. cabell / pèl
    3. calés / diners
    4. cec / invident
    5. cec / orb
    6. cefalàlgia / mal de cap
    7. DIN A4 / foli
    8. dolent / pèssim
    9. dormir / fer nones
    10. escola bressol / guarderia
    11. gerro / vas
    12. huit / vuit
    13. matar / occir
    14. opulent / ric
    15. pispar / robar
    16. tomàquet / tomata

    Són ben conegudes les serioses reserves que molts lingüistes oposen a l’existència de sinònims veritables en el llenguatge i, sense que, a parer nostre, es pugui negar d’una manera absoluta aquesta existència, cal reconèixer que els mots proposats com a sinònims a tots els repertoris existents de les diverses llengües no tenen pas tots, ni de bon tros, la condició de sinònims absoluts o perfectes, en el sentit que no són intercanviables en totes les ocasions, sia perquè llur sinonímia no n’afecta totes les accepcions —la sinonímia de explicar respecte a exposar, per exemple, no comprèn el cas en què exposar és sinònim de arriscar ni aquell en què ho és de exhibir—, sia perquè la condició d’un mot —en tant que dialectal, comú, popular, culte, literari, tècnic, etc.— en determina o restringeix sovint l’ús.

    [Albert Jané: “Introducció a la primera edició” del Diccionari de sinònims]

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    Fins dimarts!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme