RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘adequació’

  • Dimarts, 25 d’abril del 2016

    thumbnail_IMG_20160420_084532

    Aquí hi trobareu una recepta per preparar un bon croque-monsieur o biquini amb pretensions.

    a) Els pronoms febles

    Hem repassat les combinacions binàries de pronoms febles. Hem comentat alguns aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de combinar els pronoms febles:

    1. Cada complement o element sintàctic de la frase se substitueix per un pronom.
    2. L’apòstrof en la unió de pronoms i verb ha d’anar tant a la dreta com sigui possible.
    3. L’ordre habitual d’aparició dels pronoms és: CI + CD + CC/C prep.
    4. El pronom li combinat amb els pronoms el, la, els i les dóna lloc a les combinacions l’hi, la hi, els hi, les hi.
    5. Les combinacions binàries normatives no sempre resulten habituals perquè en la llengua oral tendim a simplificar les diferents possibilitats de combinació.

    b) La traducció intralingüística

    A l’hora d’actualitzar el text de Llull i d’adaptar-lo perquè sigui accessible per als lectors joves, hem de fer servir paraules d’ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.

    DEURES:

    • Feu les oracions 7-10 de l’exercici 1 i l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Un dia… a Girona

    A partir de la pluja d’idees de l’exercici 3 de la pàgina 52 del llibre, redacteu una petita ressenya de la ciutat de Girona per a un fullet turístic. Ha de ser un text engrescador per convèncer els lectors que visitin Girona. Podeu prendre com a model les propostes de Turisme de Catalunya.

    (El text ha de tenir unes 150 paraules.)

     

    Article complet

  • Un dia a Cambrils

    S’acosten un parell de caps de setmana llargs.

    Escriu un correu electrònic a un amic o una amiga per proposar-li d’anar un d’aquests dies a Cambrils.

    Explica-li quan hi vols anar, per què hi  vols anar i què hi podreu fer.

    Aprofita la informació del web Catalunya.com.

    El text ha de tenir una extensió màxima de 150-175 paraules.

    Article complet

  • Dimarts, 18 d’octubre de 2011

    S’acosta la tardor…

    a) Propietats textuals: l’adequació

    Hem de pensar en els lectors a l’hora de triar les paraules que utilitzarem en els nostres textos.

    A veure si trobeu l’expressió desig genèsic en aquest fragment d’Els matins de TV3. Us sembla adequada aquesta expressió en el context en què apareix? Com ho haguéssiu dit vosaltres?

    b) Fonètica

    Hem corregit les activitats de la fotocòpia. Si voleu repassar l’AFI, podeu fer aquests exercicis (solucionari).

    c) El substantiu: gènere i nombre

    Hem vist que crisma no té el mateix significat en masculí i en femení. Art i mar, sí, però hem d’anar amb compte que en algunes expressions només utilitzem un gènere en concret.

    RECORDEU:

    • ajudant,-a; tinent, -a; fabricant, representant, gerent.
    • En aquest document hi trobareu una relació de les formes femenina i masculina, en singular i en plural, de les professions, càrrecs i condicions més habituals en els textos de l’Administració pública. [Referència: Secretaria de Política Lingüística i Institut Català de la Dona, Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua]
    • alacrà, carlà, catamarà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant
    • Els substantius acabats en –sc-st, –xt-ig tenen doble forma de plural. La forma habitual és el plural -os. No cal que ens esgargamallem intentant marcar el plural de discssss.
    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19 i 21 de les pagines 26 i 27.
    • Comproveu en el diccionari si tisores, tenalles i tovalles es poden utilitzar en singular.
    • Llegiu l’apartat dedicat a l’oració del llibre de classe (pàg. 27-29).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 13 d’octubre de 2011

    Després de la desfilada, hi tornem.

    a) L’alfabet fonètic

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 15-16) i 1 (fotocòpia)

    b) El substantiu: gènere

    L’alternança entre la forma masculina i la femenina d’alguns mots no sempre implica un canvi de significat:

    • Un grapat de mots tenen formes masculines i femenines amb el mateix significat. Es tracta, doncs, de sinònims, l’ús del qual té, normalment, una distribució geogràfica: teulat-teulada, ratpenat-ratapenada, gep-gepa, garrofer-garrofera, rajol-rajola, cistell-cistella
    • Un altre grup de parelles presenta significats semblants. Hi ha casos en què el femení sol tenir caràcter augmentatiu: plat-plata, sac-saca, ganivet-ganiveta, perol-perola; en altres, hi ha algun punt en comú en el significat dels dos mots: cuc-cuca, cargol-cargola, anell-anella, gerro-gerra, crit-crida, full-fulla, pas-passa
    • N’hi ha que tenen significats completament diferents: temple-templa, regne-regna, cove-cova, bot-bóta
    • Finalment, hi ha un grup de mots homòfons, això és, que sonen igual, però que tenen gènere i significat diferent: delta, coma, pudor, salut, canal, llum

    [Text adaptat del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera]

    RECORDEU:

    • Segons el DIEC2, grip és un substantiu femení.
    • gla (f.) / aglà (m. i f.)
    • Llagost és sinònim de llagosta quan és un insecte.

     

     

    c) Propietats textuals:

    EXERCICIS: 4 i 5 de la fotocòpia

    1. dissabte a la matinada > el dia 22 d’agost de 2009 a les 2.15 hores
    2. fotre’s de cap > ferit en un accident de trànsit
    3. Pep > el senyor Josep Ferrer
    4. anava trompa > amb mostres evident d’intoxicació etílica
    5. operar > ser intervingut quirúrgicament
    6. perquè > a causa de
    7. braç trencat > fractura amb desplaçament de cúbit

    DEURES:

    1. És veritat que els substantius artcrisma mar admeten tant la forma masculina com la femenina?
    2. Quin és el nom del mascle i de la femella dels animals següents?: tigre, merla, abella, fura, àguila, guatlla, cabra, gall dindi, paó
    3. Acabeu de fer les activitats de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 d’octubre de 2011

    Tarda de ferruginosa calor volcànica…

    a) Fonètica i ortografia

    Després de repassar la transcripció fonètica de les sigles, hem comentat la classificació dels sons consonàntics. Com que el quadre de la pàgina 16 no segueix la descripció teòrica de la classificació dels sons, podeu fer servir aquest altre quadre.

    Pel que fa a la pronunciació dels grups ps- i pn– inicials, el web ésadir afirma que “en la pronúncia habitual només es manté la segona consonant de les paraules que comencen amb el grup ps-. Considerem secundària la pronunciació amb [ps], que desaconsellem especialment en els contextos informals.” Així mateix, la p del grup pn– no es pronuncia mai.

    ACTIVITATS: 7, 8 (pàg. 17) i 12 (pàg. 18)

    b) Propietats textuals: l’adequació

    RECORDEU que, quan escrivim una carta o un correu electrònic, cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació que s’expressi en el cos de la carta. A més, cal que hi hagi una correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat.

    ACTIVITATS: 1, 2 i 3 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Amb el quadre de classificació dels sons consonàntics a davant, feu els exercicis 9 (pàg. 17) i 10 (pàg.18).
    • Llegiu els textos de l’exercici 4 de la fotocòpia i completeu el quadre de l’exercici 5.

    Fins dijous,

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme