RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘adjectiu’

  • Dimecres, 3 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de mr wonderful frases català

    Gràcies pels adjectius meravellosos que m’heu dedicat…

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    [Unitat 3, actvitat 7]

    b) La variació lingüística: els registres

    Els textos orals són diferents dels textos escrits. En aquest quadre hi trobareu alguns trets característics dels textos orals. Com més espontani és el text, més en trobem.

    c) Connectors

    Hem completat el text següent amb la paraula o la paraula adequades:

    DEURES:

    • Analitzeu els factors que determinen que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo (fins al minut 2:25):
    • Quins consells li donaríeu a en Rai si li proposessin de col·laborar en un programa de viatges del Canal 33?

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 1 d’abril del 2019

    La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat la ressenya del restaurant Blanc.

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    També hem revisat l’entrada sobre Quito del blog Volant he vist.

    El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l’adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa ‘molt’. Aquest mot té dues formes de plural: gaires gaire. Generalment s’usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:

    No té gaire gana i ha menjat poc.
    Fa gaire estona que t’esperes?
    Si dinem gaire tard, no tindrem temps d’anar al cinema a la tarda.
    La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.

    En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:

    No té molta gana i ha menjat poc.

    En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa ‘en excés’. Per exemple:

    Si t’hi acostes gaire cauràs.
    Si t’hi acostes massa cauràs.

    El quantificador gaire també forma part de l’expressió gaire res, que significa ‘poca cosa’. Per exemple:

    Tenia terres, però no valien gaire res.
    —Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.

    [Optimot: fitxa 2742/4]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dijous, 5 d’abril del 2018

    Combinar colores por contraste

    Avui hem après a combinar colors.

    L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) El blog de viatges

    Si necessiteu inspiració, podeu fer una ullada al millor blog de viatges en català segons els Premis Vila de Lloret del 2017.

    Si teniu l’autoestima per terra, podeu llegir aquest entrada del blog Volant he vist.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. El text ha de tenir unes 300 paraules. [Unitat 3, tasca final]

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de zombies gif

    Són morts i estan vius? Estan morts i són vius?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    En la llengua antiga, l’auxiliar de perfet per als verbs inacusatius era ésser, com ocorre en altres llengües romàniques com el francès o l’italià, i és viu encara en alguerès i en septentrional: On és aquell qui és nat? (‘ha nascut’); És eixit de casa (‘ha eixit’); Tot ço que li era esdevingut (‘havia esdevingut’). També es troba en alguna expressió estereotipada, com On s’és vist?, amb què s’expressa enuig o sorpresa. [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    La ultracorrecció s’assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s’encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes. La sospita (justificada) que pesa sobre l’ús d’estar fa que canviem estar per ser quan no toca. [Albert Pla Nualart]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    [Unitat 3, activitat 7]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4, 5 i 6 de la fotocòpia. Feu servir el diccionari per resoldre els dubtes que tingueu.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de març del 2017

    Cappon magro, un plat de quaresma tradicional de la cuina lígur. Per als que feu abstinència aquests dies.

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    DEURES:

    • Llegiu l’explicació sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte que trobareu a les pàgines 158-163 del llibre.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 7 d’abril del 2016

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca final

    a) La transcripció fonètica

    El reSOLC-mitjansCAT és una plataforma de consulta en línia per a professionals de la llengua oral (periodistes, actors de doblatge, productors multimèdia i assessors lingüístics dels mitjans del Principat) sobre la pronúncia correcta i adequada del lèxic en sentit ampli (lèxic comú, toponímia, onomàstica, sigles, etc.). A partir d’una representació comuna sense les ambigüitats de l’ortografia, l’eina proposa la pronunciació segons la combinació de les variants següents: dialecte, propietat, àmbit i formalitat. Per accedir-hi, només cal registrar-s’hi amb el nom i els cognoms i una adreça de correu electrònic.

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau , el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’un flora, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    DEURES:

    • Llegiu i completeu els espais buits del text de la fotocòpia.
    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu el Perito Moreno (unes 300 paraules aproximadament). Recordeu de donar la vostra opinió sobre l’explotació turística dels paratges naturals.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 5 d’abril del 2016

    Segons Joan Amades, hi ha una gran diversitat de variants d’aquesta cançó. N’escrivim cinc:

    “Arri, arri, tatanet,
    anirem a Sant Benet,
    comprarem un panellet,
    per dinar, per sopar;
    per en Jordi no n’hi haurà”. (Amades)

    “Arri, arri, cavallet,
    que anirem a Sant Benet,
    portarem un panellet,
    per dinar, per sopar;
    per fer festa tot demà”. (Amades)

    “Arri, arri, bon burret,
    anirem a Sant Benet,
    portarem un pa de set,
    per dinar, per sopar,
    per la “teta” no n’hi ha”. (Crivillé)

    “Arri, arri, burriquet,
    que demà irem a Ceret,
    a Ceret dins la muntanya,
    Visca l’aranya!”. (Obra Cançoner Popular, Rosselló 1930)

    “Arri, arri, burriquet,
    que anirem a Massanet,
    portarem el porc amb sal,
    i la truja a la samal,
    i la sang a la paiella,
    i farem bona reixuxella”. (Tresor de la Llengua, 1935)

    [www.cantut.cat]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 8

    a) Formació històrica del lèxic

    La base lingüística de la llengua catalana és el llatí. La majoria del lèxic català prové del llatí vulgar, és a dir, del llatí que parlava el poble, en certs aspectes diferents del llatí literari. Els mots patrimonials, també anomenats populars o hereditaris, són els que han pervingut, modificats per la fonètica històrica, del llatí vulgar. Els mots cultes o savis han estat presos del llatí clàssic i no han sofert pràcticament modificacions. Aquesta diferència s’observa de manera clara en els doblets o duplicats, és a dir, en mots de la mateixa arrel llatina que han evolucionat, per una banda, de manera popular i, per l’altra, han experimentat una adaptació culta. Així, per exemple del llatí CATHEDRA tenim el mot habitual cadira i el cultisme càtedra. Els pseudoderivats o falsos derivats són mots cultes, que provenen directament del llatí i que no s’escriuen com la resta de mots de la mateixa família.

    [Text adaptat del manual Curs de llengua catalana. Nivell D de Castellnou edicions.]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Ja hem vist que a vegades ens costa saber si ens trobem davant d’un adjectiu invariable (d’una terminació) o variable (de dues terminacions). En aquests casos, el diccionari ens pot ajudar:

    1. d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    2. de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror.
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 1, 2 i 6 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de març del 2015

    Crema cremada, crema de Sant Josep o crema catalana?

    Crema quemada - jlastras.jpg

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 10
    • Tasca

    a) Connectors

    Hem corregit el text de la fotocòpia.

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Ja hem vist que a vegades ens costa saber si ens trobem davant d’un adjectiu invariable (d’una terminació) o variable (de dues terminacions). En aquests casos, el diccionari ens pot ajudar:

    1. d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    2. de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror.
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    RECORDEU: En català l’adjectiu se sol col·locar darrere del nom. Tanmateix, en alguns casos posem l’adjectiu davant del nom:

    • quan afegim informació subjectiva d’una cosa o d’una persona: Avui actua el famós trompetista Wynton Marsalis. [Fixeu-vos que no podem dir *l’americà trompetista Wynton Marsalis, perquè americà no aporta cap informació subjectiva.]
    • quan expressem qualitats extremes subjectives: Avui actua l’excel·lent trompetista Wynton Marsalis.
    • quan indiquem l’ordre en un seqüència: Avui Wynton Marsalis fa l’última actuació.
    • quan fem servir una fórmula de salutació: Benvolguts amics

    Alguns adjectius canvien de significat segons la seva posició: gran, vell, pobre, trist, simple

    L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom al qual es refereix. A vegades, emperò, si un adjectiu acompanya més d’un nom o un nom va acompanyat de més d’un adjectiu, hem d’anar amb compte a l’hora de fer la concordança. En aquests enllaços hi trobareu més informació:

    DEURES:

    • Redacta una entrada per a un blog de viatges en què descriguis el Perito Moreno (unes 300 paraules aproximadament). Recorda de donar la teva opinió sobre l’explotació turística dels paratges naturals.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 24 d’octubre de 2013

    Amb una mica de retard us penjo el resum de l’última classe.

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles
    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • un jersei beix, una camisa beix, uns jerseis beix, unes camises beix
    • un procediment estàndard, unes procediments estàndard

    EXERCICIS: 18, 19 i 20 (pàg. 26-27)

    b) El diccionari

    RECORDEU:

    • gall m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids. / gallina f. f. Femella del gall. m. i f. Persona covarda. És un gallina.
    • cònsol m. i f.  Agent diplomàtic. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.  / consolessa f. Cònsol.
    • adjectius variables: brut -a adj. Mancat de netedat.
    • adjectius invariables: jove adj. De poca edat, que està en la seva joventut.

    c) L’oració

    RECORDEU:

    • categories gramaticals: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, conjunció, preposició i interjecció
    • sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
    • funcions: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu, complement circumstancial

    EXERCICI: 22 (pàg. 29)

    DEURES:

    • Feu l’exercici 21 de la pàgina 27 i els exercicis 29 i 30 de la pàgina 35.
    • Identifiqueu les categories gramaticals de les oracions e)-g) de l’exercici 22 de la pàgina 29.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 22 d’octubre de 2013

    Tarda de primavera… però si ja som a la segona quinzena d’octubre!

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les relacions -a vegades complicades- entre gènere i sexe:

    • el cònsol/la cònsol, la consolessa; l’alcalde/l’alcalde, l’alcaldessa
    • el boc/la cabra; l’ase/la somera; el marrà/l’ovella; el cavall/l’egua, l’euga
    • el nadó, la criatura: nen o nena?
    • la girafa, el goril·la, el dofí: mascle o femella?
    • el lluç/la lluça; el cuc/la cuca: animals diferents
    • el llagost (insecte)/la llagosta (insecte i crustaci)

    Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua

    RECORDEU: “El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blaula mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar” (Gramàtica de l’IEC). El nom art, d’altra banda, sol aparèixer com a masculí en singular i femení en plural: l’art de viure, les belles arts. És masculí sempre que fa referència als ormejos per pescar. El nom crisma pot ser masculí o femení quan es refereix a l’oli consagrat; en canvi, només pot ser femení si és sinònim de seny o enteniment.

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    c) L’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICIS: 15, 16 i 17 (pàg. 25)

    DEURES:

    • Hem de fer calamars farcits o calamarsos farcits?
    • Repasseu la morfologia del substantiu i de l’adjectiu i feu els exercicis 18, 19 i 20 de les pàgines 25 i 26.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme