RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘adjectiu’

  • Dijous, 5 d’abril del 2018

    Combinar colores por contraste

    Avui hem après a combinar colors.

    L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) El blog de viatges

    Si necessiteu inspiració, podeu fer una ullada al millor blog de viatges en català segons els Premis Vila de Lloret del 2017.

    Si teniu l’autoestima per terra, podeu llegir aquest entrada del blog Volant he vist.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. El text ha de tenir unes 300 paraules. [Unitat 3, tasca final]

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de zombies gif

    Són morts i estan vius? Estan morts i són vius?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    En la llengua antiga, l’auxiliar de perfet per als verbs inacusatius era ésser, com ocorre en altres llengües romàniques com el francès o l’italià, i és viu encara en alguerès i en septentrional: On és aquell qui és nat? (‘ha nascut’); És eixit de casa (‘ha eixit’); Tot ço que li era esdevingut (‘havia esdevingut’). També es troba en alguna expressió estereotipada, com On s’és vist?, amb què s’expressa enuig o sorpresa. [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    La ultracorrecció s’assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s’encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes. La sospita (justificada) que pesa sobre l’ús d’estar fa que canviem estar per ser quan no toca. [Albert Pla Nualart]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    [Unitat 3, activitat 7]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4, 5 i 6 de la fotocòpia. Feu servir el diccionari per resoldre els dubtes que tingueu.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de març del 2017

    Cappon magro, un plat de quaresma tradicional de la cuina lígur. Per als que feu abstinència aquests dies.

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    DEURES:

    • Llegiu l’explicació sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte que trobareu a les pàgines 158-163 del llibre.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 7 d’abril del 2016

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca final

    a) La transcripció fonètica

    El reSOLC-mitjansCAT és una plataforma de consulta en línia per a professionals de la llengua oral (periodistes, actors de doblatge, productors multimèdia i assessors lingüístics dels mitjans del Principat) sobre la pronúncia correcta i adequada del lèxic en sentit ampli (lèxic comú, toponímia, onomàstica, sigles, etc.). A partir d’una representació comuna sense les ambigüitats de l’ortografia, l’eina proposa la pronunciació segons la combinació de les variants següents: dialecte, propietat, àmbit i formalitat. Per accedir-hi, només cal registrar-s’hi amb el nom i els cognoms i una adreça de correu electrònic.

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau , el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’un flora, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    DEURES:

    • Llegiu i completeu els espais buits del text de la fotocòpia.
    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu el Perito Moreno (unes 300 paraules aproximadament). Recordeu de donar la vostra opinió sobre l’explotació turística dels paratges naturals.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 5 d’abril del 2016

    Segons Joan Amades, hi ha una gran diversitat de variants d’aquesta cançó. N’escrivim cinc:

    “Arri, arri, tatanet,
    anirem a Sant Benet,
    comprarem un panellet,
    per dinar, per sopar;
    per en Jordi no n’hi haurà”. (Amades)

    “Arri, arri, cavallet,
    que anirem a Sant Benet,
    portarem un panellet,
    per dinar, per sopar;
    per fer festa tot demà”. (Amades)

    “Arri, arri, bon burret,
    anirem a Sant Benet,
    portarem un pa de set,
    per dinar, per sopar,
    per la “teta” no n’hi ha”. (Crivillé)

    “Arri, arri, burriquet,
    que demà irem a Ceret,
    a Ceret dins la muntanya,
    Visca l’aranya!”. (Obra Cançoner Popular, Rosselló 1930)

    “Arri, arri, burriquet,
    que anirem a Massanet,
    portarem el porc amb sal,
    i la truja a la samal,
    i la sang a la paiella,
    i farem bona reixuxella”. (Tresor de la Llengua, 1935)

    [www.cantut.cat]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 8

    a) Formació històrica del lèxic

    La base lingüística de la llengua catalana és el llatí. La majoria del lèxic català prové del llatí vulgar, és a dir, del llatí que parlava el poble, en certs aspectes diferents del llatí literari. Els mots patrimonials, també anomenats populars o hereditaris, són els que han pervingut, modificats per la fonètica històrica, del llatí vulgar. Els mots cultes o savis han estat presos del llatí clàssic i no han sofert pràcticament modificacions. Aquesta diferència s’observa de manera clara en els doblets o duplicats, és a dir, en mots de la mateixa arrel llatina que han evolucionat, per una banda, de manera popular i, per l’altra, han experimentat una adaptació culta. Així, per exemple del llatí CATHEDRA tenim el mot habitual cadira i el cultisme càtedra. Els pseudoderivats o falsos derivats són mots cultes, que provenen directament del llatí i que no s’escriuen com la resta de mots de la mateixa família.

    [Text adaptat del manual Curs de llengua catalana. Nivell D de Castellnou edicions.]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Ja hem vist que a vegades ens costa saber si ens trobem davant d’un adjectiu invariable (d’una terminació) o variable (de dues terminacions). En aquests casos, el diccionari ens pot ajudar:

    1. d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    2. de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror.
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 1, 2 i 6 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de març del 2015

    Crema cremada, crema de Sant Josep o crema catalana?

    Crema quemada - jlastras.jpg

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 10
    • Tasca

    a) Connectors

    Hem corregit el text de la fotocòpia.

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Ja hem vist que a vegades ens costa saber si ens trobem davant d’un adjectiu invariable (d’una terminació) o variable (de dues terminacions). En aquests casos, el diccionari ens pot ajudar:

    1. d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    2. de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror.
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    RECORDEU: En català l’adjectiu se sol col·locar darrere del nom. Tanmateix, en alguns casos posem l’adjectiu davant del nom:

    • quan afegim informació subjectiva d’una cosa o d’una persona: Avui actua el famós trompetista Wynton Marsalis. [Fixeu-vos que no podem dir *l’americà trompetista Wynton Marsalis, perquè americà no aporta cap informació subjectiva.]
    • quan expressem qualitats extremes subjectives: Avui actua l’excel·lent trompetista Wynton Marsalis.
    • quan indiquem l’ordre en un seqüència: Avui Wynton Marsalis fa l’última actuació.
    • quan fem servir una fórmula de salutació: Benvolguts amics

    Alguns adjectius canvien de significat segons la seva posició: gran, vell, pobre, trist, simple

    L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom al qual es refereix. A vegades, emperò, si un adjectiu acompanya més d’un nom o un nom va acompanyat de més d’un adjectiu, hem d’anar amb compte a l’hora de fer la concordança. En aquests enllaços hi trobareu més informació:

    DEURES:

    • Redacta una entrada per a un blog de viatges en què descriguis el Perito Moreno (unes 300 paraules aproximadament). Recorda de donar la teva opinió sobre l’explotació turística dels paratges naturals.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 24 d’octubre de 2013

    Amb una mica de retard us penjo el resum de l’última classe.

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles
    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • un jersei beix, una camisa beix, uns jerseis beix, unes camises beix
    • un procediment estàndard, unes procediments estàndard

    EXERCICIS: 18, 19 i 20 (pàg. 26-27)

    b) El diccionari

    RECORDEU:

    • gall m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids. / gallina f. f. Femella del gall. m. i f. Persona covarda. És un gallina.
    • cònsol m. i f.  Agent diplomàtic. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.  / consolessa f. Cònsol.
    • adjectius variables: brut -a adj. Mancat de netedat.
    • adjectius invariables: jove adj. De poca edat, que està en la seva joventut.

    c) L’oració

    RECORDEU:

    • categories gramaticals: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, conjunció, preposició i interjecció
    • sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
    • funcions: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu, complement circumstancial

    EXERCICI: 22 (pàg. 29)

    DEURES:

    • Feu l’exercici 21 de la pàgina 27 i els exercicis 29 i 30 de la pàgina 35.
    • Identifiqueu les categories gramaticals de les oracions e)-g) de l’exercici 22 de la pàgina 29.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 22 d’octubre de 2013

    Tarda de primavera… però si ja som a la segona quinzena d’octubre!

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les relacions -a vegades complicades- entre gènere i sexe:

    • el cònsol/la cònsol, la consolessa; l’alcalde/l’alcalde, l’alcaldessa
    • el boc/la cabra; l’ase/la somera; el marrà/l’ovella; el cavall/l’egua, l’euga
    • el nadó, la criatura: nen o nena?
    • la girafa, el goril·la, el dofí: mascle o femella?
    • el lluç/la lluça; el cuc/la cuca: animals diferents
    • el llagost (insecte)/la llagosta (insecte i crustaci)

    Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua

    RECORDEU: “El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blaula mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar” (Gramàtica de l’IEC). El nom art, d’altra banda, sol aparèixer com a masculí en singular i femení en plural: l’art de viure, les belles arts. És masculí sempre que fa referència als ormejos per pescar. El nom crisma pot ser masculí o femení quan es refereix a l’oli consagrat; en canvi, només pot ser femení si és sinònim de seny o enteniment.

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    c) L’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICIS: 15, 16 i 17 (pàg. 25)

    DEURES:

    • Hem de fer calamars farcits o calamarsos farcits?
    • Repasseu la morfologia del substantiu i de l’adjectiu i feu els exercicis 18, 19 i 20 de les pàgines 25 i 26.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’octubre de 2011

    S’acosten les fires de Girona…

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU: El diccionari ens pot servir per confirmar si un adjectiu és invariable (d’una terminació) o no  (de dues terminacions). Vegeu-ne un parell d’exemples:

    d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror .
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    EXERCICIS:  15, 16, 17 i 18 (pàg. 25-26)

    b) L’oració

    Hem vist que podem utilitzar la veu passiva quan no sabem qui és el que ha de fer l’acció:

    • DEMANO: Que se m’expedeixi l’esmentat certificat.
    • SOL·LICITO: Que em sigui lliurat un certificat d’obligacions fiscals.

    Hem d’anar amb compte a l’hora d’utilitzar la veu passiva perquè podem perdre informació:

    • Ben aviat distribuirem els nous catàlegs entre els nostres clients. (Nosaltres fem l’acció.)
    • Ben aviat seran distribuïts els nous catàlegs entre els nostres clients. (Qui fa l’acció?)

    En sintaxi, s’entén per oració impersonal aquella que ni té ni pot tenir subjecte sintàctic; això és:

    • cap element dels quals estan presents, explícits, en la oració pot ser subjecte;
    • no se li pot suposar tampoc un subjecte implícit (= omès, el·líptic, elidit, tàcit).

    Per exemple: en l’oració en aquesta casa es menja malament, (1) d’entrada, ni el sintagma preposicional en aquesta casa, ni l’adverbi mal, ni la paraula es en poden ser subjectes; (2) no obstant això, podria ocórrer que tingués un subjecte implícit; però, si se li afegeix, es pot veure que tampoc l’accepta: *en aquesta casa ell / ella es menja malament. En conclusió, es pot dir que és una oració impersonal.

    La impersonalitat sintàctica ha de distingir-se de la impersonalitat semàntica; en una oració com aviat es coneixeran les notícies és fàcil observar la presència d’un subjecte gramatical o sintàctic, això és, un sintagma o paraula que concorda en nombre amb el verb: si el verb fos es coneixerà, el subjecte hauria de ser la notícia. En aquest sentit, es tracta d’una oració no-impersonal. No obstant això, des del punt de vista semàntic, es tracta d’una oració impersonal ja que no conté cap subjecte en el sentit de ‘agent de l’acció’, això és, no s’assenyala ‘qui / qui’ coneixeran aquestes notícies.

    Tipus d’oracions impersonals

    • les formades amb verbs meteorològics i de fenòmens naturals: ploure, tronar, relampaguear, escampar, pedregar, nevar, vesprejar, fosquejar, clarejar… Òbviament, els usos metafòrics d’aquests verbs anul·len la impersonalitat: li van ploure un munt de crítiques (on el subjecte seria un munt de crítiques)
    • les formades amb el verb haver-hi en qualsevol de les formes de la seva conjugació: hi havia moltes persones en l’estadihi ha nens en la carretera
    • les formades amb el verb fer i una referència de tipus climatològica o temporal: fa fredfa vint anys que no et veigva fer molt vent
    • oracions del tipus de n’hi ha prou amb això
    • les formades amb el verb ser amb un valor temporal: és tard, és de dia
    • oracions amb infinitiu amb subjecte tàcit no referencial
    • oracions amb verb en primera persona de plural i segona persona de singular amb lectura genèrica…
    • oracions copulatives del tipus de és de dia; sembla que plou; està ennuvolat

    EXERCICIS: 24 i 25 (pàg. 30)

    c) La neutralització

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals ae en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classecine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    DEURES:

    Feu el primer i el tercer exercici de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme