La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua
a) Revisió i correcció de textos
Hem revisat la ressenya del restaurant Blanc.
Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:
També hem revisat l’entrada sobre Quito del blog Volant he vist.
El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l’adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa ‘molt’. Aquest mot té dues formes de plural: gaires i gaire. Generalment s’usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:
No té gaire gana i ha menjat poc.
Fa gaire estona que t’esperes?
Si dinem gaire tard, no tindrem temps d’anar al cinema a la tarda.
La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.
En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:
No té molta gana i ha menjat poc.
En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa ‘en excés’. Per exemple:
Si t’hi acostes gaire cauràs.
Si t’hi acostes massa cauràs.
El quantificador gaire també forma part de l’expressió gaire res, que significa ‘poca cosa’. Per exemple:
Tenia terres, però no valien gaire res.
—Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.
[Optimot: fitxa 2742/4]
b) L’adjectiu: gènere i nombre
Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.
Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanca i blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.
En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).
En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.
[CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]
Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.
Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.
[Optimot: fitxa 2069/4]
DEURES:
- Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]
Fins dimecres!
