RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘alfabet fonètic’

  • Dijous, 17 d’octubre de 2013

    Classe amb convidades.

    a) L’alfabet fonètic

    RECORDEU: Segons l’esborrany provisional de la gramàtica de l’IEC, són “acceptables les diferents pronúncies tradicionals [de la e], independentment que quedin reflectides o no a través de l’accentuació gràfica”.

    EXERCICIS: 8 (pàg. 17), 10, 11 i 12 (pàg. 18)

    b) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les paraules amb doble gènere i significat diferent. També hem comentat el gènere d’algunes paraules que ens fan anar de corcoll (p. ex.: el bacteri, un escafandre, el tèrmit, el titella, la crep…).

    RECORDEU:

    • aglà m. o f. Gla.
    • gla f. Fruit de l’alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus, sec, indehiscent i monosperm, proveït d’una cúpula en forma de didal.
    • vessant m. o f. Aiguavés m.  Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d’una muntanya. m. o f. Faceta, aspecte. Aquest tipus de problemes sempre es pot atacar des de vessants diferents.

    DEURES:

    • És veritat que els substantius artcrisma mar admeten tant la forma masculina com la femenina?
    • Llegiu els apartats del llibre dedicats al gènere del substantiu i a la morfologia de l’adjectiu i feu els exercicis 15, 16 i 17 de la pàgina 25.

    REFORÇ: exercicis d’introducció (en PDF) a l’alfabet fonètic (solucionari).

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 15 d’octubre de 2013

    Nit de mobilitzacions per defensar l’accés de totes les persones a un habitatge digne. Un bon moment per rellegir “Aquí descansa Nevares”, de Pere Calders.

    a) Fonètica i ortografia

    Hem continuant repassant la classificació dels sons consonàntics. Ens hem fixat sobretot en els sons palatals i en els fricatius i en les “parelles” de sons sonors i sords.

    EXERCICI: 9 (pàg. 17)

    RECORDEU:

    • Tots els sons sords tenen un so sonor equivalent, és a dir, amb el mateix punt i mode d’articulació.
    • A Girona no distingim el so de la b () del so de la v (ve). El so [v] és la sonorització del so [f].

    b) Propietats textuals

    Anomenem text qualsevol expressió verbal amb un significat complet que es produeix en una situació comunicativa. En aquests casos, el text és el missatge, és a dir, el contingut de la comunicació. Una carta al director, una crítica teatral o un anunci són textos. Els textos poden ser orals o escrits, llargs, curts…, i poden servir per expressar l’opinió, per convèncer, per exposar un fet… I sempre es construeixen amb paraules.

    propietats del text

    Les propietats del text són els requisits que ha de complir una expressió verbal perquè la puguem considerar un text i perquè serveixi per establir la comunicació. En són tres: l’adequació, la coherència i la cohesió. Durant el curs les anirem analitzant, però avui n’hem fet un tastet a partir de les cartes de presentació que vam llegir la setmana passada:

    1. faltes d’ortografia i errors morfosintàctics: text poc correcte
    2. errors de puntuació: text mal cohesionat
    3. to col·loquial i vocabulari barroer: text poc adequat
    4. informació innecessària: text poc coherent
    5. poca informació: text poc coherent
    6. abús de pronoms i absència de referents: text poc coherent i mal cohesionat
    7. format de sol·licitud: text poc adequat
    8. contradiccions: text poc coherent i poc adequat

    DEURES:

    • Repasseu els signes de l’AFI i feu els exercicis 10, 11 i 12 de la pàgina 18.
    • Esmeneu i reescriviu el text de l’exercici 5 de la pàgina 13 per aconseguir un text més adequat.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 10 d’octubre de 2013

    Segon dia de classe. Engeguem el curs.

    a) Activitats del primer dia

    1. ortografia de la vocal neutra (pàg. 104-106)
    2. consonantisme
    3. ús de la dièresi (pàg. 149-151)
    4. pseudoderivats (pàg. 57)
    5. relació so-grafia (pàg. 14-15)
    6. reculls lexicogràfics (pàg. 32-34)
    7. falsos sinònims (pàg. 286-287)
    8. miscel·lània de morfosintaxi
    9. pronoms personals forts (pàg. 273-274)
    10. complement directe (pàg. 164-165)

    b) Fonètica

    Hem començat a remenar l’adaptació al català de l’alfabet fonètic internacional (pàgina 16). Fixeu-vos que es tracta d’una versió reduïda de l’AFI ja que hi ha sons que en català no tenen valor distintiu.

    A diferència de l’alfabet llatí (el que utilitzem per escriure en català), l’AFI és comú a totes les llengües. Serveix per representar acuradament i de forma unívoca (cada so es correspon amb un símbol i cada símbol representa només un so) la completa varietat de sons que l’aparell vocal humà pot produir.

    En català cada grafia no equival a un so (p.ex.: la c pot representar els sons [k] i [s]:casacella) ni cada so equival a una grafia (p.ex.: el so [k] el poden representar la lletra i el dígraf qu).

    Aquí trobareu el quadre amb la classificació dels sons consonàntics.

    Si teniu interès a aprofundir en l’alfabet fonètic i en la relació entre so i grafia, podeu consultar aquests enllaços:

    c) Les propietats textuals

    Hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació. N’esteu gaire convençuts, de la tria?

    DEURES:

    • Feu l’exercici 9 de la pàgina 17 per repassar la classificació dels sons consonàntics.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 18 d’octubre de 2011

    S’acosta la tardor…

    a) Propietats textuals: l’adequació

    Hem de pensar en els lectors a l’hora de triar les paraules que utilitzarem en els nostres textos.

    A veure si trobeu l’expressió desig genèsic en aquest fragment d’Els matins de TV3. Us sembla adequada aquesta expressió en el context en què apareix? Com ho haguéssiu dit vosaltres?

    b) Fonètica

    Hem corregit les activitats de la fotocòpia. Si voleu repassar l’AFI, podeu fer aquests exercicis (solucionari).

    c) El substantiu: gènere i nombre

    Hem vist que crisma no té el mateix significat en masculí i en femení. Art i mar, sí, però hem d’anar amb compte que en algunes expressions només utilitzem un gènere en concret.

    RECORDEU:

    • ajudant,-a; tinent, -a; fabricant, representant, gerent.
    • En aquest document hi trobareu una relació de les formes femenina i masculina, en singular i en plural, de les professions, càrrecs i condicions més habituals en els textos de l’Administració pública. [Referència: Secretaria de Política Lingüística i Institut Català de la Dona, Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua]
    • alacrà, carlà, catamarà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant
    • Els substantius acabats en –sc-st, –xt-ig tenen doble forma de plural. La forma habitual és el plural -os. No cal que ens esgargamallem intentant marcar el plural de discssss.
    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19 i 21 de les pagines 26 i 27.
    • Comproveu en el diccionari si tisores, tenalles i tovalles es poden utilitzar en singular.
    • Llegiu l’apartat dedicat a l’oració del llibre de classe (pàg. 27-29).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 13 d’octubre de 2011

    Després de la desfilada, hi tornem.

    a) L’alfabet fonètic

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 15-16) i 1 (fotocòpia)

    b) El substantiu: gènere

    L’alternança entre la forma masculina i la femenina d’alguns mots no sempre implica un canvi de significat:

    • Un grapat de mots tenen formes masculines i femenines amb el mateix significat. Es tracta, doncs, de sinònims, l’ús del qual té, normalment, una distribució geogràfica: teulat-teulada, ratpenat-ratapenada, gep-gepa, garrofer-garrofera, rajol-rajola, cistell-cistella
    • Un altre grup de parelles presenta significats semblants. Hi ha casos en què el femení sol tenir caràcter augmentatiu: plat-plata, sac-saca, ganivet-ganiveta, perol-perola; en altres, hi ha algun punt en comú en el significat dels dos mots: cuc-cuca, cargol-cargola, anell-anella, gerro-gerra, crit-crida, full-fulla, pas-passa
    • N’hi ha que tenen significats completament diferents: temple-templa, regne-regna, cove-cova, bot-bóta
    • Finalment, hi ha un grup de mots homòfons, això és, que sonen igual, però que tenen gènere i significat diferent: delta, coma, pudor, salut, canal, llum

    [Text adaptat del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera]

    RECORDEU:

    • Segons el DIEC2, grip és un substantiu femení.
    • gla (f.) / aglà (m. i f.)
    • Llagost és sinònim de llagosta quan és un insecte.

     

     

    c) Propietats textuals:

    EXERCICIS: 4 i 5 de la fotocòpia

    1. dissabte a la matinada > el dia 22 d’agost de 2009 a les 2.15 hores
    2. fotre’s de cap > ferit en un accident de trànsit
    3. Pep > el senyor Josep Ferrer
    4. anava trompa > amb mostres evident d’intoxicació etílica
    5. operar > ser intervingut quirúrgicament
    6. perquè > a causa de
    7. braç trencat > fractura amb desplaçament de cúbit

    DEURES:

    1. És veritat que els substantius artcrisma mar admeten tant la forma masculina com la femenina?
    2. Quin és el nom del mascle i de la femella dels animals següents?: tigre, merla, abella, fura, àguila, guatlla, cabra, gall dindi, paó
    3. Acabeu de fer les activitats de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 d’octubre de 2011

    Tarda de ferruginosa calor volcànica…

    a) Fonètica i ortografia

    Després de repassar la transcripció fonètica de les sigles, hem comentat la classificació dels sons consonàntics. Com que el quadre de la pàgina 16 no segueix la descripció teòrica de la classificació dels sons, podeu fer servir aquest altre quadre.

    Pel que fa a la pronunciació dels grups ps- i pn– inicials, el web ésadir afirma que “en la pronúncia habitual només es manté la segona consonant de les paraules que comencen amb el grup ps-. Considerem secundària la pronunciació amb [ps], que desaconsellem especialment en els contextos informals.” Així mateix, la p del grup pn– no es pronuncia mai.

    ACTIVITATS: 7, 8 (pàg. 17) i 12 (pàg. 18)

    b) Propietats textuals: l’adequació

    RECORDEU que, quan escrivim una carta o un correu electrònic, cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació que s’expressi en el cos de la carta. A més, cal que hi hagi una correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat.

    ACTIVITATS: 1, 2 i 3 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Amb el quadre de classificació dels sons consonàntics a davant, feu els exercicis 9 (pàg. 17) i 10 (pàg.18).
    • Llegiu els textos de l’exercici 4 de la fotocòpia i completeu el quadre de l’exercici 5.

    Fins dijous,

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme