RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘anàlisi sintàctica’

  • Dijous, 3 de maig del 2018

    a) Revisió i correcció de textos

    • Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -isme-itat-itzar, etc. porten dièresi encara que en el mot primitiu hi hagi diftong. Per exemple: ar-caic però ar-ca-ït-zantar-ca-ït-zardéu però de-ï-tatde-ï-fi-carde-ï-for-meeu-ro-peu però eu-ro-pe-ït-zanteu-ro-pe-ï-tatfluid però flu-ï-di-tatflu-ï-de-sahe-roi però he-ro-ï-ci-tatlaic però la-ï-ci-tat. S’exceptuen els derivats amb el sufix –al, atès que es manté el diftong del mot primitiu: coitalcol·loidalesferoidalfluidal,helicoidallaicalromboidaltrapezoidal, etc., menys proïsmal veïnal. (Els mots derivats amb –al s’havien escrit amb dièresi fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016.)
    • Els articles definits el la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d’usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l’ús de l’apòstrof.
    • lliurar ‘posar en poder, a la discrceció, d’algú’ / deslliurar ‘alliberar’
    • sèpia ‘mol·lusc, color’ / sípia ‘mol·lusc, escopinada’

    b) Sintaxi

    DEURES:

    • Feu l’exercici 4 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 28 de març del 2017

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem repassat la versió manipulada de l’article “Poques pàgines” de Manuel Baixauli.

    • dins de d‘Esas vidas [La preposició de s’apostrofa davant de títols començats amb vocal.]
    • sabrós > saborós
    • calent > te calent [Només s’accentua del verb tenir.]
    • vesprada gris > vesprada grisa
    • Mentres agonitze > Mentre agonitze
    • els hi ha entusiasmat un llibre [El pronom hi no té cap funció en l’oració.]
    • fluidesa > fluïdesa
    • de qui se n’ha enamorat [És un pleonasme.]
    • fàstig > fàstic [És una excepció a la regla que ens diu que, després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats.]
    • espós > espòs
    • li confessa al doctor [Repetim el complement indirecte.]
    • padrí [‘home gran’]> fadrí [‘home jove’]
    • el que fa fins a uns extrems… > cosa que fa fins a uns extrems [El que no pot substituir el relatiu neutre.]
    • lliura [‘entrega, sotmet’] > deslliura [‘allibera’]
    • la urbs > l’urbs
    • color sípia > color sèpia [Sípia només es pot utilitzar quan fa referència a l’animal.]
    • se n’han endut per sempre els anys [El pronom en no té cap referent.]

    b) L’anàlisi sintàctica

    DEURES:

    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de març del 2016

    Un exemple de pèrdua de l’adequació en un text oral (activeu el so)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER

    • Presentació dels objectius i dels continguts de la unitat 4

    a) Característiques dels textos orals

    Característiques textos orals

    Si voleu saber més coses sobre els mots crossa podeu llegir aquest article d’Enric Serra.

    b) Els complements verbals

    Hem repassat la classificació dels complements verbals.

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de l’activitat que heu de presentar. Penseu de presentar el primer participant.
    • Repasseu la naturalesa i l’estructura dels complements verbals.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 23 de gener de 2014

    Qui no vulgui pols que no vagi a l’era, Sandro. [Qui no vulgui pols és una oració relativa de substantiu.]

    a) Els complements verbals

    Ens hem dedicat a recordar alguns conceptes bàsics que ens seran útils tant per fer l’exercici de la prova homologada com per resoldre alguns dubtes que puguem tenir a l’hora d’escriure. Si voleu repassar-los amb alguns exercicis, cliqueu aquí.

    Quadre de la complementació verbal

    RECORDEU:

    El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa la funció de CD.

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    Una manera d’aprendre són els viatges. > una manera d’aprendre: At; els viatges: S

    Per identificar el subjecte d’aquesta oració en fixem en la concordança (plural) amb el verb.

    Vaig portar el regal per a les nebodes. > el regal: CD; per a les nebodes: CI

    El verb portar exigeix un CI o bé un CCLl.

    Vull anar al cinema. > al cinema: CCLl

    El complement que indica el lloc també és un complement exigit pel verb. Per això, podem dir que es troba molt a prop dels CRV. Tanmateix, nosaltres l’analitzarem com a CCLl.

    EXERCICI: 29 (pàg. 167)

    b) Els derivats

    EXERCICIS: 36, 37 i 38 (pàg. 173)

    DEURES:

    • Feu l’anàlisi sintàctica de les oracions de l’exercici 30 de la pàgina 168.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 12 de gener de 2012

    Dia de contrastos tèrmics per aclarir conceptes

    a) El predicat verbal

    Observeu els complements d’aquestes oracions:

    M’agrada el teatre. > m’=CI; el teatre=S

    M’avorreix el teatre. > m’=CD; el teatre=S

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs avorrirespantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructrura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    Hem repassat alguns procediments per identificar el  CPred  quan concorda amb el CD:

    CPred : En Ferran duia el barret espellifat. > Com duia el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran té només un barret.]

    CCM: En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com duia el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran no té estil.]

    CN dins del CD:

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com era el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: En Ferran té uns quants barrets.]
    • En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com era el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: El barret d’en Ferran és més aviat lleig.]

    Fixeu-vos que el complement que regeix prendre per (de, com a) és un CPred. També fa la funció de CPred el complement que acompanya el verb dir-se.

    • dir [un nom] [a algú: CI]: Donar com a nom.
    • dir-se [un nom]: Tenir com a nom.
    • Li diuen Toti, però es diu Josep.

    EXERCICI: 31 (pàg. 168)

    b) La síl·laba

    Hem repassat els conceptes de diftong, de triftong i de hiat.

    EXERCICI: 8 (pàg. 152)

    DEURES:

    Feu l’anàlisi sintàctica de les oracions de l’exercici 30 de la pàgina 168.

    Classifiqueu les paraules de l’exercici 10 de la pàgina 153.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de gener de 2012

    Engeguem una altra vegada els motors!

    a) El predicat verbal

    Hem repassat els complements que poden acompanyar el verb.

    RECORDEU:

    • Per identificar el CD i el CI podeu recórrer a la pronominalització.
    • El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa la funció de CD.
    • Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès, etc. En aquest cas sempre es repeteix mitjançant un pronom feble.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    EXERCICI: 29 (pàg. 167)

    DEURES:

    Llegiu-vos l’apartat dedicat al complement predicatiu i feu l’exercici 31 de la pàgina 168.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme